SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia que havia anul·lat les resolucions de la CASS i havia declarat el dret de la Sra. Giner a ser reposada en la situació de baixa mèdica amb efectes des del 3 de gener de 2005. El tribunal ha confirmat la sentència apel·lada, basant-se en l'informe pericial del Servei de Medicina Forense que indicava que les lesions de la Sra. Giner no estaven estabilitzades i que requeria una intervenció quirúrgica, la qual es va realitzar posteriorment. El tribunal ha considerat que la CASS no havia demostrat que les lesions estiguessin consolidades i que, per tant, no procedia donar-la d'alta. La sentència és ferma i executiva. Sentència Magistrats Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: SS-0016-1/2005 TSA: 69/05 S E N T È N C I A NÚM. 55-2006 PARTS: Apel·lant: CASS Representant: Querol Advocat: Jover Apel·lada: Giner Representant: en nom propi Advocat : Gálvez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de juliol de 2006 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0016-1/05. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1r.- La sentència de 24 d'octubre de 2005 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada per la Sra. Giner contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 22 de desembre de 2004 i 19 de gener de 2005 i declarant el dret de la interessada a ser reposada en la situació de baixa mèdica amb efectes des del 3 de gener de 2005. 2n.- La representació de la C.A.S.S. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en què les lesions que patia la interessada estaven estabilitzades, aquella no seguia cap tractament mèdic i, en conseqüència, podia reprendre la seva activitat laboral, de manera que resulta improcedent reposar-la en la situació de baixa mèdica. 3r.- La representació de l'agent va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta conté una adequada valoració de les proves practicades i, de forma singular, de l'informe pericial del Servei de Medicina Forense, que posa de relleu que les seves lesions no estaven estabilitzades. 4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la C.A.S.S. amb efectes del dia 3 de gener de 2005, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten de l'article 24 del Reglament Tècnic, el qual disposa que les prestacions s'acordaran per a cada malaltia durant sis mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que la prolongació de les mateixes s'atorgarà per successius períodes de sis mesos, renovables fins a l'expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica, reservant-se la C.A.S.S. el dret d'efectuar prèviament tot control que jutgi necessari. D'altra banda, el mateix precepte contempla la possibilitat de prorrogar durant un altre any les prestacions de reembossament, en el cas de que sembli que pot obtenir- se d'aquesta forma el guariment de l'interessat. D'això en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat. Per contra, quan es tracta de seqüel·les consolidades o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions de l'assegurança malaltia, i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys dos terços, tal i com ho disposen els articles 28 del Reglament Tècnic i 1r. del Reglament d'aplicació nº 18. Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'informe pericial emès pel Servei de Medicina Forense en el període probatori de la primera instància conclou que l'agent pateix una lumbàlgia crònica amb irradiació ciàtica predominant a nivell de la cama esquerra, i que les lesions no estan consolidades, tot i que poden tenir fases agudes i fases de reminiscència, de manera que l'única solució definitiva seria una intervenció quirúrgica. Com resulta igualment de les actuacions, aquest tractament quirúrgic es va dur a terme finalment els dies 2 i 7 de setembre de 2005. Aquestes conclusions, que s'han vist confirmades pel mateix fet de la intervenció quirúrgica a què es va haver de sotmetre posteriorment la interessada, posen de relleu que les lesions no estaven estabilitzades i que, en conseqüència, no procedia donar-la d'alta, tal i com ho ha conclòs la sentència apel·lada. Encara que el mateix informe pericial contempla la possibilitat de què l'agent treballi durant curts períodes de temps, en les fases de reminiscència, abans de patir una nova recaiguda, això no contradiu les anteriors conclusions, ja que la dada rellevant no és altra que la manca de consolidació de les lesions, que estaven pendents de la intervenció quirúrgica ulterior. D'altra banda, l'informe de l'assessoria mèdica de la C.A.S.S. que s'acompanya al recurs d'apel·lació no es pot prendre en consideració en aquest tràmit, atès que no es dóna cap de les circumstàncies que justifiquen la pràctica de proves en segona instància, segons el que disposa l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa. En conseqüència, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirma íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: - Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 24 d'octubre de 2005 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE