Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 220/2004 ; ECLI:AD:TSJADAD:2004:220)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 220/2004, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentence n° 2004-61 du 17 novembre 2004, recours SS-0033-1/2003) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La présente décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. Elle statue sur les recours d'appel formés contre la sentence du 2 avril 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia.
En première instance, la Batllia a partiellement fait droit à la demande de M. Pina dirigée contre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Elle lui a reconnu le droit à une pension d'invalidité pour accident de travail correspondant à un taux d'incapacité permanente partielle (IPP) de 15 %. L'accident, survenu en 1987, a laissé une séquelle au membre inférieur droit.
Deux recours d'appel ont été formalisés le 20 mai 2004 :
- M. Pina conteste le taux retenu et demande qu'il soit fixé à 40 %, en soutenant que l'évaluation des experts ne reflète pas correctement son état.
- La CASS conteste l'inclusion de 5 % au titre de la déviation en valgus du talon droit, qu'elle estime très légère et ne nécessitant aucune semelle de compensation. Elle sollicite la fixation du taux à 10 %.
Les parties ayant obtenu la substitution de l'audience orale par une procédure sur conclusions écrites, elles ont reproduit substantiellement leurs arguments initiaux.
Les éléments de la décision ne permettent pas de déterminer avec précision la date exacte des fonctions ou la nature détaillée des tâches du salarié (non précisé dans la décision).
Question de droit
Le litige pose deux questions connexes.
Première question : il s'agit de déterminer l'étendue de l'élément objectif de l'invalidité résultant d'un accident de travail, c'est-à-dire le taux d'IPP à retenir au regard des constatations médicales. Le Tribunal relève que la sentence de première instance suit « le criteri dels experts mèdics » (le critère des experts médicaux) et que les deux parties en contestent la conclusion chiffrée.
Seconde question : il s'agit de savoir quelle valeur probante reconnaître aux conclusions des experts judiciaires (perits processals) par rapport aux rapports produits par les parties. La question est au cœur du moyen soulevé par M. Pina, qui conteste l'évaluation retenue, et par la CASS, qui conteste l'intégration d'une séquelle spécifique.
Le texte ne fait pas apparaître de référence textuelle précise définissant le barème d'invalidité applicable au-delà de la mention de la guía-barem de Padovani (non précisé dans la décision quant à son statut juridique).
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette les deux recours et confirme la sentence de première instance.
Sur le recours de l'assuré. Le Tribunal rappelle sa « reiterada doctrina » (jurisprudence constante) selon laquelle les avis des experts judiciaires prévalent sur les rapports produits par les parties, « com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova ». Il relève que les experts ne contestent pas la limitation fonctionnelle, à savoir un blocage partiel avec une limitation de 50 % de la flexion plantaire et de la flexion dorsale de la cheville droite. La séquelle est valorée à 10 % selon la guía-barem de Padovani (p. 127), jugée plus spécifique que le barème invoqué par l'assuré.
Sentència
SENTÈNCIA 2004-61 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004
CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa per accident de treball. Determinació del grau d'invalidesa. PROCÉS ADMINISTRATIU. Prevalença dels dictàmens dels pèrits processals sobre els informes aportats per les parts. PROVES.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 2 d'abril de 2004 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Pina contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i va reconèixer a l'agent el dret a una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a una I.P.P. del 15 per cent.
2n.- L'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que va formalitzar davant d'aquesta Sala el 20 de maig de 2004. L'objecte de la impugnació es refereix a la determinació de l'element objectiu de la invalidesa que pateix l'interessat, que considera no ha estat correctament valorat pels perits i per la resolució impugnada, i que ha d'ascendir a un 40 per cent.
3r.- La representació de la C.A.S.S. va formular igualment recurs d'apel·lació, formalitzat el mateix 20 de maig de 2004, en considerar que no es justifica l'increment de la I.P.P. que inicialment s'havia atribuït a l'agent en un 5 per cent, ja que la desviació en valgus del taló del peu dret és molt lleugera i no requereix cap tipus de plantilla de compensació.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.