Résumé

# STSJAD 51/2004 (ECLI:AD:TSJADAD:2004:51) > Décision commentée : STSJAD 51/2004 (ECLI:AD:TSJADAD:2004:51) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le Sr Gibert a été engagé par la société Moliner à compter du mois de mars 2002, moyennant un salaire mensuel de 900 EUR. Par lettre datée du 2 août 2002, l'employeur l'a licencié. Le salarié a refusé de recevoir la lettre et de la signer. L'employeur a alors expédié la lettre par courrier certifié, laquelle a été reçue par le salarié le 12 août 2002. Le 27 septembre 2002, le salarié a saisi la Batllia d'une demande dirigée contre la société. Il réclamait notamment des salaires pour dix-sept jours du mois d'août, une indemnité de préavis, une indemnité de congés payés, une indemnité pour licenciement abusif et des dommages-intérêts pour traitement vexatoire contraire à la dignité de la personne, outre les intérêts légaux. Par jugement du 15 juillet 2003, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a fait partiellement droit à la demande et condamné la société au paiement de 400,93 EUR, assortis des intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande, ainsi que des dépens. La société a interjeté appel. Devant le Tribunal supérieur de justice, la société soutenait que le licenciement avait produit effet dès le 2 août 2002, date de la remise en main propre de la lettre, et que l'envoi postérieur par courrier certifié constituait une simple confirmation et non un nouveau licenciement. La décision commentée ne retient, de la procédure de première instance, que les éléments relatifs au préavis ; les autres chefs de demande ne sont pas examinés dans l'arrêt d'appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice était composée des magistrats Jean Louis Vuillemin (président et rapporteur), Antoni Bruguera Mantè et Joan Manel Abril Campoy. ## Question de droit La Cour devait déterminer, d'une part, si la remise en main propre d'une lettre de licenciement, refusée par le salarié, emporte notification valable de la rupture et fait courir le délai de préavis, et, d'autre part, à quelle date ce délai doit être décompté lorsque la notification s'est opérée par courrier certifié avec accusé de réception. Le fondement textuel invoqué est l'article 8 du Décret sur le contrat de travail du 15 janvier 1974, qui impose un préavis minimal variable selon l'ancienneté (15 jours, un mois, trois mois, six mois) et précise que « la notificació a partir de la qual deuran computar-se els esmentats terminis es farà per escrit, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda, computant-se el termini a comptar de la data de recepció ». ## Solution et dispositif

SENTÈNCIA de 12 de febrer de 2004 Acomiadament del treballador: requisits del preavís. - Preavís notificat al treballador mitjançant carta certificada amb acús de recepció i la seva procedència Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Gibert va començar a treballar pel compte de l'empresa Moliner durant el mes de març del 2002, mitjançant un salari mensual de 900 EUR i fou acomiadat per carta de data 2 d'agost del 2002. El dia 27 de setembre del 2002, el Sr. Gibert va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat Moliner, en reclamació de la quantitat de 503,03 EUR en concepte de salari dels 17 dies del mes d'agost; de 295,90 EUR en concepte de preavis; de 88,77 EUR en concepte de vacances; de 443,85 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament indegut; de 1.500 EUR en concepte d'indemnització per tracte vexatori i contrari a la dignitat de la persona; més els interessos legals devengats. II.- La societat Moliner es va oposar a totes les pretensions de la part actora. III.- Per sentència de data 15 de juliol del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda del treballador i va condemnar la societat Moliner a pagar al Sr. Gibert l'import de 400,93 EUR amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i les costes processals. IV.- Contra aquesta resolució, la societat Moliner ha interposat recurs d'apel·lació. V.- La part que recorre manifesta: que la sentència impugnada afirma que el lliurament en mà de la carta d'acomiadament va respectar els drets del treballador; que en aquestes condicions l'acomiadament es produïa en data 2 d'agost de 2003 i el moment a partir del qual s'ha de començar a comptar el termini de preavis es a partir d'aquesta mateixa data; que el fet de que posteriorment es trametés la carta per correu certificat no va comportar nou acomiadament, sinó una confirmació de l'acomiadament que ja s'havia produït en data 2 d'agost. FONAMENTS DE DRET I.- L'article 8 del Decret sobre el contracte de treball del dia 15 de gener de 1974, disposa que en els contractes per temps indefinit, l'empresari no pot acomiadar el treballador sense donar-li un preavis que serà, com a mínim, de 15 dies, si porta menys d'un any al servei de l'empresa, d'un mes si porta més d'un any i menys de dos al servei de l'empresa, de 3 mesos si porta més de dos i menys de 5, i de 6 mesos, si porta més de 5 anys. La notificació a partir de la qual deuran computar-se els esmentats terminis es farà per escrit, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda, computant-se el termini a comptar de la data de recepció. II.- En el cas d'autes no és controvertit que el dia 2 d'agost del 2002, la societat Moliner va lliurar en mà una carta d'acomiadament al Sr. Gibert, i que el mateix es va negar de rebre dita carta i signar-la; que l'empresa va enviar la carta esmentada per correu certificat, que fou rebuda pel treballador el dia 12 d'agost, donant-li un preavis de 15 dies a comptar del dia 2 d'agost. III.- Si la jurisprudència considera que un lliurament d'una carta d'acomiadament en mà, pot constituir un acomiadament correcte en cas que els drets dels treballadors hagin estat respectats, és a condició que el mateix treballador accepti de rebre la carta i de prendre coneixement del seu contingut. El mitjà de comunicació i de notificació normal i legal d'un acomiadament, és la carta certificada amb acusament de rebuda i mai es pot obligar un treballador acceptar un lliurament de la carta d'acomiadament directament en mà. Per tant, si el treballador es nega a rebre la carta, no hi ha notificació regular de l'acomiadament i l'empresa ha de comunicar la carta per la via formal del correu certificat el que fa que l'acomiadament produirà efecte només a comptar de la data de recepció de la carta. En conseqüència, en el present litigi, com que el treballador no va acceptar la notificació directa de la seva carta d'acomiadament, el comiat del Sr. Gibert va començar a produir efecte només a comptar del dia de recepció de la carta certificada, i més concretament del dia 12 d'agost del 2002. De la mateixa manera, d'acord amb les disposicions de l'article 8 del Decret sobre el contracte de treball, el termini de preavis s'havia de computar a comptar de la data de recepció de la carta d'acomiadament, i no a comptar del dia on la notificació de l'acomiadament no es va poder fer per raó del refús autoritzat del treballador i que per tant no va produir cap efecte jurídic. IV.- En conseqüència en computar el termini de preavis a comptar d'una data que no podia correspondre a la data d'acomiadament per manca de notificació real al treballador, la societat Moliner ha vulnerat les disposicions legals vigents regulant l'acomiadament del treballador, imposant la confirmació de la sentència recorreguda. V.- La desestimació del recurs origina la imposició de les costes processals a la part recorrent. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs d'apel·lació de la societat ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles del dia 15 de juliol del 2003 en totes les seves disposicions; condemnar a la societat Moliner al pagament de les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.