SENTÈNCIA DE 10 DE FEBRER DE 2005 Contracte d'obra: responsabilitat del contractista pel compliment defectuós de les obligacions a càrrec seu.- Contracte d'obra: dret del contractista a percebre l'import dels treballs realitzats d'acord amb el projecte.- Contracte d'obra: imputació de les quantitats pagades pel propietari als treballs realitzats pel contractista.- Compensació: meritació d'interessos.- Prova documental.- Prova pericial.- Valoració de la prova Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil Escolano va formular demanda, de data 16-6- 2000, contra el Sr. Sarabia, segons la qual sol·licitava que es condemnés al defenent a l'abonament de la quantitat de 6.002.198 ptes, amb més els interessos legals a comptar des de la data de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals. La representació processal del Sr. Sarabia va oposar-se a la demanda i, en primer terme, va al·legar l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari; en segon terme, en relació al fons de l'afer justificava que no li devia cap quantitat a la part agent i formulava demanda reconvencional, per la qual sol·licitava la condemna de la part agent a assumir la responsabilitat derivada dels defectes de l'execució del contracte d'obra existent entre les parts i, per tant, corresponia a la part agent assumir les obres per a la reparació dels defectes existents i amb imposició a la part agent de les costes processals. II.- L'honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 18 de juny de 2004, i va establir en la seva part decisòria el que segueix: "DECIDEIX Que estimant parcialment la demanda formulada en data 16 de juny del 2000 per la procuradora Sra. Morales, actuant en nom i representació de Escolano, contra el Sr. Sarabia i la demanda reconvencional presentada per aquest darrer contra la primera, ha de condemnar i condemna el Sr. Sarabia a abonar a la societat agent l'import de 12.893,70.- EUR, amb els interessos legals guanyats a comptar de la data de fermesa de la present resolució. I sense establir especial condemna en costes processals". III.- Ambdues parts litigants han formulat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància. Així, la part defenent va presentar llur escrit de conclusions en data 25-10-2004 i la part agent ho va fer en data 2-11-2004, on pels arguments continguts en els mateixos demanaven que es procedís a la revocació de la sentència. Així mateix, consta a les actuacions que, en data 13-12-2004, ambdós recurrents van presentar llurs escrits de contesta a les conclusions, segons els quals argumentaven en relació al refús del recurs d'apel·lació interposat de contrari. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- L'anàlisi i resolució del present litigi exigeix l'examen per separat dels dos recursos d'apel·lació i dels diferents motius o greuges que es contenen en els mateixos, per tal de garantir, d'aquesta forma, la necessària claredat expositiva, el dret del justiciable a obtenir una resolució judicial motivada i fonamentada en l'ordenament jurídic (art. 86 C.A) i complir amb el deure de congruència que s'imposa als jutges i tribunals de l'orde jurisdiccional civil. El recurs de la part defenent es fonamenta en els següents motius o greuges d'apel·lació. En primer terme, considera que, a diferència de la sentència d'instància, la caiguda del mur és conseqüència directa de les inundacions derivades dels treballs incorrectament executats i així s'extreu de la prova practicada i, en concret de la pericial del Sr. Gutierrez, que coincideix amb l'informe de Montenegro, S.A. i, per consegüent, els treballs de refecció del mur han de ser assumits per l'empresa constructora, que és qui va causar amb la seva actuació poc diligent els desperfectes. Respecte d'aquest primer motiu s'ha de posar en relleu el que segueix. En primer terme, la sentència refusa aquesta petició de la part defenent perquè entén que no existeix a les actuacions prova concloent que acrediti que els treballs de construcció o les inundacions a conseqüència de l'embús de l'arqueta hagin provocat que el mur cedís. Si es procedeix ara a l'anàlisi de la prova resulta que consta provat que, a finals de l'any 1996, es va procedir a la construcció d'un mur de maçoneria en la propietat del Sr. Alvarado (cfr. foli 427) i que si bé la pericial de P. parteix, inexactament, que el mur es va construir abans de la finalització del xalet del defenent, però afirma (folis 627 i 628) que els problemes d'evacuació de les aigües res tenen a veure amb les actuacions de reforç i de reconstrucció del mur, a la vegada que (folis 628 i 629) considera que no és atribuïble a la part agent la responsabilitat de la caiguda del mur i que, en tot cas, el tipus d'impermeabilització projectada inicialment esdevé insuficient per evitar el pas de la humitat. En canvi, de la pericial del Sr. Gutierrez (foli 685) si bé no es pot extreure com pretén la part recurrent que la caiguda del mur es pugui derivar de les inundacions patides i de la inadequada evacuació de les aigües pluvials, sí que s'ha de tenir en compte que en aquest dictamen pericial s'afirma que existeixen deficiències en la impermeabilització del mur, el que origina l'entrada d'humitats per sota del nivell de terres inicialment previst i que aquest defecte és atribuïble a Escolano. Per consegüent, valorada la prova pericial, d'acord amb el paràmetre de la sana crítica, si bé manca la prova d'un nexe causal entre el defecte d'evacuació de les aigües i la caiguda del mur (el que va motivar que el perit Sr. Gutierrez considerés en un informe anterior que el rebaix del mur lateral i l'actuació en aquest indret pogués ésser considerat com una millora- foli 263); en canvi sí que resta provat la manca de diligència en la impermeabilització del mur per part de la constructora, el que motiva que, en aquest extrem, s'hagi de revocar la sentència d'instància. Nogensmenys el que s'acaba d'afirmar, no es pot estar a la valoració dels danys que efectua el perit Sr. Gutierrez en el seu informe (foli 687) perquè en aquesta valoració (12.894 EUR) s'inclou el cost de desfer el mur de pedra ,apuntalar el mur de pedra del veí, encofrar el mur i omplir-lo de formigó i impermeabilitzar el mur que toca a la casa, quan només aquesta actuació era derivada de la inadequada execució per part de la constructora, encara que, òbviament per portar- la a terme caldria procedir a realitzar una actuació sobre el mur i la terra que l'envolta, tota vegada que la impermeabilització es va efectuar en la junta d'unió del mur al seu fonament. Per tant, davant la divergència entre la pericial del Sr. Gutierrez i la factura que es troba foli 229, s'escau entendre com el propi perit va asseverar en un moment anterior (foli 263) que correspon imputar una tercera part de l'import de la reparació a la part agent, encara que excloent, a diferència del que sustenta el perit, atès que es tracta d'una deficiència independent, la factura relativa a la intervenció de l'arqueta, la qual és objecte d'un altre pronunciament per la sentència d'instància i d'aquesta Sala. Així, de l'import de les factures núms. 98/265 i 98/272, que importen en total de 12.894 EUR, correspon assumir a la part agent un terç de la mateixa; és a dir, la quantitat de 4.298 Euros, i, per tant, pot reclamar dos terços; és a dir, la quantitat de 8596 Euros. II.- El segon dels motius o greuges que denuncia la part defenent i recurrent consisteix en que, al seu parer, la sentència no ha concretat els imports que es deuen les parts i no ha portat a terme la liquidació final i la compensació dels deutes. S'escau per aquesta Sala examinar, en darrer terme, aquest motiu, una vegada s'hagin analitzats i resolts els motius de greuge que formula la part agent i recurrent, perquè el triomf dels mateixos suposaria que aquesta qüestió que planteja la part defenent i recurrent mereixés una resposta o altra. Si, d'acord amb aquestes asseveracions, es procedeix a l'examen del recurs d'apel·lació de la part agent, aquesta manifesta, en primer terme, que no es pot compartir el raonament de la sentència d'instància, en virtut del qual es consideren abonats 4 milions de pessetes per la part defenent, atès que no pertanyen a aquesta obra ni tampoc el refús de l'import corresponent al 5% de les retencions practicades. En relació a aquest motiu o greuge d'apel·lació s'ha d'indicar que la sentència impugnada considera, en els seus considerants cinquè i sisè, que no s'escau donar lloc a les reclamacions pels imports de factures pendents i retencions practicades perquè consta provat el descompte de 3.064.571 ptes, el pagament de 2.015.959 i els pagaments de 1.100.000 i 4.000.000 ptes, per la qual cosa res s'adeuta a la part agent. Si s'examina amb deteniment la prova practicada, i, en concret la documental, consta acreditat en el foli 223, que es va procedir a efectuar un descompte per import de 3.064.571 ptes i que, descomptat el pagament, que també resta provat amb aquest document, de 2.015.959 i 1.100.000 ptes, les quantitats que reclamava la part agent importaven la quantitat de 2.972.929 ptes, corresponent la partida de 1.680.946 ptes a factures pendents de pagament i la partida de 1.291.982 ptes a retencions encara no retornades. Aquests càlculs esdevindrien correctes si no s'hagués de comptabilitzar el pagament de 4 milions de pessetes que el defenent afirma haver efectuat i que la sentència reconeix com a veritable. En aquest sentit, s'ha d'establir que la part defenent en el seu escrit de contesta a la demanda i de formulació de demanda reconvencional sol·licitava que es desestimés la demanda, atès que en el fet segon de la contesta afirmava que res adeutava i al foli 459 consta, entre les diverses transferències efectuades a Escolano, S.A. una per import de 4 milions de pessetes, portada a terme en data 19 d'abril de l'any 1996. La part agent manifesta que aquest pagament no té relació amb l'obra d'autes ni res a veure amb la mateixa, però acreditat per la defenent el fet extintiu del pagament, li corresponia a la part actora la prova de les seves al·legacions i la justificació de la manca de relació d'aquest pagament amb l'obra. Consegüentment, a manca de la prova d'aquests fets per la part agent, s'ha de tenir per provat el pagament de 4 milions i, aleshores, entendre que es cobreix amb escreix l'import reclamat i procedeix la confirmació de la sentència d'instància en aquest extrem. III.- El segons dels greuges o motius d'apel·lació esgrimits per la part agent rau en combatre la imputació de responsabilitat per la inadequada evacuació de les aigües pluvials i residuals, atès que considera que aquests defectes no són atribuïbles a la part agent. Si s'analitza la prova que es troba a les actuacions es pot extreure, en primer terme, que la veritable causa de les inundacions rau en el fet de connectar l'evacuació de les aigües pluvials i residuals a l'arqueta que ja rebia altres tubs d'evacuació, de manera que el cabal d'aigua que podia entrar era molt superior al que podia sortir. Així, resulta de la pericial de P. (foli 629), segons la qual el projecte preveia la connexió a la canonada d'evacuació del Sr. Alvarado i aquesta es va mostrar insuficient per a complir la seva finalitat. En el mateix sentit, es pronuncia el perit Sr. Gutierrez en el seu informe, de data 14- 8-1998, on a diferència de la pericial que es troba a les actuacions (foli 684 i ss), que ha de ser refusada en aquest extrem, pel fet que el seu propi informe, l'altra pericial i, com es veurà, altres proves de les actuacions, posen en relleu que la causa de la inundació fou la connexió de la claveguera a un col·lector de diàmetre de 160 mm, que ja conduïa les aigües residuals i pluvials d'altres dos edificis i, en paraules, del propi Sr. Gutierrez "La responsabilitat del problema és de qui va prendre la decisió d'embrancament de la claveguera dels Srs. R.-P. a una conducció de diàmetre 160 MM insuficient per ser conductora ja de suficient cabal com per afegir-n'hi de més". I aquesta és la veritable causa de les inundacions i s'escau ara determinar a qui correspon la responsabilitat per aquest embrancament a una connexió que no tenia el diàmetre adequat per a poder evacuar les aigües. I, des d'aquesta òptica, s'ha de coincidir amb la part recurrent que la constructora es va dedicar a l'execució del projecte, amb el diàmetre fixat en el projecte i connectat on es preveia en l'esmentat projecte. Així, encara que el Sr. R. (foli 438) manifesti que va ser una decisió de l'Arquitecte o del constructor, a la pericial s'extreu que s'ha volgut aprofitar la canonada ja existent del veí i que ja constava aquest extrem en el projecte (foli 629). En conseqüència, no pot ésser atribuïda la responsabilitat a l'executor del projecte, que s'ha subjectat estrictament al mateix en aquest extrem. I, pel que fa a la testifical de l'Arquitecte, redactor del projecte, Sr. Sancho, contesta (foli 444, al dors) que el projecte preveia, per indicació del Sr. R., la connexió a les canalitzacions que provenien de la casa del germà del Sr. R.. I, en aquesta línia d'idees, ja fos una decisió del promotor Sr. R., o de l'Arquitecte, el cert és que constava al projecte i la mercantil constructora es va limitar a executar el mateix, per la qual cosa té dret a percebre de la part contractant, el dominus operis, l'import de les reparacions efectuada a l'arqueta. En consonància amb els arguments anteriors, correspon també revocar en aquest extrem la sentència d'instància i establir que li pertoca a la part agent percebre l'import de 5312 Euros derivat de les factures i certificacions que es troben als folis 224, 225 i 230. IV.- Quant al darrer dels greuges d'apel·lació que esgrimeix la part defenent contra la sentència d'instància, i que es va deferir el seu examen una volta haguessin estat analitzats els dos recursos d'apel·lació, s'ha d'establir el que segueix. Considera la recurrent que es vulnera el dret de les parts a un procés degut, perquè el Tribunal podia haver concretat exactament les quantitats que corresponien a cada part i procedir a les compensacions oportunes. En relació a aquest argument s'ha de posar en relleu que la part defenent formula una contesta a la demanda, on sol·licita que es desestimi la demanda, atès que no deu cap quantitat i, en aquella es reclamava l'import per factures pendents i retencions no retornades, així com per factures per a reparació de desperfectes (arqueta i mur). A la vegada, el defenent interposa demanda reconvencional, en la qual solament articula una petició, consistent en què la part agent es faci càrrec de les factures referents a les reformes i reparacions de desperfectes. Per tant, el Tribunal ha de pronunciar-se i establir que la demanda de la part agent s'ha d'estimar en part, així com la demanda reconvencional i declarar que l'import que corresponia percebre a la part actora es xifra en la quantitat de 5.312 euros (per les obres relatives a les arquetes), més 8.596 Euros, que corresponen als dos terços del cost de la reparació del mur, el que dóna un total de 13.908 Euros, de la qual s'ha de deduir l'import que resulta de restar el pagament dels 24.040,48 Euros (4 milions) a l'import que es reclamava en la demanda per factures pendents de 17.867,66 (2.972.929): 6.172,82 Euros, el que resulta un dret de crèdit a favor de la part agent de (13.908-6.172,82) 7.735,18 Euros. L'esmentada quantitat meritarà els interessos legals a comptar de la fermesa de la present resolució, tota vegada que ha estat aquesta sentència la que ha determinat, a través del procés civil, el quantum del dret de crèdit de l'agent. V.- En atenció a les consideracions anteriors, i a l'èxit d'ambdós recursos d'apel·lació resulta que no s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada ni de la primera instància (arg. Novel·la, 82, capítol X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR en part els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de Escolano i del Sr. Sarabia contra la sentència d'instància, dictada en data 18-6-2004 per l'Honorable Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria i declarar que procedeix estimar parcialment la demanda i la demanda reconvencional i establir que s'escau condemnar al Sr. Sarabia a l'abonament a la mercantil agent de la quantitat de SET MIL SET CENTS TRENTA CINC EUROS (7.735,18 Euros), amb més els interessos legals a comptar des de la fermesa de la present sentència. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada ni de la primera instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE