STSJAD ANDORRA, a 18 de novembre del 2005 - ROJ: STSJAD 161/2005
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 novembre 2005
Numéro132/05
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 18 novembre 2005, STSJAD 161/2005
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 novembre 2005, STSJAD 161/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:161) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La demanderesse, Mme Badía, a été engagée le 21 mars 2003 en qualité de cambrière dans un établissement dont le titulaire administratif est M. Talavera, M. Vaquero étant le second défendeur. Par lettre du 7 février 2004, son employeur a notifié un licenciement, avec effet au 7 mai 2004. Les défendeurs ont ensuite soutenu qu'il s'agissait d'une erreur de date, la mesure devant prendre effet le 7 février, et qu'une seconde lettre, rectificative et explicative, avait été rédigée.
Le 4 mars 2004, la salariée a saisi la Batllia d'une demande de 6 961,10 EUR, fondée sur le licenciement injustifié et irrégulièrement effectué (1 500 EUR), le préavis (333,33 EUR), l'indemnité compensatrice (499,95 EUR), les heures supplémentaires (4 127,84 EUR), les jours fériés rémunérés et non récupérés (333,33 EUR) et le salaire de cinq jours de février (166,65 EUR).
Par jugement du 10 mai 2005, le Tribunal unipersonnel des batlles, statuant partiellement en faveur de la demanderesse, a condamné les défendeurs au paiement de 2 499,93 EUR, assorti des intérêts légaux à compter de la date de la contestation de la demande. Les deux parties ont interjeté appel.
Le texte transmis comporte des anomalies de pseudonymisation : la partie appelante figure à la fois comme « Sra. Badía » et, dans le dispositif, comme « Sra. ENTITY_4 ». Par ailleurs, le paragraphe relatif à l'article 72 de la loi reproduit par erreur un passage du moyen des défendeurs. Ces défauts n'affectent pas la lecture de la solution.
## Question de droit
La Cour devait déterminer :
1. si le caractère justifié ou non du licenciement, ainsi que l'absence ou l'irrégularité du préavis, ouvrent droit à une indemnisation cumulative ou, au contraire, à une indemnité unique ;
2. dans quelle mesure une quittance signée par la salariée fait obstacle à des créances salariales ultérieurement réclamées ;
3. comment les heures supplémentaires et les jours fériés non compensés doivent être établis en preuve.
Le moyen relatif à la motivation de la lettre de licenciement a également été débattu, la Cour rappelant que la loi n'en précise pas le contenu mais que la jurisprudence exige un exposé « suffisamment clair et circonstancié » pour permettre au salarié d'apprécier et de discuter les faits.
## Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour fonde son raisonnement sur les articles 71 et 76 de la loi sur le contrat de travail du 12 juin 2003. Elle relève que l'article 76 dispose que le licenciement « fait en forme indue », « improcédent » ou «
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 18 de novembre del 2005 - ROJ: STSJAD 161/2005
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 18 novembre 2005, STSJAD 161/2005
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 novembre 2005, STSJAD 161/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:161) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La demanderesse, Mme Badía, a été engagée le 21 mars 2003 en qualité de cambrière dans un établissement dont le titulaire administratif est M. Talavera, M. Vaquero étant le second défendeur. Par lettre du 7 février 2004, son employeur a notifié un licenciement, avec effet au 7 mai 2004. Les défendeurs ont ensuite soutenu qu'il s'agissait d'une erreur de date, la mesure devant prendre effet le 7 février, et qu'une seconde lettre, rectificative et explicative, avait été rédigée.
Le 4 mars 2004, la salariée a saisi la Batllia d'une demande de 6 961,10 EUR, fondée sur le licenciement injustifié et irrégulièrement effectué (1 500 EUR), le préavis (333,33 EUR), l'indemnité compensatrice (499,95 EUR), les heures supplémentaires (4 127,84 EUR), les jours fériés rémunérés et non récupérés (333,33 EUR) et le salaire de cinq jours de février (166,65 EUR).
Par jugement du 10 mai 2005, le Tribunal unipersonnel des batlles, statuant partiellement en faveur de la demanderesse, a condamné les défendeurs au paiement de 2 499,93 EUR, assorti des intérêts légaux à compter de la date de la contestation de la demande. Les deux parties ont interjeté appel.
Le texte transmis comporte des anomalies de pseudonymisation : la partie appelante figure à la fois comme « Sra. Badía » et, dans le dispositif, comme « Sra. ENTITY_4 ». Par ailleurs, le paragraphe relatif à l'article 72 de la loi reproduit par erreur un passage du moyen des défendeurs. Ces défauts n'affectent pas la lecture de la solution.
Question de droit
La Cour devait déterminer :
si le caractère justifié ou non du licenciement, ainsi que l'absence ou l'irrégularité du préavis, ouvrent droit à une indemnisation cumulative ou, au contraire, à une indemnité unique ;
dans quelle mesure une quittance signée par la salariée fait obstacle à des créances salariales ultérieurement réclamées ;
comment les heures supplémentaires et les jours fériés non compensés doivent être établis en preuve.
Le moyen relatif à la motivation de la lettre de licenciement a également été débattu, la Cour rappelant que la loi n'en précise pas le contenu mais que la jurisprudence exige un exposé « suffisamment clair et circonstancié » pour permettre au salarié d'apprécier et de discuter les faits.
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour fonde son raisonnement sur les articles 71 et 76 de la loi sur le contrat de travail du 12 juin 2003. Elle relève que l'article 76 dispose que le licenciement « fait en forme indue », « improcédent » ou «
Sentència
SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005
Contracte laboral: acomiadament injustificat del treballador i els seus requisits.- Acomiadament injustificat: efectes
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Badía va començar a treballar al ORG_0, del qual n'és titular administratiu el Sr. Talavera, el dia 21 de març del 2003 en qualitat de cambrera. El dia 7 de febrer del 2004, se li va lliurar una carta d'acomiadament en mà amb efecte a comptar del dia 7 de maig del 2004.
II.- El dia 4 de març del 2004 la Sra. Badía va presentar davant de l'Honorable Batllia demanda contra els Srs. Talavera i Vaquero en reclamació de la quantitat de 6.961,10 EUR amb els interessos legals, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda (1.500 EUR), de preavis (333,33 EUR), de compensació econòmica (499,95 EUR) d'hores extraordinàries (4.127,84 EUR) de dies festius retribuïts i no recuperables (333,33 EUR) de salari pels 5 dies del mes de febrer treballat (166,65 EUR).
III.- Els Srs. Talavera i Vaquero varen manifestar que en la carta del dia 7 de febrer del 2004 s'ha fet un error de data, ja que l'acomiadament s'havia de fer efectiu el dia 7 de febrer i no 7 de maig; que per corregir aquest error es va redactar una nova carta aclaratòria de la circumstància; que l'acomiadament és del tot justificat; i en conseqüència es varen oposar a totes les pretensions de la part agent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 132/05 — Décision commentée
IV.- Per sentència de data 10 de maig del 2005 l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de l'actora, va condemnar als Srs Talavera i Vaquero a pagar a la Sra. Badía l'import de 2.499,93 EUR amb els interessos legals a partir de la data de la contesta a la demanda, així com les costes processals causades.
V.- Contra aquesta resolució ambdues parts han formulat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els Srs Talavera i Vaquero sostenen en base del recurs interposat, que el primer jutge no ha tingut en compte la segona carta d'acomiadament en la qual es corregia l'error de data de la primera i es detallava els motius de l'acomiadament; que ha quedat absolutament acreditat l'incompliment reiterat per part de la demandant del seu horari laboral; que la quitança laboral per import de 1.876 EUR va ser confeccionada per la part adversa de manera absolutament unilateral i segons el seu propi criteri, la qual va acceptar i rebre a la seva plena satisfacció i en la que fou ella mateixa la que va calcular tots els seus havers laborals pendents. Com que ningú no pot anar contra els seus propis actes, no hi ha lloc a afegir la quantitat de 166,65 EUR en concepte de retribució dels dies treballats durant el mes de febrer.
II.- La Sra. Badía pretén que del conjunt de testimonis, clients del ORG_0, del reconeixement per part del Sr. Vaquero en judici de proves que l'horari de la treballadora sobrepassava les 40 hores setmanals i del fet que la pròpia part defenent en el seu escrit de contesta a la demanda afirmi haver regularitzat prop de la CASS la quantitat de 400 EUR en concepte d'hores extraordinàries, queda acreditat que aquesta part realitzava hores extraordinàries; que de la prova testifical, així com de l'expedient tramitat pel Servei d'Inspecció de Treball queda acreditat que el negoci no tancava els dies festius; que essent la única empleada del negoci, queda provat que treballava durant els dies festius.
III.- Havent intervingut l'acomiadament de la Sra. Badía en el curs del mes de febrer del 2004, està regulat per les disposicions de la nova Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003.
IV.- L'article 72 de la Llei esmentada declara que en cas d'acomiadament justificat del treballador per una o més de les causes expressament enunciades, sense preavis ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, l'avís de comiat ha de fer-se exposant la seva causa, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda o mitjançant el lliurament directe al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data i, si aquest es nega a signar, en presència de testimonis. La Llei no precisa el contingut de l'exposició de la causa de l'acomiadament, però la jurisprudència exigeix que aquesta exposició sigui suficientment clara i circumstancial de manera a permetre al treballador apreciar i discutir els fets i verificar si els mateixos constitueixen una de les causes d'acomiadament previstes per la legislació vigent. Les cartes lliurades a la Sra. Badía, ja sigui la primera o la segona que va corregir un error de data de la primera i es detallava els motius de l'acomiadament; que ha quedat absolutament acreditat l'incompliment reiterat per part de la demandant del seu horari laboral; que la quitança laboral per import de 1.876 EUR va ser confeccionada per la part adversa de manera absolutament unilateral i segons el seu propi criteri, la qual va acceptar i rebre a la seva plena satisfacció i en la que fou ella mateixa la que va calcular tots els seus havers laborals pendents. Com que ningú no pot anar contra els seus propis actes, no hi ha lloc a afegir la quantitat de 166,65 EUR en concepte de retribució dels dies treballats durant el mes de febrer.
V.- L'article 76 de la Llei sobre el contracte de treball estipula que "l'acomiadament fet en forma indeguda, l'acomiadament improcedent i l'acomiadament injustificat comporten, en els contractes per durada indeterminada, una indemnització al treballador no inferior a un mes i mig de salari per any de servei a l'empresa, que es fixada per la jurisdicció competent.". Resulta d'aquesta disposició legislativa, que sigui quina sigui la causa de la il.legalitat de l'acomiadament (fet en forma indeguda, improcedent o injustificat), el treballador només té dret a percebre una única indemnització. La mateixa norma és també aplicable en cas de manca de preavis o preavis incorrecte, així com està expressat en l'article 71 de la Llei que enuncia que la infracció a la normativa relativa al preavis al treballador dóna lloc únicament a la indemnització establerta a l'article 76 per l'acomiadament fet en forma indeguda. Per tant es desprèn de les disposicions de la Llei, que en cas d'acomiadament il·legal, per qualsevol motiu, inclòs un preavis incorrecte, el treballador no pot reclamar més que la indemnització prevista en l'article 76 de la Llei. En conseqüència, a partir del moment que l'acomiadament de la Sra. Badía va ésser fet de forma indeguda, importa poc que sigui justificat o no, o que no es va atorgar a la treballador cap preavis, ja que la part actora només pot sol·licitar l'única indemnització de l'article 76, és a dir un mes i mig de salari per any de servei a l'empresa, el que fa en el present cas, la quantitat de 1.500 EUR al pagament de la qual s'ha de condemnar els Srs Talavera i Vaquero.
VI.- Pel que fa a les hores extraordinàries reclamades per la Sra. Badía, queda acreditat que la treballadora feia hores extraordinàries, en particular per la declaració del Sr. Vaquero que va reconèixer que l'horari laboral de la seva empleada sobrepassava les 40 hores setmanals, i que es realitzaven habitualment com a mínim 3 hores extraordinàries a la setmana, sempre que la Sra. Badía percebia un sou de 1.000 EUR cada mes. Per tant s'ha de condemnar els Srs Talavera i Vaquero a satisfer a la Sra. Badía, pels mesos de novembre, desembre i febrer, objectes de la seva reclamació, la quantitat de 5,20 EUR (corresponent al salari horari incrementat del 25%),x 3 x per 9 setmanes i mig, sigui 148,20 EUR. En canvi respecte a les hores extraordinàries suplementàries, no consta en autes la prova que aqueixes hores extraordinàries no hagin estat pagades a la treballadora i que corresponien a les hores reclamades en l'escrit de demanda.
VII.- Respecte als dies festius, s'ha de posar de manifest que la quitança laboral redactada per la treballadora només és relativa al mes de gener del 2004, en quant la demanda de l'actora per aquest concepte correspon a 10 dies dels mesos d'abril, maig, juny, agost, setembre, desembre i gener. Pel que fa al 6 de gener que no consta en la quitança, s'ha de considerar que fou satisfet a la Sra. Badía, ja que en el cas contrari, hauria afegit aquesta reclamació en la dita quitança que fou establerta segons les seves directius. En canvi resulta de l'informe del Servei d'Inspecció de Treball que la Sra. Badía treballà els dies 18 i 21 d'abril, 1 de maig, 9 de juny, 15 d'agost, 1 de novembre i 8 de desembre del 2003, dies marcats com a festius del calendari laboral de l'any 2003 i que no foren compensats ni retribuïts en la forma legalment prevista. Per tant s'ha doncs de condemnar els Srs Talavera i Vaquero a satisfer a la Sra. Badía, la quantitat de 33,33 x 7 = 233,31 EUR.
L'estimació parcial d'ambdós recursos imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar parcialment els recursos dels Srs. Talavera i Vaquero, i de la Sra. ENTITY_4; reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 10 de maig del 2005, en el sentit de condemnar els Srs. Talavera i Vaquero a pagar a la Sra. Badía, les quantitats de 1.500 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament incorrecte, 148,20 EUR en concepte d'hores extraordinàries i 233,31 EUR en concepte de dies festius no compensats ni retribuïts, el que fa un total de 2.114,82 EUR, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; sense fer especial imposició de costes de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.