Résumé

# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentence n° 18-2006 du 24 avril 2006 (ROJ STSJAD 103/2006 ; ECLI:AD:TSJADAD:2006:103) > Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentence n° 18-2006 du 24 avril 2006, ROJ STSJAD 103/2006 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par une résolution n° 35263/2004 du 17 novembre 2004, le Gouvernement d'Andorre a rejeté le recours administratif formé par M. Daza contre une décision du 28 juillet 2004. Cette décision avait notamment infligé à l'intéressé une sanction pécuniaire de 2 460 euros, relative à une sanction douanière. Le dossier ne précise pas la nature exacte du manquement reproché ni le détail du raisonnement ayant conduit à l'annulation ou au maintien de la sanction (non précisé dans la décision). M. Daza a saisi le Tribunal de Batlles. Par jugement du 30 septembre 2005, cette juridiction a rejeté sa demande « en tous ses termes ». Le requérant a ensuite interjeté appel le 24 novembre 2005, en limitant expressément son recours à la condamnation aux dépens prononcée à son encontre. Le Gouvernement, intimé, a soutenu que l'action était téméraire, dénuée de motif et de fondement. La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, dont le magistrat rapporteur était M. Bernard Plagnet, a été saisie sous le numéro de protocole AD-0135-2/04 et a rendu sa sentence le 24 avril 2006. ## Question de droit La décision pose deux questions liées. La première porte sur la **recevabilité de la demande** : l'expiration du délai de recours entraîne-t-elle l'irrecevabilité de l'action, et le requérant peut-il invoquer une forme d'« antiformalisme » pour s'en affranchir ? La seconde, qui commande la solution sur les dépens, concerne le **caractère téméraire** de la demande. Le juge doit apprécier si l'action était, « en substance », téméraire, au sens du critère retenu par la jurisprudence de la Sala pour l'imposition des dépens. Le litigieux se limite donc à la condamnation aux dépens : le bien-fondé de la sanction douanière n'est pas discuté devant la Cour d'appel (le litige « versa exclusivament sobre la condemna en costes », selon le second fondement). ## Solution et dispositif Le Tribunal rejette l'appel, confirme le jugement de première instance et condamne l'appelant aux dépens. Sur la recevabilité, la Sala rappelle sa jurisprudence constante sel

SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La sentència del Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa, desestima el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Daza contra la sentència del Tribunal de Batlles que li havia imposat una sanció de 2.460 euros i el pagament de les costes. El tribunal considera que la demanda del Sr. Daza és temerària, ja que havia presentat la seva demanda fora de termini i no havia adduït arguments suficients per justificar aquest retard. Per tant, el tribunal confirma la sentència de primera instància i condemna el Sr. Daza al pagament de les costes. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: AD-0135-2/04 S E N T È N C I A NÚM. 18-2006 PARTS: Apel·lant: Daza Procuradora : Girona Advocat: Ferreras Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Badía Advocat : Manzanares COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0135-2/04- En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- El Sr. Daza va interposar recurs contra la resolució del Govern núm. 35263/ 2004 de data 17 de novembre de 2004, confirmant en alçada la decisió del 28 de juliol anterior sol·licitant l'anul·lació de l'acte administratiu impugnat i deixant sense efecte la sanció imposada al demandant de 2.460,-EUR. 2.- En la sentència de 30 de setembre del 2005, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda formulada pel Sr. Daza. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 24 de novembre del 2005, el Sr. Daza manifesta que impugna la sentència concretament pel que fa a la seva decisió de condemnar a la part actora al pagament de les costes. Confirmant la seva demanda en el seu escrit de conclusions de data 24 de gener del 2006. 4.- En la seva contesta de data 14 de desembre del 2005, el MI GOVERN manifesta principalment que l'actuació de la part actora s'ha de considerar com a temerària, actuació sense motiu i sense fonament. Confirma els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 de gener del 2006. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- Competència. El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- El litigi versa exclusivament sobre la condemna en costes. Aquesta Sala ha jutjat que el criteri d'imposició de les costes era la «temeritat» (veure especialment la sentència 95-48 del 19 de desembre de 1995). Convé doncs examinar si, en substància, la demanda és temerària. Tercer.- Aquesta Sala ha jutjat en varies ocasions que l'expiració dels terminis de recurs comporten la inadmissibilitat de la demanda (veure per exemple la sentència n° 97-38 de l'1 d'octubre de 1997 - sentència 2000-47 del 13 de novembre de 2000). És impossible d'admetre la teoria de «l'antiformalisme» mencionada pel recurrent. Al contrari, el formalisme és una des les garanties fonamentals previstes en un Estat de Dret; contribueix, en particular al manteniment de la seguretat jurídica. El mateix demandant ha reconegut en el seu recurs de primera instància que la seva demanda fou presentada fora de termini (veure foli 4). Es limita a invocar la seva nacionalitat belga i el fet que fa pocs mesos que resideix al Principat i lògicament encara no entén el català. Però els seus arguments no són suficients per excloure la temeritat ja que, compte tingut de la jurisprudència constant d'aquesta Sala, recordada anteriorment, evidentment la demanda no podia prosperar. Per tant, es confirma la sentència de primera instància.. D E C I S I Ó El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra decideix Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Daza Segon: Confirmar la sentència recorreguda. Tercer: Condemnar el Sr. Daza al pagament de les costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.