ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 3 de gener de 2006, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a l'acusada Ropero com responsable penalment en concepte d'autora d'un delicte major d'abusos deshonestos comesos sobre un menor de 12 anys, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS i SIS MESOS DE PRESÓ FERMA i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER QUINZE ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades, i a indemnitzar a Zapata en la quantitat de NOU MIL EUROS." II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que la processada Ropero, nascuda el dia 11 de maig de 1955, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, llogà una cambra al domicili dels Srs. Castrillo i Aguilar, radicat al XXXX, en el quin convivia el fill menor d'ambdós Zapata nascut el 26 de juny de 2001. Que entre els mesos de maig i juliol de 2005, la processada R.C., a fi de satisfer el seu ànim libidinós i aprofitant que restava sola al seu domicili en companyia del menor Zapata, de quatre anys d'edat, en diverses ocasions li feu petons a la boca, li tocà les cuixes i els genitals per dins de la roba, així com s'estirà despullada al llit o al sofà col·locant al menor al seu damunt desprès de treure-li els pantalons i calçotets, fent que l'infant realitzés moviments pèlvics endavant i endarrera a mode de reproducció de l'acte sexual." III.-RESULTANT: Que contra la referida sentència interposa recurs d'apel·lació la Lletrada Sra. Olmo, advocada d'Amparo R.C., demanant la lliure absolució de la processada i, subsidiàriament la condemna de la recurrent a la pena d'un any de presó, sent ferma pel temps que porti "en presó en el moment de la celebració de la vista oral" i la resta condicional qualificada a abstenir-se d'entrar en contacte amb el menor Zapata, tenint en compte la manca d'antecedents penals i la fàcil reinserció en el mon laboral Contesta els punts que li són reprotxats i pretén que les declaracions del menor resulten d'una manipulació de la mare i de la cosina d'aquell. Observa a aquest respecte que les declaracions d'Zapata són particularment confuses i semblen influenciades per les declaracions, molt més precises, de la seva mare. Admet que aquell es va mostrar més precís davant la Dra. Castilla, psicòloga infantil, però s'interroga sobre la facilitat mostrada pel menor per relatar en aquell moment els fets, a la seva pròpia cosina, que no va ser capaç d'explicar-ho durant 2 mesos. Finalment posa de relleu que l'arribada al domicili d'aquesta última va determinar l'infant a denunciar abusos deshonestos. En la hipòtesi en la qual la seva culpabilitat fos retinguda, estima aplicable l'antic codi Penal, les disposicions del qual li són més favorables. I sol·licita l'atenuació notable de la pena de presó imposada a la vista de la seva situació personal i de la jurisprudència dels tribunals andorrans. IV.-RESULTANT: Que el Ministeri fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència. Observa que el conjunt de les proves practicades permet recolzar el testimoni del menor, cosa la qual és per tant suficient per a desvirtuar el principi de presumpció d'innocència. Objecta que l'argumentació de la recurrent no té cap incidència sobre els elements de prova retinguts pel Tribunal de Corts. Considera finalment que la pena pronunciada per aquella jurisdicció està adaptada a la particular gravetat dels fets i a la personalitat de la processada. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que en matèria de delictes de comportament sexual, que habitualment són executats en un àmbit d'intimitat, la única prova directa reposa en general sobre les declaracions de la víctima, les quals, en aplicació del principi de lliure valoració de la prova, poden tenir per efecte desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència, si estan recolzades sigui per elements objectius, sigui per elements propis a retenir la seva credibilitat com ho són en aquest cas la reiteració de les seves declaracions, l'absència de contradiccions en la relació dels fets, i de cap raó per part de la víctima per fer una denuncia falsa. II.-CONSIDERANT: En aquest cas, per retenir la culpabilitat d'Ropero el Tribunal de Corts amb bon criteri s'ha fonamentat sobre: El caràcter repetit i realista del relat dels fets feta per l'infant Zapata, el qual ha mimetitzat certs actes en el curs de la seva audició, que han estat enregistrats. La impossibilitat per part d'un infant de 4 anys d'imaginar els actes de caràcter sexual que explica, mentre que no pateix cap trastorn psicològic, precisant-se que els enquestadors han verificat que ni havia visionat pel·lícules de caràcter pornogràfic, ni pogué assistir en el seu domicili, a relacions d'aquell ordre entre els seus pares. La credibilitat de les paraules del menor, tal com ho han constatat el metge Forense i les dues psicòlogues que l'han examinat en el marc de la instrucció del sumari. L'absència total de cap ressentiment del menor envers la processada, que l'hauria pogut empènyer a mentir. Les precisions donades per la mare de l'Zapata sobre el comportament d'aquest abans de revelar els fets a la seva cosina, i concretament el refús manifest per part de l'infant de quedar-se sol amb Ropero, i la por de dormir sol en la seva habitació, que no patia abans. l'absència total d'explicació en quant a les raons que haurien pogut determinar la mare o la cosina (de 16 anys) d'organitzar en contra de la processada una maquinació com aquesta. En aquest aspecte convé posar de relleu que en el curs de la seva declaració del 4 d'agost de 2005 davant la Policia, Ropero precisà que trobant- se sense treball el maig i el juny de 2005, i tenint dificultats financeres, la mare del menor li va dir "que quan treballés ja li pagaria els 200 euros del mes" ço que permet excloure tota enemistat envers la seva llogatera. III.-CONSIDERANT: Que la sentència s'ha de confirmar en el que declara la processada culpable del delicte major continuat d'abusos deshonestos, essent la víctima menor de 12 anys, tipificat a l'article 210 de l'antic Codi Penal. Sent aquestes disposicions més favorables que les de l'article 147.3 del nou Codi, i per tant s'han d'aplicar. IV.-CONSIDERANT: Per contra en quant a la repressió, per motiu d'absència d'antecedents penals de la processada, una pena de dos anys de presó està més adaptada a la seva personalitat i suficient per a evitar la reiteració del delicte. I que, tenint en compte la manca d'arrelament de l'encausada al principat, la pena d'expulsió durant un període de 15 anys, s'ha de confirmar. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts de data 3 de gener de 2006 en la causa 188-3/05, a l'excepció de les disposicions relatives a la pena de presó. 2.- Condemnar Ropero a la pena de dos anys de presó ferma i expulsió del Principat per un període de 15 anys. 3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE