ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 12 de maig de 2005, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Tur com a responsable penalment, en concepte d'autor, del delicte major d'homicidi per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificadores de la responsabilitat penal, a la pena de tres mesos de presó condicional i a una multa de mil euros. Es condemna Tur com a responsable penalment, en concepte d'autor, del delicte major d'homicidi per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificadores de la responsabilitat penal, a la pena de tres mesos de presó condicional i a la multa de mil euros. Es condemna solidàriament Tur i Tur, solidàriament amb la companyia C.O. i subsidiàriament amb la Societat E., a pagar a Serra i a Carranza, a cada un d'ells, la suma de 18.000 Euros." II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que a la data de l'11 de febrer de 2002, els processats Tur, nascut el 24 de setembre de 1961 i Tur, nascut el 31 de juliol de 1969, ambdós de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, treballaven pel compte de la Societat E., que assegura la gestió de l'estació d'esquí de XXXX i està assegurada per la responsabilitat civil per la Companyia C.O., tan per ella mateixa com pels seus empleats, en qualitat, respectivament, de cap de pistes d'aquesta estació, i de cap de sector de l'Àrea de Soldeu, funcions consistint especialment a assegurar la seguretat dels usuaris de les pistes. El dia d'autes, vers les 13'50 hores, el jove Nuñez, de 13 anys d'edat, efectuava la baixada de la pista anomenada "El Duc" de l'Àrea de Soldeu, classificada com a pista verda, quan a proximitat del telesquí Espiolets 1, perdé el control dels seus esquís, per raó del seu baix nivell tècnic, agafant una gran velocitat que era incapaç de dominar i no podia parar-se per la manca d'absència de xarxes posades al lloc vorejant el telesquí. Malgrat una temptativa final de tirar-se a terra, percutí amb el cap el 7é. pal de fusta situat al mig de la tanca que envolta la part posterior del telesquí i del qual únicament el primer pal estava protegit. El xoc li ocasionà un traumatisme crànio-encefàlic i una hemorràgia aguda que provocaren la seva mort." III.-RESULTANT: que La Defensa dels dos acusats i de les responsables civils impugna la sentència perquè considera que els acusats Tur i Tur no incorregueren en cap tipus de responsabilitat que els fos imputable, al·legant que la sentència incorre en un error al considerar que la part final del baixador esquerre de dita pista per on esquiava Nuñez presentava una pendent excessiva per una classificació de pista verda, ja que aquest extrem no resulta sinó de la declaració de la senyora Macias, conductora del telesquí Espiolets 1, que davant l'Hble. Batlle Instructor va declarar que el costat esquerre de la pista era de dificultat blava o vermella, quan la senyora Macias donà una opinió personal i subjectiva i no es pot tenir la seva opinió com la de persona autoritzada o experta. D'altra banda, la part apel·lant fa notar que en l'acte del judici oral no consta, com en la sentència es fa referència, que l'acusat Tur manifestés que s'havia considerat que la porció de pista on aquest s'havia produït no corresponia a una pista verda. Per això considera la part apel·lant, en absoluta contradicció amb el que s'estableix en la sentència apel·lada, que no ha quedat provat de cap de les maneres que el baixador esquerre de la pista EL DUC tingués una pendent excessiva per a que hagués de ser qualificat com a de dificultat superior a la verda i, conseqüentment, que els seus defensats no han vulnerat cap normativa en relació a la qualificació de la pista i, per tant, no hi hauria cap imprudència que els fos imputable. Impugna també la consideració que es fa a la sentència apel·lada de que la col·locació d'unes xarxes a la proximitat immediata del telesquí permetrien la parada de l'usuari que ha perdut el control dels esquís, perquè ni el telesquí ni la plataforma de fusta que l'envoltava suposava cap perill ni cap obstacle pels esquiadors i, a més a més, la pista continuava en línia recta uns metres més avall on acabava, havent-se d'accedir al telesquí en diagonal o transversal. S'al·lega que el pal de fusta contra el que va topar Nuñez formava part d'una tanca en la zona d'embarcament del telesquí i que ni ubicació del telesquí o de qualsevol altre instal·lació ni la col·locació d'una tanca de caràcter permanent com aquella contra la que va topar Nuñez era responsabilitat dels acusats, doncs es tracta de qüestions que es decideixen per part de la direcció de l'estació al començament de la temporada. També mostra el seu desacord amb la menció que fa la Sentència sobre la inexistència de xarxes que obliguessin als esquiadors a reduir la velocitat, doncs considera la part apel·lant que la funció de les xarxes no és obligar als esquiadors a reduir la velocitat sinó que tenen una funció informativa avisant sobre l'existència d'un obstacle, i que en el cas d'autes l'accident no es va produir per la manca de xarxes sinó per altres circumstàncies, i que si les xarxes haguessin estat tampoc haurien evitat l'accident, ja que molt probablement el menor hauria topat contra aquestes xarxes, sent probable que s'hagués donat el mateix resultat de mort atès la velocitat important a la que baixava el menor. Finalment, denuncia que la sentència apel·lada no pren en consideració els dos factors decisius de l'accident, que foren la important velocitat a la que baixava el menor i el fet de no portar casc, tractant-se d'un esquiador de baix nivell, que havia pres la seva primera classe d'esquí aquell mateix matí i esquiava amb un altre menor, sense l'acompanyament de cap adult. IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal oposant-se al recurs per considerar encertada l'argumentació que conté la sentència apel·lada, essent els fets declarats provats conformes amb els elements de judici recollits en autes i analitzant la sentència abastament les proves practicades, per la qual cosa el Ministeri Fiscal interessà la confirmació de la sentència apel·lada per ésser ajustada a Dret. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que són varis els arguments en que la part apel·lant fonamenta el seu recurs i tot ells referits, de manera més o menys explícita, a una errònia valoració de la prova per part del Tribunal de Corts tant pel que fa a les condicions de la pista per on esquiava Nuñez, si el concret lloc tenia una pendent excessiva per una pista classificada com a verda, quan a la manca de col·locació d'unes xarxes a la proximitat immediata del telesquí, com als factors determinants de l'accident que, en opinió de La Defensa dels apel·lants no foren sinó la important velocitat a la que baixava el menor i el fet de no portar casc. Ja és sabut, doncs ho tenen declarat reiteradament els nostres Tribunals, que el recurs d'apel·lació permet al Tribunal ad quem a revisar la valoració de la prova feta per l'òrgan judicial d'instància però que, d'acord amb els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat ha d'exercir-se amb mesura i tan sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova és ben evident, i així en resulta de les proves documentals o dels informes pericials que el Tribunal ad quem pot també apreciar per sí mateix, però no en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats, denunciant i denunciat, àdhuc dels testimonis, per quina valoració té una absoluta importància el principi d'immediació. D'acord amb aquest principi, reconegut en l'article 160 del Codi de Procediment Penal, el Tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades por l'acusació i la defensa i les manifestacions dels encausats, dictarà sentència. En el cas d'autes, és cert que la prova practicada en la primera instància no ha estat limitada a les declaracions dels acusats i de testimonis sinó que hi ha prova documental i pericial mèdico forense que, per les circumstàncies del cas, tenen principal importància. Cal, doncs, analitzar si la prova practicada permet arribar a la conclusió que exposa el Tribunal de Corts en la seva sentència de considerar els fets com a constitutius del delicte major d'homicidi per imprudència de l'article 191 de l'anterior Codi Penal per entendre que la topada amb el cap contra un dels pals de fusta de la tanca del telesquí de la que en resultà la mort del jove Nuñez fou consecutiva a l'incompliment per part dels acusats Tur i d'Tur de l'obligació que tenien, en l'exercici de llurs funcions de cap de pistes i cap de sector, d'assegurar la seguretat dels usuaris de les pistes, per la qual cosa aquest Tribunal haurà de prendre en consideració especialment la prova documental i pericial mèdica, doncs el fet de no gaudir de la immediació pròpia del judici oral fa que no sigui prudent revisar el grau de credibilitat que els acusats i testimonis han merescut al Tribunal de Corts. II.-CONSIDERANT: que són fets declarats provats en la sentència apel·lada que els acusats Tur i Tur eren, respectivament, cap de pistes i cap de sector del Àrea de Soldeu de l'estació d'esquí de Soldeu-El Tarter i les seves funcions consistien especialment a assegurar la seguretat del usuaris de les pistes, i que el jove Nuñez, de 13 anys d'edat, baixava per la pista anomenada "El Duc" de l'Àrea de Soldeu, pista classificada verda quan, a la proximitat del telesquí Espiolets 1 i a causa del seu baix nivell d'esquí, va perdre el control dels seus esquís agafant una gran velocitat que fou incapaç de dominar, no podent-se parar per la manca d'absència de xarxes posades al lloc vorejant el telesquí, anant finalment a topar amb el cap contra el 7è. pal de fusta situat al mig de la tanca que envolta la part posterior del telesquí i del qual únicament el primer pal estava protegit. També és fet provat que conseqüència del xoc va patir un traumatisme crànio-encefàlic i una hemorràgia aguda que provocaren la seva mort. És indiscutible que la pista "El Duc" per la qual baixava Nuñez estava classificada com a pista verda, és a dir, la pista de més baix nivell i, per tant, era adequada al baix nivell d'esquí del noi. La part apel·lant al·lega que la sentència incorre en l'error de considerar que la part final del baixador esquerre de la pista El Duc presentava una pendent excessiva per una classificació de pista verda. En la sentència es fa aquesta consideració basant-se en les manifestacions a la Batllia de la senyora Macias, empleada que treballava al telesquí Espiolets 1, que va dir que la pista era de dificultat blava o vermella, i en que en l'acte del judici oral l'acusat Tur va precisar que a rel de l'accident s'havia considerat que la porció de pista no corresponia a una verda. I la Defensa dels apel·lants impugna dita consideració per dues raons, la primera perquè considera que la senyora Macias dóna una opinió personal i subjectiva que no es pot tenir com una opinió autoritzada o de persona experta, la segona perquè en l'acta del judici oral no consta que l'acusat Tur manifestés que s'havia considerat que la porció de pista no corresponia a una pista verda. De les declaracions dels acusats, tant a la Batllia com en l'acte del judici oral, i de la documental integrada pels informes del Servei de Policia, resulta que la pista El Duc és una pista verda i que el tram per on baixava esquiant Nuñez al moment de l'accident era paral·lel a la pista El Duc i tenia el mateix desnivell i grau de dificultat, per la qual cosa podem considerar que es tractava d'una pista verda. Ara bé, no podem oblidar no sols el que va declarar la senyora Macias sinó que també en el judici oral el testimoni agent Servei de Policia núm. 202 va manifestar que van considerar que la porció de la pista no corresponia a una pista verda. Sí que és cert, com fa notar la part apel·lant, que l'acusat Tur en l'acte del judici oral no digué que van considerar que la porció de la pista on es produï l'accident no corresponia a una pista verda, ja que, com s'ha dit, aquesta declaració es correspon al testimoni agent Servei de Policia núm. 202. Però, en qualsevol cas, hem de dir que es tracta d'un fet que no es recull com fet provat en el Resultant de Fets provats de la sentència apel·lada i que no és decisiu doncs el que determinà el fort xoc de l'esquiador Nuñez, amb el cap contra el setè pal de fusta de la tanca, fou la pèrdua del control dels seus esquís, i s'ha de tenir en compte que el suposat baix nivell d'esquí dels usuaris del telesquí que dóna servei a una pista verda, fa de fàcil preveure que alguns dels esquiadors puguin perdre el control dels seus esquís a la proximitat del telesquí i vagin a topar contra la tanca de fusta, com va passar amb Nuñez. I aquesta manca de previsió no és disculpable en els acusats Tur i Tur que, pel seus respectius càrrecs, tenien especial obligació i era de la seva responsabilitat garantir que les instal·lacions oferissin un suficient grau de seguretat als usuaris de l'estació d'esquí. III.-CONSIDERANT: que, respecte de la impugnació que la part apel·lant fa de la consideració de la sentència apel·lada de que la col·locació d'unes xarxes a la proximitat del telesquí permetrien la parada de l'usuari que ha perdut el control dels esquís, i que la protecció dels pals de la tanca amb un matalàs haurien evitat l'accident mortal. Diu la part apel·lant que ni el telesquí ni la plataforma de fusta suposaven cap perill ni cap obstacle pels esquiadors i que el pal de fusta contra el que va topar Nuñez formava part d'una tanca fixa en la zona d'embarcament del telesquí, no sent responsabilitat de cap dels acusats decidir sobre la ubicació del telesquí o de qualsevol altra instal·lació fixa, per tractar-se de qüestions que es decideixen per part de la direcció de l'estació al començament de la temporada. També al·lega que la funció de les xarxes no és obligar als esquiadors a reduir la velocitat sinó que tenen una funció informativa avisant sobre la existència d'un obstacle, afegint que si les xarxes haguessin estat tampoc haurien evitat l'accident, ja que molt probablement el menor hauria topat contra aquestes xarxes, sent probable que s'hagués donat el mateix resultat de mort atès la velocitat important a la que baixava el menor. El Tribunal no pot assumir el criteri de la part apel·lant, ben al contrari, les xarxes no solament compleixen una funció informativa, advertint als esquiadors de la presència d'obstacles a les pistes, sinó que també es col·loquen als marges de les pistes quan hi ha desnivells molt pronunciats, amb la finalitat no sols d'advertir sinó també d'aturar l'esquiador i evitar que caigui pel desnivell. Essent un fet plenament provat que la causa de la mort fou un traumatisme crànio-encefàlic sever que provocà una destrucció de centres nerviosos superiors i hemorràgia aguda, com consta en el informe mèdic forense (folis 29 i 54), no podem acceptar la tesi de La Defensa dels apel·lants de la inutilitat de la xarxa perquè si el menor hagués topat contra les xarxes era probable que s'hagués donat el mateix resultat de mort atès la velocitat important a la que baixava el menor. L'eficàcia de la xarxa per aturar a un esquiador és un fet notori, com ho és que tot impacte contra una xarxa no comporta, ordinàriament, greus lesions, si més no una lesió cranial fatal com la que va sofrir l'esquiador Nuñez. Podem, doncs, concloure amb el Tribunal de Corts que la presència d'una xarxa hauria evitat el fort impacte del cap contra un objecte dur. Ja és ben curiós que, com reconegué l'acusat Tur tant en la seva declaració a la Batllia com en l'acte del judici oral, a resultes de l'accident s'hagi reforçat la seguretat instal·lant unes xarxes. I encara hagués estat més eficaç la col·locació de matalassos protegint els pals de fusta de la tanca. El que ha quedat demostrat és que la col·locació d'un matalàs tan sols al primer pal, com es veu a les fotografies n 6 i n 8 del reportatge fet pel Servei de Policia (folis 47 i 49) era una mesura de seguretat necessària però del tot insuficient doncs no resguardava als esquiadors de les conseqüències de una forta topada contra la resta dels pals de fusta de la tanca. I la col·locació d'aquests elements de protecció en una instal·lació fixa, com era la tanca de fusta, sí era especial obligació dels dos acusats ja que segons l'article 12 de la Llei relativa a les estacions d'esquí i les instal·lacions de transport per cable, de 9 de novembre del 2000, en les pistes senyalitzades "la seguretat i els socors estan assegurats sota la responsabilitat de l'estació d'esquí, que ha de disposar del personal qualificat i del material necessari en quantitat suficient". Aquesta responsabilitat incumbia als dos acusats que, no oblidem, eren el cap de pistes i cap de sector de l'Àrea de Soldeu de l'estació d'esquí. I aquest Tribunal també comparteix la consideració que fa el Tribunal de Corts en la seva sentència de que no es pot fer cap retret a la víctima Nuñez, perquè la velocitat a que baixava no era per pròpia voluntat sinó a causa d'una pèrdua del control dels seus esquís, circumstància que no és gens habitual en els esquiadors amb un baix nivell d'esquí àdhuc quan llisquen per una pista verda que, dins de la categoria de pistes, és la que té un més baix grau de dificultat. Per la qual cosa no hi ha lloc a considerar que el jove Nuñez infringís l'article 2 de les normes de conducció dictades per la Federació Internacional d'Esquí, ni l'article 7 de la abans esmentada Llei de 9 de novembre del 2000. Finalment, tenint en compte que l'article 42.1 lletra a) de la mateixa Llei de 9 de novembre del 2000 disposa que és infracció molt greu 42.1 "explotar les instal·lacions i els equipaments sense assegurar-se que estiguin establerts, mantinguts, explotats, revisats i visitats de conformitat amb les disposicions de les reglamentacions tècniques i de seguretat vigents, segons les normes d'explotació i de manteniment lliurades pel constructor, i d'acord amb les regles de l'art", la negligència en que incorregueren els dos acusats no pot ser considerada lleu sinó greu i, per tant, en el cas d'aplicar-se el nou Codi Penal els fets també integrarien un delicte major d'homicidi per imprudència d'acord amb l'article 104.1 de dit Codi Penal, no sent més favorables als acusats. IV.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels acusats Tur i Tur, i dels responsables civils E. i ORG_0 contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 12 de maig del 2005 en la causa TC-20-3/03. 2.- Confirmar íntegrament la sentència apel·lada. 3.- Condemnar als recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE