SENTÈNCIA DE 24 DE NOVEMBRE DE 2005 Comptes corrent indistint: naturalesa jurídica.- Determinació de la quantia que correspon a cadascun dels cònjuges sobre el seu ròssec en les situacions de crisi matrimonial.- Atribució de l'habitatge familiar en les situacions de crisi matrimonial: requisits i efectes de la seva venda en subhasta pública.- Càrrega de la prova Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Diez va formular demanda de liquidació del règim econòmic matrimonial i repartiment de béns en data 15 de juliol del 2003 envers la Sra. Villalba, manifestant que el dia 20 de febrer del 2002 es va dictar sentència declarant la dissolució per divorci del matrimoni contret en el seu dia pels litigants i la dissolució del règim econòmic matrimonial. Pe aquest motiu, sol·licitava la liquidació del citat règim i el repartiment dels béns dels què eren titulars els que havien estat consorts, consistents en el domicili que fou familiar situat al XXXX i dues comptes corrents amb els números G860 i 7307 de l'entitat C. Respecte dels citats béns demanava el Sr. B. que es declarés que els saldos dels comptes corrents de disponibilitat indistinta dels litigants corresponien en un 80'9% a ell i el 19'1% a la demandada i que el pis que fou domicili familiar amb els béns mobles que contenia, juntament amb la plaça d'aparcament i traster adjunts, dels què gaudia la Sra. J. de forma exclusiva per decisió judicial, eren propietat per meitat dels mateixos, raó per la que demanava que fos venut en pública subhasta i distribuït l'import obtingut per parts iguals entre els litigants. Manifestava igualment que aquesta sol·licitud comportava inevitablement l'extinció del dret d'ús atribuït a la demandada o, en cas que aquesta no es considerés oportuna, que es limités aquest dret en el temps a tres anys a comptar del dia 20 de febrer del 2002. Per últim, sol·licitava que s'imposessin les costes a l'adversa. II.- La Sra. Maria del Carme J. va contestar a la demanda argumentant que els ròssecs dels comptes corrents dels que eren titulars els litigants corresponien per parts iguals als mateixos, que calia mantenir l'atribució a favor seu de l'ús del domicili familiar i que era procedent imposar les costes a la part agent. III.- Els litigants van presentar els escrits de rèplica i dúplica corresponents reiterant els seus arguments. IV.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència en data dotze d'abril del 2005, estimant la demanda de la part actora i declarant l'extinció del dret d'ús sobre el domicili familiar radicat al carrer Esteve Dolsa número 28.2 A d'Andorra la Vella en un termini de sis mesos des de la fermesa de la resolució, disposant la venda en pública subhasta del citat habitatge, dels béns mobles existents en ell i del garatge i traster annexes i posteriorment la distribució del preu obtingut a part iguals entre els litigants i adjudicant a la part agent el 80'9% dels saldos dels comptes bancaris números G86038 i XXXX oberts a l'entitat C. dels què eren titulars el Sr. B. i la Sra. J. i a la demandada el 19'1% restant, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment. V.- La representació processal de la Sra. J. presenta recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància, sol·licitant pels motius exposats en el mateix que es declari que el ròssec dels comptes XXXX i XXXX de l'entitat C. pertany per parts iguals als dos titulars, que es mantingui l'atribució de l'ús del domicili familiar mentre persisteixi la malaltia del fill comú que va donar lloc a la dita mesura i que s'imposin les costes a l'actor inclosos els honoraris d'Advocat i Procurador. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari FONAMENTS DE DRET I.- Com a dades a tenir en compte a l'hora de resoldre el present litigi, cal destacar que la Sentència de Tribunal Unipersonal, Secció Civil de 20 de febrer del 2002 va estimar la demanda interposada pel Sr. Diez i va declarar la dissolució civil per divorci del matrimoni per ell contret amb la Sra. Villalba en data 11 de febrer del 1973 del qual havien nascut dos fills, Cepeda i Escolano, que en aquell moment ja eren majors d'edat. La citada sentència atribuïa el domicili familiar a la Sra. J., en atenció a la malaltia psíquica que patia el fill del matrimoni, Escolano, declarant dissolt el règim econòmic matrimonial i sense reconèixer a la demandada la pensió compensatòria que aquesta reclamava, al considerar que el desequilibri econòmic que podia suposar per ella el divorci no era prou important per justificar el dret a una pensió, ja que es restringia únicament a la diferència salarial entre els cònjuges. Atesa la dissolució del règim econòmic matrimonial que declara la citada sentència és procedent la liquidació del mateix que sol·licita la part agent i aquest requeriment exigeix decidir a qui correspon la propietat dels diners dipositats en els comptes corrents de titularitat indistinta que els litigants van obrir en el seu moment en l'entitat C. i per consegüent en quina proporció s'han d'atribuir a cada un d'ells i si es pot atendre o no la petició de divisió de l'habitatge que fou familiar propietat de tots dos i la seva venda en pública subhasta. II.- Pel que fa als comptes que els litigants havien obert a nom de tots dos a l'entitat C. S. A. amb els números G860 i 7307, la sentència d'instància estima la pretensió de la part agent i considera que els saldos dels citats comptes corresponen al Sr. B. en un 80'9% i a la Sra. J. en un 19'1%. Aquesta decisió es fonamenta en el fet que consta a les actuacions una pericial comptable (foli 34) que aprecia que la suma de 4.250.000 ptes. que es troba dipositada als citats comptes va ser ingressada al Banc pel Sr. B., fent constar com beneficiaris de la imposició a ell mateix i a la Sra. J., mentre que la quantitat de 5.250.000 ptes. va ser ingressada pel Sr. B. fent constar com beneficiari a ell mateix i pel que fa a l'import de 5.867.604 ptes. no consta per qui va ser ingressat. Per aquesta raó, segons la decisió esmentada, correspon a la part agent la totalitat de les dues primeres quantitats, mentre que la darrera s'ha de repartir entre els dos litigants per meitat. En contra d'aquesta decisió la recurrent argumenta que quan uns cònjuges obren un compte en comú demostren sense deixar lloc a dubtes que volen que sigui de tots dos i els ingressos, tant si materialment els fa un com l'altre, es fan en interès de tots dos, tenint en compte igualment que el fet que el demandant treballés a la Banca facilitava que fos ell el que fes els ingressos. D'altra banda, la recurrent posa de relleu que el mateix demandant reconeix que ella va treballar a partir del moment que els fills van tenir 6 o 7 anys i que contribuïa amb el seu salari a les despeses familiars, raó per la què els estalvis eren de tots dos. Per últim, afirma la recurrent que la sentència d'instància considera propietat de la part agent les sumes de 4.250.000 ptes. i 5.250.000 ptes., mentre que en el resguard d'ingrés de la primera d'aquestes quantitats es fa constar que es va fer pel Sr. B. però a favor dels dos cònjuges, raó per la què en tot cas corresponen per meitat als litigants la suma de 4.250.000 ptes. que es van ingressar a nom de tots dos i la de 5.867.604 ptes. que no consta qui la va ingressar. III.- Per tal de resoldre el present litigi cal tenir en compte que la jurisprudència andorrana en matèria de comptes indistints ha posat de relleu reiteradament que en el seu aspecte extern, que fa referència a la relació jurídica que s'estableix entre l'entitat bancària i les persones que dipositen els seus diners en el compte indistint, qualsevol dels cotitulars del compte està legitimat per disposar lliurement i de forma individual de les quantitats que es troben al compte. No obstant, pel que fa referència a la relació interna, és a dir, la que regula quin dels titulars pot fer seus els diners dipositats en el Banc, la solució no pot ser la mateixa, ja que la legitimitat per disposar-ne front al Banc, que es deriva de la titularitat formal, no suposa la titularitat material sobre els diners dipositats, sinó que aquests pertanyen a cada un dels titulars en la proporció en la què en fossin propietaris. No obstant, si no es prova el contrari, es presumeix que els titulars formals del compte en són titulars materials en parts iguals, segons es dedueix del que disposa el Digest 17,2,29 pr. i la càrrega de la prova en contrari correspon a aquell que afirmi que aquesta atribució no és correcta. Per aquesta raó, alguns dels arguments de la demandada, que no resulten rellevants per resoldre aquesta qüestió, ja que no li correspon a ella provar el que la llei ja presumeix. IV.- En el cas present l'únic que s'ha acreditat és que el Sr. B. va ingressar al Banc les quantitats de 4.250.000 ptes. i 5250.000 ptes., però aquest fet per si sol no determina, a parer d'aquest Tribunal, que el que materialment portava els diners al Banc en fos propietari, ni exclusivament ni parcialment, ja que dins del context matrimonial pot succeir que d'aquesta tasca s'encarregui un dels cònjuges, encara que les sumes ingressades responguin per meitat a les aportacions de tots dos o fins i tot en major mesura o exclusivament a qui finalment no porta a terme la gestió davant del Banc. Per aquesta raó, el que havia de provar la part agent, si pretenia desvirtuar la presumpció de copropietat que es contempla al Digest, no era quin dels cònjuges havia ingressat els diners, sinó de on provenien les sumes ingressades. Pel contrari, de les actuacions no es dedueix en cap moment la solució d'aquesta qüestió cabdal, ja que les quantitats que consta que es van ingressar als comptes són irregulars, no s'acredita, ni tant sols s'al·lega, que corresponguin a cap nòmina a nom del demandant, ni que procedeixin de guanys obtinguts per ell en l'exercici d'una activitat comercial o professional, o que hagués rebut per qualsevol altre raó, mentre que el que s'ha reconegut en aquestes actuacions és que durant els anys en els què es van fer els ingressos, 1985 a 1992, tots dos cònjuges treballaven i per tant percebien uns ingressos, raó per la que els diners que es van dipositar al Banc podien procedir dels guanys obtinguts per qualsevol de les parts. Per aquesta raó, entenem que l'actor no ha destruït la presumpció legal de què les sumes dipositades a un compte indistint pertanyen per meitat als seus titulars i tot això amb independència d'alguns dels arguments de la demandada, que no resulten rellevants per resoldre aquesta qüestió, ja que no li correspon a ella provar el que la llei ja presumeix. V.- Pel que fa a l'estimació de la sol·licitud de dividir l'habitatge propietat dels litigants per part de la sentència d'instància, considera la recurrent que cal mantenir la mesura acordada per la sentència de divorci perquè l'estat de salut del seu fill Escolano ho justifica i per tant que no és procedent la venda en pública subhasta de l'habitatge que ordena la sentència recorreguda i un altre vegada aquest motiu del recurs ha de ser estimat encara que també en part per raons diferents a les al·legades. En efecte, el Sr. B. està legitimat per demanar la divisió de la cosa comú una vegada dissolt el règim econòmic pel qual es regia el matrimoni i per tant la venda en pública subhasta del domicili del qual són propietaris els dos cònjuges, no obstant, si entenia que no era procedent mantenir les mesures acordades per la sentència de divorci havia de sol·licitar que aquestes fossin modificades, acreditant un canvi de les circumstàncies que les van motivar, però ni ha acreditat aquest canvi, ni aquest és el procediment idoni per fer- ho. Per tant, mentre la mesura acordada en el seu dia no es deixi sense efecte, es pot procedir a la divisió de l'habitatge propietat dels litigants, i en conseqüència a la seva venda en pública subhasta, però subsisteix el dret d'ús i habitació acordat judicialment que s'ha de mantenir mentre no es revoqui sobre la totalitat de l'habitatge que fou familiar situat al carrer Esteve Dolsa 28 2n A d'Andorra la Vella, amb els mobles que conté, junt amb la plaça d'aparcament i el traster adjunt. VI.- En estimar-se en part el recurs procedeix mantenir la no imposició de costes de la instància, sense fer tampoc especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa la Novel·la 82 capítol 10. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Villalba contra la sentència dictada en data dotze d'abril del 2005 per l'Honorable Tribunal de Batlles, revocant en part la mateixa, en quan s'estima la petició de divisió dels béns comuns dels litigants, però s'adjudiquen als seus titulars a parts iguals els ròssecs dels comptes G- 860 i 7307 dipositats a l'entitat "C.", i s'estima igualment la petició de divisió de l'immoble propietat dels litigants situat al carrer Esteve Dolsa número 28 d'Andorra la Vella, consistent en l'habitatge, els béns mobles existents en ell i el garatge i el traster annexes, la seva venda en pública subhasta i la distribució del preu de remat obtingut al 50% entre la Sra. Mª del Carme J. i el Sr. Diez, però es manté el dret d'ús i habitació sobre la totalitat de l'immoble esmentat, junt amb els mobles que conté, plaça d'aparcament i traster annexes, que va concedir la sentència de divorci a la senyora J. en atenció a la malaltia del seu fill Escolano, sense fer especial pronunciament respecte de les costes de la instància, ni tampoc respecte de les d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE