Résumé

# STSJAD 157/2004 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 25 novembre 2004) > Décision commentée : STSJAD, Civil, 25 novembre 2004 (ROJ : STSJAD 157/2004 ; ECLI:AD:TSJADAD:2004:157) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) > > *Référence complétée à partir de l'en-tête du texte intégral, la référence canonique fournie étant incomplète.* ## Faits et procédure Un contrat de location d'un local à usage commercial a été conclu le 29 novembre 1984 pour une durée d'un an. Selon la décision, il se prorogeait tacitement d'année en année, conformément à un pacte désigné comme « SISÈ » dans le contrat. Le bailleuse, Mme Sarabia, a engagé une procédure de désahucio (*desnonament*) à l'encontre du preneur, M. Amorós, dans le cadre des autes n° B-223-3/04, instruites selon la disposition additionnelle seconde de la loi sur les baux de biens urbains du 30 juin 1999. Par sentence du 26 mai (année non précisée dans la décision), le Batlle a déclaré résilié le bail, condamné le défendeur à libérer le local, au paiement des sommes correspondant à l'occupation indue, et aux dépens. Le preneur a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a rejeté le recours, confirmé la décision de première instance et mis les dépens de l'appel à la charge de l'appelant, y compris les honoraires des professionnels de la partie adverse. Les faits pertinents, tels que reconstitués par la Cour, sont les suivants : - la reconduction tacite de 1999 a eu lieu le 30 novembre 1999, pour une période de deux ans (art. 54.4), soit jusqu'au 29 novembre 2001 ; - le bail s'est ensuite prorogé tacitement jusqu'au 29 novembre 2003 ; - le 30 avril 2003, la bailleuse a notifié par lettre sa volonté de mettre fin à la relation contractuelle au 30 novembre 2003, soit avec un préavis d'environ sept mois ; - le preneur n'a pas restitué le local. Un point de fait mérite d'être relevé : la demanderesse avait indiqué, dans un acte, la date du 29 novembre 2002 au lieu du 29 novembre 2001 comme terme de la dernière prorogation. La Cour a examiné cet élément sous l'angle de la théorie des actes propres. ## Question de droit La décision soulève trois questions. **Première question : le droit transitoire.** Quelle loi régit un bail conclu en 1984 et dont la reconduction tacite est intervenue après l'entrée en vigueur de la loi du 30 juin 1999 ? La Cour distingue deux moments. La loi du 3 septembre 1993 ne s'applique pas aux contrats antérieurs à elle (disposition transitoire première). En revanche, la loi du 30 juin 1999, en vigueur depuis le 12 août 1999, s'applique « à partir du moment où le contrat a été renouvelé par recon

SENTÈNCIA de 25 de novembre de 2004 Contracte d'arrendament de local per a negoci : qüestions de dret transitori derivades de la reconducció tàcita.- Actes propis Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En els autes de núm. B-223-3/04, substanciats segons les normes de la Disposició addicional segona de la Llei d'arrendaments de finques urbanes de 30 de juny de 1999, instats per la Sra. Sarabia contra el Sr. Amorós, en data 26 de maig darrer l'Hble. Batlle va dictar una Sentència en què va declarar resolt el contracte d'arrendament del local núm. 3 de l'XXXX i va condemnar el defenent a deixar-lo lliure i expedit, a pagar les quantitats corresponents per ocupació indeguda i les costes del procediment. II.- El defenent ha formulat recurs d'apel·lació contra aquella resolució el qual ha estat tramitat d'acord amb la Llei. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté. FONAMENTS DE DRET I.- El contracte d'arrendament del local comercial d'autes, convingut el 29 de novembre de 1984 pel termini d'un any, es va anar prorrogant tàcitament per un període d'un any i així successivament d'any en any tal com estableix el pacte SISÉ del contracte. La Llei d'arrendaments de finques urbanes de 3 de setembre de 1993 no el va afectar en no ser aplicable als contractes anteriors a ella (Disposició transitòria 1a.). En canvi, la Llei actual de 30 de juny de 1999 (vigent des del 12 d'agost del mateix 1999) sí que li és aplicable a partir del moment en què el contracte es va renovar per tàcita reconducció (Disposició transitòria 1a), cosa que va succeir el 30 de novembre de 1999 per un període de 2 anys (art. 54,4) és a dir, fins el 29 de novembre de 2001. En aquesta darrera data es prorrogà tàcitament fins el 29 de novembre de 2003; però el 30 d'abril anterior (de 2003) l'arrendadora va comunicar per carta la seva voluntat de donar per acabada el 30 de novembre de 2003 la relació contractual amb l'arrendatària, o sigui, ho va fer amb una antelació de quasi 7 mesos (superior als 6 mínims que determina l'art. 54,4 de la Llei). Conseqüentment, arribat el 29 de novembre de 2003, la relació arrendatícia havia finit, i per tant la Societat arrendatària havia de lliurar el local a l'arrendadora, cosa que no va fer; per la qual cosa aquesta darrera va formular la demanda de desnonament que la Sentència del Batlle lògicament i justament ha estimat condemnant l'arrendatària a desallotjar el local i a pagar l'escaient per ocupació indeguda fins el dia del desallotjament i les costes. II.- Aquesta Sala ha explicat molt repetidament (per totes, i com a més recent, la Sentència de 23 de setembre darrer) que únicament mereixen la qualificació d'actes propis aquells que revelen d'una manera inconfusible la ferma i definitiva voluntat del seu autor de crear, modificar o extingir una determinada relació jurídica; definició no aplicable a la simple confusió de l'actora en consignar erròniament el 29 de novembre de 2002 en comptes del 29 de novembre de 2001, com a data de la darrera pròrroga. III.- La desestimació del recurs ha de comportar la imposició de costes al recurrent. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació, CONFIRMAR la Sentència apel·lada i IMPOSAR al recurrent les costes del recurs (amb inclusió de les dels professionals de l'altra part). Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.