SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos d'apel·lació interposats per Gibert, ORG_0 i Puga contra la sentència del Tribunal de Batlles, que havia condemnat Puga a pagar 14.213,35 euros a Gibert, ORG_0 per obres realitzades i no pagades. El tribunal ha confirmat la sentència original i ha imposat les costes processals a les parts recurrents. Les parts havien interposat recursos d'apel·lació argumentant que la sentència era injusta, però el tribunal ha considerat que no hi havia suficients proves per a revocar la sentència original. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin SENTÈNCIA DE 20 DE GENER DE 2005 Contracte d'obra: determinació de la data d'acabament dels treballs.- Prova documental en la segona instància: inadmissió.- Prova testifical.- Càrrega de la prova.- Valoració de la prova Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil Gibert, ORG_0. va formular demanda, de data 22-11-2002, envers la Sra. Puga, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés a la defenent a l'abonament de la quantitat de 19.448,41 EUR, en concepte de les obres realitzades i no pagades, amb més els interessos legals des de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals. La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda per escrit de data 24-1-2003,segons el qual demanava que s'absolgués a la defenent i s'imposessin les costes de la instància a la part agent, a la vegada que formulava contra la part agent demanda reconvencional. Per escrit, de data 31-7-2003, la part defenent va desistir de la demanda reconvencional interposada. II.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 18-6-2004, i va establir en la seva part decisòria el que segueix: "DECIDEIX Que donant lloc parcialment a la demanda formulada en data 22 de novembre del 2002 per la procuradora Sra. Sanz, actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana Gibert, ORG_0., contra la Sra. Puga ha de condemnar i condemna aquesta darrera a pagar-li l'import de 14.213,35.- EUR, amb els interessos legals meritats a comptar del 24 de gener del 2003. I sense establir especial condemna en costes processals". III.- Ambdues parts litigants han formulat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància. Així, la part defenent va presentar el seu escrit de conclusions en data 11-10-2004, en virtut del qual demanava, pels arguments en ell continguts, la revocació de la sentència i, en data 12- 10-2004, la part agent formulava el seu escrit de conclusions, segons el qual, i d'acord amb els raonaments continguts, sol·licitava també la revocació de la sentència d'instància. Així mateix, consten a les actuacions els escrits de contesta a les conclusions presentats per les parts defenent i agent en dates, respectivament, de 28-10-2004 i 3-11-2004, on demanen la desestimació dels recursos d'apel·lació interposats de contrari. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- La representació processal de la part defenent fonamenta el seu recurs d'apel·lació en l'existència dels següents greuges o motius d'apel·lació. Entén, en primer terme, que la sentència d'instància considera provat que l'obra es va abandonar el mes de desembre de 2001 i, per això, condemna a la defenent a l'abonament de les factures del mes de novembre (1-30) i de desembre (5-17). Front a aquesta argumentació, la part recurrent afirma que les esmentades factures són documents unilaterals i no gaudeixen de suport d'albarans, de certificació d'obra o de prova pericial. Afegeix que no se li pot donar credibilitat, atès que es presenten factures del mes de gener de 2002, titllant-la de falsa, quan ja s'havia abandonat l'obra, i per consegüent no es pot donar crèdit a aquestes factures. En segon terme, i amb caire subsidiari assevera que si es considerés provat que l'obra fou abandonada el mes de desembre de 2001, no es coneix la data i no resta provat si es va treballar del 5 al 17 o no. Respecte del recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part agent, aquest es fonamenta en un únic extrem. Entén que les obres no es van abandonar el mes de desembre de 2001, sinó el febrer de 2002, tota vegada que així s'extreu de la prova testifical dels Srs. Ramirez i Farré, a la vegada que recolza les anteriors afirmacions en la denúncia formulada per la Sra. Puga i en el fet que s'aporten en aquesta alçada dos albarans, de data febrer de 2002, relatius al a compra de material de construcció per l'obra de la Sra. Puga. En consonància amb el que s'exposa assenyala la part recurrent que s'escau revocar la sentència i donar lloc a l'estimació íntegra de la demanda. II.- La primera de les qüestions que s'ha de resoldre amb caire previ és la referent a l'aportació de prova documental en aquesta alçada. La part agent aporta en segona instància dos albarans que, pretesament, acreditarien, que l'obra es va abandonar no al mes de desembre de 2001, com sustenta la sentència d'instància, sinó al mes de febrer de 2002. Quant a aquesta prova, s'ha d'indicar que els albarans són de data febrer de 2002 i que la demanda de la part agent es va presentar en data 22-11- 2002; és a dir, es tracta de documents anteriors a la presentació de la demanda i que, consegüentment, es podien haver aportat a les actuacions amb la demanda o ser objecte de la proposició de prova en el procés d'instància. En canvi, en aquesta segona instància, la prova només pot ésser admesa pel Tribunal si es compleixen els pressupòsits de l'article 73 de la Llei Transitòria de procediments judicials, de 21-12-1993, que requereix que es tracti de la pràctica de proves denegades a la instància o de proves que no ha resultat possible la seva pràctica en instàncies anteriors. I com és pot observar no ens troben en cap de les hipòtesis esmentades, per la qual cosa s'escau no admetre ni valorar la prova documental aportada en aquesta alçada. III.- Si s'analitza el recurs d'apel·lació interposat per la part agent, refusada la prova documental referent als albarans de compra de material, fonamenta el seu recurs en el fet de la denúncia i en la prova testifical. Pel que es refereix a la prova testifical, s'ha d'indicar que de la mateixa no s'extreu que l'obra fos abandonada el mes de febrer de 2002 i no al desembre de 2001, tota vegada que el Sr. Ramirez (foli 212) afirma que ell va deixar de treballar el mes de novembre o desembre de 2001, però que les obres no estaven acabades i el Sr. Farré (foli 123), també treballador en aquella obra per compte de la part agent, assevera que no recorda la data, però que pot ésser possible que es deixés de treballar el mes de febrer de 2002. I, per consegüent, d'aquestes declaracions dels empleats de la part agent no es pot extreure que l'obra es continués fins el mes de febrer. I a la mateixa conclusió s'arriba si s'examina la denúncia que es troba al foli 79 de les actuacions. De l'examen de la mateixa no es pot concloure tampoc que l'acabament de les obres fos posterior al mes de desembre de 2001, com la denunciant assenyala en la denúncia, sinó únicament que el mes de març es van trobar els litigants i van discutir sobre l'import a abonar i les raons de la denunciant per a no pagar. Les anteriors conclusions justifiquen el refús del recurs d'apel·lació interposat per la part agent. IV.- En relació al recurs que formula la part defenent, convé assenyalar el que segueix. En primer terme, la part defenent ha mantingut que les obres es van abandonar el mes de desembre de 2001 (foli 79, denúncia de la Sra. ENTITY_5), sense que la part actora hagi pogut acreditar a les actuacions que les obres, es deixessin de realitzar el mes de febrer de 2002. I aquest fet esdevé un reconeixement de la part defenent que fins el mes de desembre es va estar treballant a l'obra i que, per consegüent, les factures relatives a aquests mesos responen a treballs efectivament realitzats. Altra qüestió diversa és que la part defenent, com sustenta a la contesta entengui que les obres han estat mal realitzades o que les hores facturades fossin excessives, tota vegada que, acreditada la realització dels treballs, correspondria a la part defenent la prova dels defectes o de l'excés d'hores o del preu de les mateixes i aquesta prova no es troba a les actuacions, per quant per Providència, de data 26-3-2004, es va entendre innecessària per a la resolució del plet la pericial núm. V, consistent en l'informe pericial aportat i fou declarada impertinent, sense que consti formulat recurs envers aquesta decisió. Per consegüent, s'escau el refús d'aquest primer motiu o greuge d'apel·lació, al no haver acreditat la part defenent els seus motius d'oposició a la reclamació dels treballs realitzats, consistents en els defectes que presentava l'obra. Afegir també que el fet que les factures relatives a l'any 2002 no es prenguin en consideració no significa que les mateixes siguin falses, sinó que no es tenen en compte perquè no consta provat que es treballés després del mes de desembre de 2001. I és per això que el fet de no valorar les factures de l'any de 2002, no ha d'influir en la veracitat de les factures de l'any 2001, tota vegada que la pròpia defenent reconeix que es va treballar i que no fou fins el mes de desembre que es va abandonar l'obra. V.- Respecte del motiu subsidiari d'apel·lació, considera la part defenent i recurrent que no es pot incloure la factura del mes de desembre de 2001 perquè no consta provat que es treballés en aquest mes. Aquest motiu tampoc pot ésser acollit, perquè la part defenent assevera que l'obra es va abandonar el mes de desembre de 2001, sense precisar la data, mentre que l'agent sustentava que es va treballar a l'obra fins el mes de febrer de 2002. I, en consonància amb aquests extrems, a manca de prova sobre el dia concret, com que la defenent assenyala que fou durant el mes de desembre que es va deixar de treballar, la defenent (foli 119) no pot precisar la data exacta, i existeix a les actuacions una factura de treballs dels dies 5 a 17 de desembre, que coincideix amb les declaracions del testimoni Sr. Ramirez que indica que va deixar de treballar al mes de novembre o de desembre de 2001, s'ha de refusar també aquest motiu d'apel·lació i confirmar també en aquest extrem la resolució d'instància. VI.- El refús dels dos recursos d'apel·lació comporta la confirmació de la resolució d'instància i la imposició a les parts recurrents de les costes processals derivades de la desestimació dels seus respectius recursos. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de Gibert, ORG_0 i Puga contra la sentència, de data 18-6-2004, dictada per l'honorable Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a les parts recurrents les costes processals d'aquesta alçada, derivades del rebuig dels seus respectius recursos d'apel·lació. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE