Résumé

# Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala civil), 22 juillet 2004, ROJ STSJAD 112/2004 > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 112/2004 ; ECLI:AD:TSJADAD:2004:112) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La salariée, engagée en mai 2000 en qualité de secrétaire pour le compte de la société ORG_0, percevait, selon ses allégations, un salaire mensuel de 150 000 pesetas. À compter de mars 2001, le salaire n'a plus été versé et le dirigeant a quitté l'entreprise, en laissant entendre à la salariée qu'elle devait chercher un autre emploi. Elle a saisi la Batllia d'une demande dirigée contre M. Montenegro, Mme Pino et Mme Martin, tendant au paiement d'une indemnité pour licenciement injustifié et irrégulier, d'une indemnité de préavis, d'indemnités de congés non pris (douze jours) et de deux mois et demi de salaire, assorties des intérêts légaux. Mme Pino et Mme Martin ont contesté les prétentions. M. Montenegro, sans domicile connu en Principauté, a été déclaré en rébellion processuelle. Par jugement du 3 février 2004, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné solidairement M. Montenegro et Mme Pino à payer 4 417,44 EUR, avec intérêts légaux à compter de la contestation de la demande, et à régulariser les cotisations de la salariée auprès de la CASS sur la base d'un salaire de 150 000 pesetas pour la période de janvier à mai 2001. Il a également condamné solidairement M. Montenegro et Mme Martin à régulariser les cotisations pour la période de mai 2000 à janvier 2001. Seule Mme Pino a interjeté appel. Les autres parties citées par édits n'ont pas déposé de conclusions en appel. ## Question de droit La décision soulève deux interrogations principales. **La première** porte sur la responsabilité d'une personne figurant formellement comme titulaire d'une société, mais agissant en réalité pour le compte d'un tiers (le « prête-nom » ou fiduciaire), à l'égard des dettes sociales résultant d'un licenciement irrégulier. Le juge d'appel devait déterminer si la qualité de prête-nom suffisait à engager la responsabilité de Mme Pino envers la salariée. **La seconde**, plus accessoire, concerne la charge et l'appréciation de la preuve en matière de prise de congés et de montant du salaire réel, la discussion portant sur la valeur probante des relevés bancaires et des témoignages. La décision ne constitue pas un arrêt de principe sur la notion de fiducie. Elle applique une solution présentée comme établie par la jurisprudence, sans en préciser les sources. ## Solution et dispositif **Sur la responsabilité du prête-nom.** La Cour retient que l'appelante ne conteste pas le caractère illégal du licenciement ni le droit de la salariée à indemnisation et au préavis. Le litige se concentre donc sur l'imputation de la responsabilité. Elle relève que l'entreprise avait été immatriculée au nom de Mme Pino par décret du 22 décembre 2000 et radiée le 10 mai 2001. Elle relève aussi que la titularité d'un compte bancaire a été transférée à Mme Pino le 16 janvier 2001, cotitulaire avec M. Montenegro jusqu'à sa clôture le 17 mai 2001. Sur cette base, elle juge « suficientment provat » que, pendant la période du licenciement, Mme Pino agissait comme prête-nom de M. Montenegro. Elle en déduit que, selon la jurisprudence « ben establerta » en matière de fiducie, cette qualité engage sa responsabilité envers les tiers, y compris les salariés de l'entreprise. **Sur les congés.** La Cour écarte l'argument tiré du relevé bancaire. Les dépenses invoquées (péage et hébergement hôtelier) ont été réalisées le 1er mai 2001, jour férié, à une époque où l'entreprise ne fonctionnait plus normalement. Elle se fonde aussi sur les témoignages concordants, selon lesquels la salariée n'a pris aucun jour de congé au cours de l'année 2001. **Sur le salaire.** La Cour rappelle la charge de la preuve pesant sur l'employeur, qui doit établir le

SENTÈNCIA de 22 de juliol de 2004 Responsabilitat del prestanom pels deutes derivats de l'empresa inscrita al seu nom.- Acomiadament il·legal : efectes Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Oller va començar a treballar pel compte de l'empresa ORG_0, al mes de maig del 2000, en qualitat de secretària, mitjançant un salari de 150.000 pta. mensuals. Exposant que a comptar del mes de març del 2001, no se li va pagar el salari i que el patró va marxar de l'empresa amb el consell de buscar altra feina, la Sra. Oller va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Montenegro, la Sra. Pino i la Sra. Martin en reclamació de les quantitats: de 300.000 pta. en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda; de 150.000 pta. en concepte de preavís; de 60.000 pta. en concepte de 12 dies de vacances; de 375.000 pta. en concepte de 2 mesos i mig de salari, amb els interessos legals corresponents. II.- Les Sres Pino i Martin es varen oposar a les pretensions de la part agent. El Sr. Montenegro, d'ignorat parador al Principat fou declarat en rebel·lia processal. III.- Per sentència de data 3 de febrer del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar solidàriament el Sr. Montenegro i la Sra. Pino a pagar a la Sra. Oller la quantitat de 4.417,44 EUR amb els interessos legals des de la data de contesta a la demanda, i a regularitzar les cotitzacions de la Sra. Oller davant de la CASS, en base d'un salari de 150.000 pta. al mes, pel període comprés entre els mesos de gener i maig del 2001; i també va condemnar solidàriament el Sr. Montenegro i la Sra. Martin, a regularitzar les cotitzacions de la Sra. Oller davant la CASS, pel període compres entre els mesos de maig del 2000 i gener del 2001, en base d'un salari de 150.000 pta. mensuals. IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Pino ha interposat recurs d'apel·lació. V.- Els Srs Montenegro i Martin, citats per edictes, no han dipositat cap escrit de conclusions en tràmit d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta que mai no arribà a ésser fiduciàri del negoci ELECTROCLIMA; que l'extracte bancari aportat per la part agent prova que la mateixa va gaudir de les vacances que ara reclama; que la sentència no ha valorat correctament les proves del salari de la treballadora. II.- No és negat que la Sra. Oller hagi estat acomiadada de manera il·legal i que la mateixa tingui dret a ésser indemnitzada per aquest fet, com també a gaudir del preavís atorgat per la sentència impugnada. El problema principal que s'ha de resoldre en tràmit d'apel·lació, és el de la responsabilitat de la Sra. Pino pel que fa a l'acomiadament de la treballadora. III.- Resulta de la certificació de l'Honorable Comú d'Andorra la Vella, que consta en autes, que l'empresa ORG_0 ha estat donada d'alta per decret n° 001363 de data 22 de desembre del 2000 a nom de la Sra. Pino i de baixa per decret n° 010524 de data 10 de maig del 2001. A més a més, és acreditat pel document lliurat per l'entitat ORG_1, que el dia 18 de març del 2000, els Srs. Montenegro i Martin varen obrir un compte bancari; que en data 16 de gener del 2001, la Sra. Martin va presentar renúncia a la titularitat de l'esmentat dipòsit i en la mateixa data es va donar d'alta com a titular indistint de la Sra. Pino que ha estat cotitular indistint junt amb el Sr. Montenegro fins a la data de cancel·lació del compte, el 17 de maig del 2001. En conseqüència està suficientment provat que en el període on es va produir l'acomiadament de la Sra. Oller, la Sra. Pino feia de prestanom del Sr. Montenegro, el que d'acord amb la jurisprudència ben establerta en matèria de fidúcia, compromet la responsabilitat de la mateixa front als tercers, inclosos els assalariats de l'empresa. Doncs s'ha de confirmar la sentència impugnada sobre aquest punt del litigi. IV.- Respecte a la reclamació de l'agent en concepte de vacances, no es pot deduir de les al·legacions de la part que recorre, que la treballadora hagi gaudit de vacances al 2001, perquè consta en el seu extracte bancari despeses d'autopista o d'allotjament en un hotel. En efecte es pot constatar que les despeses al·legades es varen produir el dia 1 de maig del 2001, que és dia festiu i en un període on ja l'empresa no funcionava de manera correcta. Al contrari resulta dels testimoniatges dels Srs. Campillo i Machado que en el curs de l'any 2001, la Sra. Oller no va fer ni un sol dia de vacances. V.- Pel que fa a l'import del salari de la treballadora, pertoca a l'empresari provar l'import de la nòmina pagada als seus treballadors mitjançant els butlletins de salari, cosa que no fa la Sra. Pino. Ara bé, està acreditat pels testimoniatges més amunt esmentats dels altres treballadors de l'empresa, que el salari de la Sra. Oller era de 150.000 pta. i que era de costum que l'empresa cotitzés a la CASS, un salari inferior al que realment pagava. És doncs de manera encertada i conforme a les proves aportades en autes que la sentència de primera instància ha considerat que el salari mensual real de la part actora era de 150.000 pta. com consta en els extractes bancaris de la treballadora, malgrat que l'empresa només cotitzés una nòmina de 120.000 pta. al mes. VI.- Per conseqüent s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació de la Sra. Pino, i d'acord amb el criteri de venciment, condemnar la part recorrent al pagament de les costes processals de segona instància. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_6; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 3 de febrer del 2004, en tots els seus extrems; condemnar la Sra. Pino al pagament de les costes judicials de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.