Résumé

# STSJAD 164/2005, 18 novembre 2005 > Décision commentée : STSJAD 164/2005, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 novembre 2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:164) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Une salariée, Mme Rius, a saisi la Batllia d'une demande dirigée contre la société V., SL, en paiement de 11 640 EUR au titre d'un licenciement qu'elle estimait irrégulier. La société a soulevé l'exception de caducité de l'action et, subsidiairement, a contesté le fond. Elle soutenait que le licenciement lui avait été notifié par lettre remise en présence de plusieurs témoins, conformément à la législation applicable. Par jugement du 13 juin 2005, le Tribunal unipersonnel des Batlles (section civile) a accueilli l'exception de caducité et rejeté la demande, avec condamnation de la demanderesse aux dépens. Mme Rius a interjeté appel. Selon la décision, la salariée soutenait avoir été licenciée oralement et sans préavis le 30 avril 2004, de sorte que le délai de caducité applicable serait de soixante jours et que son action ne serait pas prescrite. Le tribunal relève que les témoignages de Mme Morales, MM. Montenegro et Pérez concordent sur la remise, le 30 avril 2004, d'une lettre de licenciement que Mme Rius a refusé de signer. Une déclaration écrite, dont la signature est authentifiée, émane en outre de M. Amorós, qui indique avoir visionné les enregistrements de vidéosurveillance de la même journée. La demande ayant été formée le 29 juin 2004, le tribunal retient qu'elle est postérieure à l'expiration du délai. Les éléments de procédure ne sont pas tous détaillés dans le texte. Le contenu intégral des conclusions des parties n'est pas reproduit (non précisé dans la décision), et l'identité complète des témoins et de l'employeur n'est pas indiquée au-delà de leurs noms et de la dénomination sociale. ## Question de droit La Cour devait déterminer si l'action en indemnisation pour licenciement irrégulier était caduque. Cette question suppose de résoudre deux points : 1. **Le point de départ du délai.** Le délai de caducité court-il à compter de la notification écrite du licenciement (trente jours) ou, à défaut, à compter de la connaissance du congé (soixante jours) ? La réponse dépend de la preuve d'une notification écrite régulière. 2. **La charge et l'appréciation de la preuve.** Une notification effectuée « en présence de témoins » peut-elle être établie par des témoignages de salariés de l'employeur, alors que la salariée conteste la remise ? Comment le juge doit-il apprécier ces témoignages et la charge de la contre-preuve ? ## Solution et dispositif Le tribunal rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Sur le fond du raisonnement, il retient trois éléments : - **Sur la nature de la notification.** Le tribunal rappelle que l'article 71 de la loi sur le contrat de travail prévoit que l'avis de congé doit être notifié par écrit, so

SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005 Contracte laboral: caducitat de les accions per acomiadament del treballador.- Prova testifical.- Càrrega de la prova.- Valoració de la prova Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Rius va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat V.,SL, en reclamació de la quantitat de 11.640 EUR en concepte d'acomiadament fet en forma indeguda. II.- La societat V.,SL va plantejar l'excepció de caducitat de l'acció i subsidiàriament sobre el fons, es va oposar a les pretensions de la part actora, manifestant que l'acomiadament fou notificat a la part adversa per carta lliurada en presència de diversos testimonis tal i com estableix la legislació vigent. III.- Per sentència de data 13 de juny del 2005, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant l'excepció de caducitat de l'acció, va desestimar la demanda de la Sra. Rius, imposant a aquesta darrera les costes judicials causades. IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Rius ha interposat recurs d'apel·lació. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta: que el document presentant per l'adversa com a carta d'acomiadament no pot ésser tingut en compte, donat que no consta cap prova fefaent de que efectivament s'hagués lliurat; que la sentència no pren en consideració l'incompliment de l'obligació de l'empresa de dipositar la liquidació laboral en el termini establert. II.- L'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003, aplicable en el cas d'autes, estipula que la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita, i en defecte de comunicació escrita, de 60 dies a partir del coneixement del comiat. La Sra. Rius pretén que fou acomiadada el dia 30 d'abril del 2004, de manera verbal i fulminant, sense que se li hagi ofert cap carta ni preavis, i que per tant, el termini de caducitat és el de 60 dies i la seva acció no ha prescrit. III.- Resulta de les declaracions dels Srs Morales, Montenegro i Pérez, que el dia 30 d'abril del 2004, la Sra. Morales, va lliurar en presència dels Srs Montenegro i Pérez, una carta d'acomiadament a la Sra. Rius, que la mateixa va negar-se a firmar-la. Si és cert que els testimoniatges de persones que tenen una relació de dependència laboral amb una de les parts, s'han de considerar amb prudència i cautela, no es pot descartar- los únicament per aquesta raó. L'article 71 de la Llei sobre el contracte de treball disposa que l'avís de comiat amb el seu preavis s'ha de notificar per escrit mitjançant carta certificada o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció, o en presència de testimonis si es nega a signar. En la majoria dels casos els dits testimonis no poden ésser més que altres membres del personal de l'empresa; per tant si el treballador acomiadat considera que els testimonis han fet una falsa declaració, li pertoca provar aquest fet, inclòs mitjançant una denuncia criminal. A més a més, quan les declaracions dels testimonis estan confrontades per altres elements de proves més objectius, s'ha de valorar-los si no existeix en autes cap element contrari. En el present litigi consta en autes una declaració escrita del Sr. Amorós, autenticada per la seva signatura, idèntica a la que figura en el seu passaport, segons la qual el dit senyor va visualitzar els enregistraments de vídeo de seguretat i vigilància del dia 30 d'abril del 2004, de les diferents oficines de l'entitat bancària i va poder constatar que la Sra. Morales havia lliurat 2 cartes a 2 treballadores entre les quals la Sra. Rius, que van llegir el contingut de les dites cartes i manifestar el seu desacord, semblant molt exaltades. Aquest conjunt de proves a les quals la part que recorre només oposa una negació sense justificacions concretes, acredita de manera suficient que l'acomiadament de la Sra. Rius es va fer no de manera verbal i fulminant, sinó per carta lliurada en mà que la treballadora va negar-se a rebre. Per conseqüent, el termini de caducitat de l'acció per acomiadament improcedent es va esgotar al cap de 30 dies de la notificació escrita de l'acomiadament, és a dir el dia 30 de maig del 2004, el que fa que s'ha de constatar que la demanda presentada el dia 29 de juny del 2004 per la Sra. Rius ha prescrit, sense que s'hagi de considerar si l'acomiadament fou fet de manera indeguda per qualsevol raó, inclòs a resulta de l'incompliment per part de l'empresari, de l'obligació d'oferir a la treballadora la liquidació laboral en el termini establert, motiu que és invocat per la Sra. Rius. IV.- La desestimació del recurs imposa de posar les costes processals a càrrec de la part que recorre. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 13 de juny del 2005 en tots els seus extrems; condemnar la Sra. Rius al pagament de les costes processals, limitant la quantitat corresponen als honoraris d'advocat i procurador que podrà reclamar la part adversa, per ambdues instàncies, a la quantitat de 200 EUR. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.