Résumé

# STSJAD Andorre, 14 mai 2004, n° 84/2004 (ROJ : STSJAD 84/2004 ; ECLI:AD:TSJADAD:2004:84) > Décision commentée : STSJAD 84/2004, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 14 mai 2004 (ECLI:AD:TSJADAD:2004:84) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le demandeur à l'action, M. Viñas, agissait en recouvrement d'une somme de 4 826,50 EUR contre MM. Soriano et Julián. Le litige relevait de la procédure abrégée devant le Batlle, juge unipersonnel. Par jugement rendu le 20 novembre (année non précisée dans la décision), le Batlle a condamné les défendeurs au paiement de la somme principale, augmentée des intérêts légaux depuis la date de la contestation, ainsi qu'aux dépens. Les défendeurs ont interjeté appel. Leur unique grief portait sur la condamnation aux dépens. Ils soutenaient que la charge des dépens ne devait pas résulter du principe objectif de la succombance, mais de l'appréciation de l'existence d'une « iusta causa litigandi ». La Sala Civil était donc saisie d'un appel limité à un seul chef du jugement. Le dossier de première instance (procédure n° B-0291-4/2002) n'est pas reproduit dans la décision. Celle-ci se fonde sur des pièces identifiées par leur folio (notamment les folios 68 et 78), dont le contenu n'est décrit que de manière indirecte. ## Question de droit La question posée était double : 1. Le régime de la condamnation aux dépens en droit andorran obéit-il au principe objectif de la succombance (*victus victori fert expensas*, formulé dans la tradition romaine par la constitution de l'empereur Zénon, Cod. 7, 51, 5), ou à l'appréciation subjective de la « justa causa litigandi » ? 2. Dans l'affirmative, l'exception prévue par la Novelle 82, chapitre 10, selon laquelle le juge peut déclarer qu'aucune partie n'est tenue aux dépens, notamment en raison de la « varietat del negoci », est-elle applicable en l'espèce ? La Cour rappelle d'abord que le principe objectif du venciment est la règle générale. Elle juge ensuite que la question déterminante est de savoir si l'opposition des défendeurs à la demande était raisonnable, c'est-à-dire s'ils disposaient d'un motif justifiant leur défense. ## Solution et dispositif La Cour retient les motifs suivants. **a) Sur la qualité de l'actor.** M. Viñas n'apparaît pas, dans les relations commerciales avec les défendeurs, comme titulaire-propriétaire de l'entreprise EGM. Le contrat et les échanges ont été conduits avec M. Manzanares, qui figurait seul au premier plan de l'établissement. C'est lui qui a remis le devis (folio 68), et les défendeurs ont payé entre ses mains, par l'intermédiaire de M. Aguilar. **b) Sur les incohérences documentaires.** La dénomination commerciale enregistrée par le demandeur ne correspond

SENTÈNCIA de 14 de maig de 2004 Costes: criteris per a la seva imposició en els casos de titularitats fiduciàries Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Soriano Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En els autes de judici civil núm. B-0291- 4/2002, tramitats pel procediment abreujat, instat pel Sr. Viñas contra els Srs. Soriano i Julián en reclamació de quantitat, el 20 de novembre darrer l'Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en la qual va condemnar els defenents a pagar a l'agent la quantitat de 4.826,50 EUR, més interessos legals des de la data de la contesta i les costes. II.- Disconformes els condemnats amb tal resolució, van interposar aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat d'acord amb la llei. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Soriano Bruguera Manté. FONAMENTS DE DRET I.- L'únic greuge que els apel·lants al·leguen és que la Sentència del Batlle els ha imposat les costes "per aplicació del principi objectiu del venciment establert per l'Emperador ZENÓ" (Cod. 7,51,5) quan, segons ells, "la imposició de les costes processals no es regeix en el dret andorrà pel venciment objectiu sinó per l'apreciació o no de «iusta causa litigandi»". II.- Contràriament al que manifesten els recurrents, en el dret andorrà la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment introduït per l'Emperador ZENÓ segons la màxima "victus fert expensas" que és la regla general, la qual té l'excepció de la Novel·la 82, Capítol 10, segons la qual si el jutge "veiés que cap de les parts no està obligada a l'import de les costes, potser per la varietat del negoci" ho declari en la seva sentència. Així, doncs, l'únic que ara escau és determinar si era raonable l'oposició dels defenents a la demanda, és a dir, si tenien un motiu que justifiqués la defensa, una "justa causa" per litigar. III.- L'actor en aquest procediment, el Sr. Viñas, no apareix en les relacions comercials amb els defenents com a titular-propietari del negoci EGM establert al local núm. 8 del XXXX al front del qual hi va figurar sempre el Sr. Manzanares amb qui el Sr. Julián va tenir tots els tractes. El Sr. Julián va entrar en la relació comercial amb la persona del Sr. Manzanares de l'empresa EGM a través del Sr. Aguilar, i mai va aparèixer el Sr. Viñas com a propietari de EGM. Va ser el Sr. Manzanares, no l'agent, qui va lliurar als defenents el pressupost de EGM (foli 68) i els defenents van pagar el seu import al Sr. Manzanares a través del Sr. Aguilar. El negoci registrat pel Sr. Viñas no coincideix amb la denominació EGM (foli 78) i tampoc coincideix el local comercial registrat per l'agent al Registre de Comerç i indústria (foli 78) amb el que, com el de EGM, figura al pressupost abans esmentat (foli 68). I existia un gran desgavell en la documentació presentada a la demanda pel Sr. ENTITY_4: els albarans sense signatura, les esmenes, les contradiccions. Les circumstàncies precedents feien raonable l'oposició dels defenents a la demanda formulada pel Sr. Viñas en contra seva; tenien per tant causa justificada per defensar-se a pesar que l'enjudiciament final de l'afer no els hagi estat favorable; la qual cosa justificava l'aplicació de la NOVEL.LA susdita com a excepció de la regla general d'imposició de costes; i això ara comporta l'estimació del recurs d'apel·lació en aquest extrem, únic apel·lat. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR aquest recurs d'apel·lació en l'únic extrem relatiu a la imposició de costes de la 1a instància als defenents, el qual es revoca; i no es fa pronunciament sobre les costes d'aquest recurs d'apel·lació. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.