SENTÈNCIA DE 14 DE JULIOL DE 2005 Càrrega de la prova.- Valoració de la prova Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Serra va interposar demanda, de data 14-4-2004, segons la qual sol·licitava la condemna de la mercantil C., SL a l'abonament de la quantitat de 6.278,35 Euros, amb més els interessos legals i les costes processals. La representació processal de la mercantil defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 19-5- 2004, i va demanar que es desestimés la demanda i s'imposessin a la part agent les costes processals. II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 19-1-2005, en la qual establia: "DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Serra, ha d'absoldre i absol a la societat mercantil andorrana per participacions "C., SL" de la pretensió condemnatòria exercitada pel primer en la seva contra, imposant a l'instant d'aquest plet les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució". III.- La representació processal de la part agent ha formulat recurs contra la sentència d'instància. Així, en data 13-4-2005, va presentar llur escrit de conclusions, on pels arguments continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part recorreguda va lliurar, en data 6-5-2005, llur escrit de contesta a les conclusions, segons el qual, i pels arguments que es contenen en el mateix, ha demanat que es confirmi la resolució d'instància i s'imposin les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents greuges o motius d'apel·lació. En primer terme, entén que, a diferència del que afirma la sentència d'instància, la falta professional del garatge C., SL ha restat acreditada. En aquest sentit, manifesta que la factura emesa per la mercantil defenent i el testimoni dels Srs. S. i M. no poden provar la manca de falta professional. Afegeix que el Sr. Serra va poder recórrer 70 KM fins a França, perquè, segons el perit Sr. Manzanares, sempre que es treu l'oli resta un romanent que hauria permès recórrer aquests quilòmetres. Per tant, la sentència s'equivoca quan es fonamenta en l'informe del Sr. Sandoval. Recolza la part recurrent la seva argumentació, en el fet que el seu vehicle no es pot considerar vell, atesa la seva antiguitat de 3 anys i els quilòmetres recorreguts (76.477), per la qual cosa el Tribunal de Batlles erra al haver considerat vell el vehicle, a més d'afegir que el Tribunal no és perit per a determinar aquest extrem. En segon terme, ratifica la recurrent el seu escrit de conclusions, on s'explica la prova de l'error professional, els perjudicis i el quantum indemnitzatori. II.- L'eix d'aquest recurs d'apel·lació pivota sobre la manca de diligència professional de la part defenent. En aquest ordre d'idees, la part recurrent li atribueix una manca de diligència en el compliment de les seves obligacions perquè considera que va procedir a reparar el canvi de marxes, desbloquejant-lo, però no va tornar a reomplir l'oli del mateix, com resulta de l'informe del Sr. Manzanares, en el qual es constata que, avariat el vehicle, s'observa que el canvi de marxes està bloquejat, que no hi ha oli en el seu interior i que el tap del canvi es trobava fluix. De la prova practicada a les actuacions, resulta el que segueix. En primer terme, consta l'informe de reparació del taller C., SL, segons el qual, atès el mal estat del canvi de marxes, es va procedir a reparar el mateix, desbloquejant-lo i es va reomplir d'oli, com això consta en l'albarà que ho justifica. En segon terme, malgrat que l'informe pericial del Sr. Manzanares exposa com a causa de l'avaria la manca d'oli en el canvi de marxes i que, amb el romanent que restà en el mateix, es podia haver recorregut els 70 KM fins que es va produir l'avaria, l'informe del Departament de Seguretat industrial (folis 100 i ss) considera poc probable que el vehicle, atesa l'orografia del terreny, hagués pogut portar a terme el trajecte descrit sense oli al canvi de marxes. En tercer terme, la testifical dels Srs. Villalba (folis 109 i 110) i Marcos (folis 123 i 124) posa en relleu que el canvi es trobava en mal estat i que es va reomplir de valvulina. I, en relació a aquesta prova testifical, s'ha de tenir en compte que, malgrat la relació de dependència envers la mercantil demandada en el moment dels fets, la prova dels testimonis s'ha d'apreciar i valorar pel tribunal en conjunt amb les conclusions que ofereixen els altre medis probatoris practicats. En definitiva, de la prova que s'ha practicat, no ha acreditat la part agent, i la càrrega probatòria a ella li corresponia, que la reparació del vehicle hagués estat realitzada de forma deficient o negligent, tota vegada que l'avaria del vehicle es va produir després de recórrer 70 Km des de la sortida del taller i, si bé, el Sr. Manzanares manifesta que amb el romanent del canvi és possible fer-ho, l'informe del Sr. Sandoval ho estima poc probable. I d'aquestes dues tesis, corroborades per l'albarà de reparació i les testificals dels mecànics, aquesta Sala, a l'igual que el jutge a quo, entén que, en defecte d'una prova que ho acrediti, i en atenció a l'orografia del terreny i a les altes exigències que implica participar en una excursió automobilística (Raid des Deux Mers), no es pot tenir per provada la manca d'oli o valvulina en el canvi de marxes des de la sortida del taller del vehicle i, per consegüent, no s'ha provat la manca de diligència professional. Per últim, en res obsta aquesta conclusió el fet que el Tribunal consideri que el vehicle era vell, atès que no es referia a una determinada antiguitat, sinó que el Tribunal a quo, igual que la Sala, entenen que un vehicle amb més de 70.000 Km, que accedeix al taller amb el canvi bloquejat, per a fer una reparació provisional, el seu titular ha de ser conscient que el referit mecanisme no es troba en bon estat i, per això, és perfectament possible, com va succeir, que el vehicle s'espatllés després d'haver recorregut uns 70 Km. III.- Per les anteriors consideracions, s'ha de refusar el recurs interposat i confirmar la sentència d'instància, el que s'ha de traduir en la imposició al recurrent de les costes processals (Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal del Sr. Serra contra la sentència, de data 19-1-2005, dictada per l'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE