Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence du 23 septembre 2004, ROJ STSJAD 136/2004 (ECLI:AD:TSJADAD:2004:136), recours n° 150/03 (Lire sur source officielle)
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Note méthodologique : la référence « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées de la saisie est incomplète. La référence retenue ci-dessus est celle qui apparaît dans le texte intégral de la décision. Les mentions « Resum I.A. » et les descripteurs thématiques (« voces ») sont des éléments de la base de données et non des motifs de la juridiction ; ils ne sont pas utilisés comme fondement de la présente analyse.
Faits et procédure
La société Elías, établissement bancaire, a introduit une action en recouvrement contre deux codébitrices, Mmes Corbacho et Zapata, titulaires indistinctes d'un compte courant. Sa demande tendait à la condamnation au paiement du solde débiteur du compte, soit 24 100 EUR en principal au titre d'un prêt constaté par billet à ordre, auxquels s'ajoutaient 2 867,83 EUR de découvert, les intérêts et commissions, ainsi que « l'import de les primes de l'assegurança de vida que es generin des del mes de maig de 2003 » (le montant des primes d'assurance-vie échues à compter de mai 2003), outre les dépens.
Les défenderesses n'ont pas déposé de mémoire en défense. Lors de l'audience du 23 juillet 2003, Mme Zapata s'est aplanada à la demande, c'est-à-dire qu'elle a acquiescé à celle-ci.
Par sentence du 30 juillet 2003, le Tribunal de batlles a condamné solidairement les défenderesses à payer 26 967,83 EUR, avec intérêts et commissions, et a mis les dépens à leur charge. La sentence ne se prononce pas sur la demande relative aux primes d'assurance-vie.
La banque n'a pas interjeté appel. Le recours émane de la défenderesse-demanderesse, en réalité de la partie demanderesse, la société Elías, qui a formé appel en un seul moyen, tiré de l'incongruence par omission (incongruència per omissió). Elle soutient que le juge de première instance n'a pas statué sur un chef de demande pourtant formulé dans le dispositif (petitum) et dans le corps de l'assignation. La partie intimée n'a pas répondu.
Question de droit
La décision soulève trois questions :
1
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Contracte d'assegurança: obligació de pagar les primes convingudes mentre està vigent el contracte.- Incongruència per omissió.- Aplanament a la demanda: efectes »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 23 de setembre del 2004 - ROJ: STSJAD 136/2004 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 septembre 2004 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
SENTÈNCIA DE 23 DE SETEMBRE DE 2004
Contracte d'assegurança: obligació de pagar les primes convingudes mentre està vigent el contracte.- Incongruència per omissió.- Aplanament a la demanda: efectes
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Elías va formular demanda, de data 11-6- 2003, de reclamació de quantitat contra les Sres. Corbacho i Zapata, en virtut de la qual sol·licitava la condemna de les defenents a l'abonament del ròssec deutor del compte de titularitat indistinta núm. XXXX per import de 24.100 EUR, més la suma de 2.867,83 EUR com a import del descobert, més els interessos i comissions des de la darrera liquidació i l'import de les primes de l'assegurança de vida que es generin des del mes de maig de 2003, així com la imposició de les costes processals.
Les defenents no van presentar escrit de contesta a la demanda i en l'audiència de data 23-7-2003, la codefenent Sra. Zapata es va aplanar a la demanda formulada.
II.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 30-7-2003, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que estimant la demanda formulada per l'entitat bancària "Elías" contra les Srs. Corbacho i Zapata, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquestes darreres a pagar a la primera la quantitat de vint-i-sis mil nou-cents seixanta- set euros amb vuitanta-tres cèntims d'euro (26.967,83.- Euros), incrementada amb els interessos i comissions de descobert pel que fa a la quantitat de dos mil vuit-cents seixanta-set euros amb vuitanta-tres cèntims (2.867,83.- Euros) d'ençà el dia següent al de la darrera liquidació, és a dir el dia 18 de març del 2003, i amb els interessos pactats en el pagaré pel que fa a la suma de vint-i-quatre mil cent euros (24.100.- Euros) d'ençà el dia següent a la darrera liquidació, això és el dia 25 de març del 2002, ambdues fins a la total liquidació del deute, imposant-les les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".
III.- La part agent va interposar recurs d'apel·lació contra la resolució dictada a la instància i, en data 17-11-2003, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix, demanava que es procedís a la revocació parcial de la sentència.
La part apel·lada no ha formulat escrit de contesta a les conclusions.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació processal de Elías fonamenta el seu recurs d'apel·lació envers la sentència dictada a la instància en un sol motiu o greuge d'apel·lació Argumenta que la sentència ha esdevingut incongruent per omissió, atès que en el petitum de la demanda i en el cos de la mateixa es demanava la condemna a l'abonament de les primes d'assegurances generades des del mes de maig de l'any 2003 i el contracte d'assegurança no ha estat resol ni per l'entitat bancària ni per les codefenents.
En efecte, si s'analitza la demanda, tant en el seu cos (fets cinquè i setè) com en la súplica, es sol·licita la condemna a l'abonament de les primes del contracte d'assegurança de vida que es generessin des del mes de maig de 2003 fins a l'extinció del contracte. I aquest extrem no ha estat objecte de pronunciament per la sentència recorreguda.
II.- L'èxit del recurs interposat es deriva, pel que fa a la Sra. Zapata, de l'aplanament a la demanda interposada per la part agent, que va realitzar a l'audiència de data 23-7-2003, atès que en aquell moment es va aplanar a la demanda presentada per la part agent el dia 11-6-2003. Per consegüent, s'escau estimar el recurs d'apel·lació en relació a aquesta codefenent.
Quant a l'altra codefenent, la Sra. Corbacho, del material probatori que es troba a les actuacions es pot extreure l'obligació d'abonar les primes del contracte d'assegurança fins que es procedeixi a la seva resolució o extinció. En efecte, de la documental que es troba a les actuacions (folis 81 a 84) es desprèn l'existència del contracte d'assegurança de vida que garantia els saldos deutors, a la vegada que de l'extracte del compte s'ha provat que aquestes primes eren carregades en el compte corrent (cfr. foli 86). Per tant, acreditada per la part agent els extrems constitutius de la seva pretensió, relatius a la reclamació de les primes des del mes de maig de 2003, i no havent al·legat cap fet impeditiu, extintiu o excloent la part defenent, s'escau donar lloc al recurs d'apel·lació i modificar en l'extrem sol·licitat la sentència d'instància.
III.- L'èxit del recurs d'apel·lació justifica que no s'hagin d'imposar les costes processals d'aquesta instància.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Elías contra la sentència, de data 30-7-2003, dictada per l'Honorable Tribunal de Batlles i revocar la seva part dispositiva en el sentit d'afegir la condemna solidària de les Sres. Corbacho i Zapata al pagament de les primes del contracte d'assegurança de vida des del mes de maig de 2003 i fins l'extinció del mateix, amb manteniment de la resta dels pronunciaments de la part dispositiva de la sentència. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.