SENTÈNCIA 21-05 DE 16 DE JUNY DE 2005 Ponent M.I.: Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 17 de novembre de 2004, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a Gaya, com autor responsable d'un delicte major d'introducció de droga tòxica, haixix en petita quantitat i d'un delicte menor de desobediència als Agents de l'Autoritat amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència i atenuant de ser menor de 21 anys, a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, UN ANY FERM i la resta condicional qualificada a justificar ocupació laboral, multa de MIL EUROS i el pagament de les despeses processals causades. No hi ha lloc d'exigir responsabilitat civil. Procedeixi's a la destrucció de la droga incautada." II.-RESULTANT: Que el precedent fallo transcrit té com a premissa fàctica la següent narració de fets provats descrits en el primer Resultant de la sentència: "que el processat Gaya, nascut el 12 de gener de 1982, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, fou controlat el dia 6 de gener de 2003, vers les 17'30 hores, a la frontera del Riu Runer, quan entrava al Principat, conduint el vehicle marca Seat Ibiza, matrícula XXXX, sent requerit per l'Agent de Policia amb carnet professional 203, per a que estacionés al marge dret de la calçada, ço que el processat efectuà en un primer moment per a tot seguit accelerar, fugint del lloc a gran velocitat, fent xisclar les rodes i marxant en direcció vers la vila de Sant Julià de Lòria. L'acusat Gaya fou controlat instants més tard aproximadament a un quilòmetre de distancia després d'haver tingut un accident de circulació, efectuant el Servei de Policia una perquisició al vehicle referenciat amb l'ajut d'un gos ensinistrat, trobant-se dins d'un forat del maleter, una bossa de plàstic contenint quatre plaques de producte estupefaent haixix d'un pes de 200, 102'6, 90 i 101'5 grams respectivament, fent un pes total de 494'1 grams que havia adquirit a Barcelona pel preu de 1.000 Euros." III.-RESULTANT: Que notificada a les parts s'interposà recurs d'apel·lació per part de la representació del processat Gaya, al·legant-se els següents motius d'impugnació: la disconformitat de la defensa amb la sentència es concreta en la pena imposada, que considera excessiva i desproporcionada. La pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal la considera també exagerada i desproporcionada, segons ja manifestà en el tràmit corresponent del judici oral. I si bé el Tribunal rebaixà la pena demanada per la Fiscalia, imposant dos anys en lloc dels tres sol·licitats, amb un any de presó ferma, aquesta pena li ha continuat semblant desproporcionada, sobre tot en el que es refereix a l'any de compliment com a presó ferma. Invoca el principi de proporcionalitat de les penes, que té cabuda dintre de l'article 53 del Codi Penal i és aplicat habitualment pels Tribunals andorrans, transcrivint en recolzament de la seva tesi un paràgraf de la sentència del Tribunal de Corts de 3 de febrer de 1993. El recurrent assenyala que en cap moment ha tingut la intenció de comerciar amb l'haixix que havia adquirit per encàrrec d'una tercera persona "per tal de guanyar-se uns diners" i que des de que obtingué la llibertat porta una vida honrada i treballadora, gaudint d'una feina estable en una empresa en la que treballa com a electricista, vivint amb la seva mare la qual depèn econòmicament dels seu treball. Al·lega que són aquests elements o circumstàncies que la sentència no ha apreciat i que considera són importants. Es reconeix en el recurs que el processat té antecedents penals, però que tampoc justifiquen la imposició d'una pena tan greu, perquè es tracta de fets comesos quan el processat era molt jove, en una edat donada a la inconsciència i a la immaduresa. En l'actualitat, el processat és una persona amb arrels al país i en cap moment ha tractat de sostreure's a l'acció de la justícia, compareixent davant la Batllia i davant el Tribunal sempre que ha estat requerit a l'efecte, havent estat privat de llibertat pels fets d'aquesta causa durant 6 mesos. La estabilitat personal i laboral del processat es veuria truncada pel fet de tenir que ingressar de nou en el Centre Penitenciari. Conclogué sol·licitant que s'estimi el recurs i es revoqui parcialment la sentència en el sentit d'imposar al processat la pena de dos anys dels quals la pena de presó ferma sigui la que ja ha complert durant la tramitació de la causa, quedant la resta de la pena com a pena condicional. IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal comparegué i s'oposà al recurs, considerant que la pena imposada no és desproporcionada, sent aquest l'únic motiu d'impugnació de la sentència. En contra del que sosté el recurrent, la pena de dos anys de presó, per fets pels quals el Codi Penal permet sancionar amb penes de fins a cinc anys, no pot considerar-se excessiva ni desproporcionada. A més a més, l'any de presó ferma, quedant la resta com a pena condicional qualificada a la justificació d'ocupació laboral regular, és pena proporcionada per a un processat que ha estat condemnat cinc vegades amb anterioritat. V.-RESULTANT: Que conclosa la tramitació del rotlle, s'assenyalà dia i hora per a la vista del recurs, moment en el qual la representació del processat recurrent i el Ministeri Fiscal exposaren els seus contraposats punts de vista, insistint en els seus arguments, quedant el recurs vist per a dictar sentència, la qual té els següents, FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que com en resulta dels antecedents, el recurs no ataca la sentència ni en la seva fonamentació fàctica ni jurídica, acceptant els fets i la seva tipificació i es limita a plantejar que la pena imposada és excessiva i desproporcionada, ateses les circumstàncies del processat, que han quedat resumides. Per a resoldre la petició s'han de ponderar els següents fets, que resulten de la sentència i que no han estat impugnats: a) el Ministeri Fiscal havia sol·licitat en les seves conclusions la pena de quatre anys de presó, part condicional, i una multa de 1.800 euros; en l'acte del judici modificà les seves conclusions i sol·licità la pena de tres anys de presó ferma i un any de presó condicional, qualificada a la obligació de justificar ocupació laboral regular; b) la defensa del processat sol·licità una pena no superior a un any i mig de presó, amb sis mesos de presó ferma i multa de 600 euros; c) la sentència reduí la petició del Ministeri Fiscal i imposà la pena de dos anys de presó, dels quals un any de presó ferma i la resta condicional qualificada a justificar ocupació laboral, així com multa de 1.000 euros; d) l'acusació formulada -i la condemna- ha estat per dos delictes, un (major) d'introducció de droga tòxica (haixix) i altre (menor) de desobediència als agents de l'autoritat, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència i l'atenuant de ser el processat menor de 21 anys quan cometé els fets; e) els fets descrits en la narració de la sentència acrediten que el processat, amb antecedents penals, fou controlat en la frontera del riu Runer, quan entrava al Principat amb el vehicle que conduïa i que quan l'Agent de Policia el requerí per a que s'estacionés en el punt indicat de la carretera, el processat, que inicialment es parà, accelerà per a fugir del lloc a gran velocitat, "fent xisclar les rodes", dirigint-se a Sant Julià de Lòria; f) el processat tornà a ser controlat més tard a un quilòmetre de distància, després d'haver tingut un accident de circulació, i en la perquisició que la Policia realitzà en el seu vehicle, amb l'ajuda d'un gos ensinistrat, trobaren dintre d'un forat en el maleter, una bossa de plàstic que contenia quatre plaques del citat producte estupefaent (adquirit a Barcelona per un preu de mil euros), quin pes total fou de 494 grams; g) el processat, per raó d'aquesta causa, ha estat privat de llibertat durant un termini de sis mesos, segons es reconeix expressament en el recurs. II.-CONSIDERANT: Que la ponderació de les circumstàncies referides en el Considerant anterior porten a la conclusió que la pena d'un any de presó ferma imposada en la sentència (que en realitat quedarà limitada a la meitat una vegada descomptat el temps de presó provisional), no resulta en aquest cas una pena excessiva ni desproporcionada. La introducció clandestina de la droga tòxica té importància penal, sent considerat com un delicte major. A això s'hi suma l'actitud del processat que al ser controlat per la Policia es donà a la fuga, sent necessari que la Policia iniciés una persecució per a lograr detenir- lo més tard en un altre lloc. La droga estava oculta i solament pogué ser descoberta amb l'ajuda d'un gos ensinistrat. La quantitat de droga ocupada és suficientment important i consta que no era pel seu propi consum sinó per a comerciar, revenent-la a altres consumidors. El processat, malgrat la seva edat jove, és multireincident. Sota el punt de vista de la legalitat la pena que assenyala el Codi Penal podria arribar fins als cinc anys de presó, havent ajustat l'acusació la seva petició de pena en funció de les circumstàncies dels fets demostrades en el judici, tenint en compte precisament les circumstàncies objectives i subjectives. Aquestes raons porten a la Sala a considerar ajustada a Llei i proporcionada als fets i a les circumstàncies de l'autor la pena imposada en la sentència, cosa per la qual el recurs ha de ser desestimat i la sentència confirmada. III.-CONSIDERANT: Que, desestimat el recurs procedeix declarar les costes del mateix a càrrec del recurrent. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Gaya. 2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de novembre de 2004 en la causa 003-5/03. 3.- Imposar al recurrent el pagament de les costes processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE