Résumé

# STSJAD, Administrativa, 24 février 2005 (ROJ : STSJAD 189/2005 ; ECLI:AD:TSJADAD:2005:189) > Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 février 2005, ROJ : STSJAD 189/2005, recours n° AD-0087-2/04 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)). *La référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir du texte intégral.* ## Faits et procédure Le requérant, M. Esparza, a sollicité une autorisation de résidence et de travail en Andorre. Par décision du 24 mai 2004, le ministre de la Justice et de l'Intérieur a rejeté cette demande. Le Gouvernement a confirmé ce refus par résolution n° 32801/2004 du 28 juillet 2004. L'intéressé a saisi le Tribunal de Batlles, qui, par jugement du 2 novembre 2004, a fait droit à sa demande et déclaré les résolutions contestées contraires au droit. Le Gouvernement a interjeté appel le 11 novembre 2004. Il soutenait principalement que l'intéressé avait été condamné à plusieurs reprises et que son comportement constituait une menace pour l'ordre public. Dans son mémoire en réponse du 24 novembre 2004, M. Esparza faisait valoir que ses condamnations relevaient d'« erreurs de jeunesse plus que dépassées ». Les éléments de fait retenus par la juridiction sont les suivants : - l'intéressé a fait l'objet de plusieurs condamnations pour introduction et consommation de drogue, faits commis alors qu'il était mineur ; - la quantité de drogue introduite était, selon le dossier, peu importante ; - il a résidé en Andorre de 1981 à 2000 (le texte mentionne également l'année 2002 à un autre endroit, sans qu'il soit possible de trancher cette divergence au vu de la décision) ; - sa mère et sa sœur résident dans les Valls ; - il a travaillé « à pleine satisfaction » de ses employeurs. La formation de jugement était composée du magistrat rapporteur Bernard Plagnet. La Sala Administrativa a été déclarée compétente sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. ## Question de droit La question posée était de savoir si la conduite antérieure de M. Esparza pouvait constituer un risque pour l'ordre public au sens de l'article 47, point c, de la loi sur l'immigration. La juridiction devait, par ricochet, déterminer l'intensité du contrôle que le juge administratif exerce sur une décision fondée sur une appréciation de la sécurité publique. Sur ce point, la décision rappelle que l'administration dispose, dans le domaine de la police générale et de la sécurité publique, d'une compétence discrétionnaire. Cette compétence n'est toutefois pas illimitée. Le juge exerce alors un « contrôle minimum », qui porte d'abord sur la matérialité des faits, puis, s'agissant d'une mesure affectant la liberté des individus, sur la proportionnalité de la décision à la gravité des faits ainsi établis. ## Solution et dispositif Le tribunal retient que les condamnations sont établies et ne sont pas contestées (troisième considérant). Il relève néanmoins plusieurs éléments objectifs : la minorité de l'intéressé au moment des faits, la faible quantité de stupéfiants en cause, le long séjour en Andorre, l'existence d'attaches familiales et l'exercice d'une activité professionnelle satisfaisante. Il en conclut que « la

SENTÈNCIA 2005-01 DE 24 DE FEBRER DE 2005 IMMIGRACIÓ La presencia del interessat no representa cap risc per l'ordre públic i la desestimació de la sol·licitud es desproporcionada Ponent : M.I. Sr. Bernard Plagnet A N T E C E D E N T S D E F E T 1.-El Sr. Esparza va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 28 de juliol del 2004 confirmant en alçada la decisió del 24 de maig anterior per la que es desestima la sol·licitud d'autorització de residència i treball de l'actor, sol·licitant la declaració de nul·litat de ple dret de les resolucions impugnades. En la sentència del 2 de novembre del 2004, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda formulada pel Sr. Esparza. En el seu recurs d'apel·lació de data 11 de novembre del 2004, el M.I. Govern manifesta principalment que: - l'interessat ha estat condemnat varies vegades i la seva conducta constitueix una amenaça per l'ordre públic. En la seva contesta de data 24 de novembre del 2004, el Sr. Esparza manifesta principalment que les condemnes que ha sofert eren « errors de joventut més que superats ». Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El motiu del litigi és saber si la conducta anterior del Sr. Esparza pot constituir un risc per l'ordre públic en el sentit de l'article 47, punt c de la Llei d'immigració. La sentència recorreguda ha considerat (punt Sisè) que la « decisió administrativa s'ha de considerar desproporcionada...el sol·licitant té la seva família (mare i germana) residint a les Valls, i ell mateix hi ha residit des de l'any 1981, fins l'any 2000, la qual cosa acredita un cert arrelament ». Tercer.- Els fets que han motivat les condemnes no s'han contradit. Cal doncs valorar si, en el marc de l'apreciació d'aquests fets, l'administració ha pres una mesura desproporcionada. En aquest camp relatiu a les qüestions de policia general i de seguretat pública, l'administració veu reconeguda una competència discrecional. Però, conforme als principis generals del dret administratiu que són aplicats en tots els països, la competència discrecional no significa que l'administració disposa d'una competència il·limitada. El jutge exerceix, en aquests supòsits, un "control mínim". És a dir que el jutge evidentment ha de controlar, en primer lloc, la materialitat dels fets. Desprès, tractant-se d'una mesura que toca la protecció de la llibertat dels individus, el jutge ha d'assegurar-se que la decisió és proporcional a la gravetat dels fets dels quals la realitat queda establerta. En aquest cas, durant la seva estada a Andorra, l'interessat ha incorregut en diverses condemnes per introducció i consum de droga. Però, podem notar que en el moment dels fets, l'interessat era menor i la seva joventut pot excusar-lo, en part, de la seva conducta. Altrament, en resulta de l'expedient que la quantitat de droga introduïda era poc important. En fi, podem remarcar que, durant la seva estada a Andorra (fins el 2002), l'interessat havia treballat a plena satisfacció dels seus empleadors (veure foli 15 i següents.) Compte tingut d'aquests elements objectius, la presència del Sr. Esparza a Andorra no representa cap risc per l'ordre públic i la decisió adoptada pel Govern és desproporcionada envers els fets resultants de l'expedient. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel M.I. Govern Segon : Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern núm. 32801 / 2004 del 28 de juliol del 2004, i amb ella, la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 24 de maig anterior, és contraria a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Aquesta sentencia es ferma i executiva Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.