SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat una sentència en relació amb un conflicte entre la Sra. Seco, propietària del negoci ORG_0, i el Sr. Rius, qui havia donat mandat de vendre un vehicle a través del seu negoci. La Sra. Seco havia demanat una indemnització de 244.106 pessetes més interessos legals per la comissió de la venda del vehicle i altres despeses. El tribunal va decidir que la comissió deguda pel Sr. Rius era del 7,5% del preu del vehicle, equivalent a 450,75 euros, i no va acceptar les despeses addicionals perquè no hi havia un acord contractual previ. Finalment, el tribunal va condemnar el Sr. Rius a pagar la quantitat de 450,75 euros a la Sra. Seco, sense fer especial condemna en costes de segona instància. Sentència Magistrats Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté SENTÈNCIA de 8 de gener de 2004 Contracte de corretatge: determinació de l'import de la comissió.- Improcedència de la reclamació per part de l'intermediari d'altres quantitats en concepte de publicitat i pupil·latge Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El dia 12 d'abril del 2000 el Sr. Rius va donar mandat de vendre el vehicle marca CHEROKEE matrícula XXXX, propietat del seu fill, al negoci ORG_0 del qual n'és titular la Sra. Seco. El dia 20 d'octubre va venir a la botiga de ORG_0 el Sr. Carranza que es va interessar pel vehicle i desprès d'haver-lo utilitzat ell mateix el cap de setmana, va manifestar que volia formalitzar la compra venda. El dia 25 d'octubre el Sr. Rius va venir buscar el vehicle a la botiga dient que no el volia més vendre, però en realitat al va vendre directament al Sr. Carranza. II.- La Sra. Seco, propietària del negoci ORG_0 va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Rius en reclamació de la quantitat de 244.106 pta. més els interessos legals, en concepte de comissió, per la compra venda del vehicle (107.500 pta.) i de diverses despeses generades durant el temps que el vehicle va estar a la venda (136.606 pta). III.- El Sr. Rius va plantejar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva pel motiu que no era el propietari del vehicle litigiós i sobre el fons es va oposar a la demanda, contestant que la responsabilitat de l'incompliment del suposat contracte de corretatge, ha d'imputar-se al Sr. Carranza. IV.- Per sentència de data 21 de maig del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant en part la demanda de la part agent, va condemnar el Sr. Rius a pagar a la Sra. Seco, la quantitat de 323,04 euros, majorada dels seus interessos legals a comptar de la data de la demanda, sense imposició de costes. V.- Contra aquesta resolució la Sra. Seco ha interposat recurs d'apel·lació. VI.- La part que recorre manifesta: que de la prova practicada en autes, se'n desprèn que la comissió, que perceben per regla general les empreses de compra venda de vehicles, per l'intermediari en la compra venda d'un vehicle d'ocasió, és del 10% segons els usos i costums practicats; que per tant, l'import que pertoca abonar en concepte de comissió ha de ser de 646,09 euros; que les despeses de publicitat i pupil·latge estant incloses en el 10% de comissió sempre i quan el vehicle estigui dipositat a la botiga fins un màxim de 60 dies, és a dir que quan es supera aquest termini les despeses generades pel vehicle van a càrrec del client. FONAMENTS DE DRET I.- En tràmit d'apel·lació només queden per resoldre les qüestions relatives al percentatge que ha d'aplicar en concepte de comissió per la compra venda del vehicle, i al pagament de les despeses generades pel vehicle durant el temps que va romandre el mateix a la venda en la botiga de ORG_0. II.- Pel que fa al percentatge de comissió, el contracte formalitzat per carta de data 12 d'abril del 2000, firmada per cadascuna de les parts, no precisa quin serà l'import de la comissió a abonar en cas de compra venda del vehicle per l'intermediari del negoci A. MERCAUTO; doncs ens hem de referir als usos i costums en aquesta matèria. Resulta de les proves que consten en autes, que encara que un percentatge del 10% del preu de la compra venda pugui constituir una comissió correcta, no existeix en el Principat una norma genèrica sinó que cada establiment estableix d'acord amb el client una comissió dependent del tipus de vehicle i de les circumstàncies. En el cas d'autes, el preu del vehicle litigiós, inicialment anunciat per ORG_0, fou de 1.075.000 pta., quan el propietari havia manifestat desitjar vendre el vehicle per un preu de 1.000.000 pta. Per tant es pot considerar raonablement, que la comissió que fou convinguda entre les parts fou d'un 7,5%, el que correspon a una comissió correcta en l'àmbit de les comissions generalment practicades en circumstàncies similars. S'ha doncs de valorar l'import de la comissió deguda pel Sr. Rius a MERCAUTO, en la quantitat de 450,75 euros. III.- Respecte a les despeses generades pel vehicle durant la seva exposició a la venda, no és cert que sigui una regla absoluta que les despeses de publicitat i pupil·latge siguin posades a càrrec del client en el cas que el termini de dipòsit superi els 60 dies. L'objecte de la comissió, a més de constituir el benefici de l'empresa, és d'indemnitzar la mateixa de totes les despeses que ha pogut generar les seves diligències per buscar clients i presentar el vehicle a la venda. De tots els testimoniatges que consten en autes, només una empresa ( ORG_1 ) aplica aquesta pràctica dels 60 dies, que pot ser considerada com excepcional i que per tant, ha de ser objecte d'un previ acord contractual entre les parts, acord que no existeix en les relacions que es varen establir entre les parts litigants. En conseqüència no es pot estimar la demanda de la part recorrent sobre aquest tema. IV.- L'estimació, molt parcial del recurs imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar en part el recurs de la Sra. Seco reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 21 de maig del 2003, en el sentit de condemnar el Sr. Rius a pagar a la Sra. Seco, la quantitat de 450,75 euros; i de confirmar-la sobre la resta; sense fer especial condemna en costes de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE