STSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2006 - ROJ: STSJAD 78/2006
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 juillet 2006
Numéro55/06
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 78/2006, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 25 juillet 2006
> Décision commentée : STSJAD 78/2006 (ECLI:AD:TSJADAD:2006:78) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La requérante, Mme Giner, bénéficiait d'un arrêt de travail pour maladie. Par deux décisions des 22 décembre 2004 et 19 janvier 2005, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a prononcé sa remise au travail, c'est-à-dire la fin de la prise en charge au titre de l'incapacité temporaire, avec effet au 3 janvier 2005.
Saisie par l'intéressée, la Secció Administrativa de la Batllia a, par sentence du 24 octobre 2005, annulé ces décisions et déclaré son droit à être replacée en situation d'arrêt maladie à compter du 3 janvier 2005.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que les lésions de l'assurée étaient stabilisées, qu'elle ne suivait plus de traitement médical et qu'elle pouvait donc reprendre son activité professionnelle, de sorte que le maintien en arrêt maladie n'était pas justifié. L'intéressée a demandé la confirmation intégrale du jugement, en s'appuyant notamment sur le rapport d'expertise du Service de médecine légale (Servei de Medicina Forense), qui concluait à l'absence de stabilisation de ses lésions.
Les parties ont été dispensées de plaidoirie orale au profit d'une procédure écrite de conclusions. Le recours a été examiné par la Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, la composition comprenant MM. Bernard Plagnet (président), Lluís Saura Lluvia et Albert Andrés Pereira (rapporteur). Le numéro de recours est le 55/06 (affaire TSA 69/05).
## Question de droit
La juridiction devait trancher trois questions :
1. **La compétence** de la Sala Administrativa pour connaître de l'appel, au regard de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
2. **Le bien-fondé de la remise au travail** prononcée au 3 janvier 2005, c'est-à-dire si les conditions de cessation des prestations de maladie posées par l'article 24 du Reglament Tècnic de la CASS étaient réunies, et si l'hypothèse d'une invalidité consolidée (article 28 du même Règlement) pouvait être invoquée.
3. **La recevabilité d'une preuve nouvelle** en appel : le rapport d'assessoria médicale de la CASS joint au recours pouvait-il être pris en considération au regard de l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal ?
## Solution et dispositif
Sur la compétence, le Tribunal se fonde sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Just
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2006 - ROJ: STSJAD 78/2006
STSJAD 78/2006, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 25 juillet 2006
La requérante, Mme Giner, bénéficiait d'un arrêt de travail pour maladie. Par deux décisions des 22 décembre 2004 et 19 janvier 2005, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a prononcé sa remise au travail, c'est-à-dire la fin de la prise en charge au titre de l'incapacité temporaire, avec effet au 3 janvier 2005.
Saisie par l'intéressée, la Secció Administrativa de la Batllia a, par sentence du 24 octobre 2005, annulé ces décisions et déclaré son droit à être replacée en situation d'arrêt maladie à compter du 3 janvier 2005.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que les lésions de l'assurée étaient stabilisées, qu'elle ne suivait plus de traitement médical et qu'elle pouvait donc reprendre son activité professionnelle, de sorte que le maintien en arrêt maladie n'était pas justifié. L'intéressée a demandé la confirmation intégrale du jugement, en s'appuyant notamment sur le rapport d'expertise du Service de médecine légale (Servei de Medicina Forense), qui concluait à l'absence de stabilisation de ses lésions.
Les parties ont été dispensées de plaidoirie orale au profit d'une procédure écrite de conclusions. Le recours a été examiné par la Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, la composition comprenant MM. Bernard Plagnet (président), Lluís Saura Lluvia et Albert Andrés Pereira (rapporteur). Le numéro de recours est le 55/06 (affaire TSA 69/05).
Question de droit
La juridiction devait trancher trois questions :
La compétence de la Sala Administrativa pour connaître de l'appel, au regard de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Le bien-fondé de la remise au travail prononcée au 3 janvier 2005, c'est-à-dire si les conditions de cessation des prestations de maladie posées par l'article 24 du Reglament Tècnic de la CASS étaient réunies, et si l'hypothèse d'une invalidité consolidée (article 28 du même Règlement) pouvait être invoquée.
La recevabilité d'une preuve nouvelle en appel : le rapport d'assessoria médicale de la CASS joint au recours pouvait-il être pris en considération au regard de l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal ?
Solution et dispositif
Sur la compétence, le Tribunal se fonde sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Just
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0016-1/2005 TSA: 69/05
S E N T È N C I A NÚM. 55-2006
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Querol
Advocat: Jover
Apel·lada: Giner
Representant: en nom propi
Advocat : Gálvez
A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de juliol de 2006
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0016-1/05.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 55/06 — Décision commentée
1r.- La sentència de 24 d'octubre de 2005 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada per la Sra. Giner contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 22 de desembre de 2004 i 19 de gener de 2005 i declarant el dret de la interessada a ser reposada en la situació de baixa mèdica amb efectes des del 3 de gener de 2005.
2n.- La representació de la C.A.S.S. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en què les lesions que patia la interessada estaven estabilitzades, aquella no seguia cap tractament mèdic i, en conseqüència, podia reprendre la seva activitat laboral, de manera que resulta improcedent reposar-la en la situació de baixa mèdica.
3r.- La representació de l'agent va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta conté una adequada valoració de les proves practicades i, de forma singular, de l'informe pericial del Servei de Medicina Forense, que posa de relleu que les seves lesions no estaven estabilitzades.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la C.A.S.S. amb efectes del dia 3 de gener de 2005, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten de l'article 24 del Reglament Tècnic, el qual disposa que les prestacions s'acordaran per a cada malaltia durant sis mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que la prolongació de les mateixes s'atorgarà per successius períodes de sis mesos, renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica, reservant-se la C.A.S.S. el dret d'efectuar prèviament tot control que jutgi necessari. D'altra banda, el mateix precepte contempla la possibilitat de prorrogar durant un altre any les prestacions de reembossament, en el cas de que sembli que pot obtenir- se d'aquesta forma el guariment de l'interessat.
D'això en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.
Per contra, quan es tracta de seqüel·les consolidades o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions de l'assegurança malaltia, i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys dos terços, tal i com ho disposen els articles 28 del Reglament Tècnic i 1r. del Reglament d'aplicació nº 18.
Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'informe pericial emès pel Servei de Medicina Forense en el període probatori de la primera instància conclou que l'agent pateix una lumbàlgia crònica amb irradiació ciàtica predominant a nivell de la cama esquerra, i que les lesions no estan consolidades, tot i que poden tenir fases agudes i fases de reminiscència, de manera que l'única solució definitiva seria una intervenció quirúrgica. Com resulta igualment de les actuacions, aquest tractament quirúrgic es va dur a terme finalment els dies 2 i 7 de setembre de 2005.
Aquestes conclusions, que s'han vist confirmades pel mateix fet de la intervenció quirúrgica a què es va haver de sotmetre posteriorment la interessada, posen de relleu que les lesions no estaven estabilitzades i que, en conseqüència, no procedia donar-la d'alta, tal i com ho ha conclòs la sentència apel·lada. Encara que el mateix informe pericial contempla la possibilitat de què l'agent treballi durant curts períodes de temps, en les fases de reminiscència, abans de patir una nova recaiguda, això no contradiu les anteriors conclusions, ja que la dada rellevant no és altra que la manca de consolidació de les lesions, que estaven pendents de la intervenció quirúrgica ulterior.
D'altra banda, l'informe de l'assessoria mèdica de la C.A.S.S. que s'acompanya al recurs d'apel·lació no es pot prendre en consideració en aquest tràmit, atès que no es dóna cap de les circumstàncies que justifiquen la pràctica de proves en segona instància, segons el que disposa l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa.
En conseqüència, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirma íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 24 d'octubre de 2005 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.