SENTÈNCIA 03-05 DE 17 DE FEBRER DE 2005 Ponent M.I.: Sra. Marie Conte ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: Que per sentència de data 11 de juliol de 1979, el Tribunal de Corts va condemnar en rebel·lia a Canales a la pena de 4 anys de presó per un delicte de violació i a la pena de 4 mesos de presó per un altre delicte d'abusos deshonestos, i a l'expulsió del territori Andorrà. Que per sentència de data 02 de desembre de 1988, el Tribunal de Corts va estimar en part el recurs de revisió del condemnat deixant sense efecte la condemna de 4 mesos de presó pel delicte d'abusos deshonestos i confirmant les demés penes i pronunciaments accessoris pel delicte de violació. Que, per Aute de data 15 de setembre de 2004, el Tribunal de Corts va acordar : constatar la prescripció de la pena imposada a Canales i deixar per tant sense efecte l'ordre de recerca i detenció de l'interessat. no donar lloc a la prescripció de la pena d'expulsió definitiva del Principat imposada en la mateixa causa, "encara que el condemnat podrà demanar suspensions puntuals i justificades de la mateixa per a personar-se al Principat". II.- RESULTANT: Que interposa recurs d'apel·lació; el lletrat Garzón, actuant en nom de Canales, el qual sol·licita la revocació parcial de l'esmentat Aute en el sentit de declarar la prescripció de la pena d'expulsió imposada l'any 1979. Invoca en primer lloc el caràcter accessori de la pena d'expulsió que en resulta d'una part segons la sentència de l'11 de juliol de 1979 que no en precisa la durada, d'altra part de les disposicions de l'art. 67 de l'actual Codi Penal que s'han d'aplicar al cas com a més favorables. Fa valer, en la hipòtesi que el caràcter accessori de la pena d'expulsió no fos admès, que una pena, que seria perpètua, s'oposaria al principi de la lliure circulació reconegut per la Constitució i la Declaració Europea dels Drets de l'Home, i estaria en contradicció amb la funció reinsertadora de la pena. Assenyala finalment que el principi de l'autoritat de cosa jutjada, resultant de l'Aute del Tribunal de Corts de març de 1995 no s'aplica en aquest cas. III.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal compareix, oposant-se al recurs en base a les següents argumentacions : la qüestió plantejada fou resolta en grau de suplica per Aute del Tribunal de Corts de data 02 de març de 1995. el recurs de suplicació interposat per Canales ha estat declarat desert mitjançant Aute d'aquesta Sala Penal de data 29 de juny de 1995. la resolució impugnada esdevingué ferma sense que pugui ésser novament revisada. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: Que les decisions jurisdiccionals que resolen sobre les demandes presentades pels condemnats han de ser apartades de certes mesures pronunciades per la sentència condemnatòria i no poden ser revestides de l'autoritat de cosa jutjada, amb l'objectiu com és en el cas concret, de veure constatar la prescripció de la pena, ço que conduiria, amb evidència, a congelar una situació al dia de l'examen de la primera demanda, i no permetria al jutge tenir compte de l'evolució del condemnat, dels seus esforços de reinserció o, en matèria de prescripció, del pas del temps. II.- CONSIDERANT: Que segons les disposicions de l'article 59 del CP, les penes imposades per la comissió de delictes majors prescriuen als quinze anys de la notificació o de la publicació de la sentència ferma. Que de fet el caràcter accessori o principal de la pena d'expulsió és indiferent en quant al problema de la prescripció, advertint que l'execució de la pena n'interromp la seva prescripció. Que en aquest cas no s'ha precisat la data d'execució de la pena d'expulsió, convenint constatar, a més a més, que la decisió que ha pronunciat l'expulsió no ha precisat si aquesta mesura era definitiva o temporal, i en aquesta hipòtesi, quina n'era la durada. Per tant hi ha lloc de considerar, en interès del condemnat, que la pena d'expulsió no era executable i que al dia d'avui, sigui prescrita, sigui executada, s'ha de considerar amb el mateix títol que la pena de presó pronunciada per la sentència d'11 de juliol de 1979 confirmada per la sentència de 2 de desembre de 1988. III.- CONSIDERANT: Que en aquestes condicions l'aute de data 15 de setembre de 2004 ha de ser parcialment revocat. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per Canales. 2.- Revocar parcialment l'Aute dictat pel Tribunal de Corts amb data 15 de setembre de 2004, en el sentit de declarar la prescripció de la pena d'expulsió imposada a Canales. 3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE