STSJAD 32/2005 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 janvier 2005)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 32/2005 ; ECLI:AD:TSJADAD:2005:32, recours n° 151/04) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un chèque daté du 17 juillet 1995, d'un montant de 440 000 FF, M. Pérez a remis à Mme Vaquero un titre qui n'a pu être encaissé faute de provision suffisante. Selon la décision, ce chèque était remis en garantie d'un prêt personnel que M. Pérez avait reçu de Mme Vaquero (point de fait non précisé quant au montant initial et aux modalités de remboursement du prêt).
Mme Vaquero a saisi le Batlle d'une demande en paiement de 67 077,57 EUR, assortie d'intérêts au taux légal, à compter de dates successives qui varient selon l'hypothèse retenue (17 juillet 1995, à titre principal ; 31 juillet 1997, à titre subsidiaire ; date de la contestation de la demande, à titre plus subsidiaire).
M. Pérez a soulevé une exception de prescription de l'action et s'est opposé au fond. Il soutenait que le chèque avait été compensé et liquidé à l'occasion de la cession, le 14 janvier 1997, de la moitié d'un fonds de commerce de restaurant (« Le Provençal ») acquis en indivision avec la demanderesse.
Par jugement du 18 juin 2004, le Tribunal de Batlles, section civile, a fait droit à la demande, avec intérêts à compter du 31 juillet 1997 et condamnation aux dépens. M. Pérez a interjeté appel.
La décision ne précise pas la date de l'assignation initiale, ce qui empêche de vérifier, au regard des délais applicables, la date exacte du point de départ de la prescription invoquée.
Question de droit
Le litige soulevait deux questions connexes.
Première question : le prêt, dont le chèque constituait la garantie, relève-t-il du régime civil ou du régime commercial en matière de prescription extinctive ? La réponse conditionne le délai applicable. Le texte distingue expressément la prescription de trois ans applicable aux actions dérivées des contrats mercantils, et la prescription de trente ans applicable aux obligations civiles selon l'Usatge Omnes causae, que la décision mentionne.
Seconde question : le paiement de la dette, par la voie de la compensation ou autrement, est-il établi ? Il s'agit ici d'une question de preuve, l'appelant ayant la charge d'établir l'extinction de l'obligation qu'il conteste.
Solution et dispositif
Sur la qualification et la prescription
La Sala Civil écarte le caractère mercantile du contrat. Elle retient que le chèque « n'a pas été remis dans le cadre d'un contrat de vente commerciale destiné au paiement de marchandises », mais en garantie d'un prêt personnel. Elle juge qu'un prêt entre deux particuliers est « exclusivement civil en raison de son objet », indépendamment de la qualité de commerçant des parties et indépendamment de sa cause. Il en résulte que les obligations en découlant se prescrivent par trente ans, selon l'Usatge Omnes causae.
Le raisonnement repose donc sur l'objet du contrat et non sur le contexte économique dans lequel il s'inscrit.
Sentència
SENTÈNCIA DE 20 DE GENER DE 2005
Contracte de préstec: determinació del seu caràcter civil o mercantil.- Prescripció extintiva de les accions derivades de la manca de pagament d'un xec per extingir un préstec personal.- Prescripció extintiva de les accions derivades dels contractes mercantils: termini de prescripció.- Compensació del deute: requisits
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Vaquero va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Pérez, en reclamació de la quantitat de 67.077,57 EUR, juntament amb els interessos comptabilitzats al tipus legal a partir de la data del 17 de juliol de 1995, subsidiàriament, a partir de la data del 31 de juliol de 1997, i més subsidiàriament, a partir de la data de contesta a la demanda, en concepte de pagament d'un xec entregat el dia 17 de juliol de 1995, per aquest darrer a la Sra. Vaquero, d'un import de 440.000 FF però que no va poder cobrar per provisió insuficient.
II.- El Sr. Pérez va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons, es va oposar a la demanda, contestant que el xec litigiós havia estat compensat i liquidat amb motiu de la venda de la meitat del negoci: restaurant Le Provençal, que fou realitzada el dia 14 de gener de 1997.
III.- Per sentència de data 18 de juny del 2004, l'Honorable Tribunal de Batlles secció civil, donant lloc a la demanda de la part agent, va condemnar el Sr. Pérez a pagar a la Sra. Sra. Vaquero, la quantitat de 67.077,57 EUR, juntament amb els interessos guanyats per aquesta suma a comptar del 31 de juliol de 1997, i al pagament de les costes processals causades.