La société « Hoyos » (ci-après l'agent) demandait la réparation d'un préjudice qu'elle imputait au Gouvernement de la Principauté. Le préjudice résultait de l'augmentation du coût des travaux de démolition de l'Hôtel Rosaleda, puis de la construction d'un nouvel édifice sur le même emplacement. Cette augmentation était liée à la période écoulée entre le refus, par le Gouvernement, d'autoriser la démolition et le moment où les tribunaux ont déclaré ce refus contraire au droit.

Le Tribunal de Batlles, Section administrative, a rejeté la demande par jugement du 7 mars 2005. L'agent a interjeté appel, formalisé le 2 mai 2005. Il soutenait, en substance, deux moyens. Le premier contestait la déclaration de l'immeuble comme bien d'intérêt culturel, dans la catégorie de monument, alors que celui-ci se trouvait en état de ruine. Le second faisait valoir que le Gouvernement avait autorisé un projet de sécurité incendie pour le bâtiment projeté sur le solar, ce qui, selon l'appelant, méconnaissait le principe du respect des actes propres. Il invoquait enfin une litispendance avec la procédure relative à la déclaration de ruine de l'immeuble.

Le Gouvernement s'opposait à l'appel. Il soutenait que la sécurité incendie comme l'état de ruine étaient étrangers à l'objet du litige, lequel se limitait à déterminer si l'Administration devait indemniser un surcoût. Il ajoutait que, l'hôtel ayant été déclaré bien d'intérêt culturel, sa démolition était impossible et qu'aucun surcoût ne pouvait en résulter.

La Sala Administrativa a confirmé le jugement de première instance.

Question de droit

La question posée est la suivante : une illégalité fautive de l'Administration, consistant en un refus d'autorisation de démolition ultérieurement censuré, ouvre-t-elle droit à indemnisation des surcoûts de démolition et de reconstruction lorsque, entre-temps, l'immeuble a été classé bien d'intérêt culturel et que sa démolition est devenue juridiquement impossible ?

Cette question engage les conditions de la responsabilité patrimoniale de l'Administration telles qu'énoncées à l'article 58 du Code de l'administration. Elle implique également d'apprécier si les autres moyens de l'appelant (état de ruine, respect des actes propres, litispendance) relèvent de l'objet du recours.

Solution et dispositif

Motifs retenus

Le Tribunal rappelle que, pour donner lieu à réparation, le préjudice doit être certain, évaluable économiquement, individualisable en une personne ou un groupe de personnes et léser une situation protégée par le droit (art. 58 du Code de l'administration). Il fonde son raisonnement sur le caractère « certain et actuel » du dommage, exigé par cette dis

SENTÈNCIA 2005-66 DE 11 DE NOVEMBRE DE 2005

RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ.

Perjudicis derivats de l'increment del cost d'enderrocament d'un immoble i de la construcció d'un nou edifici, per la demora produïda per la negativa il·legal de l'Administració a autoritzar l'enderroc. Inexistència de perjudici, pel fet de què no és possible enderrocar l'immoble, en haver estat declarat bé d'interès cultural.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 7 de març de 2005 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Hoyos" contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que es declarés la responsabilitat de l'Administració i es condemnés la part demandada a indemnitzar l'agent com a conseqüència de l'augment del cost dels treballs d'enderroc de l'Hotel Rosaleda, així com del cost de la construcció de l'edifici que es preveia bastir en el mateix indret, tot això pel període transcorregut des de què es va denegar l'autorització d'enderroc per part del Govern fins al moment en què els Tribunals van declarar contrària a dret aquesta denegació.

2n.- La representació de l'entitat agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que va ser formalitzat davant d'aquesta Sala el 2 de maig de 2005. L'apel·lant discuteix les afirmacions de la sentència apel·lada sobre la impossibilitat actual de procedir a l'enderroc de l'Hotel Rosaleda, en base a dos arguments fonamentals. En primer lloc, es considera improcedent la declaració com a bé d'interès cultural, en la categoria de monument, d'un edifici que es troba en estat de ruïna. En segon lloc, afirma que el Govern ha autoritzat el projecte de seguretat contra incendis en relació a l'edifici que s'ha de bastir en el solar que ocupa actualment l'Hotel Rosaleda, cosa que comportaria una vulneració del principi de respecte als actes propis. En conseqüència, postula que s'apreciï una situació de litispendència respecte del procés relatiu a la declaració de ruïna de l'immoble.

3r.- La representació del Govern s'oposa al recurs i sol·licita la confirmació de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret. En particular, afirma que tant l'aprovació d'un projecte de seguretat contra incendis com la situació de ruïna de l'immoble són qüestions alienes a l'objecte d'aquest procés, que es limita a determinar si l'Administració ha d'indemnitzar l'agent com a conseqüència d'un increment del cost dels treballs d'enderroc de l'Hotel Rosaleda i de construcció d'un nou edifici. Des del moment en què l'esmentat hotel ha estat declarat com a bé d'interès cultural, no és possible enderrocar-lo i, en conseqüència, no es pot parlar d'un sobrecost dels treballs corresponents.

4t.- En l'acte de la vista oral les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La societat apel·lant sol·licita ser indemnitzada per l'increment del cost dels treballs d'enderroc de l'immoble anomenat "Hotel Rosaleda", així com de les obres de construcció d'un nou edifici en el mateix solar, que s'hauria produït per la demora derivada de la inicial denegació per part del Govern de l'autorització per procedir a l'esmentat enderroc, que va ser posteriorment deixada sense efecte en virtut de les resolucions judicials que van posar terme al procés iniciat per l'agent contra aquesta denegació.

La sentència apel·lada ha denegat la indemnització sol·licitada per l'agent, en considerar que ha esdevingut impossible l'enderrocament de l'Hotel Rosaleda, una vegada ha estat declarat com a bé d'interès cultural en la categoria de monument, de manera que no resulta procedent contemplar un hipotètic sobrecost d'uns treballs que no es podran dur a terme per prescripció legal.

Tercer.- L'article 58 del Codi de l'Administració disposa que, per a donar lloc a la reparació, el perjudici ha de ser cert, avaluable econòmicament, ha de poder-se individualitzar en una persona o grup de persones, i ha de lesionar una situació protegida pel dret.

Com bé diu la sentència apel·lada, l'Hotel Rosaleda ha estat declarat com a bé d'interès cultural, en la categoria de monument, mitjançant el Decret d'11 de febrer de 2004, la qual cosa comporta la impossibilitat d'enderrocament de l'immoble, en els termes previstos a l'article 15.1 de la Llei del patrimoni cultural.

En conseqüència, no es pot prendre en consideració l'existència d'un increment del cost d'unes obres d'enderrocament i de posterior construcció que, en l'estat actual de les coses, no resulta legalment possible dur a terme. En definitiva, el perjudici que denuncia la societat agent no és cert i actual, com ho exigeix l'article 58 del Codi de l'Administració, per la qual cosa s'ha de desestimar la pretensió que formula la recurrent, tal com ho ha conclòs la sentència apel·lada.

Les altres qüestions que planteja la societat agent són alienes en realitat a l'objecte d'aquest recurs. No es tracta de resoldre en aquest lloc les conseqüències d'una hipotètica situació de ruïna de l'immoble, ni molt menys de l'aprovació d'un projecte de seguretat contra incendis, ja que per via de responsabilitat administrativa no és possible determinar els efectes d'aquestes situacions sobre la declaració de l'immoble com a bé d'interès cultural. Per la mateixa raó, resulta improcedent estimar l'existència d'una situació de litispendència, atès que l'objecte dels respectius processos no és coincident.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula l'agent i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

• Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Hoyos" contra la sentència dictada el 7 de març de 2005 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE