Résumé

# STSJAD 69/2006 (Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, 25 octobre 2006) > Décision commentée : STSJAD 69/2006, ECLI:AD:TSJADAD:2006:69 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) *Note de référence : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la citation ci-dessus reprend le numéro ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral.* ## Faits et procédure Un salarié, M. Farré, a été victime d'un accident du travail ayant laissé une séquelle au poignet droit, dominant chez lui. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) lui a attribué un taux d'incapacité permanente partielle (IPP) de 5 %, décision confirmée sur recours gracieux. M. Farré soutenait que son taux devait être de 15 %. Saisi du litige, le Tribunal de Batlles, par jugement du 3 avril 2006, a estimé partiellement la demande et reconnu à l'intéressé le droit à une pension d'invalidité pour accident du travail correspondant à une minoration totale de 10 %. La CASS et M. Farré ont interjeté appel devant le Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa (recours n° 62/06). La CASS invoquait une appréciation erronée du rapport d'expertise médicale et une mauvaise évaluation de la pathologie, au regard de la Guia Barem de Padovani, qui retiendrait un taux de 5 %. M. Farré faisait valoir que la rigidité de son poignet relevait de la catégorie des « rigidités sévères en extension sans atteinte de la pronosupination », soit un taux de 15 % pour un membre dominant. Les éléments médicaux versés au dossier divergeaient. L'assesseur médical de la CASS retenait la rubrique « rigidité articulaire du poignet, rigidités légères avec mouvements conservés dans le secteur favorable », soit 5 %. L'expert désigné par le juge de première instance estimait qu'il s'agissait d'une rigidité particulière du poignet dominant, qui ne pouvait être qualifiée de légère puisqu'elle affectait 50 % de la mobilité articulaire, sans pouvoir non plus être tenue pour importante, et proposait un IPP de 10 %. Le médecin traitant décrivait un poignet douloureux, déficitaire en force, avec limitation de la flexion et de l'extension, et évaluait la séquelle à 15 % selon le barème. ## Question de droit La question posée à la juridiction d'appel était, en substance, de déterminer le taux d'IPP applicable à une séquelle de rigidité du poignet dominant lorsque les rapports d'expertise divergent quant à la qualification de la rigidité au regard de la Guia Barem de Padovani. Plus précisément, il s'agissait de savoir : - si le juge est lié par les conclusions des experts médicaux ; - si le barème doit être appliqué littéralement ; - à quelle méthode d'évaluation le juge peut recourir lorsque la séquelle ne rentre exactement dans aucune des catégories prévues. ## Solution et dispositif Le Tribunal rejette les deux appels et confirme le jugement entrepris. Son raisonnement repose sur trois propositions : 1. **Force probante des expertises.** « Com ja ha jutjat varies vegades aquesta Sala, els informes dels perits no vinculen el Tribunal, però si constitueixen un element important d'informació » (fondement Quart). Les rapports d'experts ne lient donc pas le juge, mais constituent un élément d'information important. 2. **Statut du barème.** La Guia Barem de Padovani est qualifiée d'« élément de référence essentiel » dans l'appréciation des pourcentages d'IPP. Toutefois, « el jutge no està obligat a aplicar literalment els elements que figuren en aquesta guia » (fondement Quart). Le barème guide l'appréciation sans lier le juge. 3. **Méthode d'évaluation.** Le Tribunal retient qu'il est « equitatiu » de fixer le taux à 10 %, celui-ci se situant, selon la décision de première instance reprise par la Cour, « à mi-chemin entre les rigidités légères (10 points) et les rigidités plus importantes en extension (15 points) ». La solution procède ainsi d'une appréciation d'équité fondée sur le diagnostic des experts, et non d'une application mécanique d

SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat una sentència en relació amb un recurs d'apel·lació presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i el Sr. Farré sobre la quantia de la pensió d'invalidesa per accident de treball. El Sr. Farré havia reclamat una pensió del 15% mentre que la CASS havia atribuït una minva del 5%. El Tribunal de Batlles havia estimat parcialment la demanda i havia reconegut el dret del Sr. Farré a una pensió del 10%. El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat els recursos d'apel·lació i ha confirmat la sentència del Tribunal de Batlles, reconeixent el dret del Sr. Farré a una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a una minva total del 10%. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: SS-0034-1/05 TSA: 30/06 S E N T È N C I A NÚM. 62-2006 PARTS: Apel·lant-ada: CASS Representant: Álvarez Advocat: Bonet Apel·lant-ada: Farré Representant: en nom propi Advocat : Morell COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 25 d'octubre de 2006 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0034-1/05. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- El Sr. Farré va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 22 de juny del 2005, confirmant en alçada la decisió del 20 d'abril anterior sol·licitant que es deixés sense efecte l'acte impugnat i la declaració del seu dret a gaudir d'una pensió d'invalidesa per accident de treball del 15 %. 2.- En la sentència del 3 d'abril del 2006, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda i ha reconegut el dret de l'agent a beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a un minva total de 10 %. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 19 de maig del 2006, la CASS manifesta principalment que: -la sentencia apel·lada no valora correctament el peritatge mèdic de l'assessoria mèdica de la CASS i el peritatge mèdic valora incorrectament la patologia que presenta l'assegurat: el percentatge de minva que recull la Guia Barem de Padovani és del 5 %. En la seva contesta al recurs d'apel·lació de data 12 de juny de 2006, la CASS manifesta que segons l'acord de l'informe mèdic de l'Assessoria Mèdica de la CASS i el peritatge mèdic del Servei de Medicina Forense presentat en vers el canell no poden ser valorades en un percentatge de minva del 15 % : La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 5 de juliol de 2006 i contesta la demanda de pagament de les costes judicials. 4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 23 de maig del 2006, el Sr. Farré manifesta principalment que: -segons la Guia Barem de Padovani, la minva es del 15 % « Rigidesa severa en extensió sense dany de la prono-supinació », dominant en el seu cas perquè es dretà. En la seva contesta al recurs d'apel·lació de data 9 de juny del 2006, el Sr. Farré precisa que de cap manera es poden qualificar de lleugeres les rigideses que presenta el seu canell dret; en conseqüència, no es d'aplicació l'apartat previst per la Guia Barem de Padovani i aplicat per la CASS. El Sr. Farré ha confirmat el seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 29 de juny del 2006 i demana el pagament de les costes judicials. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El Sr. Farré ha sofert un accident de treball i la CASS li ha atribuït una minva d'un 5 % ( resolució del 28 de juny el 2005 confirmant en alçada la decisió del 20 d'abril anterior). El Sr. Farré manifesta que la seva minva és d'un 15 %. Tercer .- En aquest cas, convé de fer referència als diferents documents mèdics a fi de poder resoldre el litigi. Segons l'assessoria mèdica de la CASS (l' informe del 13 de juny de 2005, foli 82), correspon al Sr. Farré la rúbrica següent de la Guia Barem de Padovani: «Rigidesa articular del puny. Rigideses lleugeres amb moviments conservats en el sector favorable » : 5 %. Segons el perit nomenat pel Batlle, «es tractaria d'una rigidesa particular del canell dominant, que no pot considerar-se com a lleu ja que implica el 50 % de la mobilitat articular; tanmateix, tampoc es pot considerar una rigidesa important amb extensió o en flexió, i es proposa un IPP del 10 % » (veure foli 96). Segons el metge que el tracte, el Sr. Farré presenta com a seqüela del seu accident de treball « un canell dolorós, amb manca de força i amb limitació de la flexió i extensió amb pronosupinacio conservada » ( 15 % segons Bareme de Padovani),veure foli 13. Quart.- Com ja ha jutjat varies vegades aquesta Sala, els informes dels perits no vinculen el Tribunal, però si constitueixen un element importat d'informació. L'essencial del present litigi consisteix en l'apreciació de la naturalesa de les seqüeles presentades per l'interessat. Referent a la Guia Barem de Padovani, es tracta de saber si l'interessat presenta « rigideses lleugeres » o bé «rigideses severes » (veure pàgina 91). Aquesta apreciació necessita determinades matitzacions, ja que segons l'informe dels perits mèdics nomenats per la Batllia (veure fonament Tercer), no es pot considerar com a lleu (que comportaria una minva del 5 %) ni tampoc es pot considerar una rigidesa important (que tractant-se del canell dret suposaria una minva del 15 % per a un dretà). Convé de remarcar que la Guia Barem de Padovani constitueix un element de referència essencial en l'apreciació dels percentatges de l'IPP. Així i tot, el jutge no està obligat a aplicar literalment els elements que figuren en aquesta guia. En el cas particular, tenint en compte el diagnòstic presentat pels perits, és equitatiu, com ha jutjat el Batlle, de fixar una minva del 10 %, que com ha remarcat la sentència recorreguda, « es troba a mig camí entre les rigideses lleus (10 punts ) i les rigideses més importants en extensió ( 15 punts) ». Cinquè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar els recursos d'apel·lació presentats per la CASS i pel Sr. Farré Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i reconèixer el dret de l'agent a beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a un minva total del 10 % Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.