SENTÈNCIA DE 20 DE GENER DE 2005 Responsabilitat extracontractual o aquiliana: determinació del nexe de causalitat.- Prova testifical Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Castillo va interposar demanda de reclamació de quantitat, de data 19- 11-2003, envers el Sr. Ribes, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 1.695 Euros, amb més els interessos legals i la imposició de les costes processals, pels danys causats a la furgoneta de l'empresa. La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 17-12-2003, en virtut del qual va demanar que es procedís a l'absolució de la part defenent i a imposar a la part agent les costes processals de la instància. II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 7-7-2004, i en la seva part decisòria va establir: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Castillo - Titular administratiu del negoci "Euro Senyals"-, ha de condemnar i condemna al Sr. Ribes al pagament a aquell de la quantitat de mil sis-cents noranta-cinc euros (1.695.- EUROS), més els interessos legals segons es descriu en el I.- Considerant, imposant-li les costes processals causades de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica d'aquesta decisió jurisdiccional". III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància i, en data 19-10-2004, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix, sol·licitava la revocació de la sentència d'instància i la consegüent desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a l'altra part litigant. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, en data 22-11-2004, i va demanar que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància i a la imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- La resolució del present recurs d'apel·lació exigeix partir dels fets que resulten provats i, en consonància amb aquests determinar la viabilitat o no dels greuges que el recurrent addueix respecte de la resolució d'instància. En aquest ordre d'idees, resta acreditat que el dia 17 de gener de 2003 el defenent va emprar la furgoneta, marca Mercedes, de l'empresa de l'agent per desplaçar-se fins el magatzem de l'empresa. Així mateix, consta provat que el lloc on es va aturar el vehicle per part del seu conductor, el defenent, era un lloc que presentava un pendent pronunciat i que el vehicle, un cop va baixar del mateix el seu conductor, va començar a desplaçar-se fins a xocar amb un mur de pedra. Es troba també a les actuacions (foli 19) la factura d'ORG_1 per la reparació i la pintura del vehicle que ascendeix a la quantitat de 1.695 EUR. De la prova documental s'extreu que el Sr. Ribes va signar un document on reconeix ésser responsable de la reparació del vehicle i que el resultat de la inspecció tècnica del vehicle, realitzada en data 2-12-2002, fou favorable (foli 42), a la vegada que l'informe del Departament de seguretat industrial (folis 53 i ss) constata que des de l'any 1994 i fins el 2003 no s'han trobat defectes en el fre de mà. El propi defenent, a la prova de confessió en judici, reconeix que el 17-1-2003 va arribar fins el lloc on es troba el magatzem i, després de posar el fre de mà, va baixar de la furgoneta, deixant-la encesa, en un lloc de fort pendent per obrir la cadena i accedir al magatzem. I de la prova testifical resulta que el Sr. Girona (foli 94) fou l'encarregat de procedir a la reparació de la furgoneta i que els treballs van consistir en la reparació del lateral esquerra, amb la porta aportada pel client, i en la pintura del lateral, excepte la porta, afegint que els danys a la zona posterior del lateral responen, al seu criteri, a un sol cop o impacte, sense que pugui precisar si el dany de la porta davantera esquerra és o no del mateix impacte, encara que afirma que seria possible que respongui al mateix accident. També el Sr. Ribes (foli 96), mecànic encarregat de les reparacions dels vehicles de l'empresa agent, manifesta que revisà l'estat del fre de mà i que si aquest dispositiu no hagués funcionat correctament no s'hagués es superat la ITRibes II.- Si ara posem en relació les al·legacions de la part recurrent amb la prova practicada i el dret que resulta aplicable, la conclusió no pot ésser altra que el refús del recurs d'apel·lació. En efecte, es tracta d'una hipòtesi de responsabilitat extracontractual, on per què l'acció triomfi cal que la part agent acrediti l'existència d'un dany, l'acció o omissió que l'ha generat, el nexe causal entre els dos anteriors requisits i la culpa o negligència de la part que ha originat el dany. De la prova que es troba a les actuacions, consta acreditat el dany causat a la furgoneta per l'import que es reclama a la demanda, atès que la part agent ha presentat la factura i ha comparegut com a testimoni qui va efectuar la reparació, assenyalant que es va reparar i pintar el lateral esquerra, a excepció de la porta que no es va pintar, sense que les al·legacions de la part recorreguda que els danys de la porta esquerra responen a un altre accident, obtinguin l'oportú recolzament probatori, tota vegada que el propi encarregat de fer la reparació creu possible que tots els danys responguin a un mateix cop o impacte. En aquest sentit, no existeix cap prova pericial, testifical o documental que pugui desvirtuar l'existència dels danys o que alguns d'aquests es derivin d'altres accidents anteriors. Així mateix, s'ha provat també que el dany es va originar per l'actuació del defenent qui va conduir la furgoneta fins el magatzem i la va aturar en un pendent per accedir al magatzem de l'empresa i que, un cop va baixar, aquesta va desplaçar-se fins a xocar amb un mur. III.- En tercer terme, cal analitzar la concurrència del nexe de causalitat i de la culpa o negligència del conductor de la furgoneta. I arribats a aquest extrem, la part recurrent considera que la furgoneta no va passar les revisions de les ITV a temps i que no s'acredita de les mateixes que el fre de mà es trobés en bon estat de funcionament. Així, entén que no s'ha provat el nexe de causalitat entre l'acció o omissió i el dany produït, tota vegada que no consta acreditat que el fre de mà funcionés correctament. Entén que va accionar correctament el fre de mà i com que la furgoneta portava molt de pes es va desfrenar a causa del pes i va xocar, sense que hagués reconegut la responsabilitat de l'accident en un document, per quant aquest el va signar per poder percebre el salari i que les declaracions el Sr. Tejada i de la Sra. Plana són contradictòries quant a qui s'abonaria el cost de la reparació. Aquesta Sala no pot convenir amb els greuges que al·lega el recurrent. Així, tot i prescindint del document on es reconeix la responsabilitat del sinistre i de les declaracions testificals que afirmen que s'abonaria la reparació, atès l'interès dels testimonis en el plet, per la qual cosa no cal analitzar les contradiccions que denuncia el recurrent sobre si la reparació s'abonaria a la Sra. Plana o al Sr. Tejada, el cert és que de la prova practicada el nexe de causalitat es troba perfectament acreditat. En efecte, consta que el defenent va conduir la furgoneta fins al magatzem i que la va estacionar en un pendent i va baixar per obrir l'accés quan la furgoneta es va desfrenar i va xocar. Considera el recurrent que no s'ha provat que el fre de mà funcionés correctament i que aquest dispositiu és el responsable de l'accident. Al respecte, de les proves d'ITV i de la documental abans referida, s'extreu que no va existir cap problema amb el fre de mà, a la vegada que un mes i mig abans de l'accident s'havia superat la ITV, assenyalant el testimoni Sr. Ribes que si aquest dispositiu no funciona no es supera l'esmentada inspecció tècnica. En tot cas, no pot desconèixer el recurrent que si volia destruir l'existència del nexe de causalitat acreditat per la part agent, li corresponia la prova del extrem que al·lega: el mal funcionament del fre de mà. I com es pot observar, aquesta prova no es troba a les actuacions, sinó que de les mateixes resulta acreditat l'extrem contrari. Per últim, considera que tampoc s'ha provat la negligència perquè ell va baixar del vehicle quan estava frenat i es va desfrenar i va xocar, sense que els danys causats li siguin imputables. Tampoc pot la Sala coincidir amb l'argumentació del defenent. I no es pot perquè estacionar una furgoneta carregada amb pes, en una zona de pendent i baixar del vehicle només deixant-lo aturat amb el fre de mà, no pot ésser considerada una actuació diligent, sinó que la diligència d'un conductor en aquestes circumstàncies exigiria que, com recorda encertadament l'Honorable Batlle, s'hagués parat el motor del vehicle, s'hagués frenat amb el fre de mà i el defenent hauria d'haver inserit una marxa (la primera) per impedir que, en cas que la càrrega i el pendent no permetessin que el vehicle restés aturat amb el fre de mà, el vehicle es pogués desplaçar pel pendent, com efectivament va succeir. En conclusió, resten acreditats tots els elements constitutius d'una pretensió de responsabilitat extracontractual, per la qual cosa procedeix la confirmació de la sentència d'instància i el refús del recurs interposat. IV.- El rebuig del recurs d'apel·lació es tradueix en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (argument Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Ribes contra la sentència, de data7-7-2004, dictada per l'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE