SENTÈNCIA 2004-17 DE 29 D'ABRIL DE 2004 FUNCIONARIS PÚBLICS. Acreditació del coneixement de la llengua per part dels funcionaris en període de prova. Accés a la funció pública : possibilitat d'establir proves eliminatòries. Remissió a les bases de la convocatòria. Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de 30 de juny de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda formulada per Cañete contra Govern, i va anul·lar les actuacions de la Secretaria d'Estat de Funció Pública relatives a la convocatòria de funcionaris nomenats amb caràcter definitiu per a la realització de les proves de llengua que no havien aprovat durant la fase de selecció. Tanmateix, va desestimar les pretensions de l'agent quant al funcionaris en període de prova, en considerar que la convocatòria per als esmentats exàmens s'inscriu dins de les facultats de l'Administració per a valorar en aquest període la capacitat, les aptituds i les competències del funcionari. 2n.- La representació de Cañete va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència l'11 de juliol de 2003, i el va formalitzar davant d'aquesta Sala el 22 de setembre següent. La recurrent considera que no és ajustat a dret realitzar un nou examen idèntic al realitzat durant el procés de selecció dels funcionaris, ni tan sols pel que fa als que es troben en període de prova, ja que el nomenament ha de recaure en aquells candidats que hagin obtingut la millor qualificació global, sense que cap de les proves pugui tenir un caràcter eliminatori. 3r.- La representació de Govern ha demanat, en la seva contestació al recurs de 7 d'octubre de 2003, que es desestimin íntegrament les pretensions de l'apel·lant, en considerar que la sentència impugnada és plenament ajustada a dret. 4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret l'actuació de la Secretaria d'Estat de Funció Pública, que ha procedit a convocar els funcionaris que no van superar les proves de llengua realitzades durant el procés de selecció, a uns exàmens successius, fins que acreditessin la capacitat necessària. Atès que la sentència apel·lada ha estimat les pretensions de l'agent pel que fa als funcionaris que ja havien obtingut un nomenament de caràcter definitiu, i l'Administració ha consentit aquest pronunciament, l'àmbit del recurs queda reduït als funcionaris que es troben en període de prova. Tercer.- L'apel·lació de l'agent es fonamenta en una interpretació de l'article 32 de la Llei de la funció pública, que tanmateix convé matisar. Quan aquest precepte disposa que el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al Govern el o els candidats que hagin obtingut la millor qualificació global de les proves realitzades, això no comporta necessàriament que cap de les proves pugui tenir un caràcter selectiu o eliminatori, ja que, com determina el mateix precepte, la proposta s'ha de realitzar d'acord amb les bases de la convocatòria, les quals són l'instrument idoni per tal d'establir, com diu l'article 30 de la Llei, tots els requisits del procés de provisió d'una o més places vacants o de nova creació. Entre aquests requisits s'inclou sens dubte la fixació de les proves que s'han de superar, la valoració de les mateixes i la seva naturalesa eliminatòria o no. Aquestes previsions s'han de fer en cada cas en atenció a les especials característiques de les places o llocs de treball que són objecte de provisió, ja que resulta impensable que l'Administració no pugui establir en cap cas que la superació d'alguna o algunes de les proves sigui un requisit essencial per al nomenament del funcionari, especialment quan es tracta de matèries íntimament relacionades amb el contingut essencial del lloc de treball que es pretén proveir. Així es desprèn també de l'article 25 de la Llei de la funció pública, quan estableix que "la provisió de places és un procés que té com a objectiu incorporar a l'Administració general els candidats idonis, mitjançant l'aplicació d'un procediment de selecció objectiu i adequat als requeriments del lloc de treball", la qual cosa resultaria inviable si no es pogués exigir, amb caràcter eliminatori, que els candidats acreditin un nivell suficient de coneixements en determinades matèries. Quart.- És des d'aquesta perspectiva que s'ha de resoldre el present recurs d'apel·lació. Si l'Administració ha nomenat funcionari en període de prova a un candidat que no ha superat alguna de les proves, com en aquest cas la de llengua, no hi ha cap obstacle legal per tal d'exigir posteriorment, però sempre abans del nomenament definitiu, que s'acrediti el nivell de coneixements necessari segons les bases de la convocatòria, com ho autoritza l'article 38 de la Llei de la funció pública, que permet valorar en aquesta fase la capacitat, les aptituds i les competències del funcionari en relació amb el lloc que ocupa. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: - Desestimar el recurs d'apel·lació que formula Cañete contra la sentència de 30 de juny de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE