STSJAD ANDORRA, a 12 de juliol del 2005 - ROJ: STSJAD 269/2005
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé12 juillet 2005
Numéro20/05
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 269/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:269)
> Décision commentée : STSJAD 269/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:269) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 21 septembre 2002, aux environs de 3 h 15, un ressortissant français (le prévenu) rencontre une collègue de travail (la victime) dans la station-village du Pas de la Casa, où celle-ci se trouve seule dans une discothèque. Selon les faits déclarés prouvés par le Tribunal de Corts, le prévenu l'entraîne dans la rue, alors qu'elle est en état d'ivresse importante, la plaque contre un mur et l'embrasse malgré ses détournements répétés du visage, tout en la palpant sur l'ensemble du corps. Il la conduit ensuite dans le soubassement d'un immeuble, où il l'embrasse, la touche et lui passe la langue sur la poitrine. Il introduit ensuite les doigts dans son vagin, puis, en la maintenant par le cou, tente à plusieurs reprises de lui imposer une fellation, sans y parvenir, avant de quitter les lieux à l'arrivée d'une personne dans l'escalier.
Une expertise psychiatrique conclut à un trouble de stress post-traumatique en lien avec ces faits, ainsi qu'à des répercussions sociales et économiques (absence d'emploi, repli sur soi).
Par jugement du 23 février 2005 (cause 190-2/02), le Tribunal de Corts déclare le prévenu coupable, en qualité d'auteur, du délit majeur d'abus sexuels (*abusos deshonestos*), sans circonstance modificative, et le condamne à une peine d'un an et six mois d'emprisonnement, dont un an ferme, le surplus étant assorti d'un sursis. Il le condamne également à verser à la victime 10 000 euros au titre de l'indemnisation et aux dépens.
Le prévenu interjette appel. Il demande, à titre principal, son acquittement et, à titre subsidiaire, une réduction de la peine à un an, dont six mois fermes, une amende de 1 000 euros et une indemnisation réduite à 5 000 euros. Il conteste la valeur probante de l'expertise, relève que les témoignages attestent d'une attitude consentie, et met en cause la sincérité de la victime. Le Ministère public conclut au rejet de l'appel.
## Question de droit
La Sala Penal du Tribunal supérieur de justice devait déterminer si les éléments de preuve réunis, et singulièrement les déclarations de la victime, présentaient une force probante suffisante pour caractériser l'absence de consentement et renverser la présomption d'innocence. Il lui fallait également apprécier la proportionnalité de la peine et le montant de la réparation civile.
## Solution et dispositif
La juridiction d'appel rejette le recours et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle retient, en substance, trois séries de motifs.
**En premier lieu**, sur la preuve, la Cour rappelle que, dans les infractions relevant de l'intimité sexuelle, les versions de la victime et de l'accusé constituent habituellement les seules preuves directes et sont généralement contradictoires. Au nom de la liberté de la preuve, l'adage *testis unus testis nullus* n'est pas applicable. Le témoignage de la victime peut en principe suffire à écarter
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 12 de juliol del 2005 - ROJ: STSJAD 269/2005
Le 21 septembre 2002, aux environs de 3 h 15, un ressortissant français (le prévenu) rencontre une collègue de travail (la victime) dans la station-village du Pas de la Casa, où celle-ci se trouve seule dans une discothèque. Selon les faits déclarés prouvés par le Tribunal de Corts, le prévenu l'entraîne dans la rue, alors qu'elle est en état d'ivresse importante, la plaque contre un mur et l'embrasse malgré ses détournements répétés du visage, tout en la palpant sur l'ensemble du corps. Il la conduit ensuite dans le soubassement d'un immeuble, où il l'embrasse, la touche et lui passe la langue sur la poitrine. Il introduit ensuite les doigts dans son vagin, puis, en la maintenant par le cou, tente à plusieurs reprises de lui imposer une fellation, sans y parvenir, avant de quitter les lieux à l'arrivée d'une personne dans l'escalier.
Une expertise psychiatrique conclut à un trouble de stress post-traumatique en lien avec ces faits, ainsi qu'à des répercussions sociales et économiques (absence d'emploi, repli sur soi).
Par jugement du 23 février 2005 (cause 190-2/02), le Tribunal de Corts déclare le prévenu coupable, en qualité d'auteur, du délit majeur d'abus sexuels (abusos deshonestos), sans circonstance modificative, et le condamne à une peine d'un an et six mois d'emprisonnement, dont un an ferme, le surplus étant assorti d'un sursis. Il le condamne également à verser à la victime 10 000 euros au titre de l'indemnisation et aux dépens.
Le prévenu interjette appel. Il demande, à titre principal, son acquittement et, à titre subsidiaire, une réduction de la peine à un an, dont six mois fermes, une amende de 1 000 euros et une indemnisation réduite à 5 000 euros. Il conteste la valeur probante de l'expertise, relève que les témoignages attestent d'une attitude consentie, et met en cause la sincérité de la victime. Le Ministère public conclut au rejet de l'appel.
Question de droit
La Sala Penal du Tribunal supérieur de justice devait déterminer si les éléments de preuve réunis, et singulièrement les déclarations de la victime, présentaient une force probante suffisante pour caractériser l'absence de consentement et renverser la présomption d'innocence. Il lui fallait également apprécier la proportionnalité de la peine et le montant de la réparation civile.
Solution et dispositif
La juridiction d'appel rejette le recours et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle retient, en substance, trois séries de motifs.
En premier lieu, sur la preuve, la Cour rappelle que, dans les infractions relevant de l'intimité sexuelle, les versions de la victime et de l'accusé constituent habituellement les seules preuves directes et sont généralement contradictoires. Au nom de la liberté de la preuve, l'adage testis unus testis nullus n'est pas applicable. Le témoignage de la victime peut en principe suffire à écarter
Sentència
SENTÈNCIA 29-05 DE 12 DE JULIOL DE 2005
Ponent M.I.: Sra. Marie Conte
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 23 de febrer de 2005 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Izquierdo com a responsable penalment, en el concepte d'autor del delicte major d'abusos deshonestos, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'un any i sis mesos de presó del qual, un any ferm i la resta condicional qualificada a indemnitzar a la víctima.
Condemnem al processat a indemnitzar a la Sra. Serra, en la suma de DEU MIL (10.000) EUROS, així com al pagament de les despeses processals causades."
II.-RESULTANT: Que la citada sentència es recolza en els següents fets que declara provats: "en la matinada del 21 de setembre del 2002, el processat Izquierdo, nascut el 3 d'agost de 1978, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, es va trobar vers les 3'15 hores a la seva companya de feina al restaurant ORG_2 de la vila del Pas de la Casa, la Sra. Serra, la qual estava sola a la discoteca "BILBORD" de la mateixa vila, demanant- li aquest, que l'acompanyés a la discoteca "EL MEXICANO". Un cop al carrer i aprofitant que na Serra es trobava en un important estat d'embriaguesa, el processat Izquierdo la desplaçà contra una paret pròxima a l'entrada del restaurant ORG_1, on la va petonejar mentre la grapejava arreu del cos, rebutjant-lo na Serra apartant permanentment la cara per evitar que ell la besés. Seguidament el processat Izquierdo envoltà Serra amb els braços i la feu anar fins al portal d'un edifici, on baixaren ambdós fins el soterrani, en un lloc molt fosc la petonejà i tocà arreu del cos, passant-li la llengua pels pits.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 20/05 — Décision commentée
Tanmateix, mentre la tenia agafada amb els braços l'acusat aconseguí descordar el pantaló de Serra i tocar-li el sexe, introduint els dits a la vagina.
Igualment, el processat es baixà els seus pantalons i calçotets mentre agafà a na Serra pel clatell fent-li baixar varies vegades el cap amb el propòsit que li fes una fel.lació en resistir-s'hi aquesta, que no volia cap relació amb el processat, aquest va marxar sobtadament alertat per la presència d'algú a l'escala.
La pericial psiquiàtrica practicada pel Araujo va concloure que na Serra va patir un trastorn per estrès post-traumàtic en relació a les experiències traumàtiques patides la matinada del 21 de setembre del 2002, manifesta fer un canvi de caràcter amb irritabilitat, nerviosisme amb aparició d'actituds de tristesa i de fenòmens de rebuig del contacte social."
III.-RESULTANT: Que el Lletrat Puig, advocat de Izquierdo, interposa recurs d'apel·lació demanant que es dicti una altra sentència absolent el seu defensat, i amb caràcter subsidiari es redueixi la pena a un any de presó dels quals 6 mesos ferms i la resta condicional simple, multa de 1000 euros i el pagament en concepte de responsabilitat civil de la quantitat de 5000 euros.
Sosté que no existeix cap prova suficient de la culpabilitat del processat i desenvolupa a aquest respecte la següent argumentació:
la pericial practicada pel Araujo no pot considerar-se com a prova d'uns abusos, en la mesura en la que una entrevista única amb la víctima no ha pogut permetre a l'expert determinar l'origen dels símptomes que ha constatat.
els símptomes constatats pel Sr. M., company sentimental d'Serra no constitueixen una prova de càrrec.
les declaracions dels Srs. H.L., R.D. i D., posen en evidència que la nit dels fets Serra feia prova envers Izquierdo d'una actitud amorosa, lliurement consentida, i que aquest darrer no l'ha obligat a practicar l'acte sexual.
les investigacions no han permès verificar les al·legacions d'Serra relatives al fet de visionar pel·lícules pornogràfiques o a l'agressió per part del processat a una dona jove que vivia en l'edifici. Per contra els diversos testimoniatges han posat de relleu que Serra havia mentit en quant a la seva utilització del temps després de la pretesa agressió.
Posa de relleu, en la hipòtesi en que Izquierdo sigui declarat culpable, que aquest no ha estat condemnat amb anterioritat i que és pare d'una filla i està esperant bessons.
IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal compareix i s'oposa al recurs, estimant que els elements de prova que hi ha són suficients per fonamentar la condemna de Izquierdo.
Observa a aquest respecte, que els fets han estat relatats de manera molt detallada per la víctima, que ha mantingut les seves declaracions durant tot el curs de la instrucció del sumari i les ha reiterat a la vista oral, i que les referides declaracions estant avalades pel testimoniatge del Sr. M. i el peritatge del Araujo.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que el Tribunal de Corts ha assenyalat exactament que en matèria de prova en els delictes d'àmbit d'intimitat, és habitual disposar com a proves directes les versions de la víctima i de l'acusat, que són normalment contradictòries. Que per raó de la llibertat de la prova, l'adagi "testis unus testis nullus" no és aplicable. Que de tota manera el testimoni de la víctima ha de tenir eficàcia suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència sempre i quant no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat.
Aquest testimoni haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal, tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat envers l'acusat, que pugui comprometre la seva credibilitat, la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminadora, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions, l'existència d'elements objectius o de testimonis de terceres persones que reforcin les declaracions de la víctima.
Que una solució contrària conduiria a assegurar la impunitat a la quasi totalitat dels delinqüents sexuals.
II.-CONSIDERANT: Que en aquest cas concret Serra ha relatat de manera precisa, circumstàncies, i ha reiterat davant el Servei de Policia, el Batlle instructor i en el curs de la vista oral, els tocaments practicats sobre la seva persona, i contra la seva voluntat, per part de Izquierdo mentre es trobava psicològicament i físicament afeblida per un estat d'embriaguesa degut a la consumició de vàries begudes alcohòliques que ella no té per costum prendre. Que les investigacions realitzades en el curs de la instrucció no posen en evidència cap motiu per part de Serra de denunciar, amb mentides, una agressió sexual que implica l'inici d'un procés, amb evidència penós per la denunciant, la qual no va estar en condicions d'expressar-se oralment davant la Policia i va fer per escrit la seva primera declaració.
De l'examen psiquiàtric de la víctima, el Araujo, no va posar de relleu cap antecedent psiquiàtric o desordres psíquics anteriors als fets ocorreguts el 21 de setembre de 2002, susceptibles de posar en dubte la credibilitat de Serra. Per contra el perit constata símptomes d'un trastorn per estrès post-traumàtic demostrat, en relació amb els abusos deshonestos patits. És important posar de relleu que el trastorn descrit no té solament conseqüències psíquiques, de les quals el processat objecta que no són verificables, sinó conseqüències socials i econòmiques consistents en una situació de manca de feina i de disponibilitat econòmica degut al "fenomen de rebuig del contacte social".
La versió del processat, segons la qual Serra ha inventat denunciar una agressió per no revelar el seu comportament al seu company no és per tant creïble donat que ella es troba sense treball, sense revinguts i sense cobertura social.
D'altra part el testimoni Esteban ha confirmat el dia de la vista oral, les seves declaracions davant la Policia o del Batlle instructor, és a dir que Serra apartava la seva cara quan l'acusat volia petonejar-la. Aquest element permet igualment descarta la hipòtesi, avançada per Izquierdo davant aquesta Sala Penal, d'un consentiment de la víctima.
A més a més Vaquero, nuvi de Serra, que no te cap interès a fer declaracions mentideres sobre aquest punt, va relatar en el curs de la vista oral "la cara espantada" que presentava aquella, que havia plorat, quan ell la va trobar al carrer vers les 4 o 5 hores de la matinada, i el canvi de comportament d'Serra a partir d'aquell moment, precisant que no va voler sortir de casa durant dos mesos.
Finalment i contràriament a la víctima, Izquierdo ha variat en les seves declaracions. Havent negat tot al llarg del procés i fins al moment de la vista davant el Tribunal de Corts haver tingut el més mínim contacte físic amb Serra. Ha reconegut davant aquesta Sala Penal, per l'intermediari del seu Lletrat, "petons i jocs de mans" consentits per Serra, la qual únicament s'hauria negat a practicar-li una fel.lació, i ha explicat el caràcter mentider de les seves declaracions inicials per la por que tenia de la seva esposa, amb la qual continua vivint a l'hora actual.
Izquierdo reconeix doncs la materialitat dels seus actes i l'absència de consentiment de la víctima està abundantment demostrada pels elements que s'han exposat.
III.-CONSIDERANT: Que la pena pronunciada per la sentència recorreguda està adaptada a la gravetat particular dels fets.
Pel que respecta la responsabilitat civil, la suma de 10.000.- euros atorgada a la víctima correspon a l'exacta avaluació del perjudici psicològic sofert per aquella, i de les seves conseqüències econòmiques i socials tal com ho descriu el Araujo.
IV.-CONSIDERANT: En aquestes condicions la sentència ha de ser confirmada íntegrament.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Izquierdo.
2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 23 de febrer de 2005 en la causa 190-2/02.
3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.