Résumé

# STSJAD 32/2005 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 janvier 2005) > **Décision commentée :** Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 32/2005 ; ECLI:AD:TSJADAD:2005:32, recours n° 151/04) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par un chèque daté du 17 juillet 1995, d'un montant de 440 000 FF, M. Pérez a remis à Mme Vaquero un titre qui n'a pu être encaissé faute de provision suffisante. Selon la décision, ce chèque était remis en garantie d'un prêt personnel que M. Pérez avait reçu de Mme Vaquero (point de fait non précisé quant au montant initial et aux modalités de remboursement du prêt). Mme Vaquero a saisi le Batlle d'une demande en paiement de 67 077,57 EUR, assortie d'intérêts au taux légal, à compter de dates successives qui varient selon l'hypothèse retenue (17 juillet 1995, à titre principal ; 31 juillet 1997, à titre subsidiaire ; date de la contestation de la demande, à titre plus subsidiaire). M. Pérez a soulevé une exception de prescription de l'action et s'est opposé au fond. Il soutenait que le chèque avait été compensé et liquidé à l'occasion de la cession, le 14 janvier 1997, de la moitié d'un fonds de commerce de restaurant (« Le Provençal ») acquis en indivision avec la demanderesse. Par jugement du 18 juin 2004, le Tribunal de Batlles, section civile, a fait droit à la demande, avec intérêts à compter du 31 juillet 1997 et condamnation aux dépens. M. Pérez a interjeté appel. La décision ne précise pas la date de l'assignation initiale, ce qui empêche de vérifier, au regard des délais applicables, la date exacte du point de départ de la prescription invoquée. ## Question de droit Le litige soulevait deux questions connexes. **Première question :** le prêt, dont le chèque constituait la garantie, relève-t-il du régime civil ou du régime commercial en matière de prescription extinctive ? La réponse conditionne le délai applicable. Le texte distingue expressément la prescription de trois ans applicable aux actions dérivées des contrats mercantils, et la prescription de trente ans applicable aux obligations civiles selon l'Usatge *Omnes causae*, que la décision mentionne. **Seconde question :** le paiement de la dette, par la voie de la compensation ou autrement, est-il établi ? Il s'agit ici d'une question de preuve, l'appelant ayant la charge d'établir l'extinction de l'obligation qu'il conteste. ## Solution et dispositif ### Sur la qualification et la prescription La Sala Civil écarte le caractère mercantile du contrat. Elle retient que le chèque « n'a pas été remis dans le cadre d'un contrat de vente commerciale destiné au paiement de marchandises », mais en garantie d'un prêt personnel. Elle juge qu'un prêt entre deux particuliers est « exclusivement civil en raison de son objet », indépendamment de la qualité de commerçant des parties et indépendamment de sa cause. Il en résulte que les obligations en découlant se prescrivent par trente ans, selon l'Usatge *Omnes causae*. Le raisonnement repose donc sur l'objet du contrat et non sur le contexte économique dans lequel il s'inscrit.

SENTÈNCIA DE 20 DE GENER DE 2005 Contracte de préstec: determinació del seu caràcter civil o mercantil.- Prescripció extintiva de les accions derivades de la manca de pagament d'un xec per extingir un préstec personal.- Prescripció extintiva de les accions derivades dels contractes mercantils: termini de prescripció.- Compensació del deute: requisits Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Vaquero va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Pérez, en reclamació de la quantitat de 67.077,57 EUR, juntament amb els interessos comptabilitzats al tipus legal a partir de la data del 17 de juliol de 1995, subsidiàriament, a partir de la data del 31 de juliol de 1997, i més subsidiàriament, a partir de la data de contesta a la demanda, en concepte de pagament d'un xec entregat el dia 17 de juliol de 1995, per aquest darrer a la Sra. Vaquero, d'un import de 440.000 FF però que no va poder cobrar per provisió insuficient. II.- El Sr. Pérez va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons, es va oposar a la demanda, contestant que el xec litigiós havia estat compensat i liquidat amb motiu de la venda de la meitat del negoci: restaurant Le Provençal, que fou realitzada el dia 14 de gener de 1997. III.- Per sentència de data 18 de juny del 2004, l'Honorable Tribunal de Batlles secció civil, donant lloc a la demanda de la part agent, va condemnar el Sr. Pérez a pagar a la Sra. Sra. Vaquero, la quantitat de 67.077,57 EUR, juntament amb els interessos guanyats per aquesta suma a comptar del 31 de juliol de 1997, i al pagament de les costes processals causades. IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Pérez ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- S'ha de resoldre prèviament l'excepció de la prescripció mercantil formulada pel Sr. Pérez. En dret andorrà prescriuen als tres anys les accions que es deriven dels contractes mercantils amb la finalitat de donar seguretat i fermesa a les transaccions d'aquesta mena. Però en contra del que al·lega la part que recorre, aquesta normativa no és aplicable al present cas, atès que el xec impagat, que fonamenta les pretensions de la part actora, no fou entregat en el marc d'un contracte de compra venda mercantil per pagar mercaderies, sinó que com ho reconeix el Sr. Pérez, en el seu escrit de contesta a la demanda, el taló litigiós fou lliurat en garantia d'un préstec personal rebut de la demandant. Un préstec entre dues persones particulars, no és cap contracte mercantil sinó exclusivament civil per raó del seu objecte, amb independència de que siguin o no comerciants les parts contractants, i amb independència també de la seva causa. En conseqüència, essent el contracte de préstec, un contracte de caràcter civil, les obligacions que se'n deriven prescriuen als trenta anys segons l'Usatge Omnes causae. II.- Respecte al fons del litigi, la part que recorre reitera la seva argumentació segons la qual, el préstec concretitzat pel xec de 440.000 FF, fou atorgat per la Sra. Vaquero al Sr. Pérez, en el marc d'una relació mercantil d'adquisició conjunta d'un negoci, amb l'acord que la quantitat prestada s'aniria amortitzant amb els beneficis obtinguts de l'explotació del mateix; i que al final fou el dit préstec compensat amb la liquidació del negoci. III.- És cert que segons escriptura pública de data 4 de desembre de 1995, ambdues parts varen adquirir en indivisió, en la proporció del 50% per a cada part, un fons de comerç de restaurant conegut per ORG_0, radicat al XXXX, mitjançant el preu de 2.500.000 FF. També és cert que segons escriptura pública de data 14 de gener de 1997, el Sr. Pérez va fer cessió a la Sra. Vaquero de tots els seus drets i accions relacionats amb el fons de comerç ORG_0, per un preu de 1.000.000 FF. Força és de constatar que no tant sol el preu de la cessió del 50 % del dit negoci està molt allunyat de l'import del préstec atorgat per la Sra. Vaquero al recorrent, i doncs molt insuficient per poder operar una compensació, sinó que consta en l'escriptura pública de data 14 de gener de 1997, que el Sr. Pérez ha reconegut haver rebut el preu pactat. IV.- No existeix en autes, la més mínima prova que les parts hagin convingut que el préstec litigiós seria compensat pels beneficis del negoci o per la liquidació del mateix en el seu temps. A més a més, si s'havia practicat una compensació, com ho pretén la part que recorre, la mateixa hauria demanat a la part actora que se li retorni el taló litigiós que no tenia més objecte, cosa que no va fer. V.- En consequencia, la manca d'acreditació de pagament del xec lliurat pel Sr. Pérez, per qualsevol mitjà, inclòs la compensació, imposa de confirmar la sentència impugnada, perfectament ajustada als fets i al dret. VI.- La desestimació del recurs origina de carregar el pagament de les costes de segona instància a la part que recorre. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 18 de juny del 2004 en tots els seus extrems; condemnar el Sr. Pérez al pagament de les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.