STSJAD 173/2004 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 29 avril 2004)
Décision commentée : STSJAD 173/2004, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 29 avril 2004, recours n° AD-0018-2/2003, ECLI:AD:TSJADAD:2004:173 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une ressortissante, Mme Pina, a introduit sur le territoire andorran un anneau évalué à 23 000 euros sans le déclarer auprès de la Douane. Des agents du Corps de la Douane l'ont détecté à l'entrée de Sant Julià de Lòria. L'administration lui a infligé une sanction de 28 501,52 euros pour infraction d'importation sans déclaration, prévue à l'article 7.1.a) de la loi contre la fraude en matière douanière. Les résolutions des 6 novembre 2002 et 5 février 2003 ont été contestées devant la Section administrative du Tribunal de Batlles.
Par sentence du 3 septembre 2003, ce tribunal a rejeté le recours. L'intéressée a interjeté appel le 24 septembre 2003, puis formalisé son recours le 16 octobre suivant. Elle soutenait l'absence d'intention frauduleuse : elle ignorait les procédures douanières et croyait les bureaux de la Douane fermés à l'heure de son passage nocturne. Elle invoquait en outre le caractère principalement répressif de la loi, censée viser les trafics illicites de grande ampleur, ainsi que l'application des dispositions de la loi sur l'impôt des marchandises indirectes. Le Gouvernement a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Le vice-président ayant ordonné la substitution de l'audience orale par la procédure écrite (tràmit de conclusions), les parties ont développé leurs moyens par écrit. Le Tribunal supérieur, Sala Administrativa, était saisi en appel.
(Le détail des dates d'entrée en vigueur des textes successifs n'est pas explicité dans la décision ; cf. infra.)
Question de droit
La Cour devait déterminer si l'absence de dol dans le chef de l'importateur fait obstacle à la mise en œuvre de la responsabilité pour infraction d'importation sans déclaration. Plus précisément, la question était de savoir si l'ignorance alléguée des procédures douanières et la croyance erronée en la fermeture des bureaux suffisent à écarter l'infraction, et si la sanction pécuniaire, fixée par la loi, peut être contestée au regard du principe de proportionnalité. Enfin, le tribunal devait trancher l'applicabilité des dispositions sanctionnatrices de la loi sur l'impôt des marchandises indirectes, invoquées par l'appelante.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur rejette l'appel. Il retient, sur le fond, trois séries de motifs.
Sur la constitution de l'infraction. Aux termes de l'article 7.1.a) de la loi contre la fraude en matière douanière, est constitutive d'une infraction d'importation sans déclaration « la importació o exportació de mercaderies sense la presentació als despatxos de Duana de la declaració a la qual estan subjectes, llevat de les mercaderies que s'acullen a la legislació vigent en matèria de franquícies » (traduction : l'importation de marchandises sans présentation aux bureaux de la Douane de la déclaration à laquelle elles sont soumises, sauf les marchandises bénéficiant de la législation en vigueur en matière de franchises). Le Tribunal constate que l'anneau, d'une valeur
Sentència
SENTÈNCIA 2004-12 DE 29 D'ABRIL DE 2004
DUANA. Infracció d'importació sense declaració. Responsabilitat a títol de culpa o negligència.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 3 de setembre de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la Sra. Pina contra el M.I. Govern, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 6 de novembre de 2002 i 5 de febrer de 2003, mitjançant les quals li va ser imposada una sanció de 28.501'52 euros, com a responsable d'una infracció d'importació sense declaració, tipificada a l'article 7.1.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera.
2n.- L'agent va interposar recurs d'apel·lació en data 24 de setembre de 2003 i el va formalitzar davant d'aquesta Sala el 16 d'octubre següent. La impugnació es basa en l'absència d'una actitud dolosa per part de la interessada, que desconeixia els procediments duaners i, en concret, que les oficines de la Duana estiguessin obertes de matinada. D'altra banda, considera que la Llei contra el frau en matèria duanera s'adreça principalment a la repressió dels tràfics il·lícits de volum considerable, per la qual cosa hi ha d'haver una certa tolerància respecte de situacions com la present, en què la mercaderia importada no era destinada al comerç, sinó a la utilització particular per part de la interessada. En darrer terme, es postula l'aplicació de les disposicions sancionadores de la Llei de l'impost de mercaderies indirecte.
3r.- La representació del Govern va impugnar el recurs mitjançant escrit presentat el 7 de novembre de 2003, en què sol·licita la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, ja que la conducta de l'agent es constitutiva de la infracció que recullen les resolucions impugnades, en no haver-se declarat a la Duana la importació de la mercaderia, la qual cosa és imputable a la recurrent a títol de negligència. A més, la sanció que li ha estat imposada es correspon exactament amb les previsions de l'article 7.3.a) de la Llei contra el frau en matèria duanera, i no resulten aplicables les normes de la Llei de l'impost de mercaderies indirecte que invoca l'agent, ja que aquestes van quedar derogades des de l'entrada en vigor de la Llei d'11 d'abril de 1996.