SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat en un cas relacionat amb la societat Herrera, que havia interposat una demanda contra els "antidumpings" aplicats a la companyia. La societat argumentava que aquests drets no eren establerts per cap organisme oficial andorrà, sinó per la Comunitat Europea, i que no s'havia publicat la informació necessària perquè els administrats poguessin conèixer l'abast de l'aplicabilitat d'aquests drets. El tribunal ha desestimat el recurs d'apel·lació de la societat Herrera i ha confirmat la sentència anterior, argumentant que les estipulacions de l'acord entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d'Andorra són d'aplicació directa a Andorra. A més, el tribunal ha considerat que la publicació de les normes que estableixen els drets en qüestió en el Diari Oficial de la Comunitat Europea és suficient per garantir la seguretat jurídica. Finalment, el tribunal ha decidit no condemnar la societat Herrera al pagament de les despeses de la segona instància. La sentència és ferma i executable. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: AD-0049-2/05 TSA: 84/05 S E N T È N C I A NÚM. 37-06 PARTS: Apel·lant: Herrera Procuradora : Puga Advocat: Ferreras Apel·lada: M.I. GOVERN Procurador: Toll Advocat : Palomo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2006 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0049-2/05. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La societat Herrera va interposar demanda jurisdiccional sol·licitant de declarar la nul·litat de ple dret dels « antidumpings » aplicats a Herrera. 2.- En la sentència de 16 de novembre del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada per Herrera. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 1 de febrer del 2006, la societat Herrera manifesta principalment que: els «antidumpings» no són establerts per part de cap organisme oficial Andorrà sinó que s'estableixen per part de l'organisme competent de la Comunitat Europea i no s'ha publicat la informació necessària que permeti als administrats conèixer l'abast de l'aplicabilitat d'aquells «extraordinaris aranzels duaners». 4.- En la seva contesta de data 3 de març del 2006, el MI Govern manifesta principalment que: els drets antidumping són d'aplicació directa en virtut de l'Acord entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d'Andorra signat el 28 de juny de 1990 i de l'Acord se'n desprèn una obligació per a les parts d'assegurar que en les operacions d'importació dels productes sotmesos a la unió duanera, es liquidin els drets antidumping, que siguin establerts en virtut de la política comercial exterior comuna de la Comunitat. l'establiment de la condició o requisit de la publicació interna es pot considerar com un incompliment de l'Acord de 1990, que podria generar la responsabilitat internacional d'Andorra ». tant la tarifa exterior comuna de la Comunitat Europea com les mesures de política comercial comuna de la Comunitat (entre les que hi figuren els drets antidumping, en virtut de l'article 133 TCE), són plena i directament aplicables a Andorra i que la vigilància del seu compliment és funció de l'Estat andorrà, que realitza a través del Cos de Duana. la finalitat de seguretat jurídica es compleix abastament per la publicació de les normes que estableixen els drets en qüestió en el Diari Oficial de la Comunitat Europea ». 5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- Competència.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- sobre el fons.- Les estipulacions de l'acord entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat de data 28 de juny de 1990 són d'aplicació directa a Andorra. Aquesta conseqüència resulta de les disposicions següents: En primer lloc de les disposicions constitucionals, que dediquen la superioritat del dret internacional sobre el dret intern. Als termes de l'article 3-4 de la Constitució : «Els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i no poden ésser modificats o derogats per les lleis » Les obligacions referents a les autoritats andorranes són igualment previstes pel mateix acord, especialment en els seus articles 2 i 7 (veure Edicte de 6-6-91 pel qual s'ordena la publicació de l'acord en forma d'intercanvi de cartes entre el Principat d'Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, publicat el 14 de juny de 1991). Segons l'article 2 de l'Acord: «S'estableix, entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d'Andorra, una unió duanera pel que fa als productes inclosos en els capítols 25 a 97 del Sistema Harmonitzat, segons les modalitats i condicions que figuren en el títol present». L'article 3 de l'Acord fixa el camp d'aplicació de les mesures a prendre per les autoritats andorranes: «Les disposicions del present títol s'apliquen a: Les mercaderies produïdes en la Comunitat o en el Principat d'Andorra, incloses les que han estat obtingudes, totalment o parcialment, a partir de productes de procedència de països tercers que es troben en lliure pràctica en la Comunitat o en el Principat d'Andorra; Les mercaderies en procedència de països tercers que es troben en lliure pràctica en la Comunitat o en el Principat d'Andorra. 2.- Són considerats com a mercaderies en lliure pràctica en la Comunitat i en el Principat d'Andorra els productes de procedència de països tercers, pels quals s'han dut a terme les formalitats d'importació i han estat recaptats els drets de duana i taxes amb efectes equivalents exigibles, i que no han gaudit d'una restitució total o parcial d'aquests drets o d'aquestes taxes. » L'article 7 precisa les conseqüències concretes que les autoritats andorranes han de posar en la instauració d'aquesta unió duanera: « 1. El Principat d'Andorra adopta amb efectes a partir de l'1 de gener de 1991 pel que fa als productes coberts per la unió duanera: -Les disposicions relatives a les formalitats d'importació aplicades per la Comunitat respecte als països tercers; -Les disposicions legislatives, reglamentàries i administratives que són d'aplicació en matèria duanera en la Comunitat i que són necessàries per al bon funcionament de la unió duanera. Les disposicions incloses en el primer i segon guió són les que es poden aplicar en la versió en vigor en tot moment en la Comunitat. 2.- Les disposicions a les quals es fa referència en el paràgraf 1, segon guió són determinades pel comitè mixt establert a l'article 17. Les modalitats d'aplicació han estat fixades per un Edicte del 25-9- 2003 pel qual es fa pública la decisió núm. 1/2003 del Comitè Mixt CE- Andorra del 3 de setembre del 2003 sobre les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per al bon funcionament de la unió duanera. Segons l'article 3 d'aquell text: «Sense perjudici de les disposicions de l'Acord o de les disposicions específiques d'aquesta Decisió, el Principat d'Andorra adopta, en la data d'entrada en vigor d'aquesta Decisió, les disposicions duaneres necessàries per al bon funcionament de la unió duanera, basades en les disposicions comunitàries per a la classificació de les mercaderies en la nomeclatura combinada, incloses les notes explicatives; les notes explicatives i els avisos de classificació del sistema harmonitzat; les reglamentacions comunitàries per les quals es determinen les condicions d'admissió de determinades mercaderies per a un tractament aranzelari favorable a la importació en funció de la seva naturalesa o de la seva destinació particular. » En aplicació d'aquests principis, les Lleis internes han extret les conseqüències de la instauració d'aquesta unió duanera. Podem citar, especialment, les disposicions del Codi de Duana (Llei 5/2004 del 14 d'abril 2004: BOPA 29 / 2004, pàgina 1315 i seguents.). L'article 1-5-b del Codi disposa «Entre d'altres, les funcions derivades de la pròpia missió del Cos de Duana són les següents....... : b) Vetllar pel compliment dels convenis duaners en els quals Andorra és part contractant i aplicar la normativa que se'n deriva : -Tarifa exterior comuna de la Comunitat Econòmica Europea -Legislació duanera comunitària -Política comercial comuna de la Comunitat Econòmica Europea » L'article 30-3 disposa : « L'aranzel duaner comprèn.... : g) les altres mesures aranzelàries previstes per altres normatives vigents al Principat d'Andorra ». Entre les «altres mesures» figuren sense cap dubte les regles fixades pel reglament comunitari. Resulta d'aquest conjunt de textos que la reglamentació treta de l'Acord instaurant una unió duanera entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d'Andorra són d'aplicació directa sobre el territori del Principat. En conseqüència, com ho ha jutjat la sentència recorreguda: «Així doncs, la posada en lliure pràctica de la mercaderia d'un país tercer entrada en territori de la unió duanera, a través del Principat, havia de comportar necessàriament l'adopció de les taxes i drets equivalents d'aplicació a tot el territori de la unió duanera, tal com s'ha fet » La sentència ha d'ésser confirmada en aquest punt. Tercer.- sobre la publicitat de les normes jurídiques .- La societat recurrent estima que les normes reglamentaries dels drets «antidumping» haurien d'haver estat publicades al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra per poder ser aplicables. Convé recordar els principis relatius a la publicació de les normes jurídiques, abans d'aplicar-les als fets en aquest cas. L'article 3-2 de la Constitució «garanteix els principis de la publicitat de les normes jurídiques». Podem remarcar que aquest article no precisa les formes que ha de seguir la publicació. La única precisió figura en el paràgraf 4 del mateix article 3, que disposa expressament que «els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra». De fet, els acords establerts amb la Comunitat Econòmica Europea han estan publicats al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (veure fonament Segon). No es precisen les modalitats de publicació de les mesures d'aplicació. Endemés, cal aplicar les regles previstes en el silenci dels texts en la matèria. Segons, els principis fonamentals del dret públic, les mesures de publicitat s'han d'adaptar al seu objecte, és a dir, que cal tenir en compte el seu contingut i les persones a les quals s'adrecen. És cert, per exemple, que la publicació dels textos aplicables directament pels particulars no poden ser idèntics a aquelles mesures adreçades al professionals especialitzats en una activitat particular. En aquest cas, aquests models d'aplicació són mesures de caràcter tècnic que s'adrecen als professionals, especialistes en les operacions del comerç internacional. Aquests últims saben perfectament que les disposicions comunitàries s'han d'aplicar en el moment de les operacions efectuades a Andorra (veure fonament segon). En tant que professionals, han de donar-se els mitjans per conèixer els detalls d'aplicació d'aquesta reglamentació. Altrament, la informació en la matèria és fàcil a obtenir actualment, a traves dels mitjans moderns de recerca: veure foli 112, el més recent dels texts aplicables Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Herrera. Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució tàcita del Govern desestimant, per silenci, el recurs d'alçada formulat per la societat Herrera, el 13 d'octubre del 2004 contra la resolució del Ministre de Finances de 15 de setembre del 2004, és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE