Résumé

# STSJAD 191/2004 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, 26 juillet 2004) > **Décision commentée :** Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, sentence n° 2004-30 du 26 juillet 2004, ROJ STSJAD 191/2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:191, recours AD-003-1/2004 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) > > *Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, les identifiants ROJ et ECLI ont été repris du texte de la décision.* ## Faits et procédure Le requérant, M. Manzano, avait acquis une parcelle par acte authentique du 18 juin 1991. La commune d'Andorre-la-Vieille (Comú d'Andorra la Vella) lui a adressé un mandat de paiement de 1 487,51 euros au titre des droits d'enregistrement de cette parcelle. Par jugement du 28 janvier 2004, la Section administrative du Tribunal des Batlles (*Tribunal de Batlles*) a annulé le mandat en ce qu'il incluait une majoration de 135,23 euros, et l'a maintenu pour le surplus. Le requérant a interjeté appel le 11 février 2004, puis formalisé son recours le 11 mars suivant. Il soutenait, d'une part, que le droit de l'administration à exiger le tribut était prescrit, l'immeuble ayant été acquis en 1991 et le paiement réclamé plus de trois ans après, le fait générateur étant selon lui la vente et non l'inscription au registre communal. Il soutenait, d'autre part, que le tribut n'était pas exigible, car liquidé sur le fondement d'une ordonnance générale fiscale communale dépourvue du rang de loi formelle exigé par la Constitution. La commune a conclu à la confirmation intégrale du jugement. La vue orale ayant été remplacée par une procédure écrite, les parties ont reproduit leurs moyens par conclusions. ## Question de droit Le Tribunal supérieur devait trancher deux questions : 1. **La réserve de loi** posée par l'article 37 de la Constitution s'impose-t-elle à une ordonnance fiscale communale adoptée le 25 septembre 1984, soit antérieurement à l'entrée en vigueur de la Constitution ? 2. **La prescription** du droit de l'administration à déterminer le tribut court-elle à compter de l'acquisition de l'immeuble, ou à compter de la naissance de l'obligation tributaire telle que fixée par la réglementation communale ? Le Tribunal a examiné en premier lieu le moyen tiré de la réserve de loi, au motif que, s'il prospérait, l'examen des autres moyens deviendrait inutile. ## Solution et dispositif **Sur la réserve de loi.** Le Tribunal rappelle la jurisprudence constante, tant du Tribunal constitutionnel que de la Sala, selon laquelle, en matière financière, la création des tributs et la régulation de leurs éléments essentiels, énumérés à l'article 5 de la *Llei de bases de l'ordenament tributari*, relèvent de la lo

SENTÈNCIA 2004-30 DE 26 DE JULIOL DE 2004 TRIBUTS. Drets de registre d'una parcel·la. Reserva de llei : no és aplicable a les disposicions de data anterior a la Constitució. PRESCRIPCIÓ. L'obligació tributària neix quan l'adquirent sol·licita la inscripció al Comú. Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Antecedents de fet A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència dictada el 28 de gener de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Manzano contra l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, dirigida contra el manament que li havia estat adreçat per tal de satisfer la quantitat de 1.487'51 euros, en concepte de drets de registre d'una parcel·la que havia adquirit mitjançant escriptura pública atorgada el 18 de juny de 1991, i el va anul·lar només en la part relativa a la imposició del recàrrec de 135'23 euros. 2n.- La representació de l'agent va interposar recurs d'apel·lació en data 11 de febrer de 2004 i el va formalitzar davant d'aquesta Sala l'11 de març següent. La impugnació es fonamenta en què ha prescrit el dret a exigir el tribut, ja que l'immoble va ser adquirit l'any 1991 i, en conseqüència, ha transcorregut un termini superior a tres anys quan l'Administració demandada ha requerit el pagament. En aquest sentit, es considera que el fet generador del tribut és la compravenda i no la inscripció en els registres comunals. En segon lloc, considera la part apel·lant que el tribut tampoc resulta exigible, des del moment en què es liquida en base a la Ordinació general tributària del Comú d'Andorra la Vella, que no disposa del rang de llei formal que és necessari per a establir aquell gravamen, segons la Constitució. 3r.- La representació del Comú va contestar el recurs mitjançant escrit presentat el 24 de març de 2004, on sol·licita que es confirmi íntegrament la sentència impugnada, ja que aquesta ha realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas. 4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Per raons de sistemàtica, procedeix examinar en primer lloc les al·legacions del recurrent que es refereixen a la infracció del principi de reserva de llei, que estableix l'article 37 de la Constitució, per part de l'Ordinació general tributària del Comú d'Andorra la Vella. En efecte, cas de què prosperés aquesta pretensió, resultaria innecessari l'examen de les altres qüestions que es plantegen per part de l'apel·lant. Com ha declarat la jurisprudència del Tribunal Constitucional i la d'aquesta Sala (sentències de 20 d'abril i 12 de maig de 1998), en l'àmbit financer està reservada a la llei tant la creació dels tributs com la regulació del seus elements essencials, que s'enumeren a l'article 5 de la Llei de bases de l'ordenament tributari. Ara bé, aquesta exigència constitucional de què l'establiment i regulació dels tributs es dugui a terme mitjançant una norma amb rang de llei formal no pot ser aplicada retroactivament a les disposicions anteriors a la Constitució, que es van aprovar d'acord amb el sistema de fonts que llavors era vigent, i que no han quedat derogades pel sol fet de l'entrada en vigor d'aquella, sempre que no contradiguin materialment algun dels preceptes constitucionals (disposició derogatòria de la pròpia Constitució). En el cas que ara s'examina, el precepte que ha estat aplicat de l'Ordinació general tributària del Comú d'Andorra la Vella va ser aprovat el 25 de setembre de 1984, molt abans de l'entrada en vigor de la Constitució, per la qual cosa no li resulta aplicable la reserva de llei derivada de l'article 37 de la mateixa i, en conseqüència, procedeix desestimar aquest primer motiu d'apel·lació. Tercer.- Pel que fa a la prescripció del tribut, l'article 40 de la Llei de bases de l'ordenament tributari disposa que prescriu als tres anys, entre d'altres supòsits, el dret de l'Administració per a determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació. El termini de prescripció comença a comptar, en aquest cas, des de la data de la realització del fet generador o del naixement de l'obligació correlativa. Per tal de determinar el moment en què neix l'obligació tributària i, en conseqüència, el termini de prescripció, cal recórrer a la normativa reguladora de cada tribut. En aquest cas, l'article 18.2 de l'Ordinació general tributària del Comú d'Andorra la Vella determina que el gravamen ha de ser satisfet quan l'adquirent sol·licita la inscripció al Comú, o bé a partir del moment en què la Corporació pren coneixement de l'adquisició. En conseqüència, si el tribut ha de ser abonat en sol·licitar la inscripció de l'adquisició als registres comunals, s'ha de concloure que l'obligació de pagament neix en el moment en què es formula aquesta sol·licitud, i no quan es va produir la transmissió de l'immoble. D'aquesta manera, no s'ha produït es aquest cas la prescripció invocada pel recurrent, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament l'apel·lació i confirmar en els seus termes la sentència apel·lada. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: - Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Manzano contra la sentència de 28 de gener de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.