SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos d'apel·lació presentats pel Comú d'Andorra la Vella i la Sra. Nogués contra la sentència número 2005-129, de 7 de novembre de 2005, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles. La sentència original havia desestimat la demanda de la Sra. Nogués, que reclamava la seva reincorporació al Departament de Personal i Recursos Humans o la seva assignació a una plaça de treball similar. El Tribunal Superior de Justícia ha confirmat aquesta decisió, argumentant que la mobilització funcional de la Sra. Nogués a l'Àrea de Circulació estava justificada per raons de servei públic i que no hi havia proves que la decisió administrativa fos aliena al marc jurídic. A més, el Tribunal ha destacat que la Sra. Nogués té l'obligació de complir amb el règim de jornada i horaris establerts, i que la seva disconformitat amb l'horari i la distribució de dies festius i ponts no és una raó vàlida per exigir un canvi de plaça. Finalment, el Tribunal ha decidit que cadascuna de les parts suportarà les despeses processals generades per ella mateixa. Sentència Magistrats Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Núm. de Protocol: AD-074-2/05 S E N T È N C I A NÚM. 35-2006 PARTS: Apel·lant-ada: Nogués Representant: Toll Advocat: Cepeda Apel·lant-ada: HBLE. COMU D'ANDORRA Representant: Vives Advocat : Castillo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de maig de 2006 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-074-2/05. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2005-129, de 7 de novembre, va desestimar la demanda formulada per la Sra. Nogués de que el Comú d'Andorra la Vella la reincorporés en el lloc d'administrativa del Departament de Personal i Recursos Humans o de que subsidiàriament se la nomeni per una plaça de treball de les mateixes característiques que havia realitzat en el Departament de Personal i va declarar ajustada al Dret la resolució del Comú que per silenci desestimava la sol·licitud que havia formulat el 9 de febrer de 2005. 2.- La Sra. V. apel·la la sentència argumentant que no raona les causes per les quals se li va aplicar el mecanisme de mobilitat funcional i que el lloc de treball o se la va assignar, administrativa de l'Àrea de Circulació, no respecta les condicions horàries ni de dies festius de que gaudia quan prestava serveis en el Departament de Personal. 3.- El Comú d'Andorra la Vella també interposa un recurs d'apel·lació demanant que es declari la inadmissió de la demanda que va formular en la contestació de la primera instància per manca de recurs previ d'una part d'allò que es demanava en la demanda, concretament de la petició de què se la traslladi al Departament de Personal i Recursos Humans com administrativa per no haver-ho demanat en via administrativa. 4.- Formulades les corresponents contestacions als recursos i els escrits de conclusions, les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el Tribunal. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Per raons d'ordre processal s'ha d'examinar en primer lloc el recurs d'apel·lació que formula el Comú d'Andorra la Vella, que ha obtingut sentència favorable a la seva posició de part defenent a partir de la desestimació íntegra de la demanda i especialment en haver-se desestimat les pretensions sobre el fons que va formular la part agent. L'article 56 de la Llei de la jurisdicció administrativa limita la interposició del recurs d'apel·lació a la part que es consideri perjudicada per la sentència, doncs com diu la nostra 97-31, de 14 de juliol de 1997, un dels requisits essencials del recurs és el del perjudici o gravamen. Aquest pressupòsit no existeix per tal com en haver-se desestimat la inadmissibilitat de la demanda al·legada pel Comú i haver entrar a jutjar el fons en sentit desestimatori de la pretensió de la demandant, el Comú no solament no es pot considerar perjudicat, com Administració, sinó que ha obtingut un resultat de més consistència processal, ja que amb un pronunciament judicial d'inadmissibilitat hagués quedat sense resposta jurídica una qüestió de fons que en aquest cas li ha estat totalment favorable. En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació del Comú, admès a tràmit. Tercer.- L'apel·lant Sra. V. demana que se li assigni un lloc de treball de característiques similars als llocs de treball ocupats abans de ser assignada al que ocupa quan formula la petició, és a dir, demana que se la cessi com administrativa de dia en l'Àrea de Circulació del Comú i se la passi a administrativa del Departament de Personal o al Centre de Congressos, i en el recurs d'apel·lació considera que la sentència no explica -com tampoc no ho va fer el Comú- les raons que justificarien el seu desplaçament des d'altres llocs de treball al que ocupa actualment, en el que, per tant, se la manté. En l'Administració pública, els canvis de lloc de treball que no es produeixen per desig del funcionari sinó per voluntat unilateral de l'Administració responen a la facultat d'aquesta d'adscriure, per raons de servei públic (article 53.2 de la Llei de la funció pública de 15 de desembre de 2000) un funcionari a una plaça d'un altre lloc de treball igual o de característiques similars, com prescriu l'article 53.5, i aquesta facultat administrativa de mobilitat funcional es basa en el principi d'eficiència en la prestació del servei públic que estableix l'article 2 de la Llei esmentada com a regulador del comportament de l'Administració. En el cas, no s'ha demostrat que la decisió administrativa estigui basada en raons alienes al marc jurídic acabat d'exposar ni que les tasques que la Sra. Tamarit du a terme en el lloc de treball actual siguin significativament diferents que les de la plaça de telefonista-recepcionista per les que va ser inicialment contractada pel Comú ni de les funcions que exercia com administrativa del Departament de Personal i Recursos humans. En realitat, la discrepància de la Sra. V. amb l'horari i amb el règim de vacances, festius i ponts que ha de complir com a funcionària adscrita a l'Àrea de Circulació s'explica en el recurs d'apel·lació -com en la demanda- amb arguments que no son útils per exigir jurídicament el canvi a una altra plaça: en primer lloc perquè és obligació de tot funcionari -article 60.4- complir amb el règim de jornada i horaris establerts, havent-se de recordar que l'incompliment horari es configura com falta llei sens perjudici de què l'extensió de l'incompliment a la manca de presència en el lloc de treball por constituir falta molt greu si es valora com abandonament del servei. en segon lloc perquè si la raó de la disconformitat amb l'horari o amb la distribució de dies festius i ponts és la de que la Sra. V. ha de tenir cura del seu nadó, gaudeix del règim horari propi dels períodes de maternitat, en idèntiques condicions que les demés treballadores de la funció pública, sense que sigui possible cap discriminació al seu favor, que comportaria no solament un greuge a les treballadores que acaten la normativa sinó un clar perjudici a la organització del servei públic. Per tot el que s'exposa cal desestimar el recurs d'apel·lació. Quart.- No es fa pronunciament sobre la imposició de les despeses processals d'aquesta segona instància, de manera que cada part suportarà les generades per ella mateixa. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar els recursos d'apel·lació formulats respectivament pel Comú d'Andorra la Vella i per la Sra. Nogués contra la sentència número 2005-129, de 7 de novembre de 2005, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE