ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.8c91e534 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (Sala Administrativa), sentència n° 2004-79, 20 décembre 2004, ROJ STSJAD 237/2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:237 (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° SS-004-2/2004 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Le requérant, M. Galan, né en 1975 et exerçant la profession d'électricien, a été victime d'un accident du travail. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) lui a reconnu, par décision du 10 octobre 2003, une minoration de capacité de 30 % sans l'élément professionnel. Cette décision a été confirmée par la commission contentieuse le 19 novembre 2003.
Saisie du recours, la Secció Administrativa du Tribunal de Batlles a, par sentence n° 2004-079 du 2 juin 2004, annulé ces actes et reconnu à l'intéressé un taux d'incapacité de 45 %, toujours sans élément professionnel.
Les deux parties ont interjeté appel devant le Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa (ponent : Lluís Saura Lluvia). M. Galan demandait la reconnaissance de l'élément professionnel, qu'il évaluait à 20 % de l'incapacité reconnue, soit 9 points, portant son taux à 54 %. Il soutenait être dans l'impossibilité de travailler, tant dans sa profession habituelle que dans toute autre activité. La CASS sollicitait, à titre principal, la fixation du taux à 30 % et, à titre subsidiaire, à 35 %, en soutenant que les séquelles de type sciatalgie ne se rattachaient pas à l'accident.
Le dossier mentionne l'existence d'expertises judiciaires et l'application du barème Guide Padovani, qui attribue 10 % pour les séquelles discutées. Les dates précises de l'accident ne figurent pas dans la décision (non précisé dans la décision).
La décision pose deux questions.
La première porte sur la reconnaissance de l'élément professionnel au sens de l'article 6 du Règlement technique de la CASS. Cet élément vient majorer l'élément objectif lorsque l'assuré subit une diminution de sa capacité de gain du fait de l'accident. La Cour rappelle sa jurisprudence antérieure : l'appréciation suppose de comparer le salaire perçu avant l'accident à celui perçu après la reprise du travail, à la suite de l'arrêt médical. Lorsque l'assuré ne peut pas reprendre son activité en raison de la gravité des séquelles, l'élément professionnel doit être reconnu (sentences 00-37 du 18 septembre 2000 et 01-22 du 19 avril 2001).
La seconde concerne l'imputabilité des séquelles et leur prise en compte dans l'élément objectif. La CASS soutenait que les séquelles (sciat
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Element professional. Electricista; impossibilitat d'incorporar-se al mercat de treball a conseqüència de les lesions. Valoració del grau d'incapacitat (ciatàlgies). »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2004 - ROJ: STSJAD 237/2004 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« 1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2004-079, de 2 de juny, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Galan i anul·lant tant la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 10 d'octubre de 2003 per la que se li reconeixia una minva, derivada d'accident de treball, del 30 % sense dret a percebre l'element professional, com la de la comissió contenciosa de 19 de novembre que la confirmava, li va reconèixer una incapacitat del 45 %, sense dret a l'element professional esmentat.… »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
SENTÈNCIA 2004-79 DE 20 DE DESEMBRE DE 2004
CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL. ACCIDENT DE TREBALL.
Element professional. Electricista; impossibilitat d'incorporar-se al mercat de treball a conseqüència de les lesions. Valoració del grau d'incapacitat (ciatàlgies).
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2004-079, de 2 de juny, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Galan i anul·lant tant la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 10 d'octubre de 2003 per la que se li reconeixia una minva, derivada d'accident de treball, del 30 % sense dret a percebre l'element professional, com la de la comissió contenciosa de 19 de novembre que la confirmava, li va reconèixer una incapacitat del 45 %, sense dret a l'element professional esmentat.
2.- Contra la sentència citada interposa un recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Galan, demanant el reconeixement de l'element professional, que quantifica en el 20 % de la incapacitat reconeguda pel Tribunal de Batlles, per la qual cosa la pensió que demana se li reconegui és del 54 %, en raó, tot això, a que com a conseqüència de l'accident de treball el Sr. Galan no pot treballar ni en la seva professió habitual d'electricista ni en cap altre.
3.- La representació processal de la CASS també interposa recurs d'apel·lació, en el que demana o bé que es reconegui al Sr. Galan el grau d'incapacitat que se li va atorgar en via administrativa, del 30 %, o subsidiàriament el del 35 % que li fou reconegut pels perits en el Tribunal de Batlles, sense les seqüeles per raó de la ciàtica que pateix, en no venir vinculades a les lesions apreciades després de l'accident.
4.- Dels escrits anteriors se n'ha donat trasllat a la part contrària, que els ha impugnat en el termini atorgat, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En el seu recurs d'apel·lació, l'assegurat, que mostra conformitat amb el grau d'incapacitat del 45 % derivada d'accident de treball que li fou reconegut pel Tribunal de Batlles, demana que, de conformitat a allò establert en l'article 6 del Reglament Tècnic, se li reconegui l'element professional, que quantifica en el 20 % de la incapacitat reconeguda, és a dir, en el 9 %, a afegir a l'element objectiu.
L'article esmentat permet determinar la disminució de la capacitat de guany en funció -a més de l'element objectiu- de l'element professional, quan l'assalariat perd emoluments a causa de l'accident; aquesta Sala ha indicat que per valorar aquest element cal comparar el sou percebut abans de l'accident amb el percebut a partir de la incorporació al treball posterior a l'alta mèdica, i que en el cas de no reincorporar-se per la demostrada impossibilitat de fer-ho a causa de l'entitat de les seqüeles, cal apreciar l'element esmentat (sentències 00-37, de 18 de setembre de 2000, i 01-22, de 19 d'abril de 2001).
En el cas, tots els informes pericials coincideixen en indicar que el Sr. Galan no pot treballar en la mateixa activitat que ho feia abans de l'accident, per la qual cosa cal reconèixer-li l'element professional perquè les lesions que pateix l'assegurat són les que li han impedit incorporar-se al mercat de treball per realitzar la seva tasca habitual d'electricista o d'altres, en concordància amb allò exposat per aquesta Sala en la sentència 05-03, de 26 de febrer de 2003 i amb estimació del recurs apel·lació.
En conseqüència, s'estima el recurs formulat pel Sr. Galan reconeixent-li l'increment de la pensió amb el percentatge del 20 % en concepte d'element professional, el que comporta un increment de 9 punts, donant lloc a una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball del 54 % enlloc del 45 reconegut en al primera instància.
Tercer.- La CASS, en el seu recurs d'apel·lació, demana que el grau d'invalidesa reconegut per la sentència del Tribunal de Batlles sigui substituït pel del 30 % que es va reconèixer en via administrativa o subsidiàriament pel del 35 % que es va reconèixer pels perits judicials, argumentant que les seqüeles consolidades -ciatàlgies, fonamentalment- a les que s'atribueix un percentatge del 10 % segons la Guide barème de Padovani, van associades a lesions de les vèrtebres L3 i L4 quan en els diagnòstics posteriors a l'accident només es fa referència a les fractures de les vèrtebres L1 i L2 per la qual cosa aquell 10 % s'hauria d'eliminar de l'element objectiu; però de les proves pericials practicades i dels informes mèdics que ha portat l'assegurat a les actuacions no s'arriba a tan extrema conclusió, de manera que totes les seqüeles que pateix l'assegurat, nascut l'any 1975, s'han de considerar amb origen en l'accident de treball, per la qual cosa es desestima el recurs de l'entitat parapública.
Quart.- De tot el que s'ha exposat s'imposa la revocació parcial de la sentència del Tribunal de Batlles, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va interposar contra la sentència número 2004-079, de 2 de juny, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Galan i revocar parcialment la sentència en el sentit de reconèixer-li l'increment de la pensió amb l'element professional, que dóna lloc a una pensió d'invalidesa per accident de treball del 54 %.
No es fa pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE