SENTÈNCIA 2005-60 DE 7 D'OCTUBRE DE 2005 AVALUACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL. Centre de Tractament de Residus. No fou un acte de tràmit en el cas; procediment en doble fase. DECLARACIÓ D'IMPACTE. Impugnabilitat independent en el cas. Contingut de la declaració. Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny. Aportació dels elements que avalin jurídicament les raons d'il·legalitat de la declaració d'impacte ambiental. Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-53, de 16 de març de 2005, va desestimar la demanda formulada per Canals contra l'acord del Govern de 25 de març de 2004 pel que, a més d'estimar parcialment les al·legacions d'Canals en el tràmit d'informació pública, formulava la declaració d'impacte ambiental, de caràcter favorable, del projecte del Centre de Tractament de Residus d'Andorra, ubicat a la parròquia d'Andorra la Vella, i també contra l'acord de 14 de juliol, pel qual el Govern decidia no admetre a tràmit el recurs de reposició formulat en contra, per no tractar-se d'un acte susceptible d'impugnació autònoma. 2.- Canals presenta un recurs d'apel·lació contra la sentència citada adduint com a qüestió de pronunciament previ la incorrecta composició de la Secció Administrativa en els litigis en què l'oposen al Govern en aquesta matèria i manifesta la seva disconformitat amb el fallo en considerar que la declaració d'impacte ambiental és un acte autònom i per tant susceptible de control jurisdiccional i no un acte de tràmit, i sintetitza les mancances de la declaració d'impacte, per acabar demanant que siguin corregides per la resolució judicial. 3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació del Govern, que després de fer observacions a la qüestió de pronunciament previ estima que la sentència apel·lada és correcte en qualificar com un acte no susceptible d'impugnació autònoma la declaració d'impacte ambiental i indica que les propostes fetes per Canals ja foren tingudes en bona part en compte, a banda de que la declaració d'impacte ambiental s'ajusta a la directiva europea que li és d'aplicació. 4.- El dia 25 de juliol de 2005 ha tingut lloc la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La qüestió de pronunciament previ que planteja Canals en aquesta segona instància, sobre la composició de la Secció Administrativa en els litigis que contraposen l'Associació al Govern en les resolucions relatives al Centre de Tractament de Residus, ja ha estat resolta, per totes les ocasions en que es plantegi entre les mateixes parts i el mateix objecte processal, en la nostra sentència núm. 32-2005 de 29 de juny de 2005. Tercer.- L'objecte d'aquest litigi en la segona instància se circumscriu a determinar si la declaració d'impacte ambiental duta a terme pel Govern en el procediment d'aprovació del projecte del nou Centre de Tractament de Residus d'Andorra (CTR) és un acte susceptible d'impugnació jurisdiccional independent o no ho és, i en el primer cas si la declaració d'impacte esmentada s'ajusta o no a la legalitat; el correcte tractament d'aquestes qüestions demana partir dels elements que s'exposen tot seguit. Per edicte publicat al BOPA el 29 d'octubre de 2003 el Govern va exposar a informació pública l'estudi d'impacte ambiental del nou CTR presentat per la concessionària del concurs per a l'adjudicació de la prestació indirecta del servei públic de tractament de residus, estudi que va presentar en compliment de l'obligació que li imposava l'article 5 del contracte de concessió. En el tràmit d'informació pública Canals va presentar un exhaustiu escrit amb data 28 de novembre on després de posar en relleu que el projecte de construcció i explotació del CTR s'havia de sotmetre a informació pública juntament amb l'estudi d'impacte ambiental, analitzava aspectes que van des de la metodologia adoptada per l'estudi, les estimacions que conté, ubicació, aspectes geològics, característiques de la instal·lació i impactes del procés de funcionament del CTR per acabar demanant el retorn de l'estudi per tal de que se sanessin les deficiències assenyalades en l'escrit. El 24 de març de 2005 es va emetre informe del Departament de Medi Ambient del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient sobre l'estudi i les al·legacions. La resposta de l'Administració a les al·legacions presentades per Canals es va traduir en la resolució del Govern d'Andorra número 29724/2004, de 25 de març, per la que s'estimen parcialment les formulades en allò relatiu a la difusió de contaminants, seguiment de l'impacte acústic, impacte sobre els ecosistemes i règim de detecció de residus radioactius, afegint, la mateixa resolució, que totes aquestes qüestions quedaran incorporades com ampliació dels programes de seguiment associat a l'enderroc de l'antic forn i la construcció i explotació del nou CTS. Aquesta resolució no va ser objecte de recurs. D'altra banda, la declaració d'impacte ambiental, també aprovada el 25 de març de 2004, feia expressa referència a que les al·legacions d'Canals havien estat valorades i parcialment estimades, i és contra aquesta resolució que Canals formula un recurs de reposició el 16 d'abril de 2004. El recurs de reposició va ser resolt pel Govern mitjançant l'acord de 14 de juliol de 2004, que acorda no admetre'l a tràmit per considerar que la declaració d'impacte ambiental no és més que un acte de tràmit, previ i preparatori de l'aprovació del projecte constructiu del CTR i no és, per tot això, susceptible d'impugnació autònoma, i aquesta decisió és confirmada, amb el mateix argument, per la sentència objecte d'aquesta apel·lació. Quart.- Dels antecedents exposats es desprèn que el propi Govern ha configurat el procediment d'avaluació d'impacte ambiental com un procediment complex que s'ha desenvolupat en dues fases (estudi i declaració) amb un tràmit entremig d'informació pública per garantir la participació ciutadana, de les que la determinant és la segona, és a dir, la declaració, per què és la que incorpora el judici de valor de l'Administració, i la que definitivament dona contingut a les prescripcions mediambientals que caldrà tenir en compte en el projecte constructiu. En conseqüència, la declaració d'impacte ambiental, en el procediment específic que va crear el Govern, s'ha de considerar materialment un acte d'autorització i no un tràmit en procés d'autorització més ampli, que permet la seva impugnació autònoma. La sentència justifica la configuració de la declaració d'impacte ambiental com un acte de tràmit amb el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny de 25 de juliol de 2001 (BOPA d'1 d'agost de 2001) del que convé ressaltar l'exposició de motius quan indica que el Reglament te, entre altres objectius, "la integració de l'avaluació d'impacte ambiental dins del procediment principal d'avaluació del projecte" que comporti l'alteració de l'estat actual del terreny i l'article 10 que configura l'informe d'impacte ambiental que elabora el departament responsable del medi ambient com un element del procediment que culmina en l'autorització del Govern sobre el projecte o l'activitat. No obstant, aquest Reglament -que mai se cita com normativa aplicable en els documents administratius relatius al CTR ni en fa cap referència la part agent- només és aplicable a les activitats o projectes que es caracteritzen per l'execució de moviments de terres de gran magnitud, com les que detalla l'article 2, entre les quals no s'inclou una activitat com la que s'ha de desenvolupar en el CTR, i és probablement per aquesta no inclusió que el Govern, compte tinguda la importància de la instal·lació projectada, va decidir subjectar-la al procediment d'avaluació d'impacte ambiental mitjançant un procediment ad hoc en els termes exposats i donant-li fins i tot publicitat mitjançant la publicació de l'acord i de la declaració íntegra en el Butlletí Oficial. En conseqüència del que s'exposa, la resolució del Govern de 14 de juliol de 2004 havia d'haver consistit en admetre el recurs d'Canals a tràmit i pronunciar-se sobre les eventuals qüestions de legalitat o il·legalitat de la declaració; per tant, la sentència del Tribunal de Batlles que va considerar correcta la inadmissió a tràmit del recurs administratiu s'ha de revocar amb estimació de la primera pretensió d'Canals en aquesta instància. Cinquè.- Abans d'analitzar el plantejament de la part apel·lant sobre l'objecte de la declaració d'impacte, convé significar que no pot prosperar la seva al·legació de què per analitzar eficaçment l'estudi d'impacte ambiental és necessari disposar del projecte constructiu, ja què aquesta exigència no solament no ve prevista en la Directiva 2000/76/CE del Parlament europeu i del Consell de 4 de desembre de 2000 relativa a la incineració de residus, que malgrat no ser d'aplicació al Principat es va adoptar com instrument jurídic de referència, sinó que tampoc ve imposada en el contracte de concessió del CTR de 6 de febrer de 2003. En qualsevol cas, l'exhaustiu estudi d'impacte ambiental conté -en les 355 pàgines de que consta, més els 10 annexes- informació detalladíssima sobre la descripció del medi, anàlisi de les alternatives possibles, descripció del projecte de construcció, i descripció de l'impacte i les mesures correctores a adoptar, per la qual cosa no es pot sostenir que per fer al·legacions al mateix fos indispensable disposar del projecte constructiu. Sisè.- En relació al fons de l'assumpte, i partint de la naturalesa, exposada, d'acte autònomament impugnable que caracteritza la declaració d'impacte ambiental relatiu al CTR, l'anàlisi de legalitat que correspon fer en seu jurisdiccional ha de consistir en posar en relleu per qui l'impugna les deficiències tècniques que el fan mereixedor d'un judici d'il·legalitat, en la mesura que desconeix de manera significativa la legislació sectorial aplicable o les tècniques, comunament admeses, d'avaluació de l'impacte ambiental de projectes o activitats, i aquest plantejament s'ha de dur a terme, per raons òbvies, mitjançant proves pericials que puguin ser analitzades pels òrgans jurisdiccionals a partir de les al·legacions dels escrits processals de la part agent, que suporta la càrrega de demostrar la veracitat de les mateixes. En el cas, Canals, a part d'aportar en la fase d'informació pública un informe que certament cal qualificar de rigorós, no ha posat en relleu aspectes d'il·legalitat de la declaració d'impacte ambiental i al respecte convé significar que la mera -i legítima- discrepància tècnica amb l'estudi i posterior declaració d'impacte no pot avalar un pronunciament anul·latori si aquella no ve acompanyada dels raonaments i proves que formin la clara convicció en el Tribunal de que l'acte recorregut vulnera la legislació mediambiental aplicable o els principis essencials que han d'informar les polítiques i tècniques pròpies de la gestió de residus o fins i tot l'Annex 1 del Reglament de 25 de juliol de 2001 sobre el contingut de l'avaluació d'impacte ambiental. En el seu recurs d'apel·lació, Canals s'ha limitat a reproduir posicions que ve sostenint, com que l'enderroc de l'antic forn s'ha fet sense estudi ni avaluació d'impacte (cosa que res te a veure amb aquesta causa) i mostra disconformitat amb aspectes vinculats a l'estudi sobre hidrogeologia, la planta de triatge i el control del procés d'incineració o l'estudi de dispersió de contaminants, però tot això sense el suport al que hem fet anterior referència, la qual cosa determina la desestimació de la seva pretensió d'anul·lació. Setè.- La part agent sol·licita que aquest Tribunal mani l'Administració General que li lliuri la documentació de l'expedient de construcció del CTR en el seu dia demanada, qüestió que no te caràcter jurisdiccional i més quan els elements de fet i de dret per a decidir la pretensió d'Canals en la manera que l'ha plantejat consten aportats en l'expedient administratiu. Vuitè.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix, amb estimació parcial del recurs d'apel·lació: Revocar en part la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles núm. 2005-53, de 16 de març de 2005, i anul·lar la resolució del Govern de 14 de juliol de 2004 per la que va inadmetre a tràmit el recurs d'Canals contra l'acord del 25 de març de 2004 que va aprovar la declaració d'impacte ambiental. Desestimar el recurs interposat per la part agent contra l'esmentat acord d'aprovació de la declaració d'impacte ambiental. No fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE