STSJAD ANDORRA, a 25 de maig del 2005 - ROJ: STSJAD 226/2005
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 mai 2005
NuméroAD-0022-2/03
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 226/2005, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra (Sala Administrativa), 25 mai 2005
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 mai 2005, STSJAD 226/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:226 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de vérification : la référence fournie dans la saisie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir des métadonnées du texte (ROJ, ECLI, recours n° AD-0022-2/03). Le texte présente une incohérence de date : l'en-tête indique le 25 mai 2005, tandis que l'encadré de la sentence mentionne « 25 de juliol de 2005 ». La date du 25 mai 2005 est retenue, car elle figure dans le titre et les métadonnées.*
## Faits et procédure
Les Srs Sancho et Morell ont sollicité auprès du Gouvernement d'Andorre l'autorisation de constituer la société S. SL, le premier détenant 999 participations et le second une. L'objet social retenu portait sur l'acquisition, la détention, l'administration et la gestion de participations et d'actions de sociétés, ainsi que sur la gestion d'un patrimoine immobilier, à l'exclusion des activités propres au système financier.
Le Gouvernement n'a pas répondu à cette demande. Le silence gardé a donc valu décision de refus. Les demandeurs ont saisi le Tribunal de Batlles, qui a rejeté leur demande par jugement du 24 janvier 2005. Ils ont interjeté appel le 11 avril 2005 en invoquant la nullité de la motivation pour atteinte au droit à la juridiction, l'absence de fraude à la loi, la violation de plusieurs principes constitutionnels et la réalité de leur rôle d'associés. Le Gouvernement a conclu à la confirmation du jugement, en soutenant que les éléments du dossier révélaient que les appelants agissaient comme prête-noms.
Le Tribunal supérieur s'est déclaré compétent sur le fondement de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il a successivement examiné la régularité de l'instruction, les droits constitutionnels invoqués et le fond du litige.
## Question de droit
Le litige soulevait trois questions :
1. **Procédurale** : l'instruction conduite par le juge de première instance, qui a ordonné d'office des mesures probatoires, a-t-elle porté atteinte au droit à la juridiction et au principe d'égalité des parties ?
2. **Constitutionnelle** : le refus d'autorisation préalable de constitution d'une société porte-t-il atteinte à la liberté d'entreprise, au principe de légalité et à l'interdiction de l'arbitraire, alors que d'autres sociétés de caractéristiques proches ont été autorisées ?
3. **De fond** : le Gouvernement pouvait-il légalement refuser l'autorisation préalable prévue par le Reglament de societats mercantils, au motif que l'identité des actionnaires était inconnue et que des opérations de blanchiment étaient à craindre ?
## Solution et dispositif
Sur le plan procédural, le Tribunal écarte la violation alléguée. Il relève que l'article 49 de la Llei jurisdiccional autorise le juge instructeur à ordonner d'office toute preuve qu'il estime pertinente. Les parties ont pu présenter leurs observations sur les éléments recueillis, et l'avocat des appelants a produit des conclusions complémentaires. Il n'y a donc pas eu d'indéfense.
Sur le plan constitutionnel, le Tribunal rappelle que les droits fondamentaux, y compris la liberté d'entreprise, ne sont pas absolus et s'exercent dans un cadre juridique déterminé, en se référant à la sentence du Tribunal constitutionnel du 3 avril 1995 (n° 95-1-PL). Il écarte également l'argument tiré de l'égalité de traitement : l'autorisation accordée à d'autres sociétés n'a créé aucun droit acquis au profit des demandeurs.
Sur le fond, le Tribunal énonce le cadre applicable. Selon l'article 4.1 du Reglament de societats mercant
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de maig del 2005 - ROJ: STSJAD 226/2005
STSJAD 226/2005, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra (Sala Administrativa), 25 mai 2005
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 mai 2005, STSJAD 226/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:226 (Lire sur source officielle)
Note de vérification : la référence fournie dans la saisie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir des métadonnées du texte (ROJ, ECLI, recours n° AD-0022-2/03). Le texte présente une incohérence de date : l'en-tête indique le 25 mai 2005, tandis que l'encadré de la sentence mentionne « 25 de juliol de 2005 ». La date du 25 mai 2005 est retenue, car elle figure dans le titre et les métadonnées.
Faits et procédure
Les Srs Sancho et Morell ont sollicité auprès du Gouvernement d'Andorre l'autorisation de constituer la société S. SL, le premier détenant 999 participations et le second une. L'objet social retenu portait sur l'acquisition, la détention, l'administration et la gestion de participations et d'actions de sociétés, ainsi que sur la gestion d'un patrimoine immobilier, à l'exclusion des activités propres au système financier.
Le Gouvernement n'a pas répondu à cette demande. Le silence gardé a donc valu décision de refus. Les demandeurs ont saisi le Tribunal de Batlles, qui a rejeté leur demande par jugement du 24 janvier 2005. Ils ont interjeté appel le 11 avril 2005 en invoquant la nullité de la motivation pour atteinte au droit à la juridiction, l'absence de fraude à la loi, la violation de plusieurs principes constitutionnels et la réalité de leur rôle d'associés. Le Gouvernement a conclu à la confirmation du jugement, en soutenant que les éléments du dossier révélaient que les appelants agissaient comme prête-noms.
Le Tribunal supérieur s'est déclaré compétent sur le fondement de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il a successivement examiné la régularité de l'instruction, les droits constitutionnels invoqués et le fond du litige.
Question de droit
Le litige soulevait trois questions :
Procédurale : l'instruction conduite par le juge de première instance, qui a ordonné d'office des mesures probatoires, a-t-elle porté atteinte au droit à la juridiction et au principe d'égalité des parties ?
Constitutionnelle : le refus d'autorisation préalable de constitution d'une société porte-t-il atteinte à la liberté d'entreprise, au principe de légalité et à l'interdiction de l'arbitraire, alors que d'autres sociétés de caractéristiques proches ont été autorisées ?
De fond : le Gouvernement pouvait-il légalement refuser l'autorisation préalable prévue par le Reglament de societats mercantils, au motif que l'identité des actionnaires était inconnue et que des opérations de blanchiment étaient à craindre ?
Solution et dispositif
Sur le plan procédural, le Tribunal écarte la violation alléguée. Il relève que l'article 49 de la Llei jurisdiccional autorise le juge instructeur à ordonner d'office toute preuve qu'il estime pertinente. Les parties ont pu présenter leurs observations sur les éléments recueillis, et l'avocat des appelants a produit des conclusions complémentaires. Il n'y a donc pas eu d'indéfense.
Sur le plan constitutionnel, le Tribunal rappelle que les droits fondamentaux, y compris la liberté d'entreprise, ne sont pas absolus et s'exercent dans un cadre juridique déterminé, en se référant à la sentence du Tribunal constitutionnel du 3 avril 1995 (n° 95-1-PL). Il écarte également l'argument tiré de l'égalité de traitement : l'autorisation accordée à d'autres sociétés n'a créé aucun droit acquis au profit des demandeurs.
Sur le fond, le Tribunal énonce le cadre applicable. Selon l'article 4.1 du Reglament de societats mercant
Sentència
SENTÈNCIA 2005-40 DE 25 DE JULIOL DE 2005
CONSTITUCIO DE SOCIETATS
Els demandants son socis de moltes societats i no son els gerents reals d'aquestes societats - La denegació de l'autorització es ajustada a dret.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Els Srs. Sancho i Morell van interposar recurs contra la denegació per silenci guardat pel Govern respecte de la demanda de constitució de la societat S. SL del 30 de desembre de 2002.
2.- En la sentència de 24 de gener de 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pels Srs. Sancho i Morell.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 11 d'abril de 2005, els Srs. Sancho i Morell manifesten principalment que:
la sentència recorreguda conté una argumentació nul·la de ple dret per vulnerar el dret d'aquesta part a la jurisdicció;
els Srs. Sancho i Morell mai han fet de prestanoms per a ningú;
-la sol·licitud d'autorització de constitució de la societat S. SL no comporta cap frau a la llei, ni és susceptible de comportar operacions de blanqueig;
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-0022-2/03 — Décision commentée
la decisió recorreguda vulnera varies principis constitucionals;
demanen el pagament de totes les costes processals, honoraris de procurador i d'advocat inclosos.
4.- En la seva contesta de data 29 d'abril de 2005, el MI Govern manifesta principalment que:
no hi ha cap vulneració del dret a la jurisdicció contemplat a l'article 10 de la constitució;
existeix una aparença de legalitat de les societats sol·licitades pels Srs. Morell i Sancho, no obstant això, no es poden ignorar tots els elements que han permès declarar al Tribunal que actuen com a prestanoms;
les proves són molt clares i del tot vàlides la qual cosa implica que els arguments dels agents estant mancats de contingut;
demana la condemna al pagament de les costes processals.
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Els apel·lants Sr. Sancho i Sr. Morell, van demanar al Govern la constitució de la societat S. SL en la que el primer tenia 999 participacions i el segon una, i l'objecte social de la qual és «l'adquisició, tinença, administració i gestió de participacions i/o d'accions d'empreses i de societats i de patrimoni immobiliari per compte propi de la societat- queden excloses del present objecte social les activitats pròpies del sistema financer, i en general realitzar totes les operacions civils o mercantils que es considerin complementàries o accessòries, destinades a assolir la finalitat social», sol·licitud a la que el Govern va respondre amb silenci, per la qual cosa els sol·licitants van haver de plantejar la demanda jurisdiccional, que fou desestimada en la sentencia del Tribunal de Batlles.
Tercer.- Sobre la vulneració del dret a la jurisdicció :
Les proves practicades pel Tribunal de Batlles es van decidir en el marc d'allò que permet l'article 49 de la Llei jurisdiccional, que autoritza el Batlle instructor a decidir d'ofici la pràctica de qualsevol prova que estimi pertinent per a resoldre justament, sense que en la forma en què s'han practicat les proves esmentades s'observi el trencament de cap garantia jurisdiccional ni del principi d'igualtat, ja què els representants de les parts van poder fer les manifestacions oportunes sobre el seu contingut. A més, l'advocat de les parts va presentar un escrit de conclusions complementàries sobre aquest punt; per tant, no s'ha trobat en situació d'indefensió.
Però, a aquest respecte, seria preferible, per assegurar un millor funcionament de l'administració i de la justícia, que el M.I. Govern prengui una decisió motivada en cas de refús de l'autorització. Cert, el refús per silenci és conforme a la llei però obliga als demandants a articular el seu principal escrit sense conèixer -fins la contestació a la demanda- la posició de l'Administració i aquesta circumstància és la que en aquest cas ha obligat al Tribunal de Batlles i a les parts, a completar, en seu jurisdiccional, allò que hauria de venir aportat per l'Administració, que no és altra cosa que un expedient administratiu amb documentació, proves i resolució.
Quart.- Sobre la vulneració des drets constitucionals:
Els drets reconeguts per la Constitució, especialment la llibertat d'empresa no tenen un caràcter absolut i s'han d'exercir en un context jurídic sòlid com ho ha jutjat el Tribunal Constitucional en la seva sentència de data 3 d'abril de 1995 (núm. 95-1-PL).
D'altra banda, el fet que el M.I. Govern hagi autoritzat la constitució d'altres societats que presenten unes característiques pròximes a les de la societat S. SL no ha creat cap dret adquirit a favor dels demandants i per tant no poden afirmar que s'hagi produït un atemptat al principi de legalitat i a la interdicció de tota arbitrarietat.
Cinquè.-: Sobre el fons :
Aquesta Sala s'ha pronunciat en la sentència núm. 24-04 de data 30 de juny de 2004, en un cas semblant al del present litigi, que concernia els mateixos demandants.
Convé per tant definir el context jurídic en el qual es situa el litigi abans d'examinar els fets del cas.
L'article 4.1 del Reglament de societats mercantils de 19 de maig de 1983 estableix que la constitució de societats no podrà ser notarialment atorgada «sense la prèvia autorització del Govern del Principat» i és en l'àmbit d'aquesta disposició en el que s'inscriu l'acte desestimatori per silenci. Per tant l'anàlisi de legalitat que se'ns sotmet a consideració ha de partir de les potestats que pel Govern deriven d'aquest precepte, que s'ha de connectar amb el que indica l'article 8.2 que indica que no es poden autoritzar les societats, entre altres coses, contràries als interessos públics d'Andorra.
Les facultats del Govern a l'hora d'exercir aquest control previ no són discrecionals sinó que han de tenir en compte quins són, en cada moment, els interessos a protegir i en quina mesura aquests interessos poden quedar malmesos si la societat es constitueix.
A més, l'article 45-3 de la Llei de cooperació penal internacional contra el blanqueig disposa que resten subjectes a les obligacions definides per la present llei «notaris i membres d'altres professions jurídiques independents quan participin...a la constitució, gestió o direcció de societats». L'article 46 de la mateixa llei precisa que «els subjectes obligats tenen l'obligació de declarar a la Unitat de Prevenció de Blanqueig, a l'efecte pertinent, qualsevol operació o projecte d'operació relatiu a diners o valors respecte dels quals hi hagi sospites d'un acte de blanqueig». Per l'aplicació d'aquest text, la Unitat de Prevenció i Blanqueig va aprovar el Comunicat tècnic d'operacions susceptibles de comportar blanqueig de diners i valors, de 26 de febrer de 2002 (BOPA núm. 18 del 6 de març de 2002), en el punt 23 del qual es diu que són susceptibles de comportar operacions de blanqueig la «Utilització de societats nacionals o extraterritorials en què la identitat del propietari o els accionistes és desconeguda.»
En aquest cas, resulta de l'expedient que els demandants són socis de moltes societats (veure foli 58 i següents pel Sr. Sancho i foli 177 i següents pel Sr. Pujol). Les proves practicades demostren que no són els gerents reals d'aquestes societats. Així, per exemple, el Sr. Sancho ha donat respostes molt evasives a les qüestions fetes pel Batlle; així, no se'n recorda dels noms de les societats de les quals és el president, no es recorda del objecte social... (veure foli 231 i següents). Aquests elements permeten d'arribar a la conclusió de que en les nombroses societats constituïdes amb les característiques de la que fou denegada és realment desconeguda la identitat dels accionistes, que en definitiva són els que ostenten el poder de les societats, ni resulta possible saber quin és l'origen dels diners amb els que es forma el capital social.
Aquestes circumstàncies, que insistim haurien d'haver estat exposades en via administrativa pel Govern, indueixen a pensar que el mateix passarà amb la que es pretén constituir, i per tant autoritzen la denegació de l'autorització prèvia. En conseqüència, la decisió tàcita de refús de l'autorització fou correctament declarada ajustada al Dret per la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, per la qual cosa s'ha de confirmar.
Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
DECISIO
El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit :
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Sancho i Morell.
Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució tàcita del Govern desestimant, per silenci, la sol·licitud de constitució de societat del 27 de desembre de 2002, és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.