SENTÈNCIA DE 11 DE FEBRER DE 2005 Propietat horitzontal: determinació de l'import del recàrrec per morositat en el pagament de les despeses comunitàries.- Propietat horitzontal: condició jurídica dels interessos moratoris per manca del pagament de les despeses comunitàries.- Consignació del deute: requisits. - Actes propis Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Somoza, actuant en la seva qualitat d'administradora de la Comunitat de Propietaris P.A. blocs A i B, va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat Marcos, en reclamació de la quantitat de 454.629 PTA, amb els interessos legals corresponents, en concepte de despeses comunitàries relatives a l'apartament 4rt del bloc B de l'edifici P.A., del qual la mateixa n'és propietària. II.- La societat Marcos es va principalment oposar a la demanda, manifestant que estava disconforme amb els comptes de la Comunitat de Propietaris, i subsidiàriament va sol·licitar la limitació de la reclamació de la part adversa, a la quantitat de 67.826 PTA, que va dipositar a la Batllia. III.- Per sentència de data 23 de juny del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, donant lloc a les pretensions de la part actora, va condemnar la societat Marcos a pagar a la Comunitat de Propietaris P.A. blocs A i B, la quantitat de 2.324,73 EUR, amb els interessos legals guanyats a comptar del 8 d'octubre de 1999, i a l'abonament de les costes processals causades. IV.- Contra aquesta resolució la societat Marcos ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre al·lega 4 motius de recurs: allò que afecta a l'aplicació d'un recàrrec del 20 % per part del perit en els comptes de l'any 1996, quan en els comptes comunitaris s'havia aprovat i pactat un recàrrec de únicament el 10%; allò que fa referència a les consideracions del perit no donant validesa a les consignacions judicials degudament ofertes sense condicions a la Comunitat i no acceptades per aquesta; l'error comptable en els comptes presentats pel perit Sr. Badía en relació als comptes de l'any 1998; la indeguda aplicació dels recàrrecs no solament a les despeses sinó als recàrrecs anteriors. S'ha doncs d'examinar tots aquells motius d'impugnació, successivament. II.- Respecte al primer tema relatiu als recàrrecs de demora, s'ha de recordar, que el perit va xifrar la quantitat deguda per la societat Marcos en concepte de despeses comunitàries per l'any 1995 a la quantitat de 97.884 PTA. Quan va fer els comptes de l'any 1996, el mateix perit va incloure en les quantitats degudes, un recàrrec de demora del 20 % sobre el saldo deutor de 1995, sia 19.557 PTA, en quant la Comunitat només reclamava a la societat Marcos, un recàrrec de demora del 10 % sobre el saldo de 1995. Per justificar aquest increment del percentatge aplicat, el perit manifesta que "l'acord pres en el sí de la Junta, vigent des del 27 de gener de 1996, relatiu als deutors morosos es que: els que no paguin en les dates fixades tindran un 20 % de recàrrec sobre saldo deutor segons balanç i un 10 % de recàrrec sobre previsió." Però afegeix que : " com ja hem comentat anteriorment, malgrat no haver trobat l'aprovació definitiva de l'Acta del 27 de gener de 1996, en les Actes subsegüents es ratifica que continuen vigents els recàrrecs que es mencionen en dita Acta". D'aquests elements en resulta que s'ha d'estimar el primer motiu d'apel·lació per la raó que la Comunitat de Propietaris no pot anar contra els seus propis actes. Si la mateixa va reclamar a la societat Marcos el saldo deutor de l'any 1995, amb un recàrrec de demora del 10%, no pot ara, encara que el perit afirmi que hauria pogut aplicar un percentatge del 20%, en lloc del 10%, modificar la seva demanda en curs de procediment, i ha d'assumir el seu error. Per consegüent s'ha d'aplicar al saldo deutor de l'any 1995, un recàrrec de demora del 10%, el que fa que la quantitat deguda per la societat Marcos, corresponent a l'any 1996 ascendeix a 83.545 PTA en lloc de 93.333 PTA. III.- Pel que fa als dipòsits o consignacions judicials que no foren comptabilitzades pel perit, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs, ja que mai una part està obligada d'acceptar les quantitats que la part adversa ha consignat a la Batllia en el curs del procediment si les mateixes no coincideixen exactament amb les reclamades. IV.- El tercer motiu d'apel·lació es base sobre el fet que en el seu informe, el perit no hauria, pel que fa als comptes de l'any 1998, anul·lat al final d'any, les quantitats corresponent a la provisió de despeses, com ho va fer molt lògicament els anys 1995, 1996, 1997 i 1999. Aquest motiu no pot prosperar. En efecte si que en l'annex núm. 2 del seu informe (foli 184), el Sr. Badía va deduir les provisions de l'any 1998. En efecte per l'any de referència, el perit va posar en la columna "dèbit", les despeses de provisió, d'un import total de 103.493 PTA, el fons de reserva del mateix any: 4.797 PTA, els recàrrecs de demora: 60.327 PTA i el repartiment de les despeses de 1998: 86.862 PTA, el que fa un total de 255.479 PTA, del qual va deduir els abonaments del propietari: 65.401 PTA, i les provisions de 1998: 103.493 PTA, amb un resultat final de 86.565 PTA, que afegit al saldo deutor de 1997, de 274.560 PTA, dóna l'import de 361.145 PTA. Per tant no es pot concloure que hi hagi un error de càlcul del perit. V.- L'últim tema d'impugnació de la sentència tampoc no pot ser estimat, i això per dues raons. La primera és que la part apel·lant només reitera els seus arguments desenvolupats en primera instància sense criticar amb motius seriosos el que fou raonat en la resolució apel·lada sobre aquest punt del litigi, el que es en sí, suficient per desestimar aquest motiu d'apel·lació. La segona és que els interessos de demora per impagament de les despeses comunitàries constitueixen una sanció anyal. És a dir que s'apliquen cada any al saldo deutor de l'exercici anterior, inclòs els recàrrecs ja originats pel deute dels anys passats, atès que la seva finalitat és que el propietari deutor pagui el més aviat possible tot el que li pertoca abonar a la Comunitat. VI.- En conseqüència, compte tingut del fet que el saldo deutor de la societat Marcos, per l'any 1996, ascendeix a la quantitat de 83.544, i que els recàrrecs de demora posteriors han d'aplicar-se sobre aquesta mateixa base, l'import total degut per aquesta societat a la Comunitat de Propietaris s'estableix a 440.942 PTA o 2.650 EUR. Suma que la societat Marcos ha de satisfer a la part actora, desprès de la deducció de la quantitat de 407,64 EUR corresponent al dipòsit del 8 d'octubre de 1999, amb els interessos legals calculats com és dit en la sentència de primera instància. VII.- L'estimació els recurs, encara que sigui molt parcial, i la complexitat dels comptes, justifiquen que no es faci especial imposició de costes de segona instància. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar en part el recurs de la societat ENTITY_5; reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 23 de juny del 2004, en el sentit de condemnar la societat Marcos a pagar a la part agent, la quantitat de 2.242,25 EUR amb els interessos legals meritats a comptar del 8 d'octubre de 1999; sense fer especial condemna en costes de segona instància, les despeses processals de primera instància romanent a càrrec de la societat Marcos. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE