SENTÈNCIA DE 14 DE GENER DE 2005 Dret d'informació i d'auditoria dels socis en les societats capitalistes: determinació del seu abast.- Legitimació activa: no concorre quan s'interessa l'auditoria d'una societat per part d'una entitat que no té la condició de soci- Legitimació passiva: manca respecte a la societat dipositària de la documentació d'una altra societat quan s'interessa l'auditoria d'aquesta.- Legitimació passiva: manca en relació amb el gerent de la societat demandada quan s'interessa una auditoria d'aquesta.- Aplanament a la demanda: improcedència.- Defecte legal en la formulació de la demanda: improcedència.- Prova de confessió en judici: moment processal escaient per a la presentació del plec de posicions Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Cano Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En els autes de núm. 0180-1/003, tramitats pel procediment ordinari, seguits per la mercantil Anaya contra les mercantils Campillo, Campillo, Elías, Morales, Diez, Seco, Hoyos, i el Sr. Cano, el 15 de març de 2004, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar una Sentència en la qual va decidir: "Que ha d'estimar i estima l'excepció de manca de legitimació activa pel que respecta la societat demandada G., S.L. deixant-la fora de la litis amb imposició de les costes processals a l'agent, inclosos honoraris d'advocat i procurador, i ha de desestimar i desestima les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i passiva i de defecte en la manera de proposar la demanda, i de manca de litisconsorci passiu necessari oposades pels respectius codemandats, i ha d'estimar i estima en part la demanda interposada per la societat Anaya, condemnant les societats Campillo, Campillo, Elías, Morales, Diez, i Seco i al Sr. Cano a tot el què s'especifica en els CONSIDERANTS VII, VIII i IX de la present sentència. I sense fer especial condemna en costes processals que seran satisfetes per meitat les comunes i les pròpies per cada part." I els CONSIDERANTS VII, VIII i IX a què fa referència la decisió anterior diuen: "VII CONSIDERANT.- Que per tot l'exposat, s'ha d'estimar la demanda en la seva petició de declaració del dret a que es realitzin auditories dels comptes dels tres exercicis anteriors a la fermesa de la present resolució judicial, condemnant les societats demandades Campillo, Campillo, Elías, Morales, Diez, i Seco i al Sr. Cano a facilitar tota la informació necessària per tal de que es puguin realitzar les esmentades auditories, que s'encomanaran a l'empresa auditora Montenegro, o en cas de no acceptació per part d'aquesta, a altra empresa auditora d'entre les cinc principals, a fixar en període d'execució de sentència. Els honoraris de les citades auditories, aniran a càrrec de cadascuna de les respectives societats a auditar. CONSIDERANT.- Que igualment s'ha d'estimar la petició de la demanda en el sentit de declarar el dret de Anaya, a que es realitzi una valoració real de les societats ans esmentades una vegada sigui ferma la present resolució judicial, condemnant les societats Campillo, Campillo, Elías, Morales, Diez, i Seco i al Sr. Cano a suportar i facilitar la tasca per a la realització de la valoració de les mateixes, valoració que s'encomanarà a l'empresa auditora Montenegro, o en cas de no acceptació per part d'aquesta, s'encomanarà a altra empresa auditora d'entre les cinc principals, a fixar en període d'execució de sentència. Els honoraris de l'esmentada valoració aniran a càrrec de la societat agent Anaya. CONSIDERANT.- Que finalment i per tal d'evitar noves confrontacions en el futur que portin novament a Anaya a demanar l'auxili judicial, s'ha de declarar i es declara el dret a que aquesta pugui obtenir la informació que sol·liciti en quant es refereix a auditories de comptes i/o valoració de les empreses del grup empresarial, condemnant les demandades i demandat a facilitar-les sense excuses ni dilacions." II.- Disconformes tant l'agent com els defenents amb les resolucions anteriors, van interposar sengles recursos d'apel·lació, els quals han estat tramitats segons ordenen les disposicions legals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Cano Bruguera Manté. FONAMENTS DE DRET I.- La demanda origen d'aquest procediment interessava dels Hbles. Batlles una Sentència que contingués els pronunciaments següents: "1er. Declarar que Anaya té dret a que es realitzi l'auditoria de les societats en les que és accionista minoritària i les seves filials corresponents als exercicis 1996, 1997 i 1998, d'acord amb els requisits establerts en l'article 10 del Reglament de Societats Mercantils. Montenegromnar a Campillo, Campillo, Elías, Morales, Diez, i Seco com a conseqüència de l'anterior pronunciament a estar i passar pel mateix, ordenant que es realitzin les auditories de Campillo, Campillo, Elías i les seves filials Morales, Diez, i Seco per l'empresa que indiquin VV.HH.SS. entre les cinc principals del sector pel que: L'auditoria escollida haurà de presentar el corresponent pressupost. Que el honoraris devengats pels treballs d'auditoria corrin a càrrec de cadascuna de les societats objecte de verificació comptable. Que es requereixi als demandats i en especial al senyor Cano per a que facilitin tota la documentació que precisin els auditors amb l'objecte de complir l'encàrrec rebut, amb advertiment que de no fer-ho incorreran en les responsabilitats derivades de la seva desobediència al manament judicial. 2on. Declarar que Anaya té dret a conèixer el valor real de les societats anteriorment referides, de les que és accionista i les seves filials, a data 31 de Desembre de 1998, i se li ha de facilitar la informació que precisi per aquesta finalitat. Montenegromnar a Campillo, Campillo, Elías, Morales, Diez, i Seco com a conseqüència de l'anterior pronunciament, a estar i passar pel mateix, ordenant que l'empresa auditora Montenegro determini el valor real de les societats a 31 de Desembre de 1998, prenent com a punt de partida l'informe que ja van elaborar sobre el Grup a 31 de Desembre de 1996, que s'ha acompanyat com a Document nº71 de la present demanda, pel qual: Montenegro haurà de presentar un pressupost amb caràcter previ a la realització de la seva feina. Anaya sufragarà les despeses devengades per la feina de valoració. Subsidiàriament, en el supòsit que l'empresa auditora Montenegro no vulgui acceptar l'encàrrec de determinar el valor real del Grup d'empreses : Sigui requerida per validar i ratificar l'informe elaborat en data 31 de Desembre de 1996, el qual s'ha acompanyat com a Document nº71 del present escrit de demanda. Que l'Honorable Tribunal de Batlles designi altra empresa auditora, entre les cinc principals del sector, Pel qual: Montenegro haurà de proporcionar a l'empresa que es designi "L'informe de valoració", degudament validat i ratificat. L'empresa que es designi haurà de presentar un pressupost amb caràcter previ a la realització de la seva feina. Anaya sufragarà les despeses devengades per la feina de valoració. 3er. Declarar que Anaya com accionista de les Societats Campillo, Campillo, Elías i de les seves filials Morales, Diez, i Seco, té dret a estar informat de tot allò que tingui rellevància en relació al funcionament de les mateixes, i en conseqüència s'ordeni que: Es requereixi a la companyia Hoyos per tal que faciliti la següent informació: Determinació del servei concret o serveis que presta Hoyos en cadascuna de les societats del Grup de constant referència, amb expressa indicació dels contractes i acords en virtuts dels quals presta aquells serveis. Els cobraments i quantitats que percep de totes les companyies pel desenvolupament de les seves funcions. Es requereixi al senyor Cano per tal que faciliti la següent informació: Còpia dels diferents contractes de gerència. Acrediti, d'entre les facultats que com a gerent se li atorguen, quines està utilitzant en la pràctica i la manera o forma d'exercitar-les; especificant- ho per a cadascuna de les societats. 4rt. Que amb l'objecte de regular les relacions entre els socis de les entitats Campillo, Campillo, Elías i de les filials Morales, Diez, i Seco, així com per evitar nous abusos pels òrgans de govern i administració de les mateixes, es declari i ordeni que: Que els socis tenen dret a estar informats de les activitats que es desenvolupen en les diferents companyies, ordenant als òrgans de gestió i govern a facilitar amb rapidesa i diligència la informació escaient, amb l'advertiment que en el supòsit de desobeir aquesta obligació, incorreran en les sancions penals que corresponguin. Que les entitats que siguin requerides per un soci per realitzar una auditoria dels comptes amb les formalitats establertes en l'article 10 del Reglament de Societats Mercantils, haurà de realitzar quantes gestions siguin necessàries per dur a terme amb rapidesa i diligència, havent d'atendre la societat a les despeses de la mateixa." II.- La Sentència dels Batlles va donar resposta a aquestes peticions en els termes que hem deixat transcrits a l'ANTECEDENT DE FET I d'aquesta resolució; i, com ja hem dit, ambdues parts han interposat els recursos d'apel·lació que passem a examinar a continuació. III.- Anaya pretén que s'inclogui la societat Hoyos en les declaracions i condemnes que havia sol·licitat a la demanda de les quals la Sentència que apel·la n'ha exclòs l'esmentada societat en entendre que Anaya no té legitimació activa ("ad causam") per sol·licitar aquelles declaracions i condemnes en contra seva (IV CONSIDERANT de la Sentència). Al seu torn tots els demandats apel·len la Sentència i han formulat aquí el corresponent escrit de conclusions; però Anaya en contestar-les, manifesta que considera que "l'objecte de l'apel·lació de l'adversa s'ha reduït substancialment ja que s'ha aplanant a la sentència del Tribunal «a quo» en totes aquelles de les seves disposicions contra les que no ha formulat recurs... motiu pel qual entenc que han deixat de ser objecte de l'apel·lació en mèrits al principi dispositiu que regula el nostre procediment civil i, conseqüentment, demano que la Sala es limiti a confirmar la resolució recorreguda en dits extrems". I els extrems que Anaya considera que no han estat recorreguts per l'adversa són: el reconeixement del dret de Anaya a realitzar una auditoria de comptes dels tres últims exercicis anteriors a la fermesa de la sentència que recaigui, en les societats Campillo, Campillo, i Elías. el reconeixement del dret de Anaya a demanar que es realitzi la valoració de Campillo, Campillo, i Elías. el reconeixement del dret de Anaya d'obtenir informació de totes les societats participades d'autes. Cal que aquesta Sala comprovi si són certes aquestes manifestacions de Anaya, per determinar quin ha de ser l'objecte de la nostra resolució. IV.- El punt Primer de les conclusions dels defenents-apel·lants explicita els pronunciaments de la sentència dels Batlles que es fan objecte d'apel·lació; i en l'apartat V diu que se'n fan objecte: "V.- L'estimació parcial de la demanda en els termes en els quals aquesta estimació té lloc en la sentència recorreguda". El punt Tercer del mateix escrit, sota el títol "respecte a l'excepció de defecte en la manera de formular la demanda", fa remissió als "arguments i consideracions en els quals es fonamenta aquesta excepció... que es van exposar en relació a ella en el corresponent escrit de contesta a la demanda"; i en examinar aquest apartat de la contesta a la demanda, la Sala constata que en ell s'impugnaven abastament (sota aquell títol) totes les peticions de la demanda (auditories, informacions, valoracions, folis 123 al 126 de les actuacions de primera instància) cosa en què abundaven els apartats següents de la mateixa contesta (folis 129 al 139) i ara també l'escrit de conclusions d'aquests recurrents en l'apel·lació (apartat "SETÈ.- Altres consideracions a mode de síntesi", i també el VUITÉ.- Conclusió recapitulativa"). En aquesta darrera "Conclusió recapitulativa", els recurrents sol·liciten primerament l'estimació de les seves excepcions, i subsidiàriament quant al fons, la desestimació "en tots els seus extrems de la demanda formulada per part de la societat mercantil andorrana «ENTITY_4» contra el meu principal i les meves representades"; petició que reiteren en el SOL·LICITO de l'escrit. A la vista del que precedeix, aquesta Sala no pot òbviament acceptar la petició que fa "Anaya" que la Sala "tingui per aplanada" la part adversa en els extrems esmentats, perquè la seva part adversa ha abocat al coneixement d'aquest Tribunal tots aquells extrems de la Sentència dels Batlles que la demanda ha estimat. Resoldrem per consegüent, amb tota la plenitud, les pretensions de la demanda que la Sentència recorreguda ha estimat, tal com correspon fer en el recurs d'apel·lació. V.- Un ordre lògic d'enjudiciament obliga examinar en primer terme l'apel·lació dels defenents perquè la seva possible estimació podria determinar la claudicació de l'apel·lació de l'agent. VI.- És un fet indiscutit que l'actora "Anaya" no és sòcia de les 3 societats demandades següents: Morales, Diez, i Seco. Aquest fet determina de bell antuvi, per ell sol, que "Anaya" no tingui acció ni dret per reclamar les informacions, les auditories i les valoracions que en aquest litigi reclama a aquelles 3 Societats de les quals no n'és sòcia. Està mancada de legitimació "ad causam" per formular contra elles les reclamacions que formula el SOL·LICITO de la demanda, i les 3 societats esmentades no tenen legitimació passiva per haver de suportar tals reclamacions. Com haurem de veure amb més extensió posteriorment, els drets d'informació i d'auditoria de les societats mercantils del Principat els estableix i regula l'art. 10 del Reglament de Societats de 19 de maig de 1983, el qual reserva l'exercici d'aquells drets, en la forma que en ell es determina, a "tots els socis". Però els que no són socis no tenen aquells drets. Haurem per tant de revocar la Sentència dels Batlles en quant ha reconegut indegudament i sense justificar-ho a "Anaya" els drets d'informació, d'auditoria, i de valoració d'aquelles 3 societats; drets que, manifestament, no té en no ésser-ne sòcia. Ni el precontracte de 24 d'octubre de 1983, signat pels particulars que en ell s'hi esmenten, ni les actuacions posteriors que han derivat del mateix (les quals s'exposen amb profusió des del fet Primer de la demanda, als folis 25 i següents), desmenteixen el fet cert, i que ningú nega, que "Anaya" no és sòcia d'aquelles 3 societats cadascuna de les quals, per la seva inscripció al registre del Govern, té plena personalitat jurídica independent, com va fer observar el III CONSIDERANT de l'Aute del Tribunal de Batlles de 17 de juny de 1999 (foli 187); i a banda que Morales sigui propietat d'Campillo al 100 %; que Diez pertanyi a Elías en un 75 % i a Campillo en l'altre 25 %; que Seco sigui propietat d'Campillo en un 99'9 %; i que "Anaya" tingui accions d'ENTITY_5; de Elías i d'ENTITY_6; el clar, cert i indiscutible és que no en té d'aquelles societats Morales i Diez, ni té participacions DE Seco. Per tant, no és sòcia de cap d'elles i, consegüentment, no els hi pot reclamar les informacions, les auditories i les valoracions que els hi demanda, les quals únicament i exclusivament les pot sol·licitar -i en la forma i en el termini que aquell art. 10 determina com veurem desprès -qui és soci, però no el que no ho és. Perquè el fet, tan al·legat per "Anaya" , que aquestes 3 societats junt amb Campillo, Campillo, i Elías formin part d'un mateix GRUP EMPRESARIAL propietat de Pulido i de "Anaya", en res fa canviar l'evidència que cadascuna d'elles té el seu propi capital, la seva pròpia autonomia i la seva pròpia personalitat jurídica independent, i es governa pels seus propis Estatuts; sense que el "GRUP EMPRESARIAL" faci perdre l'autonomia, la independència ni la personalitat jurídica a cadascuna de les societats, perquè el "GRUP EMPRESARIAL" com a tal no té cap personalitat jurídica. De bell antuvi escaurà absoldre per tant Morales, Diez, i Seco de les pretensions que en contra seva formula la demanda, i haurem de revocar en aquest sentit la Sentència dels Batlles. VII.- Els mateixos defenents-apel.lants insisteixen en aquesta instància en l'excepció de "manca de constitució de litisconsorci passiu necessari quant a l'auditòra "Montenegro" en no haver estat aquesta cridada al procés. L'excepció va ser rebutjada de manera escaient pels Hbles. Batlles i tal decisió, amb el fonament del seu III CONSIDERANT (paràgraf últim) i en la forma que exposen els CONSIDERANTS VII i VIII, ha de ser ara mantinguda, sense necessitat d'altra fonamentació. VIII.- Aquests recurrents també addueixen una "indeguda pràctica de la prova de confessió en judici de les proposades per la contra part, en la persona del Sr. Cano...."; i ho fonamenten en el fet que la seva part adversa "havia aportat... les posicions a formular al Sr. Cano i al legal representant de la societat mercantil andorrana «ENTITY_11» tot just el dia abans. I argumenten que aquesta actuació "és irregular, contrària a un dels principis essencials del procediment civil, com es el principi de preclusió, i a més constitutiva d'infracció als drets fonamentals del meu representat i de les meves representades a la jurisdicció...". L'objecció és refusable: El CONSIDERANT V de la Sentència dels Batlles ho raona amb tot encert, i a allò que allà diu ens remetem. I escau encara afegir que la presentació del plec de posicions no és la proposició de la prova de confessió. Aquesta prova es proposa mitjançant enunciar la part que vol valer-se d'aquest mitjà probatori, i és en el moment de la seva pràctica quan caldrà aportar el plec de posicions per a la seva absolució pel confessant. Per tant, el fet d'haver presentat el plec de posicions que havia de contestar el Sr. Cano "tot just el dia abans" que les havia d'absoldre, quan les podia haver presentat vàlidament i processal al mateix moment assenyalat per a l'absolució, no va ser un acte nul, ni irregular, ni contrari al principi de preclusió, ni va deixar tampoc al Sr. Cano ni a les demandades en cap situació d'indefensió, raó per la qual, afegida a les de la Sentència apel·lada, caldrà també desestimar aquesta excepció que oposen els defenents-apel.lants en el seu escrit d'apel·lació. IX.- Reiteren també les recurrents-demandades la que anomenen "excepció de defecte en la manera de formular la demanda", i la basen en "els arguments i consideracions... que es van exposar a la contesta a la demanda"; arguments i consideracions que donen ara per reproduïts "in integrum" aquí. Hem d'acudir doncs a la contesta a la demanda per examinar el que adduïren els defenents en torn d'aquesta excepció. Al foli 123, sota el títol "SEGON.- DEFECTE EN LA MANERA DE PROPOSAR LA DEMANDA", la contesta al·legava que la redacció del "sol·licito" de la demanda era confusa; que no es justificava la causa i motiu del "petitum" sinó que es basava en una peculiar interpretació del dret d'informació; que tot el dret d'informació, conforme a Llei, havia d'estar referit a l'Ordre del Dia i al dret de vot; que en quant el dret d'informació o a les auditories, l'agent no podia pretendre tenir dret a ordenar als òrgans de gestió i de govern de les companyies demandades tota classe d'informació en qualsevol moment i per qualsevol motiu; que era absurda la petició de valoració de les societats a l'empara d'un mal interpretat "dret a la informació"; i als folis 124 al 128 desenrotllava àmpliament aquestes qüestions per a concloure en la improcedència de totes les pretensions del "SOL·LICITO" de la demanda en les quals es pretenia- i es pretén- (com hem assenyalat succintament en el fonament IV d'aquesta resolució) que es declari que "Anaya" té dret que es realitzi l'auditoria de totes les societats demandades dels exercicis 1996, 1997 i 1998; que es condemni i ordeni a les mateixes demandades que es realitzin auditories de totes les societats; que es declari que l'actora té dret a conèixer el valor real de totes les societats a data 31 de desembre de 1998; que se li faciliti la informació que precisi per aquesta finalitat; que es condemni, a totes i a cadascuna de les societats, a estar i passar per l'anterior pronunciament; que s'ordeni que l'empresa auditora Montenegro determini el valor real de totes i cadascuna de les societats a data 31 de desembre de 1998; que es declari que Anaya té dret a estar informat de tot allò que tingui rellevància en relació al funcionament de les societats; que li facilitessin tota la informació que reclamen en relació a la companyia Hoyos, etc. etc. X.- Vist el contingut anterior del "SOL.LICITO" de la demanda, que és el que les defenents impugnaven a la contesta sota el títol de "defecte en la manera de proposar la demanda", és palès que el contingut impugnatori d'aquelles qüestions tal com l'efectuava la contesta (folis 123 i ss.) sota aquella advocació inapropiada de "defecte legal en la manera de proposar la demanda", no era una objecció de forma, sinó la impugnació real del fons de les pretensions d'informació, d'auditories i de valoracions que formulava el "petitum" de la demanda; i atès que els recurrents donen en l'apel·lació per reproduïdes "in integrum" les consideracions i els arguments de la contesta al respecte, queda obligada aquesta Sala a enfrontar-se aquí amb el verdader nucli del debat, que no és altre que jutjar la viabilitat d'aquelles peticions que formula el SOL.LICITO de la demanda sobre les informacions, les auditories i les valoracions que l'agent pretén exigir a les societats demandades. I això situa el problema en l'àmbit dels drets d'informació i d'auditoria dels socis en les societats mercantils capitalistes segons la normativa vigent al Principat d'Andorra, i en l'examen de la relació d'aquesta normativa amb el contingut de la demanda. Això és el que aquesta Sala examina seguidament. XI.- Els fets de la demanda abasten 40 pàgines (folis 23 al 62), les peticions que formula n'abasten 4 (folis 64 al 66) i els fonaments jurídics de caràcter substantiu que invoca són únicament 2 articles del Reglament de Societats mercantils de 19 de maig de 1983: el 10 i el 33 (folis 63 i 64) I és que, certament, aquests dos són els preceptes i la normativa reguladora dels drets d'informació i d'auditoria dels socis en les societats mercantils capitalistes del Principat. Si els fets i les pretensions de la demanda s'ajusten al que disposen aquests dos preceptes, aquelles pretensions haurien de prosperar. Pel contrari, si no s'hi ajusten, haurien de fracassar i, en tal cas, hauríem de desestimar la demanda també pel que fa a les tres societats de què Anaya sí que n'és accionista (Campillo, Campillo, i ENTITY_7). I el simple contrast entre els preceptes i les peticions de la demanda evidencia d'immediat que les peticions no poden progressar. En efecte: XII.- L'art. 33 del Reglament de societats mercantils disposa: "Art. 33.1.- La Junta General d'accionistes és l'única que té competència per prendre acords relatius a les qüestions més importants de la vida social i en particular els acords que comportin qualsevol modificació dels estatuts. 2.- La Junta General Ordinària es reunirà en el període estatutàriament previst i, com a màxim, dins dels sis primers mesos de cada exercici social i tindrà per objecte: l'examen, aprovació o, en el seu cas, censura de la gestió social; l'examen, aprovació o, en el seu cas, censura dels comptes i balanç de l'exercici anteriors; resoldre sobre el compte de resultats i distribució de beneficis; designar i remoure comissaris o censorts de comptes; procedir a l'elecció o renovació dels administradors i resoldre sobre tota altra qüestió d'administració ordinària que s'inclogui a l'ordre del dia". I l'art. 10 del mateix Reglament determina: "Art. 10.- Tots els socis, participin o no en la gestió de la societat i qualsevol que sigui la seva participació en el capital social, tenen el dret d'examinar durant els deu dies anteriors a la celebració de la Junta anual obligatòria, els llibres de la societat. Però per a verificar els documents comptables o demanar auditories de la comptabilitat serà necessari que així ho sol·liciti un nombre de socis que representi, com a mínim, el 10% del capital social". El primer dels articles transcrits del Reglament de Societats, el 33, és específic de les societats anònimes, les típiques de capital, en les quals els acords es prenen per majoria del capital dins la Junta General d'accionistes, únic òrgan competent per decidir les qüestions més transcendents per a la vida social (apartat 1 del precepte). La Junta General s'ha de reunir de manera Ordinària quan ho prevegin els estatuts i, com a màxim, dins dels sis primers mesos de cada exercici social per tractar les qüestions que assenyala l'apartat 2 del precepte (gestió social, comptes i balanç, distribució de beneficis etc.); qüestions que s'hauran d'incloure a l'Ordre del Dia de la convocatòria per a la Junta. Amb la finalitat que tots els socis puguin participar i votar amb coneixement de causa els assumptes de l'Ordre del Dia de la convocatòria per a la Junta General, l'art. 10 tan esmentat els atorga l'anomenat dret d'informació; dret que, segons el precepte, consisteix en examinar durant els deu dies anteriors a la celebració de la Junta anual obligatòria els llibres de la societat. I si hi ha un nombre de socis que representi com a mínim el 10% del capital social, podrà també verificar els documents comptables o demanar auditories de la comptabilitat. Tot amb l'única finalitat exposada: que els socis puguin intervenir i votar amb coneixement de causa els punts de l'Ordre del Dia en la Junta General anual obligatòria. Aquesta és tota la informació a què els socis tenen dret conforme al Reglament de Societats. Dret que ha de ser exercit durant els deu dies anteriors a la convocatòria de la Junta amb l'única finalitat susdita; i dret que s'ha d'interpretar d'una manera restrictiva per la necessitat d'impedir la divulgació dels secrets de l'empresa, i per a tenir-la a cobert d'accionistes indiscrets, malintencionats o competidors que volguessin obtenir informacions confidencials o reservades sobre proveïdors, clients etc. que poguessin perjudicar els interessos de la societat. Fora dels assumptes que han de ser tractats a la Junta General segons l'Ordre del Dia de la convocatòria, l'accionista no està facultat per obtenir cap altra informació. Com diem, únicament pot obtenir aquelles informacions que assenyala l'art. 10, i en el termini i en la forma que en ell s'estableix. I en el supòsit que l'accionista hagués actuat plenament d'acord amb aquest precepte i hagués exercit els seus drets-esmentats- a la informació, però aquests drets no se li haguessin respectat, l'acció que l'accionista aleshores tindria no seria la d'acudir als tribunals amb la pretensió que jutgessin sobre aquesta denegació i obliguessin la societat a subministrar la informació; sinó que l'acció que tindria seria la d'impugnació de l'acord de la Junta adoptat havent-te-li negat la informació; acord que hauria de ser invalidat si hagués estat injustificada la denegació de la informació. Aquests són els drets que el Reglament de Societats concedeix a l'accionista d'una societat; aquesta és també la forma d'exercir-los i el mitjà de reacció quan li són vulnerats. En la Sentència d'aquesta Sala de 27 de març de 2003, dictada precisament en un litigi que enfrontava Anaya amb Campillo, Campillo, i Elías sobre impugnació d'acords socials, aquesta Sala ja va precisar els drets que tenia el soci minoritari (com aquí és el cas): "... el soci minoritari sempre pot participar a la gestió de la societat per mitjà del seu dret de vot a la Junta General i de les facultats que li atorga l'art. 10 del Reglament de Societats." I no d'altra manera. XIII.- Examinada la demanda i les peticions que formula el seu "SOL.LICITO", aquest Tribunal constata que les peticions que fa són quasi totes estranyes als drets esmentats que atorga a l'accionista el Reglament de Societats; i que tampoc és l'escaient l'acció judicial que planteja. En efecte: L'apartat a) de la petició primera de la demanda sol·licita que el Tribunal declari "que Anaya té dret a que es realitzi l'auditoria de les societats en les que és accionista minoritari i les seves filials corresponents als exercicis 1996, 1997 i 1998, d'acord amb els requisits establerts en l'art. 10 del Reglament de Societats Mercantils". Pel que fa a les 3 societats que anomena "filials" (Morales, Diez, i ENTITY_10) de les quals Anaya no n'és accionista, ja hem argumentat (en el fonament VI anterior) que en no ésser-ne sòcia, no té cap dret dels que l'art. 10 del Reglament de Societats atorga als socis, però no als que no en són. Per aquesta raó, i tal com hem exposat ja anteriorment, caldrà de bell antuvi desestimar aquesta primera petició de la demanda i totes les restants en quant dirigides contra aquelles 3 societats, per manca de legitimació activa de Anaya per formular-les, i passiva d'elles d'haver-les de suportar. Per consegüent, aquestes 3 defenents ja queden fora dels nostres raonaments subsegüents. Pel que respecta a les altres 3 societats de què Anaya sí que n'és accionista minoritari (Campillo, Campillo, i ENTITY_7), és evident que la petició d'auditories que formula el primer pediment apartat a) de la demanda "corresponents als exercicis 1996, 1997 i 1998" i que els demandats "facilitin tota la documentació que precisin els auditors..." (com pretén l'apartat b) de la mateixa petició primera del "SOL.LICITO") són pretensions que estan fora del marc de l'art. 10 del Reglament de Societats: en primer terme perquè res tenen a veure amb el dret d'informació del soci previ a la celebració de la Junta per a l'aprovació dels comptes anuals, que és el que estableix el precepte; i en segon lloc perquè, com també hem exposat, l'acció a què té dret el soci en el supòsit que la Societat li hagués negat indegudament els drets que li atorga l'art. 10, seria la d'impugnar l'acord que la Junta hagués adoptat sense haver-li facilitat la informació amb la finalitat d'obtenir la nul·litat de l'acord, però no l'acció que Anaya planteja en aquest litigi amb la inescaient pretensió que el Tribunal ordeni donar-li la informació (que per altra banda no prova que l'hagués sol·licitat un cop va ser convocada per a la celebració de la Junta). Per les raons anteriors Anaya no té el dret material que exercita ni l'acció processal que formula en la petició primera del "SOL.LICITO" de la demanda pel que fa a l'auditoria de les societats de què n'és accionista minoritària (les indicades Campillo, Campillo, i ENTITY_7) dels anys "1996, 1997 i 1998". Conseqüentment, haurem de desestimar aquest primer pediment de la demanda en els termes en que ha estat formulat. Nogensmenys, en la Junta General de Elías celebrada el 20 de maig de 1998, els accionistes van acordar per unanimitat (en l'acord Quart) dur a terme una auditoria dels estats financers de la societat referent a l'exercici 1997, el cost de la qual seria abonat per ENTITY_4; havent Elías d'escollir una empresa d'auditoria de les cinc més reputades del món per a dur-la a terme i de contractar-la "abans del final de juliol de 1998" i la seva realització no havia d'implicar cap cost suplementari per G., S.A. o per a cap altra societat interessada; i en la Junta General d'Campillo celebrada a la mateixa data el 20 de maig de 1998, els accionistes per unanimitat van acordar el mateix que en el cas de Elías (també acord Quart), i aquests acords unànimes no han estat executats ni per Elías ni per Campillo, com ho havien de ser per les desavinènces sorgides amb Anaya amb posterioritat. Haurem per tant de condemnar ara a Elías i a Campillo, a executar i complir sengles acords en els termes en què van ser adoptats a pesar que hagi transcorregut amb molt la data en que s'havien de complir; sense que hagi estat possible acceptar "les auditories dels comptes dels tres exercicis anteriors a la fermesa de la present resolució" (com digueren els Batlles amb clara incongruència entre la petició de la demanda i la seva Sentència), perquè les peticions de la demanda no podien fer-se objecte de modificació en l'escrit de conclusions. Revocarem, per tant, la Sentència apel·lada en tot el que ella acordava respecte del 1er extrem del "petitum" de la demanda, i resoldrem tal com hem assenyalat supra per a fer complir a les dues societats esmentades allò a què es van obligar en les Juntes Generals de 20 de maig de 1998. XIV.- La petició segona del "SOL.LICITO" de la demanda tampoc és viable: En ella s'interessa (en l'apartat a) que els òrgans judicials declarin que "Anaya" té dret a conèixer el valor real de les societats anteriorment referides a data 31 de desembre de 1998 i que se li ha de facilitar la informació que precisi per aquesta finalitat; i en l'apartat b) que es condemni les demandades a estar i passar per la declaració anterior i que s'ordeni que l'empresa auditora Montenegro determini el valor real de les societats a 31 de desembre de 1998 de la manera que l'agent indica. Escau dir sobre això que un soci minoritari d'una societat anònima no té el dret d'exigir la valoració de les societats de què n'és minoritari, i que tampoc pot exigir que, a l'efecte, "se li ha de facilitar la informació que precisi per aquesta finalitat". La informació a què tot soci té dret d'exigir a la societat, és la de l'art. 10 del Reglament de Societats, no altra; i la decisió de valorar o no una societat correspon a la Junta General si s'entén que aquesta valoració és transcendent per a la marxa social (art. 33 de Reglament); i en altre cas, als òrgans de gestió. Però no la pot exigir el minoritari d'una S.A. Si els minoritaris de les S.A. tinguessin aquest dret i les societats anònimes es poguessin veure sotmeses a tals exigències minoritàries contra el criteri majoritari, romandrien a l'albor, a la voluntat o als capricis de les minories, contrariant la mateixa essència de les societats de capital regides pels acords majoritaris de la Junta General. Seria inversemblant que "El C.I., S.A." o "C.A., S.A." o la "T., S.A.", per exemple, o qualsevol altra S.A., haguessin de suportar exigències de valoració instades per les minories al marge i /o en contravenció dels acords de la Junta General. Si l'acord adoptat en junta General no plau a la minoria i no és legal, la minoria el podrà impugnar; el que no pot pretendre és que l'òrgan judicial suplanti la voluntat de la majoria de capital i imposi a la societat, per exigències de la minoria, l'execució d'una valoració de la societat. El que la minoria pot sol·licitar, repetim, és allò que disposa l'art. 10 del Reglament de Societats quan i com ell determina; i no pot "imposar" ni "exigir" que es faci la valoració que pretén el 2on pediment del "SOL.LICITO" de la demanda, el qual, per tant, també haurà de fracassar. XV.- El que acabem de manifestar en el paràgraf precedent dóna resposta als pediments 3er i 4rt del "SOL.LICITO" de la demanda, i amb aquell fonament aquests pediments també han de ser rebutjats, sense que estimem necessari addicionar altres raonaments als adduïts fins ara per exposar els drets de les minories en les S.A. del Principat amb relació al dret d'informació, el qual no coincideix, ni en el fons ni en la forma, amb les pretensions 3a i 4a de la demanda que haurem també de desestimar; ambdues per el ja manifestat, i la darrera 4a perquè no és escaient processalment una petició merament i purament declarativa del dret que reconeix a tots els socis l'art. 10 del Reglament de Societats. XVI.- Cal afegir a la fonamentació anterior, que no és acceptable l'al·legació de Anaya quan manifesta que en aquest litigi no ha exercitat una acció societària o una demanda d'impugnació d'acords socials ,sinó una acció civil per posar fi a una situació d'abús per part del Sr. ENTITY_12; i no pot acceptar-se perquè com fins ara hem vist, totes i cadascuna de les peticions de la demanda (drets informació, d'auditories, de valoracions) són accions emmarcades totes elles en la relació societària, i d'ella no en poden sortir ni el Tribunal ni les parts; de manera que l'agent no pot argüir que no exercita una acció societària quan no fa altra cosa que pretendre fer valer pretesos drets socials minoritaris d'informació, d'auditories i de valoracions. Succeeix, però, que en voler defugir tota acció societària (que és la que realment i verdadera exercita) formula l'acció malament perquè -ja ho hem dit- si li fos negat infonamentadament la informació a què, en la forma suara dita, té dret, l'escaient seria impugnar l'acord que la Junta hagués adoptat sense haver-li facilitat la informació amb la finalitat d'obtenir la nul·litat de l'acord, però no pot en cap cas pretendre que l'òrgan judicial obligui la Societat a donar- li la informació. Ateses les -ja vistes -peticions de la demanda (que demanen informacions, auditories i valoracions ,en tot cas inviables com ha estat constatat anteriorment), no és escaient que aquest Tribunal faci l'enjudiciament dels enfrontaments existents entre les parts i que es reflecteixen en els escrits respectius que han presentat, perquè qualsevol que fos l'opinió d'aquesta Sala al respecte, la conclusió desestimatòria -substancialment- de la demanda, ateses les seves peticions, no podria canviar. XVII.- El IV CONSIDERANT de la Sentència dels Batlles acull l'excepció de falta de legitimació activa de Anaya per demandar a Hoyos i passiva d'aquest darrera societat; i d'aquest extrem Anaya en fa motiu d'apel·lació; apel·lació que ha de ser desestimada perquè en no ser Hoyos sòcia de cap de les societats demandades, el fet que sigui dipositària de documentació d'elles no la legitima passivament per haver de suportar la càrrega de ser demandada, ja que de la documentació que pugui tenir d'Campillo i de Elías, aquestes darreres en són propietàries i elles hauran de ser les obligades a facilitar la documentació que sigui necessària per auditar els comptes d'aquestes societats de l'exercici 1997, tal com ha estat exposat anteriorment. Es rebutjarà per consegüent l'apel·lació de Anaya sobre aquest extrem. XVIII.- El Sr. Cano no s'ha aquietat amb la Sentència dels Batlles sinó que la va apel·lar junt amb les altres demandades, i la seva representació demana la "desestimació en tots els seus extrems de la demanda formulada per part de la societat mercantil andorrana «ENTITY_4» contra el meu principal..."; raó per la qual caldrà resoldre la seva apel·lació per considerar tant el que va al·legar a la contesta a la demanda (folis 146 a 153) a la qual la Sentència dels Batlles no va donar cap resposta (no va considerar ni resoldre allò que en ella havia al·legat), com perquè els fonaments i la part dispositiva d'aquesta Sentència obliguen necessàriament a aquest Tribunal a considerar i a resoldre si el Sr. Cano té legitimació per haver d'enfrontar les reclamacions de la demanda i si l'agent la té per formular-les en contra seva. I la resposta és que no. Perquè la seva qualitat personal de gerent no legitima l'actora a demandar el gerent, ja que són les societats les que han de suportar la càrrega del procés i per tant les legitimades passivament ("Campillo", "Campillo", i "Elías"), i no pas el seu administrador o gerent. Escaurà per tant desestimar la demanda quant aquest darrer, per manca de legitimació activa de "Anaya" i passiva d'ell. XIX.- Anaya també impugna que la Sentència dels Batlles no li hagi atorgat tots els drets d'informació que sol·licitava a la demanda; però amb el que hem assenyalat sobre aquesta qüestió en resoldre l'apel·lació dels defenents, i per aquells fonaments, caldrà desestimar l'apel·lació de Anaya sobre aquest punt, així com la pretensió que condemnem "en costes judicials i extrajudicials" als defenents. Les disposicions que haurem de fer al respecte, atès el contingut d'aquesta resolució, fan inviable aquesta pretensió, ja que quant a les costes processals haurem d'aplicar en la part dispositiva la regla general de l'emperador ZENÓ (Codi 7, 51, 5). Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX PRIMER.- ESTIMAR en part el recurs d'apel·lació dels defenents-apel.lans; REVOCAR la Sentència apel·lada; DESESTIMAR la demanda dirigida contra les societats "Morales", "Diez", "Seco", "Campillo" i "Hoyos" i contra el Sr. Cano, tots els quals queden absolts de les peticions de la demanda; CONDEMNAR la mercantil Anaya a pagar les costes que ha causat a la primera instància als demandats esmentats anteriorment, i NO FER PRONUNCIAMENT de les costes de la segona instància. ESTIMAR en part la demanda contra les societats "Elías" i "Campillo"; CONDEMNAR aquestes societats a dur a terme una auditoria dels estats financers de cadascuna d'elles referent a l'exercici 1997 el cost de la qual serà pagat per ENTITY_4; "Elías" i "Campillo" hauran d'escollir cada una d'elles una empresa d'auditoria de les 5 més reputades del sector per a dur-la a terme, i la seva realització no haurà de suposar cap cost suplementari per a "Hoyos" ni per a cap altre societat; i NO FER PRONUNCIAMENT de les costes ni de la primera ni de la segona instància pel que fa a les dues societats esmentades. SEGON.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació de la mercantil agent i CONDEMNAR aquesta mercantil al pagament de les costes causades a la segona instància pel seu recurs d'apel·lació. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX PRIMER.- ESTIMAR en part el recurs d'apel·lació dels defenents-apel.lans; REVOCAR la Sentència apel·lada; DESESTIMAR la demanda dirigida contra les societats "Morales", "Diez", "Seco", "Campillo" i "Hoyos" i contra el Sr. Cano, tots els quals queden absolts de les peticions de la demanda; CONDEMNAR la mercantil Anaya a pagar les costes que ha causat a la primera instància als demandats esmentats anteriorment, i NO FER PRONUNCIAMENT de les costes de la segona instància. ESTIMAR en part la demanda contra les societats "Elías" i "Campillo"; CONDEMNAR aquestes societats a dur a terme una auditoria dels estats financers de cadascuna d'elles referent a l'exercici 1997 el cost de la qual serà pagat per ENTITY_4; "Elías" i "Campillo" hauran d'escollir cada una d'elles una empresa d'auditoria de les 5 més reputades del sector per a dur-la a terme, i la seva realització no haurà de suposar cap cost suplementari per a "Hoyos" ni per a cap altre societat; i NO FER PRONUNCIAMENT de les costes ni de la primera ni de la segona instància pel que fa a les dues societats esmentades. SEGON.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació de la mercantil agent i CONDEMNAR aquesta mercantil al pagament de les costes causades a la segona instància pel seu recurs d'apel·lació. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE