STSJAD ANDORRA, a 14 de juliol del 2005 - ROJ: STSJAD 111/2005
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé14 juillet 2005
Numéro47/05
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 111/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:111)
> Décision commentée : STSJAD 111/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:111, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 14 juillet 2005, recours n° 47/05 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, l'identifiant ROJ et l'ECLI relevés dans le texte intégral ont été retenus.*
## Faits et procédure
Le propriétaire d'un véhicule tout-terrain, endommagé par un tiers, confia celui-ci à un atelier de carrosserie exploité par le défendeur, le Sr Andrade, afin qu'il soit repeint. Selon les constatations de la décision, la prestation convenue consistait à peindre l'ensemble du véhicule, à l'exception du pare-chocs et du toit. Il est établi que la peinture appliquée présentait une teinte différente de l'originale et que les joints de portes avaient été endommagés à l'occasion des trois passages de peinture effectués.
Le demandeur, le Sr Canals, saisit la juridiction de première instance le 25 mars 2004 aux fins de condamnation du défendeur au paiement de 2 071,88 euros, assortis des intérêts légaux et des dépens. Le défendeur conclut au rejet de la demande et à la condamnation du demandeur aux dépens.
Par jugement du 27 janvier 2005, le Batlle, siégeant en juge unique, fit droit à la demande et condamna le défendeur au paiement de 2 794,44 euros, avec intérêts légaux et dépens. Le défendeur interjeta appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, formation de trois magistrats, statua par la décision commentée, le ponent étant le Sr Joan Manel Abril Campoy.
## Question de droit
La décision soulevait plusieurs questions :
1. **La qualification du contrat** : le contrat liant les parties constituait-il un contrat d'ouvrage, et quelle obligation en découlait pour l'entrepreneur ?
2. **La résolution pour inexécution** : l'inexécution imputable à l'une des parties ouvrait-elle au créancier la faculté de résoudre le contrat et de refuser tout paiement ?
3. **L'enrichissement injustifié** : la défense fondée sur l'enrichissement injustifié du demandeur, invoquée sans demande reconventionnelle, pouvait-elle être examinée par le juge ?
4. **Le quantum** : com
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 14 de juliol del 2005 - ROJ: STSJAD 111/2005
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 111/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:111)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 111/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:111, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 14 juillet 2005, recours n° 47/05 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, l'identifiant ROJ et l'ECLI relevés dans le texte intégral ont été retenus.
Faits et procédure
Le propriétaire d'un véhicule tout-terrain, endommagé par un tiers, confia celui-ci à un atelier de carrosserie exploité par le défendeur, le Sr Andrade, afin qu'il soit repeint. Selon les constatations de la décision, la prestation convenue consistait à peindre l'ensemble du véhicule, à l'exception du pare-chocs et du toit. Il est établi que la peinture appliquée présentait une teinte différente de l'originale et que les joints de portes avaient été endommagés à l'occasion des trois passages de peinture effectués.
Le demandeur, le Sr Canals, saisit la juridiction de première instance le 25 mars 2004 aux fins de condamnation du défendeur au paiement de 2 071,88 euros, assortis des intérêts légaux et des dépens. Le défendeur conclut au rejet de la demande et à la condamnation du demandeur aux dépens.
Par jugement du 27 janvier 2005, le Batlle, siégeant en juge unique, fit droit à la demande et condamna le défendeur au paiement de 2 794,44 euros, avec intérêts légaux et dépens. Le défendeur interjeta appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, formation de trois magistrats, statua par la décision commentée, le ponent étant le Sr Joan Manel Abril Campoy.
Question de droit
La décision soulevait plusieurs questions :
La qualification du contrat : le contrat liant les parties constituait-il un contrat d'ouvrage, et quelle obligation en découlait pour l'entrepreneur ?
La résolution pour inexécution : l'inexécution imputable à l'une des parties ouvrait-elle au créancier la faculté de résoudre le contrat et de refuser tout paiement ?
L'enrichissement injustifié : la défense fondée sur l'enrichissement injustifié du demandeur, invoquée sans demande reconventionnelle, pouvait-elle être examinée par le juge ?
Le quantum : com
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Contracte d'obra: característiques.- Resolució dels contractes bilateral per incompliment d'una de les parts: requisits.- Enriquiment injust.- Interessos moratoris: improcedència quan es reclama una quantitat il.líquida.- Prova en la segona instància: requisits »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 14 de juliol del 2005 - ROJ: STSJAD 111/2005 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 14 juillet 2005 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA DE 14 DE JULIOL DE 2005
Contracte d'obra: característiques.- Resolució dels contractes bilateral per incompliment d'una de les parts: requisits.- Enriquiment injust.- Interessos moratoris: improcedència quan es reclama una quantitat il.líquida.- Prova en la segona instància: requisits
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Canals va interposar demanda, en data 25-3-2004, envers el Sr. Andrade, segons la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 2.071,88 Euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta i amb la imposició de les costes judicials.
El Sr. Andrade va oposar-se a la demanda i per escrit, de data 29-4-2004, va demanar que es dictés sentència per la qual desestimés la demanda i que es procedís a imposar les costes processals a la part agent.
II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal va dictar sentència, de data 27-1-2005, en la qual s'establia el que segueix en la seva part decisòria: "DECIDEIX Estimar la demanda formulada en data 25 de març del 2004 pel Sr. Canals contra el Sr. Andrade i per tant condemnar el defenent a satisfer a l'agent l'import de 2.794,44 EUR més interessos legals a comptar de la data de contesta així com les costes judicials en els termes del darrer Considerant".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 47/05 — Décision commentée
III.- La representació processal de la part defenent va formular recurs contra la sentència d'instància. Així, en data 6-4-2005, va presentar llur escrit de conclusions, en el qual, i pels motius continguts en el mateix, sol·licitava que es procedís a la revocació de la resolució d'instància.
Per el contrari, la representació processal de la part agent va lliurar llur escrit de conclusions en data 10-5-2005 i va sol·licitar la confirmació de la sentència d'instància i la imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. En primer terme, entén que la seva pretensió constitueix un clar exemple d'una hipòtesi d'enriquiment injust, tota vegada que pretén que se li pinti el vehicle a cost zero, quan se li ha pintat dues vegades i no ha satisfet cap preu. I, en segon terme, assevera que la sentència d'instància ha variat l'onus probandi, atès que ha imposat a càrrec de la part defenent la prova de la manca de necessitat de pintar tot el vehicle i a més ho fonamenta en un pressupost mai ratificat pel seu autor en període probatori.
Amb caire previ, correspon també examinar la petició de prova que la part apel·lada porta a terme en aquesta alçada. Així, en el seu escrit de conclusions, manifesta que fou refusada per l'Honorable Batlle la prova d'inspecció ocular i que, d'acord amb l'article 73 LTPJ, interessa la seva pràctica en aquesta alçada.
Al respecte, s'ha d'indicar que l'article 73 de la Llei Transitòria de Procediments judicials estableix que la pràctica de les proves en segona instància requereixen la protesta, la petició en aquesta alçada i que el Ponent la consideri pertinent. I, en el present cas, si bé es compleixen els dos primers pressupòsits, tant aquest Tribunal com l'Honorable Batlle, com inclòs la part que la proposa ("si bé no és indispensable per considerar degudament acreditades les pretensions") entenen que no és una prova necessària per a la resolució del present litigi, tota vegada que existeix suficient material probatori per a fer-ho de manera escaient.
II.- Com a fets provats han restat acreditats a les actuacions els que segueixen. Així, consta provat que l'agent, a resultes dels danys que un tercers van causar al seu vehicle tot terreny, va decidir portar-lo al taller de planxisteria de la part defenent per a reparar-lo, consistent en pintar tot el vehicle, excepte el paracops i el sostre. Resta també acreditat (folis 14 a 19) que la pintura aplicada és d'un to diferent a la original i que s'han ocasionat danys a les gomes de les portes derivades de les tres vegades que s'ha pintat el vehicle (folis 20 a 25).
D'acord amb aquests fets, aquesta Sala considera que el contracte que lligava a les parts era un contracte d'obra, caracteritzat per ésser aformal, onerós, commutatiu i que origina obligacions recíproques per a les parts. I en aquest context, la planxisteria assumia l'obligació (de resultat) d'aconseguir un concret resultat, consistent en pintar el vehicle de l'agent d'acord amb els standars de qualitat habituals en el sector, mentre que l'agent havia de satisfer el preu de la feina, una volta aconseguit el resultat. De les proves practicades, s'extreu amb claredat que la part defenent va pintar el vehicle en tres vegades i no va aconseguir el resultat projectat, per la qual cosa s'ha d'entendre que va incomplir de forma absoluta les seves obligacions. Consegüentment, la part defenent estava facultada per a resoldre el vincle contractual que la lligava amb la part defenent, atès el seu incompliment, i no abonar cap preu per un resultat no aconseguit (Digest 18,3,3 i Decretals 5,75. Cfr. STSJA de 23 de maig de 2002, on es dictamina que "És doctrina reiterada dels organismes jurisdiccionals andorrans que en les obligacions anomenades sinal·lagmàtiques l'incompliment de les obligacions a càrrec d'una de les parts contractants, atribueix a la part perjudicada la facultat de resoldre el vincle obligatori en base a la disposició que es troba en el Digest 18,33 i a l'abast general que s'ha donat al principi del dret canònic frangentifidem non est fides servanda; que segons sentència d'aquesta Sala de 9 de mar de 1995, que reitera jurisprudència anteriors, les obligacions sinal·lagmàtiques comporten la possibilitat de demanar la seva resolució en cas d'incompliment d'una de les parts com a facultat tàcita o implícita establerta en benefici de la part perjudicada per l'incompliment").
I és a partir d'aquestes consideracions jurídiques que s'escau examinar els greuges o motius del recurrent.
III.- De la prova que es troba a les actuacions, es pot concloure que la reparació del vehicle exigeix procedir a pintar el mateix en la seva totalitat, ateses les diferents tonalitats de pintura. I d'aquí que des d'aquesta òptica, pugui afirmar la resolució d'instància que esdevindria onus probandi del defenent la prova que solament calia pintar part del vehicle i el vehicle sencer.
En canvi, pel que fa a la petició d'enriquiment injust que es sustenta en l'escrit de conclusions i a la contesta a la demanda, l'Honorable Batlle la refusa perquè considera que calia articular una demanda reconvencional. Nogensmenys sigui necessari quan es vol reclamar un crèdit per part del defenent envers l'agent l'articulació d'una demanda reconvencional, això no s'escau quan el que s'al·lega no supera el quantum reclamat per la part actora, sinó que es demana solament la desestimació de la demanda o la seva estimació parcial, com s'esdevé, per exemple, en els casos en els quals s'addueix l'existència de compensació. En aquest ordre d'idees, cal entendre que la petició de la part defenent d'enriquiment injust, com a motiu d'oposició a l'estimació de la demanda, ha de ser examinat per aquest Tribunal.
I així, si bé la part agent ostenta acció per a resoldre el contracte d'obra i a més per a sol·licitar els danys i perjudicis, aquests danys i perjudicis no es poden xifrar en l'import relatiu a pintar tot el vehicle, perquè, en aquest cas, resultaria que la part actora augmentaria el seu patrimoni sense causa que ho justifiqués. En efecte, el seu vehicle necessitava reparacions de pintura a conseqüència d'uns danys ocasionats per un tercers i el va portar a pintar al taller del defenent. El treball no s'efectua adequadament i ara cal pintar la totalitat del vehicle per un tercer. Si es condemna, com a partida integrant dels danys i perjudicis, a l'abonament del cost de pintar tot el vehicle, resulta que l'agent s'enriquiria en relació als danys preexistents a la indeguda actuació del taller del defenent, sense que aquests primers fossin imputables a la part defenent. Per consegüent, s'escau restar de l'import que correspon percebre a l'agent per a pintar el seu vehicle, els 900 euros de la factura de la part defenent, que és el que hauria d'haver abonat per a reparar els danys preexistents si el treball de pintura s'hagués realitzat correctament.
IV.- I, en la línia de les consideracions anteriors, s'ha d'entendre que, tant a l'escrit de demanda com a les conclusions de la part agent es sol·licita la condemna al pagament de la quantitat de 2071,88 Euros (encara que a la part decisòria de la sentència d'instància es fa constar una quantitat superior) i, per tant, d'aquesta quantitat, que es correspon al pressupost que es troba al foli 26 de les actuacions, emès per Automòbils Pyrénées, sense que es pugui restar valor probatori al mateix, pel fet que no hagi estat ratificat pel seu autor, atès que es tracta del representant oficial de la marca, com reconeix el propi recurrent, s'ha de deduir la quantitat de 900 Euros, el que dóna un total, corregint la xifra de la decisió del jutge a quo, de 1.171,88 Euros.
V.- Respecte dels interessos, no s'escau efectuar imposició dels mateixos, tota vegada que la quantitat a percebre ha estat fixada i liquidada per la resolució d'aquesta Sala ("in illiquidis mora non fit"), per la qual cosa els interessos legals es meritaran des de la data d'aquesta sentència. I en relació a les costes processals, no correspon efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada, en atenció a l'èxit parcial del recurs, ni de les de primera instància, al tractar-se d'un supòsit d'estimació parcial (Novel·la 82,cap. 10).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR en part el recurs interposat per la representació processal del Sr. Andrade contra la sentència, de data 27-1-2005, i revocar la seva part decisòria en el sentit d'estimar la demanda interposada per la part agent i condemnar a la defenent a l'abonament de la quantitat de 1.171,88 Euros, amb més els interessos a comptar des de la data d'aquesta resolució. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.