SENTÈNCIA DE 14 D'OCTUBRE DE 2005 Responsabilitat extracontractual: responsabilitat per culpa levíssima.- Responsabilitat extracontractual: responsabilitat per culpa in vigilando i per culpa in eligendo.- Relativitat dels contractes Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Estany va presentar demanda contra la Sra. Castillo i la ORG_0, ORG_1 el dia 26 de febrer del 2004 en reclamació de la quantitat de quatre mil set-cents set euros amb vint-i-vuit cèntims, més els interessos legals a comptar des de la data de producció del sinistre d'autes o subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda, més la totalitat de les costes judicials. El citat import es reclamava per tal d'indemnitzar-la dels danys causats a l'habitatge de la seva propietat, situat a la XXXX, com a conseqüència d'un escapament d'aigua que va tenir lloc el dia dos de febrer de l'any 2003 a l'habitatge situat al mateix edifici però a la planta cinquena porta B bloc A. II.- Amb data onze de març del 2004 la representació processal de la Sra. Q. va contestar la demanda, manifestant la seva total conformitat amb els fets exposats pel demandant, però considerant que la responsabilitat dels danys no li era imputable, ja que ella havia encarregat a la societat "Ropero, S.L.", en la seva qualitat de titular del negoci M., la gestió de negocis o administració del citat habitatge. Afirmava també que, en virtut d'aquest encàrrec, el pis de la seva propietat a on s'havia produït l'escapament d'aigua va estar llogat fins el dia 31 de gener del 2003 i, una vegada finalitzat el contracte, una empleada de M. va examinar el bon estat de l'habitatge en qüestió, comunicant a la defenent que tot estava correcte i que es quedava en custòdia les claus del mateix, però oblidant tancar la finestra del lavabo i el pas de l'aigua general, donant lloc a la producció del sinistre, raó per la què la defenent entenia que la responsabilitat del mateix corresponia a la citada societat i no a ella. III.- La ORG_0, ORG_1 va contestar a la demanda el dia onze de març del 2004, reconeixent que en data 1 de febrer del 2003, com a conseqüència del rebentament del tub de subministrament d'aigua, es van produir danys materials als pisos inferiors i que la propietària de l'habitatge de on provenia l'escapament, la Sra. Castillo, tenia subscrita amb ella una pòlissa d'assegurança multirisc. No obstant, entenia que no li corresponia a ella fer front als danys produïts per aquest sinistre, ja que les condicions generals de la citada pòlissa excloïen expressament la garantia dels danys produïts per l'aigua. Manifestava a més a més que la Sra. Q. havia estat indemnitzada pels danys soferts per aquest motiu al seu pis, raó per la què s'havia superat el límit de cobertura establert a les condicions particulars de la pòlissa i subsidiàriament argumentava que no s'havien provat els danys causats pel sinistre, aportant la part agent un peritatge en el què es podien observar importants contradiccions i unes factures que o bé no tenen ni tant sols data d'expedició o aquesta no concorda amb la data del sinistre. IV.- En data 17 de març del 2005 l'Hble. Batlle, constituït en Tribunal Unipersonal, va dictar sentència estimant parcialment la demanda formulada per la senyora Estany i condemnant solidàriament a la Sra. Q. i a la ORG_0, ORG_1 al pagament de la suma de 4.466,28 euros, més els interessos legals d'aquesta quantitat des de la data de la fermesa de la resolució. V.- La representació processal de la Sra. Q. va formular recurs d'apel·lació contra la citada sentència, presentant escrit de conclusions amb data 10 de juny del 2005 en el que demana la seva revocació, atès que, segons el seu parer, el sinistre sols era imputable a la societat Ropero, . La ORG_0, ORG_1 va presentar també un escrit manifestant que s'adheria a les conclusions presentades per la Sra. Q., malgrat això no la converteix en recurrent, i la part agent es va oposar al recurs d'apel·lació presentat, demanant la confirmació de la sentència d'instància i la imposició de les costes judicials a l'adversa. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- El recurs presentat per la Sra. Q. es fonamenta en la tesi que tota la responsabilitat del sinistre, la realitat del qual no nega, correspon a la societat Ropero, , ja que era aquesta entitat l'encarregada de l'administració del pis propietat de la recurrent en virtut del mandat que aquesta li va conferir. Per aquest motiu, afirma la recurrent que no existeix cap nexe de causalitat entre la seva actuació i la producció del dany i que tampoc es pot estimar que ella hagi incurregut en culpa in vigilando, ni in eligendo. Pel que fa a la inexistència de culpa in vigilando entén que si no va examinar l'estat del pis en el moment que el seu llogater el va abandonar va ser perquè la tasca de comprovar que tot havia quedat en perfecte estat l'havia assumit la citada societat, mitjançant el negoci anomenat M., de tal manera que, en compliment d'aquest contracte de gestió o administració que vinculava a les parts, una empleada del citat negoci va visitar l'habitatge i va comunicar a la Sra. Q. que ho havia trobat tot correcte, sense adonar-se que una finestra havia quedat oberta i que la clau general de pas no estava tancada, motiu pel qual per efecte del fred es va gelar la canonada i es va produir l'escapament. Entenia igualment que ella no havia incurregut tampoc en culpa in eligendo, perquè la qualificació professional de M., acreditada pel fet d'administrar i gestionar professionalment immobles de tercers, impedeix que pugui considerar-se que no era una persona indicada o idònia per fer-se càrrec del pis a la fi del contracte de lloguer. Per aquestes raons, entenia que no existia nexe de causalitat entre la seva conducta i la producció dels danys dels què la part agent demanava ser compensada, ni la mínima culpa per part seva en la producció del sinistre. II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal posar de relleu que l'existència d'una relació contractual entre la Sra. Q. i la societat Ropero, que pogués comportar per aquesta certes obligacions no es pot oposar a tercers que no han format part del contracte. Al perjudicat li és impossible saber, i a més no té rellevància per ell, si de la custòdia de l'habitatge en tenia cura la seva propietària o un tercer contractat per ella amb aquest propòsit, ni si la societat contractada estava sols encarregada de llogar l'habitatge en els períodes en què la seva propietària no el necessitava, i per tant la seva única obligació era controlar al marxar un llogater que aquest no hagués causat danys a l'habitatge, com sembla que va defensar l'empleada de M., o si a més a més tenia obligació de custodiar-lo per tal que no patís cap dany, ni en pogués causar a tercers. Per aquesta raó, la connexió que pogués existir entre aquest procediment i els autes 47-4/2004, que resolven el litigi entre la Sra. Q. i la societat Ropero, , no té rellevància en la resolució del present procediment, ja que és indiferent per la part agent si, com afirma la recurrent, aquesta societat es dedica a la gestió immobiliària, si va rebre de la demandada comissions, honoraris i ingressos de tot tipus per les seves gestions professionals, si el pis a on es va produir la fuita d'aigua havia estat llogat amb la intermediació de la citada societat, si un empleat d'aquesta es va desplaçar o no a l'habitatge en qüestió per verificar el seu estat i en trobar-ho correcte ho va comunicar així a la demandada quedant-se les claus en custòdia. En el mateix sentit, tampoc es poden admetre els arguments de la societat Andorrana d'Assegurances S.A., en el sentit que el responsable del sinistre va ser el llogater que va deixar la finestra i la clau general de pas de l'aigua obertes, en primer lloc, perquè la presentació d'un escrit denominat per ella adhesió al recurs no comporta que se la pugui considerar recurrent, ni per tant calgui respondre a les seves al·legacions, ja que l'ordenament andorrà no preveu la possibilitat d'adherir-se a un recurs i, en segon lloc, perquè, com succeeix en relació a la societat Ropero, les relacions entre la propietària del pis i el seu arrendatari tampoc li són oposables a tercers. Tot això, evidentment, sense perjudici que la Sra. Q. es pugui dirigir contra qui consideri que no ha complert amb ella les seves obligacions contractuals, ja sigui la societat mandatària o el llogater del pis per reclamar-li que la compensi per la indemnització que hagi hagut de pagar al perjudicat pel sinistre. III.- Pel que fa a l'argument de la recurrent en el sentit que no existeix nexe causal entre la seva actuació i la producció del dany, ni tampoc culpa per part seva, entenent que l'empleada de M. havia estat la única responsable del sinistre, cal destacar que les relacions de dependència entre la recurrent i la citada empresa comporten que no es pugui dir que aquesta és un tercer, de l'actuació del qual la recurrent no pot respondre, sinó que la propietària del pis va assumir un risc en encarregar-li el compliment de les obligacions que sols a ella corresponien i respon per tant per culpa in vigilando i in eligendo. Com posa de relleu la STSM de 18 de novembre del 1976 la persona que es beneficia d'una col·laboració en interès propi ha d'acceptar també els correlatius inconvenients "perquè l'actuació d'un auxiliar en l'execució de part de l'obra equival a l'actuació del principal obligat a executar-la; i d'aquestes consideracions se'n dedueix el deure d'haver de respondre dels danys ocasionats pels auxiliars, d'acord amb el principi d'universal acceptació del Digest 50,17,10 cuius commoda eius incommoda". Atesa la responsabilitat que li incumbeix, la recurrent afirma que ella no ha incurregut en culpa in vigilando, però aquest argument no es pot estimar perquè, encara que potser ella va entendre que l'empleada de la societat que administrava l'habitatge, a més de comprovar el bon estat en què aquest es trobava una vegada havia marxat el llogater, s'havia cerciorat de que les claus de pas de llum, aigua i gas i les portes i finestres de l'habitatge havien quedat convenientment tancades, havia d'assegurar-se de que aquesta comprovació s'havia fet o donar ordres expresses en aquest sentit, perquè de fet aquesta verificació no tenia relació amb l'extinció del contracte de lloguer, sinó amb la custòdia del pis i era possible que l'empleada de M. entengués que no li corresponia a ella fer-la. Per aquestes raons, tenint en compte que d'acord amb el dret romà in lege aquilia ex levissima culpa venit com destaca el Digest 9,2,44 i recorda la STSJA de 18 de gener del 1996, s'ha de considerar que la recurrent va incurregir en culpa in vigilando. De la mateixa manera, s'ha d'entendre que la recurrent va incurregir també en culpa in eligendo perquè, si bé l'entitat M. tenia pel que sembla experiència i capacitat per administrar finques, no s'ha demostrat que en tingués en custodiar-les i pel que mostren els fets no en tenia. IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Castillo contra la sentència dictada en data 17 de març del 2005 per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament, imposant a la recurrent les costes d'aquesta instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE