Juridiction andorrane, — (STSJAD 5/2005, 10 janvier 2005)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Lire sur source officielle)
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence du 10 janvier 2005, recours n° 89/04, ROJ STSJAD 5/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:5. Ponent : M. Joan Manel Abril Campoy. Matière : propriété horizontale.
Faits et procédure
Le litige oppose une partie demanderesse, désignée dans la décision comme « la Anaya », à une copropriétaire, Mme Gutierrez, qui n'avait pas acquitté des charges communautaires. La demande, formée le 2 avril 2000, tendait à la condamnation de la défenderesse au paiement de 1 583,41 euros, assorti d'intérêts de retard, d'une amende civile, des charges échues jusqu'au prononcé de la sentence et des dépens.
La défenderesse s'est opposée à la demande pour défaut de capacité d'agir (legitimació activa) du demandeur et, subsidiairement, pour vice dans la forme de la demande. Sur le fond, elle reconnaissait l'existence de la dette, mais soutenait avoir consigné la somme auprès de la Batllia en raison de son mécontentement à l'égard de la gestion communautaire.
Le Batlle, statuant en formation unipersonnelle, a rejeté la demande. Le pourvoi a été formé par la demanderesse, qui a sollicité la révocation de la décision de première instance. L'intimée a conclu à la confirmation et à la condamnation de l'appelante aux dépens. La date de la sentence de première instance est indiquée de manière divergente dans la décision (13 avril 2004 dans l'exposé des antécédents, 24 mai 2004 dans le dispositif) ; la décision ne permet pas de trancher cette discordance, qui ne porte pas sur le fond.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
- La capacité d'agir du président de la communauté. Le président, dépourvu d'une délibération formelle l'habilitant à agir, peut-il seul introduire l'action en recouvrement de charges communautaires, ou le défaut partiel dans le mode de proposer la demande doit-il être retenu ?
- Le périmètre du débat. Le juge peut-il tenir compte d'allégations présentées pour la première fois dans les conclusions d'appel ?
- Le bien-fondé du principal. La contestation de la gestion communautaire fait-elle obstacle au recouvrement de la somme réclamée ?
- Les effets de la consignation. La consignation judiciaire opérée par la débitrice vaut-elle paiement ?
- Les intérêts moratoires, pénalités et charges futures. Ces demandes sont-elles fondées ?
- Les dépens.
Solution et dispositif
Sur la capacité d'agir. La Sala Civil relève que le président a été nommé et dispose, selon une certification de l'administrateur de l'immeuble, de la représentation judiciaire et extrajudiciaire de la communauté. Elle constate surtout l'existence d'un procès-verbal de l'assemblée des copropriétaires du 30 octobre 1999 autorisant l'engagement d'actions de recouvrement contre les copropriétaires débiteurs, y compris par la voie judiciaire, et habilitant la Junte directive à s'en charger. L'attribution de pouvoirs aux procuradors et la certification du montant dû confortent l'existence de cette délibération. L'exception de défaut partiel est donc écartée,
Sentència
SENTÈNCIA DE 10 DE GENER DE 2005
Propietat horitzontal: legitimació activa del president de la comunitat per a reclamar el pagament de les despeses comunitàries.- Consignació del deute: requisits i efectes.- Interessos moratoris: no es meriten quan es reclama el pagament de deutes futurs.- Indefensió.- Prova pericial
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Anaya va formular demanda, de data 2-4-2000, envers la Sra. Gutierrez en virtut de la qual reclamava la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 1.583,41 EUR, amb més l'interès previst per morositat, la multa civil, les derrames que es meritin fins a la data de sentència i amb imposició de les costes processals.
La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 16-2-2000, i va sol·licitar la desestimació de la demanda per manca de legitimació activa; subsidiàriament que es refusi la demanda per defecte legal en el mode de presentar la demanda. I, quant al fons, reconeixia l'existència del deute, que la quantitat es va dipositar a la Batllia i que no la va abonar per descontent amb la gestió comunitària. Per consegüent, entenia que calia refusar la demanda i imposar a la part agent les costes processals.
II.- L'honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 13-4-2004, i va establir: "DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima la demanda presentada per la Anaya contra la Sra. Gutierrez."
III.- La part agent va interposar contra l'esmentada sentència recurs d'apel·lació i, en data de registre 29-6-2004, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix, sol·licitava la revocació de la sentència.
Per el contrari, la part apel·lada va presentar llur escrit de conclusions, en data 19-7-2004, i va sol·licitar la confirmació de la sentència i la imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part agent va formular recurs contra la sentència d'instància i fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. Entén, en primer terme, que, a diferència d'allò que es sustenta a la sentència, el President ostenta la representació de la Comunitat i pot exercitar aquelles accions orientades a vetllar per la defensa dels interessos de la Comunitat. Afegeix, a més, que l'actuació del President es veu recolzada per la Comunitat, atès que es va atorgar apoderament a favor dels Procuradors, es va efectuar l'encàrrec a un bufet d'advocats i es va aprovisionar de fons a aquests. Així, correspon refusar les excepcions que s'al·leguen per evitar entrar en el fons i acollir la demanda presentada, tota vegada que l'existència del deute i els recàrrecs esdevenen provats, a la vegada que s'escau imposar les costes d'ambdues instàncies.
II.- Com es pot observar, la qüestió a resoldre en el present litigi rau en determinar si el President de la Comunitat, que no ha aportat l'acord de la Comunitat que l'habilita per a exercitar accions en defensa d'aquesta, pot per si sol articular l'acció o s'ha de confirmar el defecte legal parcial en el mode de presentar la demanda.
Si s'analitzen les actuacions resulta, en primer terme, que als folis 3 i ss., consta l'atorgament de poders als procuradors per part de la Anaya de l'Edifici de la V.M., a la vegada que s'acredita per certificació de l'Administradora de l'immoble (foli 18) que el Sr. Valverde ha estat nomenat com a President i que a aquest li correspon la representació judicial i extrajudicial de la Comunitat. I, en segon terme, si s'examina la demanda interposada per la part agent es pot comprovar com es sol·licita la condemna al pagament de les despeses comunitàries de l'exercici 1998- 1999 i que a les actuacions es troba aportat un document (foli 113), que conté l'acta de la junta de propietaris celebrada el dia 30-10-1999, on s'aprova, segons consta, que es poden iniciar accions de reclamació envers els propietaris deutors de derrames comunitàries, fins i tot per la via judicial i es faculta a la Junta Directiva per què se n'ocupi. Conseqüentment, la sentència d'instància que refusa la demanda acollint l'excepció de defecte parcial en el mode de proposar la demanda ha de ser revocada, tota vegada que consta a les actuacions l'acord habilitant l'inici de les accions judicials contra els deutors de derrames comunitàries, l'atorgament de poders per la Comunitat als procuradors, el que suposa refermar l'existència d'aquell acord, i així mateix la certificació del deute envers la Comunitat (foli 18).
L'èxit d'aquest motiu de recurs exigeix que sigui procedent l'examen del fons del litigi.
III. Quant al fons, s'ha de posar de manifest que el Tribunal ha de limitar el seu examen a les al·legacions realitzades en moment processal oportú i no a aquelles altres contingudes en escrits posteriors, com els de conclusions, atès que examinar qüestions o extrems nous introduïts amb posterioritat situa en indefensió a la part contrària, que no ha pogut debatre, proposar i practicar prova sobre els mateixos, el que contravé el dret a la jurisdicció establert a l'article 10 de la Carta Magna.
En aquest ordre d'idees, el primer dels extrems que s'ha d'estudiar fa referència a la procedència de la quantitat principal que es reclama en concepte d'impagament de derrames comunitàries. I en aquest sentit, resulta que la part defenent justifica la seva negativa al pagament en el descontent de la gestió portada a terme per l'administració, que no procedia a un major desglossament de les despeses i que no acompanyava els documents acreditatius de les mateixes: raó per la qual es va consignar judicialment la quantitat rebuda. Nogensmenys, aquests motius que s'al·leguen per no fer front al deute comunitari i que podrien justificar-se si la quantitat reclamada no es correspongués amb el deute real, el que hauria hagut de ser objecte de prova per la part defenent, existeixen dues raons que comporten l'estimació de la demanda en relació al quantum reclamat en concepte de principal. La primera, que de la lectura de la contesta a la demanda s'extreu el reconeixement de la procedència del deute envers la Comunitat, atès que la defenent, literalment, assevera que "Aquesta part reconeix que la suma principal reclamada és aquella a la que la comunitat (recordem que no existeix oficialment) fa referència en el seu escrit de Demanda" (foli 37); el que per si sol ja permet l'acolliment de la pretensió agent orientada a la condemna d'aquesta quantitat. Però, a més, es troba a les actuacions una prova pericial (folis 308 i ss.,), en virtut de la qual es conclou (foli 313) que els comptes de la gestió són correctes i que la quantitat deguda a favor de la Comunitat és de 1.583,41 Euros.
IV.- Respecte dels interessos moratoris i recàrrecs o sancions imposats que es reclamen a la defenent, així com la petició de la demanda de l'abonament dels deutes futurs i que vagin meritant-se des de la interposició de la demanda. En primer lloc, quan a aquesta petició de condemna futura, la mateixa ha de ser desestimada, atès que consta provat a les actuacions (foli 338) que les aportacions en previsió dels exercicis 1999- 2000, 2000-2001 i 2001-2002 han estat pagats i que el 14-1- 2002 la defenent va procedir a la venda, en escriptura pública, de l'apartament, traster i aparcament que s'integrava en la Comunitat agent. Per tant, esdevé inviable i improcedent la condemna a l'abonament de les despeses comunitàries futures, tota vegada que resta provat que les mateixes han estat satisfetes i que ja no és actualment propietària dels elements privatius integrats en la Comunitat agent.
I pel que es refereix als interessos moratoris i sancions que es reclamen, a l'escrit de demanda, s'ha d'assenyalar que la consignació efectuada en el procediment de jurisdicció voluntària ho va ser de forma condicionada al compliment dels requisits exigits per la filla de la defenent (folis 25 i 26) i, aleshores, no pot comportar els efectes del pagament, atès que no concorren els requisits exigits per a aquest, entre els que es troba la identitat, integritat i indivisibilitat del mateix, que faculta al creditor per a refusar una consignació que no s'adeqüí als mateixos. Per altra part, a la demanda s'indica que els interessos i la penalització es troben contemplats estatutàriament (foli 14), a la vegada que a la súplica de la demanda s'insisteix en la previsió estatutària dels mateixos. I a la mateixa conclusió s'arriba si s'extreu de la lectura de la certificació de l'administrador (foli 338), quan es diu que els interessos moratoris i les penalitzacions es troben contemplats en les normes estatutàries. I les normes estatutàries no han estat aportades a les actuacions, de manera que no pot conèixer el Tribunal els pressupòsits pel naixement d'aquests interessos i penalitzacions i el seu abast, com a pas previ a valorar la seva procedència, per la qual cosa s'ha de refusar també aquest extrem de la pretensió agent i condemnar solament als interessos que es meritin des de la data de contesta a la demanda.
V.- L'èxit del recurs es tradueix en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada i, pel que fa a les de primera instància, com que es tracta d'una hipòtesi d'estimació parcial de la demanda, cada part haurà de suportar les causades a la seva instància i les comunes per meitat (Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Anaya contra la sentència, de data 24-5-2004, dictada per l'Honorable Batlle, i procedir a revocar la seva part dispositiva i acordar que s'escau estimar en part la demanda presentada per la representació processals de la Anaya contra la Sra. Gutierrez i condemnar a la defenent a l'abonament a la part agent de la quantitat de 1.583, 41 Euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta instància ni de primera instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE