Résumé

# STSJAD 230/2004 (ECLI:AD:TSJADAD:2004:230) > Décision commentée : STSJAD 230/2004, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 décembre 2004, recours AD-0061-2/2004 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure La requérante, Mme Miró, était titulaire d'une autorisation de résidence et de travail en Principauté d'Andorre. Par une décision du 8 mars 2004 de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior, l'administration a refusé le renouvellement de cette autorisation. La notification mentionnait que l'intéressée se trouvait en situation irrégulière et l'invitait à quitter le pays dans un délai de huit jours naturels. Le 24 mai 2004, Mme Miró a formé un recours de reposición contre cette décision. Selon les écritures du Gouvernement, le recours a été rejeté par une résolution expresse du 2 juin 2004, c'est-à-dire dans le délai légal de quinze jours. La résolution a été notifiée à l'intéressée le 1<sup>er</sup> juillet 2004. La requérante soutenait que le recours avait été rejeté tacitement, par silence, et que la décision expresse était donc tardive. Saisi d'une demande dirigée contre la décision implicite de rejet du recours d'alzada, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande par un jugement du 13 septembre 2004. Mme Miró a interjeté appel le 22 septembre 2004. Elle soutenait principalement que la décision expresse tardive était frappée de nullité de plein droit, que la notification était viciée et que, sur le fond, l'article 51.2 de la Llei qualificada d'immigració lui était applicable. Selon elle, son absence du pays résultait d'un traitement médical consécutif à un accident, qui devait être suivi en France faute de centres spécialisés en Andorre. Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel. La Sala Administrativa a été saisie, a désigné le magistrat rapporteur, Bernard Plagnet, puis a mis l'affaire en délibéré. ## Question de droit La décision pose trois questions distinctes. **La première** porte sur la régularité temporelle de la décision expresse du Gouvernement. Il s'agissait de savoir si une résolution expresse de rejet, intervenue après l'expiration du délai de quinze jours, pouvait être valablement prise alors qu'un rejet implicite était déjà né, et si elle était, de ce fait, nulle ou extemporanée. **La deuxième** concerne la validité de la notification du 8 mars 2004. La requérante soutenait que la mention d'une « situation irrégulière » et l'injonction de quitter le territoire dans huit jours étaient erronées, et que l'acte était entaché de nullité. **La troisième**, qui touche au fond, est celle de savoir si la période passée à l'étranger pour un traitement médical peut être assimilée à une période de résidence permanente et effective au sens de l'article 51.2 de la Llei qualificada d'immigració du 14 mai 2002, et, plus largement, si la requérante remplissait les conditions de renouvellement de son autorisation. ## Solution et dispositif Sur la première question, la Sala retient que l'article 40 du Codi de l'Administració ne fait pas obstacle à l'adoption d'un acte exprès purement confirmatif d'un refus présumé. Elle transpose à ce cas le raisonnement déjà adopté dans sa sentence n° 64-2004 du 17 novembre : s'il est juridiquement possible de modifier le sens d'un silence négatif par un acte exprès tardif, a fortiori doit-il être admis qu'un acte exprès rectifie simplement le refus. La Sala relève en outre que cet acte ne préjudicie pas à la situation de l'intéressée, qui acquiert au contraire connaissance des motifs de la décision, jusqu'alors ignorés. Le moyen est rejeté. Sur la deuxième question, le tribunal approuve le premier juge, qui avait jugé que la communication litigieuse n'était ni nulle ni annulable, la situation de l'intéressée étant effectivement irrégulière à la date de l'acte. La Sala relève également que l'exécution de la

SENTÈNCIA 2004-72 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004 AUTORITZACIO DE RESIDENCIA I DE TREBALL La interessada no resideix a Andorra i per tan no compleix les condicions per a beneficiar-se de la renovació de la seva autorització de residència i de treball. Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Sra. Miró va interposar demanda jurisdiccional contra la denegació per silenci del recurs d'alçada formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior del 8 de març del 2004. 2.- En la sentència del 13 de setembre del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per la Sra. Miró. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 22 de setembre del 2004, la Sra. Miró manifesta principalment que: -la conseqüència de la decisió expressa dictada extemporàniament per part del Govern és la seva nul·litat de ple dret. -l'estat viciat de nul·litat de l'acte administratiu consistent en la notificació de la resolució ministerial -sobre el fons, es d'aplicació l'article 51.2 de la Llei Qualificada d'Immigració: la Sra. Miró es troba absent del país a causa del seguiment d'un tractament que va començar a conseqüència de l'accident i que segueix a França forçosament, ja que al país no hi ha centres especialitzats i l'ha de seguir durant tota la seva vida. 4.- En la seva contesta de data 5 d'octubre del 2004, el MI Govern manifesta principalment que: -el recurs de reposició presentat per l'interessada en data 24 de maig del 2004 no va ser desestimat tàcitament per la via del silenci administratiu, ja que en data 2 de juny del 2004, i per tant dins del termini de 15 dies legalment establert, el Govern acorda desestimar el recurs formulat per la Sra. Miró. En conseqüència, la resolució de Govern no és extemporània. -la notificació no transgredeix el procediment legalment establert. -Pel que fa al fons, la Sra. Miró no ha mantingut una residència continuada a Andorra durant la vigència de l'autorització d'immigració de la qual n'era la titular. La Sra. Miró ha traslladat la seva residència a l'estranger com queda acreditat a través de la documentació que consta en autes. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon: Sobre el caràcter extemporani de la decisió del Govern : El recurs de reposició l'ha presentat la Sra. Miró en data 24 de maig del 2004 (veure foli 86) i ha estat rebutjat per una resolució del Govern de data 2 de juny de 2004. La interessada ha rebut la notificació d'aquesta resolució el dia 1 de juliol del 2004 (veure foli 85). Però, com ha declarat aquesta Sala amb la sentència núm. 64- 2004, de 17 de novembre, l'article 40 del Codi de l'Administració no prohibeix que es dicti un acte administratiu merament confirmatori de la denegació presumpta. En efecte, si resulta legalment possible modificar el sentit del silenci negatiu mitjançant un acte exprés dictat tardanament, en més raó s'ha d'admetre la validesa d'un acte que no fa altra cosa que rectificar la denegació de la sol·licitud formulada per l'interessat. Aquest acte exprés no perjudica en rés la posició jurídica de l'interessat, sinó que li permet conèixer les raons determinants de la decisió administrativa, de les quals no tenia abans notícia. Aquest argument per tant, s'ha de rebutjar. Tercer.- Sobre la nul·litat de la notificació La Sra. Miró manifesta que els termes de la notificació del 8 de març de 2004 eren erronis en la mesura en que manifestaven que la interessada es trobava en situació irregular i que « tot estranger en situació irregular ha d'abandonar el país i aquest efecte disposa de 8 dies naturals a partir de la data de notificació de la present diligència » (veure foli 10). Però, com ha marcat encertadament la sentència recorreguda (fonament de dret Quart), « la comunicació no es nul·la ni anul·lable perquè, en aquells moments, la situació de la Sra. Miró era, efectivament, irregular ». A més, l'execució de la resolució de la no renovació de l'autorització i treball de la Sra. Miró s'ha suspès « fins a l'obtenció d'una resolució ferma o fins que recaigui sentencia judicial ferma »: resolució de data 24 de maig de 2004 (veure foli 84). La demanda s'ha de rebutjar igualment sobre aquest punt. Quart.- Sobre el fons Resulta de nombroses informacions que figuren en l'expedient que l'interessada no resideix més en territori del principat d'Andorra. Podem destacar els punts següents: -segons l'enquesta de la Policia, la Sra. Miró « viu de forma permanent a França » (veure foli 40) -figuren sumes insignificants en els extractes bancaris que revelen un nombre limitat d'operacions efectuades ( veure folis 48 i 49) -la Sra. Miró ha venut l'apartament que ocupava a Andorra i ha manifestat al comprador que anava a viure a França, a una adreça que li va comunicar (veure el testimoni recollit per la Policia, foli 60). -la pròpia filla de la Sra. Miró ha manifestat davant la Policia que la seva mare « no té cap domicili fix al Pas de la Casa » ( veure foli 62). -la CASS li ha notificat per carta de 19 de gener de 1995, la seva decisió de donar-li baixa com assegurada voluntària a la CASS, ja que havia constatat que tenia un domicili efectiu a França (veure foli 65). -segons la síntesi de l'enquesta de la Policia, la Sra. Miró està absent del Principat de manera permanent (veure foli 83). Així no es poden aplicar les disposicions de l'article 51-2 de la Llei d'immigració que preveu que els períodes de tractaments mèdics a l'estranger són considerats com un període de residència permanent i efectiva al Principat. En efecte, aquesta excepció prevista per la Llei evidentment només es refereix a períodes de durada relativament limitada durant els quals una persona ha d'abandonar el territori andorrà per seguir un tractament mèdic. Aquesta disposició no es pot aplicar a hipòtesis com aquestes que es constaten en la present causa, en les quals la persona es troba absent de manera permanent i durable del territori andorrà, sense que s'hagin aportat elements concrets que mostrin que conserva lligams al principat d'Andorra. En aquest cas, l'interessada no aporta cap element d'aquesta naturalesa. En conseqüència, cal concloure que el Govern ha aportat la prova que la Sra. Miró no compleix les condicions per a beneficiar-se de la renovació de la seva autorització de residència i de treball. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Miró. Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la Secretaria d'Estat d'Interior del 8 de març del 2004, és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.