SENTÈNCIA 2005-08 DE 15 DE MARÇ DE 2005 RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ. Moviment de terrenys produïts pels treballs d'eixamplament i rectificació d'una carretera. Existència d'una falta de servei per manca d'un informe geològic suficient. No s'ha produït un perjudici cert i econòmicament avaluable per l'increment del cost de construcció, atès que els terrenys ja no eren abans urbanitzables. Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de 6 de febrer de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda interposada pel Sr. Machado contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que es declarés la responsabilitat de l'Administració com a conseqüència dels treballs d'eixamplament i rectificació de la carretera general, al terme de Sant Julià de Lòria, que havien provocat un moviment de terres que afectava determinades finques de l'agent, i que es fixés una indemnització per la pèrdua de valor dels immobles i per l'augment del cost de construcció que deriva de la necessitat d'incrementar les mesures d'estabilització dels terrenys. 2n.- En el seu recurs d'apel·lació contra la referida sentència, la part agent al·lega que el fet que va provocar l'actual inestabilitat del terreny no és altra que la realització de les obres d'eixamplament de la carretera CG-I, que això va obeir a l'absència d'un informe geològic adequat, i que el factor de seguretat dels terrenys ha disminuït, de manera que ha de ser indemnitzat per l'augment del cost d'estabilització, que es produirà en el moment en què es vulgui procedir a la urbanització de la zona. 3r.- La representació del Govern impugna el recurs d'apel·lació, al·legant que els treballs d'eixamplament de la carretera no han modificat les condicions d'urbanització de la zona, ja que aquesta era inedificable tant abans com després de la realització de l'obra, i que els treballs d'estabilització haguessin estat necessaris amb independència de l'eixamplament de la carretera, i sense que el seu cost hagi variat, com posen de relleu els informes pericials. 4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar els arguments que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- L'objecte d'aquest recurs consisteix en determinar si l'Administració general ha incorregut en responsabilitat administrativa, com a conseqüència dels treballs d'eixamplament i rectificació de la carretera CG-I, a la Parròquia de Sant Julià de Lòria, els quals van donar lloc a que es produís un moviment dels terrenys, que va fer necessàries una sèrie d'actuacions encaminades a estabilitzar la zona afectada. Encara que la demanda inicial no es deté a examinar quina de les causes recollides a l'article 59 del Codi de l'Administració és aplicable en aquest cas, no resulta dubtós afirmar que es tracta d'un supòsit de falta de servei ocasionada pel seu funcionament en condicions tècnicament defectuoses, des del moment en què s'imputa als òrgans administratius que el moviment dels terrenys va tenir lloc com a conseqüència de la realització dels treballs d'eixamplament de la carretera sense la prèvia realització d'un informe geològic suficientment acurat, que hagués permès detectar els riscs que presentava l'obra. De tota manera, la determinació de la causa de la responsabilitat administrativa no constitueix, en aquest cas, la qüestió central d'aquest recurs d'apel·lació. L'objecte de discussió gira entorn de l'article 58, paràgraf segon, del Codi de l'Administració, el qual disposa que, per a donar lloc al dret a la reparació, el perjudici ha d'ésser cert, avaluable econòmicament, ha de poder-se individualitzar en una persona o grup de persones, i ha de lesionar una situació protegida pel dret. En la seva demanda, l'agent va sol·licitar ser indemnitzat per dos conceptes diferents, que es referien a la pèrdua de valor dels terrenys i a l'increment del cost de construcció. En aquesta alçada, ha abandonat la primera d'aquestes reclamacions i es concentra en l'augment de l'import dels treballs necessaris per a estabilitzar la zona, com a conseqüència de la reducció de l'anomenat "factor de seguretat". Sobre aquest punt, la sentència apel·lada ha considerat que les mancances del projecte de l'obra d'eixamplament de la carretera general no han produït perjudicis indemnitzables a l'agent, atès que els seus terrenys ja no eren susceptibles de ser urbanitzats abans de la realització de l'obra, i que el "factor de seguretat" no ha disminuït com a conseqüència de la mateixa. Tercer.- Com és lògic, la resolució del litigi s'ha d'adoptar a la vista dels informes pericials que s'han aportat a les actuacions. Encara que l'agent insisteix en què el factor de seguretat ha disminuït d'1,23 a menys d'1, el cert és que, com diu la sentència impugnada, el factor inicial no era d'1,23, sinó inferior, mentre que no queda acreditat que l'actual sigui inferior a 1, per més que l'interessat consideri que això es desprèn del fet de què encara no estan totalment estabilitzats els terrenys. Ben al contrari, el contingut dels dictàmens dels experts resulta contrari a les pretensions de l'apel·lant. L'informe geològic conclou que els terrenys ja no eren urbanitzables abans de la realització de les obres, i en aquest sentit es consideraven com a "àrea amb risc" en el mapa de riscos geològics de l'any 1989, mentre que tampoc resulta possible aquesta urbanització a curt i mitjà termini, mentre no es determini l'efectivitat de les mesures d'estabilització adoptades, que en l'actualitat han estabilitzat el moviment. D'altra banda, l'informe de l'arquitecte posa de relleu que el lliscament del terreny no ha modificat les seves condicions per a ser urbanitzat, que els treballs d'estabilització haguessin estat necessaris en qualsevol cas i que el seu cost no ha variat com a conseqüència de les obres d'eixamplament de la carretera. En definitiva, es conclou que els treballs realitzats per compte de l'Administració han posat de relleu l'estat del terreny, però no n'han modificat les seves condicions per a ser urbanitzat. Per tot això, s'ha de concloure que no ha quedat acreditada l'existència d'un perjudici cert derivat de l'actuació administrativa, en els termes previstos a l'article 58 del Codi de l'Administració, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: - Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Machado contra la sentència dictada el 6 de febrer de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE