STSJAD ANDORRA, a 14 d'octubre del 2005 - ROJ: STSJAD 143/2005
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé14 octobre 2005
Numéro67/05
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 143/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:143)
> Décision commentée : STSJAD 143/2005, Sala Civil, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 14 octobre 2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:143) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Palmer, SA a assigné Mme Vélez, le 7 mai 2004, en paiement d'une somme de 3 231,16 euros, majorée des intérêts et des dépens, au titre de prestations de publicité. La défenderesse a soulevé deux exceptions : le défaut de litisconsorce passif nécessaire et le défaut de légitimation passive. Sur le fond, elle a conclu au rejet de la demande.
Par sentence du 25 février 2005, l'Honorable Batlle a fait droit à la demande et condamné Mme Vélez à payer 2 440,15 euros, avec intérêts légaux à compter du 4 juin 2004, sans condamnation aux dépens.
Mme Vélez a interjeté appel. La partie intimée a demandé, à titre principal, la confirmation du jugement avec condamnation de l'appelante aux dépens, et, à titre subsidiaire, la correction de l'erreur affectant la sentence.
Le Tribunal supérieur, réuni en Sala Civil sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, avec pour magistrat rapporteur M. Joan Manel Abril Campoy, a statué au fond sur les moyens d'appel. Selon le résumé figurant dans la base, la formation est composée des trois magistrats mentionnés dans le corps de la décision, alors que l'en-tête liste un quatrième magistrat (M. Albert Andrés Pereira) dont la participation à la décision n'est pas précisée dans la décision.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, que l'on peut ordonner ainsi :
1. **Le fond** : la preuve de la qualité de prête-nom (*prestanom*) et de titulaire réel du commerce permet-elle de retenir la responsabilité solidaire de l'un et de l'autre envers les tiers ?
2. **La procédure** : le titulaire formel, qui n'exploitait pas personnellement l'activité, a-t-il la légitimation passive, et l'absence du titulaire réel dans la cause fait-elle obstacle à la régularité de la *litis* ?
3. **La recevabilité des moyens en appel** : les contestations relatives à la nature ou au montant de certaines factures, non soulevées en première instance, peuvent-elles être présentées pour la première fois devant la juridiction d'appel ?
4. **L'erreur matérielle et les dépens** : qu
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 14 d'octubre del 2005 - ROJ: STSJAD 143/2005
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 143/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:143)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 143/2005, Sala Civil, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 14 octobre 2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:143) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Palmer, SA a assigné Mme Vélez, le 7 mai 2004, en paiement d'une somme de 3 231,16 euros, majorée des intérêts et des dépens, au titre de prestations de publicité. La défenderesse a soulevé deux exceptions : le défaut de litisconsorce passif nécessaire et le défaut de légitimation passive. Sur le fond, elle a conclu au rejet de la demande.
Par sentence du 25 février 2005, l'Honorable Batlle a fait droit à la demande et condamné Mme Vélez à payer 2 440,15 euros, avec intérêts légaux à compter du 4 juin 2004, sans condamnation aux dépens.
Mme Vélez a interjeté appel. La partie intimée a demandé, à titre principal, la confirmation du jugement avec condamnation de l'appelante aux dépens, et, à titre subsidiaire, la correction de l'erreur affectant la sentence.
Le Tribunal supérieur, réuni en Sala Civil sous la présidence de M. Jean Louis Vuillemin, avec pour magistrat rapporteur M. Joan Manel Abril Campoy, a statué au fond sur les moyens d'appel. Selon le résumé figurant dans la base, la formation est composée des trois magistrats mentionnés dans le corps de la décision, alors que l'en-tête liste un quatrième magistrat (M. Albert Andrés Pereira) dont la participation à la décision n'est pas précisée dans la décision.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, que l'on peut ordonner ainsi :
Le fond : la preuve de la qualité de prête-nom (prestanom) et de titulaire réel du commerce permet-elle de retenir la responsabilité solidaire de l'un et de l'autre envers les tiers ?
La procédure : le titulaire formel, qui n'exploitait pas personnellement l'activité, a-t-il la légitimation passive, et l'absence du titulaire réel dans la cause fait-elle obstacle à la régularité de la litis ?
La recevabilité des moyens en appel : les contestations relatives à la nature ou au montant de certaines factures, non soulevées en première instance, peuvent-elles être présentées pour la première fois devant la juridiction d'appel ?
L'erreur matérielle et les dépens : qu
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Prestanoms: concepte.- Responsabilitat solidària del prestanoms i del titular real del negoci.- Litisconsorci passiu necessari: improcedència en els casos de solidaritat de deutors.- Legitimació passiva del prestanoms.- Dret a la jurisdicció: recurs d'apel·lació: qüestions noves en el recurs.- Valoració de la prova »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 14 d'octubre del 2005 - ROJ: STSJAD 143/2005 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 14 octobre 2005 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
SENTÈNCIA DE 14 D'OCTUBRE DE 2005
Prestanoms: concepte.- Responsabilitat solidària del prestanoms i del titular real del negoci.- Litisconsorci passiu necessari: improcedència en els casos de solidaritat de deutors.- Legitimació passiva del prestanoms.- Dret a la jurisdicció: recurs d'apel·lació: qüestions noves en el recurs.- Valoració de la prova
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Palmer, SA formulà demanda, en data 7-5-2004, envers la Sra. Vélez, en virtut de la qual sol·licita la condemna de la defenent al pagament de la quantitat de 3.231,16 Euros, amb més els interessos i costes.
La Sra. Vélez, va contestar a la demanda i, després de formular les excepcions de litisconsorci passiu necessari i manca de legitimació passiva, en relació al fons, va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.
II.- L'Honorable Batlle va dictar sentència, de data 25-2-2005, i va establir en la seva part decisòria el que segueix: "DECIDEIX Que donant lloc a la demanda formulada en data 7 de maig del 2004 per la procuradora Sra. Briones, actuant en nom i representació de la societat Palmer, SA, contra la Sra. Vélez, ha de condemnar i condemna aquesta darrera a pagar-li l'import de 2.440,15.- EUR, amb els interessos legals meritats a comptar del 4 de juny del 2004, i sense establir especial condemna en costes processals causades".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 67/05 — Décision commentée
III.- La part defenent interposa recurs contra la resolució d'instància i, en data 8-6-2005, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual va sol·licitar, pels arguments continguts en el mateix, que es procedís a revocar la sentència d'instància. Per el contrari, la part apel·lada, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 5-7-2005, va demanar, de forma principal, la confirmació de la sentència amb imposició de les costes a la part recurrent i, de forma subsidiària, que si s'esmenava l'error de la sentència, també s'imposessin les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius en els quals la part recurrent justifica la lesió que als seus interessos produeix la sentència dictada a la instància són els que segueixen. En primer terme, considera que no resta provat que la defenent fos la prestanom del comerç i que el Sr. Anaya fos el titular real. En segon terme, manifesta que no es podia fer responsable a la defenent del pagament d'aquestes factures perquè no s'ha provat que el Sr. Anaya hagués contractat els serveis de publicitat en nom del comerç de la Sra. V.. Afegeix que el fet que determinades factures s'hagin exclòs per entendre que corresponia el seu pagament al Sr. Anaya, prova que les excepcions plantejades s'haurien d'haver acollit o si no desestimar la demanda. I, en darrer terme, entén que existeix un error en el càlcul de les factures i que únicament procediria la condemna a l'abonament de 375,63 EUR.
La resolució del present recurs exigeix procedir a la valoració de la prova practicada a la instància. En aquest sentit, dels mitjans probatoris que es troben a les actuacions resulta que les factures que es troben als folis 15 i següents identifiquen l'adreça del local al XXXX i el titular: M.Peña (Manuel D.). Aquestes factures coincideixen en l'adreça i en el rètol de la botiga amb la publicitat que és objecte de reclamació, com s'esdevé dels documents que es troben als folis 31 a 41. Així mateix consta al foli 42 que el Sr. Anaya va rebre l'acusament de rebut a l'adreça del negoci M.Peña, ubicat al XXXX d'Andorra la Vella. I també el testimoni Sr. Peña (foli 71), director comercial de la part agent, afirma que l'adreça comercial del Sr. Anaya era la del carrer Vall 22 i que aquesta era la que es va fer constar en els contractes de publicitat.
D'aquests elements probatoris, units al certificat d'inscripció al Registre de Comerç i Indústria, lliurat en data 1-6-2004, s'extreu la conclusió que el titular real que explotava el negoci era el Sr. Anaya, mentre que la titular administrativa era la Sra. V., sense que pugui admetre's la tesi que el Sr. Anaya contractés en nom de la titular administrativa, ocupés i gestionés el local comercial durant el període de temps en el qual es va portar a terme la publicitat sense el coneixement de la titular administrativa. Per consegüent, s'escau entendre per acreditada l'existència de la figura del prestanom, el que significa, conforme a reiterada jurisprudència d'aquesta Sala (SSTSJ de 2-2-1995, 18-12-1997 i 29-6- 2000) la realització d'un negoci a través de la interposició d'una persona, actuant el prestanom en nom propi, però en interès i per compte del titular real del negoci. I quan això s'esdevé, resulta que l'ordenament jurídic andorrà empara la protecció dels tercers a través de la determinació de la responsabilitat solidària del prestanom i del titular real front als tercers (SSTSJ 11- 3-99, 29-4-99, 29-6-00 i 24-1-2002). I aquesta responsabilitat solidària actua, com ha tingut ocasió de precisar aquesta Sala, no només en l'àmbit de l'objecte social sinó també en la relació laboral.
II.- Establerta la responsabilitat solidària del prestanom i titular real dins l'àmbit de l'objecte social del negoci, s'escau refusar l'argument de la recurrent que l'exclusió de determinades factures ha de suposar el triomf de les excepcions al·legades i, en segon terme, que s'han de reduir les factures objecte de reclamació.
En relació a les excepcions processals de manca de legitimació passiva i manca de litisconsorci passiu necessari les mateixes han de ser desestimades. En efecte, establerta per la jurisprudència abans referida la responsabilitat solidària dels titulars formal i real del negoci, és evident que no pot existir una defectuosa constitució de la litis processal, que pogués portar a l'estimació de la manca de litisconsorci passiu necessària, tota vegada que, a les hipòtesis de responsabilitat solidària, correspon al creditor l'exercici del ius variandi; ço que li permet optar per demandar a qualsevol d'ells o ambdós, estant perfectament constituïda la litis en aquests casos. I el mateix s'ha de predicar de l'excepció de manca de legitimació passiva. En efecte, com a titular formal del negoci respon solidàriament amb el titular real dels deutes relatius a l'objecte social del negoci, el que significa que, dins l'àmbit esmentat, es troba perfectament legitimada per a ser destinatària d'una reclamació pels deutes assumits pel titular real dins el gir social de l'establiment. En aquest ordre d'idees, que s'excloguin de la reclamació les factures o deutes assumits pel titular real en nom propi, no fa sinó confirmar la decisió abans establerta; és a dir, la legitimació passiva del titular formal pels deutes relatius a l'objecte social del negoci.
III I resta, en darrer lloc, per analitzar la reducció de les factures que pretén la part recurrent. Al respecte s'ha de coincidir amb la part recorreguda que a l'escrit de contesta a la demanda no existeix cap al·legació relativa que qüestioni les factures reclamades pel seu concepte o per l'objecte de les mateixes, com si es troben a l'escrit de conclusions de la part apel·lant. I, aleshores, en ares de salvaguardar el dret a la jurisdicció i evitar que es puguin limitar els mecanismes de defensa d'una de les parts, s'ha d'entendre que aquelles al·legacions que no es varen realitzar a la primera instància i que, per tant, no van poder ser objecte de prova en aquella instància, no poden introduir-se ara, en aquesta alçada, atès que la part recorreguda no pot efectuar al·legacions ni practicar prova sobre les mateixes, la qual cosa significa que, en consonància amb el principi "pendente apellatione, nihil innovetur" no puguin ésser ateses aquelles al·legacions introduïdes ex novo.
Nogensmenys el que s'acaba d'exposar i, en ares, d'analitzar totes les qüestions subjectes a debat, encerta la recurrent en l'existència d'una errada material relativa al descompte d'aquelles factures que no formen part de l'objecte social, com la que es troben als folis 36 i 37 i que, segons la factura obrant al foli 15, ho són per un import de 291,56 Euros, i la del foli 21, per un import de 601,01 Euros, el que dóna un total de 892,57 Euros. Quant a la resta de factures, atès l'objecte social del negoci (Comerç al detall de llibres, periòdics i papereria i comerç al detall especialitzat de records, flors, plantes artificials, artesania, articles religiosos i bijuteria) no es pot excloure la factura de 190 Euros relativa al subministrament de "El periódico", ni tampoc aquelles en les quals consta la referència al comerç. Quant al fet que només s'aporten sis pàgines d'horòscop i es facturen quinze o que es factura una portada i no s'aporta la prova de la publicació, aquest extrem no pot ésser objecte d'anàlisi en aquesta alçada, tota vegada que l'al·legació i la prova que les altres no es van realitzar s'havia d'haver plantejat a la instància i no en aquesta alçada, en la qual esdevé inviable la proposició i pràctica de prova al respecte. Per tant, essent una qüestió nova, ha de ser refusat el seu examen. I el mateix s'ha de dir amb l'al·legat relatiu a la duplicitat d'un concepte, el que consta en el foli 17. En efecte, sí que es factura el dia 8 per una portada en dues ocasions, però a la factura consta que el número d'ordre és diferent, sense que, una vegada més, es pugui discutir en aquesta alçada i practicar prova al respecte sobre la bondat o no de l'esmentat concepte, quan a la instància cap esment es va fer al respecte.
Per consegüent, s'escau refusar el recurs d'apel·lació interposat, excepte en allò que fa referència a la correcció instada i, atès que la mateixa no és sinó una mera correcció material o aritmètica, amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Vélez contra la sentència, de data 25-2-2005, dictada per l'Honorable Batlle, i confirmar la mateixa, amb l'excepció de corregir l'errada aritmètica de la seva part decisòria, de manera que es condemni a la defenent a l'abonament de la quantitat de 2.338,59 Euros, amb el manteniment de la resta de pronunciaments. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.