Résumé

**Décision commentée : STSJAD 177/2004, Tribunal Superior de Justicia d'Andorre (Sala Administrativa), 29 avril 2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:177 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))** # STSJAD 177/2004 (Tribunal Superior de Justicia d'Andorre, Sala Administrativa, 29 avril 2004) > Décision commentée : STSJAD 177/2004, 29 avril 2004 (recours n° AD-039-1/03), ECLI:AD:TSJADAD:2004:177 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La société Vara a fait l'objet d'une sanction administrative en matière douanière. Selon la décision, trois véhicules placés sous régime de dépôt douanier, c'est-à-dire sous un régime suspensif, ont été vendus et immatriculés sans avoir été mis à la consommation. Le Gouvernement a constaté que ces véhicules ne se trouvaient plus à l'emplacement désigné et qu'ils circulaient librement sur le territoire douanier sans que les impositions aient été acquittées. La procédure se déroule en plusieurs temps. Une résolution ministérielle du 8 janvier 2003 a qualifié les faits et prononcé la sanction. Le Gouvernement a rejeté le recours de réformation par décision n° 22565/2003 du 23 avril 2003. Le Tribunal de Batlles a rejeté la demande de la société par jugement du 20 octobre 2003. La société a alors interjeté appel le 1er décembre 2003. Dans son appel, la société soutenait, à titre principal, que la sanction applicable devait relever de l'article 7, paragraphe 2, et non de l'article 7, paragraphe 3, lettre b, de la loi contre la fraude en matière douanière, les faits n'ayant causé aucune fraude à l'égard du Trésor public. Elle invoquait également une acte de caution globale du 28 septembre 1999, d'un montant de 30 000 EUR, couvrant selon elle les droits applicables aux véhicules. Le Gouvernement soutenait au contraire que l'infraction relevait de l'article 7, paragraphe 1, lettre c, et que la sanction de l'article 7, paragraphe 3, lettre b, était applicable. ## Question de droit La Cour devait trancher deux questions : 1. La sortie de marchandises placées sous régime douanier suspensif, sans présentation de la déclaration de mise à la consommation, constitue-t-elle une infraction douanière au sens de l'article 7, paragraphe 1, lettre c, de la loi, et la sanction correspondante est-elle légalement fondée ? 2. L'existence d'une caution déposée par l'opérateur fait-elle obstacle à la qualification de l'infraction et à la sanction ? ## Solution et dispositif Le Tribunal Superior rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Il retient que « la venda dels vehicles sense l'acompliment de la formalitat de posada al consum constitueix doncs una infracció duanera tipificada en l'article 7-1-c » de la loi, et écarte l'argument tiré de la caution. Le dispositif est reproduit ci-dessous dans une traduction fidèle du catalan : > « Primer : Rejeter le recours d'appel présenté par la société Vara. > > Segon : Confirmer le jugement attaqué et déclarer que la décision du Gouvernement n° 22565/2003 du 23 avril 2003, rejetant le recours de réformation formé contre la résolution du 8 janvier 2003, est conforme au droit et aux fins qui légitiment l'activité administrative. > > Cette sentence est ferme et exécutoire. > > Nous ordonnons que, une fois accompli ce que prévoit l'article 76 de la loi de la juridiction administrative et fiscale, les dossiers originaux soient remis, avec la certification de la présente sentence, au Tribunal des batlles, section administrative, d'où ils proviennent, et que les actions du Tribunal soient archivées. » Le raisonnement de la Cour repose sur trois points. **Qualification de l'infraction.** La Cour relève que les véhicules, placés sous régime suspensif, ne pouvaient en sortir que par la mise à la consommation, laquelle emporte acquittement des droits de

SENTÈNCIA 2004-16 DE 29 D'ABRIL DE 2004 SANCIO DUANERA La venda d'un vehicle sense l'acompliment de la formalitat de posada al consum constitueix una infracció duanera tipifica en l'article 7 de la Llei contra el frau en matèria duanera. Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- El Vara va interposar recurs contra la decisió del Govern de data 23 d'abril de 2003, confirmant en alçada la decisió de 8 de gener anterior sol·licitant l'anul·lació de ple dret dels actes administratius sancionadors, i subsidiàriament acordant la imposició d'una sanció de 210,25 EUR. 2.- En la seva sentència de 20 d'octubre de 2003, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Vara. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 1 de desembre de 2003, la societat Vara estima el següent: -Li és aplicable la sanció tipificada a l'article 7, apartat 2, en lloc de la sanció prevista a l'article 7-3-b de la Llei contra el frau de data 4 de març de 1999, ja que els fets comesos per aquesta part no han ocasionat en cap moment una defraudació en l'erari públic. -Els drets de duana i/o impostos aplicables als referits tres vehicles en tot moment estaven garantits mitjançant l'acta de fiança global per a "operacions diverses" de data 28 de setembre de 1999 fins un import de 30.000EUR. 4.- En la seva contesta de data 19 de desembre de 2003, el M.I. Govern estima el següent: -Cap dels vehicles que havien estat posats en règim de dipòsit duaner, eren físicament a l'indret designat, ans el contrari, havien estat venuts i matriculats, circulant lliurement pel territori duaner del Principat d'Andorra sense haver abonat les imposicions corresponents. -Pel que fa a la consideració de la sanció imposada, és d'aplicació l'article 7, apartat 3 b) de la Llei contra el frau en matèria duanera. La infracció comesa per "Vara" està tipificada per l'article 7, apartat 1 c) de la referida Llei. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- Competència: El Tribunal Superior, Sala Administrativa, es competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- En resulta dels fets exposats en l'acta del contenciós de data 10 de setembre de 2002 (veure foli. 26) que els tres vehicle havien estat venuts i matriculats, per tant havien sortit del dipòsit sense haver estat posats al consum. Aquests vehicles estaven, en efecte, posats sota un règim duaner suspensiu. Tan sols podien sortir d'aquest règim amb la posada en consum, el que implica el pagament de drets de duana. La venda dels vehicles sense l'acompliment de la formalitat de posada al consum constitueix doncs una infracció duanera tipificada en l'article 7-1-c de la Llei contra el frau en matèria duanera de data 4 de març de 1999: "Es considera una importació sense presentació de declaració la sortida de mercaderies que es trobava sota un règim duaner suspensiu sense presentació al despatx de control de la declaració corresponent". La sanció d'aquesta infracció es preveu en l'article 7-3-b de la mateixa llei: "S'assimila a una infracció amb defraudació de dret i/o d'imposicions i/o un benefici indegut la importació o l'exportació de mercaderia sense declaració a un règim duaner suspensiu". La decisió de la Ministra de data 8 de gener de 2003 cita correctament aquests dos textos (veure foli 45). Tercer.- Els arguments presentats per la societat Vara no poden ser compartits: -L'absència de posada al consum ha comportat una defraudació dels drets perquè el fet generador del dret duaner està constituït per la venda de vehicles i la societat no ha satisfet aquests drets en el moment de l'acompliment d'aquest fet generador. - El fet que la societat tingui dipositada una caució és inoperant: aquesta serveix precisament al Govern per assegurar el pagament dels drets i penalitats, però no l'exonera evidentment del respecte de les obligacions legals. D E C I S I Ó El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit: Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Vara. Segon : Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió del Govern núm. 22565/2003 de data 23 d'abril de 2003, desestimatòria del recurs de reposició formulat contra la resolució de data 8 de gener de 2003, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.