SENTÈNCIA 2004-60 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2004 ACTES ADMINISTRATIUS. Impugnació d'actes administratius declaratius de drets davant de la Jurisdicció. PROCÉS ADMINISTRATIU. El defenent només està habilitat per demanar la confirmació dels actes impugnats. No es poden anul.lar disposicions o actes que no van ser objecte d'impugnació en l'escrit de demanda. NORMES JURÍDIQUES. Reglament d'execució de la Llei sobre signes d'Estat per a la utilització de ".ad" com a element d'un nom de domini. TELECOMUNICACIONS. Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de 24 de febrer de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda formulada pel M.I. Govern contra l'entitat "Gálvez", anul·lant el registre de marca núm. 12982 (www.internet.ad), del qual aquella empresa n'era titular, així com l'assignació del nom de domini primari ".ad" al nom de domini "internet.ad". Al mateix temps, l'esmentada sentència va declarar la nul·litat del capítol I del Reglament d'execució de la Llei sobre signes d'Estat per a la utilització de ".ad" com a element d'un nom de domini, en considerar que està reservada a la llei la definició de la forma oficial del nom del Principat i la seva forma abreujada. 2n.- La representació del Govern va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es circumscriu a impugnar el segon dels seus pronunciaments, relatiu a la declaració de nul·litat del capítol I del Reglament abans esmentat de 13 de setembre de 2000. Els arguments en què es fonamenta el recurs fan referència, substancialment, al fet de que la disposició reglamentària es limita a transposar la norma ISO-3166, que acullen diversos organismes internacionals dels quals forma part Andorra, i que el Codi de Duana i les disposicions que el desenvolupen han recollit igualment aquesta forma abreujada "ad". 3r.- La part apel·lada no va contestar el recurs dins del termini de 13 dies que li va ser atorgat segons el que disposa l'article 59 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. 4t.- En haver-se substituït el tràmit de vista oral pel de conclusions, la representació del Govern va presentar el corresponent escrit, en què donava per reproduïdes les al·legacions formulades en el moment de formalitzar el seu recurs. La part apel·lada no va evacuar el tràmit. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com a qüestió prèvia, convé destacar el fet de què l'entitat demandada no va interposar recurs d'apel·lació i, en conseqüència, ha consentit els pronunciaments de la sentència impugnada que li són desfavorables. El contingut de l'alçada queda, doncs, limitat a examinar la procedència del segon apartat de la decisió recorreguda, que declara la nul·litat del capítol I del Reglament d'execució de la Llei sobre signes d'Estat per a la utilització de ".ad" com a element d'un nom de domini, de 13 de setembre de 2000. Tercer.- Per tal d'examinar la qüestió discutida des d'una perspectiva processal, s'ha de recordar que l'Administració general ha actuat en aquest cas com a demandant, per tal de sol·licitar la declaració de nul·litat de dos actes administratius declaratius de drets, en exercici de la legitimació que li reconeix amb aquesta finalitat l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. L'entitat destinatària d'aquells actes administratius ha adoptat, correlativament, la posició de part demandada, per tal d'oposar-se a les pretensions del Govern, en el termes previstos en l'article 41 de l'esmentada Llei. Des d'aquesta perspectiva, s'ha de considerar que la sentència apel·lada no podia declarar la nul·litat de tot o part del Reglament de 13 de setembre de 2000. En primer lloc, perquè l'objecte del procés queda delimitat per l'escrit de demanda, que ha de contenir les indicacions precises sobre l'acte o reglament que s'impugna, d'acord amb l'article 34 de la Llei reguladora d'aquesta Jurisdicció. En aquest cas, el M.I. Govern es va limitar a sol·licitar la declaració de nul·litat de dos actes administratius, de manera que el referit Reglament no pot ser considerat com la disposició impugnada en aquest procés. La seva legalitat només podria ser examinada per tal de determinar si eren procedents les pretensions de l'Administració general. D'altra banda, la posició processal de la part demandada es caracteritza pel fet de què només es troba habilitada per a sol·licitar la desestimació de la demanda i la confirmació dels actes impugnats, però no per a ampliar l'objecte del procés, mitjançant la petició de què s'anul·lin altres actes o disposicions que els que són recorreguts per la part agent. En definitiva, ha considerar-se contrari al sistema processal que inspira la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal el fet de què el demandant obtingui l'estimació íntegra de les seves pretensions i, simultàniament, es vegi perjudicat per la declaració de nul·litat d'altres actes o disposicions que no eren objecte del procés. En conseqüència, s'ha d'estimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula el M.I. Govern, sense necessitat d'examinar les altres al·legacions que han estat formulades. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: - Estimar el recurs d'apel·lació que formula el M.I. Govern contra la sentència de 24 de febrer de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i, en conseqüència, revocar i deixar sense efecte el segon del pronunciaments de la seva part dispositiva. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE