SENTÈNCIA 2004-58 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004 SANCIO DUANERA Les obligacions resultants del règim duaner suspensiu no han estat respectades i en conseqüència s'ha originat un deute duaner - existeix varis deutors obligats a pagar aquest deute a títol solidari. Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La societat Cañete va interposar recurs contra la resolució del Govern núm. 23936/2003 de data 2 de juliol de 2003, desestimant en alçada el recurs formulat contra la resolució del director de la Duana del 3 d'abril anterior sol·licitant l'anul·lació de l'acte impugnant i la declaració de que Cañete no ha de presentar cap declaració de regularització per la posada al consum de la mercaderia importada durant el mes de juliol del 2001. 2.- En la sentència del 22 d'abril del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per la societat Cañete. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 18 de juny del 2004, la societat Cañete manifesta principalment que: la decisió del Director de la Duana ha de ser declarada nul·la de ple dret d'acord amb l'apartat c) de l'article 48 del Codi de l'Administració. a més la referida decisió hauria de ser anul·lada per aplicació de l'article 49.1 del Codi de l'Administració ; ja que la denunciada transgressió del procediment legalment establert ha comportat privar a la societat Cañete de mitjans de defensa situant-la en evident indefensió : la societat no té cap coneixement del curs ni l'estadi administratiu o jurisdiccional en què es trobarien les decisions del Director de la Duana contra la Azorin i contra Campillo. el deute duaner relatiu a les 67 peces venudes no corre a càrrec de la societat Cañete però si de Campillo. pel que fa a si la Duana pot reclamar a la societat Cañete la regularització de les restants peces del mostrari no venudes, la Sala administrativa del Tribunal superior ha autoritzat el retorn de la resta del mostrari a la societat Cañete, per tal de què pogués reexportar-lo en el millor termini. la Duana no ha indicat quin text legal ha infringit la societat Cañete. 4.- En la contesta de data 26 de juliol del 2004, el MI Govern manifesta principalment que : sobre el procediment administratiu, la societat Cañete ha estat en disposició de defensar els seus drets, interposant un recurs d'alçada, i essent resolt degudament pel Govern en el seu moment. sobre el fons, a partir del moment en què les mercaderies no s'utilitzen amb la finalitat prevista el règim d'admissió temporal queda automàticament clausurat i el carnet ATA queda sense efectes. Cañete compleix plenament els requisits per què l'Administració estigui legitimada a reclamar-li la presentació d'una declaració-liquidació, independentment que pugui dirigir-se contra d'altres subjectes passius de l'impost ja que estem dins de l'àmbit d'una responsabilitat solidaria 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, es competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia . Segon .- Per resoldre les qüestions plantejades en aquesta instància cal partir dels següents elements de fet i de procediment: L'entitat mercantil espanyola Campillo titular del quadern ATA núm. ES 01/13/00682 expedit par la Azorin, el dia 2 de juliol de 2001 (veure foli. 54) va fer una declaració d'importació temporal a la Duana de Sant Julià d'un mostrari de productes de joieria amb destinació a l'empresa Campillo, domiciliada al XXXX, i en una inspecció posterior duta a terme pels serveis de duana el mes de desembre de 2001 es va comprovar que de les 642 peces declarades en el mostrari se n'havien venut 67 El Govern ha imposat a l'entitat esmentada una sanció de 138 566, 95 EUR per la comissió d'una infracció de falsa declaració. Aquesta sanció ha estat anul·lada per una sentencia núm. 06-03 de la Sala administrativa del Tribunal Superior de data 26 de febrer de 2003 (veure foli 25 i l'aute d'aclariment, foli. 31). Per una decisió de data 3 d'abril del 2003 ( veure foli 71), el director de Duana sol·licita de l'empresa Cañete la presentació de la declaració de regularització per la posada al consum de la totalitat de la mercaderia importada amb carnet ATA durant el mes de juliol del 2001 en un termini màxim de quinze dies per liquidar el deute duaner i disposa no donar el dret de disposar de la mercaderia fins que no hagin estat garantides o pagades les imposicions degudes. Un recurs d'alçada contra aquesta decisió ha estat desestimat per una resolució del MI Govern de data 2 de juliol del 2003 (veure foli. 22). Aquesta última decisió ha estat l'objecte d'un recurs jurisdiccional. A la mateixa data, el 3 d'abril del 2003, el Director de Duana ha enviat una sol·licitud de regularització i de pagament del deute duaner a la Azorin (veure foli 74) i a Campillo (veure foli. 77). Desprès de la decisió del director de Duana de 3 d'abril del 2003 s'ha procedit a una liquidació d'ofici contra l'empresa Cañete per una decisió de data 1 de setembre del 2003. L'empresa Cañete ha presentat igualment un recurs contra aquesta decisió. Tercer.- L'empresa Cañete ha demanat que aquests dos recursos així que el presentant per la societat Campillo siguin acumulats. Aquesta sol·licitud ha de ser rebutjada ja que els recursos concerneixen decisions administratives diferents i han de ser jutjades separadament. La present sentència es pronuncia doncs sobre el recurs presentat contra la resolució del Govern núm. 23936 / 2003 de data 2 de juliol de 2003, desestimant en alçada el recurs formulat contra la resolució del director de la Duana del 3 d'abril passat. Quart.- Sobre el procediment administratiu : L'empresa Cañete manifesta que ha estat privada de les garanties previstes en l'article 48 del Codi de l'administració i que s'ha trobat en situació d'indefensió. Aquest argument ha de ser rebutjat : en efecte, el Director de Duana ha notificat correctament la demanda de regularització i l'empresa Cañete ha pogut presentar la seva defensa. L'argument segons el qual l'empresa Cañete no tenia coneixement de la situació en la qual es trobava la Azorin i Campillo no pot prosperar ja que es tracta de decisions administratives distintes i no tenen incidencia sobre el curs administratiu o jurisdiccional de la decisió concernint l'empresa Cañete. Cinquè.- Sobre l'existència del deute duaner : Com ha estat mencionat anteriorment, la sanció imposada a l'empresa Cañete ha estat anul·lada per aquesta Sala, però pels motius derivats de les exigències particulars que són requerides pel dret sancionador : «cal remarcar que les resolucions administratives objecte d'aquest litigi són de naturalesa sancionadora, matèria en la que cal respectar escrupolosament el principi de tipicitat, que deriva del de legalitat, conforme al qual només són sancionables les conductes expressament previstes en la norma descriptiva de la infracció » (fonament de dret Tercer, veure foli 27). En el present assumpte, es qüestiona l'existència del deute duaner resultant de la venda de mercaderies que han estat posades sota un règim duaner suspensiu (importació temporal). La realitat d'aquestes vendes no s'ha discutit i s'estableix doncs que les obligacions resultants d'aquest regim duaner no han estat respectades. En conseqüència, s'ha originat un deute duaner, en aplicació de les disposicions de l'article 193-1 del Codi de Duana (en la seva redacció resultant de la Llei del Codi de duana, de 20-6-96 : BOPA 48 / 1996, p. 1063 et s.) : «Un deute duaner a la importació neix per : a) L'incompliment d'una de les obligacions que comporta per a una mercaderia subjecta a drets a la importació la seva estada en un dipòsit temporal o la utilització del regim duaner sota el qual es va posar ». Cal precisar que el deute concerneix la totalitat de les peces en causa i no solament les peces venudes. En efecte, el no respecte de les obligacions relatives al regim d'admissió temporal ha posat fi a l'aplicació d'aquest regim; des d'aleshores, els drets de duana s'han de pagar sobre la totalitat de les peces que han estat introduïdes a Andorra. Sisè.- Sobre els deutors : L'article 193-3 del Codi de Duana disposa: « 3. El deutor és la persona que, segons el cas, ha de complir les obligacions que comporta l'estada en dipòsit temporal d'una mercaderia subjecta a drets a la importació o la utilització del règim duaner sota el qual es va posar aquesta mercaderia, o bé la persona que ha de respectar les condicions fixades per a la posada de la mercaderia sota aquest règim ». És cert que l'empresa Cañete havia de respectar les obligacions resultants de l'admissió temporal de les mercaderies. El carnet ATA comporta a més expressament tal compromís : «se compromete a observar estas leyes y reglamentos y a reexportar les mercancías en los plazos señalados par la aduana, a regularizar su situación según las leyes y reglamentos del país de importación » (veure foli 54). En conseqüència, l'empresa Cañete és deutora del deute duaner. Setè.- Sobre la solidaritat : En concret, existeix varis deutors, en aplicació de l'article 193-3 del Codi de Duana, citat anteriorment. Es tracta de la Azorin i Campillo. Cal doncs fer aplicació de les disposicions de l'article 201 del Codi de Duana : «Quan hi ha diversos deutors per a un mateix deute duaner tots els deutors, estan obligats a pagar aquest deute a títol solidari. » En aplicació d'aquestes disposicions, el Director de Duana ha pogut justament adreçar una sol·licitud de regularització de cadascun dels deutors. A aquest respecte, la comunicació lliurada per Campillo prenent a càrrec el deute duaner per les peces venudes, no és oponible a l'administració de la Duana; es tracta d'un compromís rellevant del dret privat, permetent solament, si arribés el cas, a l'empresa Cañete d'intentar una acció contra Campillo davant les jurisdiccions civils. Decisio DE CI SI O El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit : Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Cañete. Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 23936 / 2003 el 2 de juliol del 2003, i amb ella el requeriment del Director de la Duana del 3 d'abril anterior és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE