STSJAD 24/2004 (ECLI:AD:TSJADAD:2004:24)
Décision commentée : STSJAD 24/2004 (ECLI:AD:TSJADAD:2004:24) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La demanderesse, Mme Pastor, a été engagée à compter du 1er novembre 2001 par M. Vives, titulaire d'un commerce, moyennant un salaire mensuel de 999 EUR. Au retour de vacances le 14 octobre 2003, elle a reçu une lettre recommandée la licenciant pour absence à son poste de travail les 6 et 7 octobre 2003, sans justification.
Mme Pastor a saisi la Batllia le 20 novembre 2003 d'une demande en paiement de 4 356,28 EUR, correspondant à une indemnité pour licenciement irrégulier, une indemnité de préavis, des jours fériés travaillés, des jours de fermeture obligatoire et seize jours de congés payés. L'employeur a soulevé l'exception de prescription de l'action en licenciement illégal. Il a aussi fait valoir qu'elle avait signé un solde de tout compte le 14 octobre, point que la décision ne reprend pas dans sa motivation.
Par jugement du 7 janvier 2005, le Tribunal unipersonnel des Batlles a accueilli partiellement la demande et condamné M. Vives à verser 898,56 EUR, sans condamnation aux dépens. Mme Pastor a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre, rapporteur M. Jean Louis Vuillemin, a statué en formation de trois magistrats.
Remarque sur les dates : la mention « Data resolució : 23/09/2004 » figurant dans les métadonnées et le titre diffèrent de la date d'en-tête « Sentència de 9 de juny de 2005 ». La décision de première instance étant datée du 7 janvier 2005, la date de 2004 paraît erronée. Il convient de vérifier la date exacte auprès de la source officielle.
Question de droit
Le litige portait sur un point précis. Mme Pastor contestait uniquement la partie du jugement qui qualifiait son licenciement de justifié. Le Tribunal devait donc répondre à deux questions :
- Le licenciement pour abandon de poste était-il fondé, alors que l'absence avait été, selon la salariée, autorisée de manière informelle par l'employeur ?
- Le comportement de l'employeur dans l'exécution du contrat constituait-il une méconnaissance de la bonne foi contractuelle et un abus de droit, ouvrant droit aux indemnités prévues par le décret du 15 janvier 1974 sur le contrat de travail ?
La décision ne discute pas l'exception de prescription soulevée en première instance.
Solution et dispositif
Le Tribunal a retenu la contestation de la salariée sur le fondement de l'exécution de bonne foi du contrat. Il a considéré que la preuve d'une autorisation informelle d'absence était rapportée par le témoignage de l'épouse de l'employeur. Celui-ci avait en effet accepté, par un échange antérieur, que la salariée s'absente pour assister à un baptême en France le 12 octobre, à condition de reprendre le travail le 14. Deux jours avant le départ, l'employeur avait pourtant remis un planning imposant le travail les 6 et 7 octobre. Le Tribunal a jugé que cette modification tardive, faite sans recherche de solution amiable, constituait un manquement à la bonne foi contractuelle et un « veritable abús de dret ». Il a relevé en outre que l'employeur avait reproché une absence sans explication alors qu'il avait lui-même reconnu que la salariée avait informé de son départ.
Sur ce fondement, le Tribunal a qualifié le licenciement d'injustifié, ouvrant droit à l'indemnité de l'article 11 du décret et au préavis de l'article 8. Il a évalué ces montants à 1 859,36 EUR et 999 EUR, soit 2 858,36 EUR au total, sur la base d'un salaire mensuel de 999 EUR et d'une ancienneté d'un an, dix mois et quatorze jours.
Le dispositif est reproduit ci-dessous en traduction fidèle depuis le catalan, la version originale figurant dans la décision :
« Estimar
Sentència
SENTÈNCIA DE 9 DE JUNY DE 2005
Contracte laboral: acomiadament injustificat del treballador i els seus efectes.- Bona fe contractual.- Abús de dret
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Pastor va començar a treballar el dia 1 de novembre del 2001, pel compte del negoci ORG_0., del qual n'és titular el Sr. Vives, mitjançant un salari mensual de 999 EUR. Quan va tornar de vacances el dia 14 d'octubre del 2003, se li va comunicar una carta certificada notificant-li el seu acomiadament per no haver comparegut al seu lloc de treball els dies 6 i 7 d'octubre, sense haver donat cap explicació ni justificació.
II.- El dia 20 de novembre del 2003, la Sra. Pastor va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Vives en reclamació de la quantitat de 4.356,28 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda (1.859,36 EUR); de preavís (999 EUR); de dies treballats festius entre el 1er de novembre de 2001 i el 14 d'octubre del 2003 (698,88 EUR); de dies d'obligatori tancament (266,24 EUR); de 16 dies de vacances pendents (532,80 EUR); amb els interessos legals a partir de la contesta a la demanda.
III.- El Sr. Vives va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció per acomiadament il·legal, i sobre les altres pretensions de l'actora es va oposar a la demanda, contestant que la treballadora va signar el dia 14 d'octubre un finiquit laboral i que totes les reclamacions de la part adversa són injustificades.
IV.- Per sentència de data 7 de gener del 2005, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, donant lloc parcialment a la demanda de l'actora, va condemnar el Sr. Vives a pagar a la Sra. Pastor, la quantitat de 898,56 EUR amb els interessos guanyats a comptar del 15 de gener del 2004, sense establir especial condemna en costes processals.
V.- Contra aquesta resolució la Sra. Pastor ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- El punt de discrepància de la part que recorre, amb la sentència impugnada, només està relacionat amb les disposicions de la resolució que afirmen que el comiat s'ha de considerar com justificat.
II.- No és controvertit que el dia 6 d'octubre la Sra. Pastor va desplaçar-se a Franca i es va tornar a presentar al seu lloc de treball el dia 14 d'octubre. Les parts estan en contradicció sobre la justificació d'aquesta absència de 8 dies de la treballadora a la feina, la Sra. Pastor pretén que va marxar a Lyon per assistir al bateig de la seva neta, amb el permís de la Sra. Querol amb la qual va parlar a final del mes de setembre; en canvi, el Sr. Vives sosté que la treballadora va deixar el seu lloc de treball sense autorització ni explicació.
III.- Es molt difícil per un treballador provar que va absentar-se de la seva feina amb el permís de l'empresari si no existeix cap autorització escrita. En el cas d'autes, resulta del testimoniatge de la Sra. Querol, esposa del Sr. Vives, que durant el mes de setembre la Sra. Pastor li va comunicar que tenia el bateig de la seva neta el dia 12 d'octubre i que va contestar-li que no hi havia problema i que ja s'arreglarien; que li va explicar que podia anar a Lyon, però que el dia 14 d'octubre havia de reintegrar-se a la feina per permetre a la resta de companys de poder gaudir del dia de descans setmanal. Es desprèn d'aquesta declaració, que la Sra. Pastor podia pensar legítimament, ésser autoritzada a fer vacances durant el mes d'octubre per assistir al bateig de la seva neta el dia 12, a condició que es tornés a reincorporar la feina el dia 14. A més a més el Sr. Vives reconeix que la treballadora li recorda que l'empresa havia acceptat que comencés les vacances el dia 6 i que ja havia adquirit el bitllet d'avió per desplaçar-se a Lyon. Malgrat això, el Sr. Vives va lliurar el dia 4 d'octubre el "planning" de treball segons el qual la Sra. Pastor havia de treballar els dies 6 i 7 d'octubre.
IV.- Aquests elements de fets, acrediten que fou convingut de manera informal, entre l'empresari i la treballadora, que la mateixa podia absentar-se durant el mes d'octubre per un bateig a França el dia 12 d'octubre, sempre que es reincorporés a la feina el dia 14 d'octubre; que nogensmenys, 2 dies abans el dia previst per la Sra. Pastor per marxar a França, el Sr. Vives va comunicar-li que havia de treballar els dies 6 i 7 d'octubre, malgrat la treballadora ja havia comprat el seu bitllet d'avió pel dia 6. Les convencions han d'ésser executades de bona fe. En notificar a la Sra. Pastor, 2 dies abans de marxar, que havia de treballar els dies 6 i 7 d'octubre, malgrat que anteriorment se li havia comunicat que podia fer vacances durant el mes d'octubre per assistir al bateig del dia 12, a l'única condició de tornar el dia 14, i assabentat de la dificultat greu que originava la seva decisió, sense temptar de buscar una solució amistosa de natura a satisfer els interessos de cadascuna de les parts, el Sr. Vives no ha actuat de bona fe en l'aplicació del contracte de treball. A més a més, l'empresari no pot reprotxar a la treballadora, com ho ha fet en la carta certificada d'acomiadament, de no haver comparegut al seu lloc de treball sense que hagi donat cap explicació ni justificació, quan el mateix va reconèixer en la seva declaració en judici de proves, que si la Sra. Pastor va absentar-se, fou per assistir al bateig de la seva neta a França com la mateixa el va informar abans de marxar. Per tant s'ha de considerar que l'acomiadament de la Sra. Pastor s'ha fet de manera incorrecta, amb un veritable abús de dret, el que dóna lloc a la indemnització de l'article 11 del Decret sobre el contracte de treball del dia 15 de gener de 1974. Essent injustificat l'acomiadament la treballadora té igualment dret a gaudir del preavís de l'article 8 del Decret esmentat.
V.- Tenint en compte un salari mensual de 999 EUR i una antiguitat d'un any, deu mesos i catorze dies al servei de l'empresa, pertoca a la Sra. Pastor percebre la quantitat de 1.859,36 EUR a títol de indemnització per acomiadament injustificat i de 999 EUR a títol de preavís.
VI.- L'estimació del recurs i de la demanda principal de la Sra. Pastor imposa de posar a càrrec del Sr. Vives, les costes processals d'ambdues instàncies.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar el recurs d'apel·lació de la Sra. ENTITY_4; reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 7 de gener del 2005, en el sentit de condemnar el Sr. Vives a satisfer a la Sra. Pastor, l'import de 2.858,36 EUR en concepte de indemnització per acomiadament injustificat i de preavís, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda; confirmar-la pel que fa a la resta de les seves disposicions, llevat respecte a les costes processals que romandran a càrrec del Sr. Vives, per ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE