ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 19 de setembre de 2006, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem, a l'acusat Julián com a responsable penalment, en el concepte d'autor: d'un delicte major de detenció il·legal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ FERMS. d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, sense circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS ANYS DE PRESÓ FERMS. d'un delicte major de lesions mitjançant violència psíquica, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de QUINZE MESOS DE PRESÓ FERMS. d'un delicte menor de violació de domicili, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ. d'un delicte menor de consum de droga tòxica (heroïna) amb la concurrència de circumstàncies modificatives agreujant de reincidència, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ FERMS. Així com al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, Julián indemnitzarà a la Sra. Marti en la quantitat de VINT MIL (20.000) EUROS." II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següent fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que, el processat Julián, nascut el dia 22 de febrer de 1.971 a Andorra la Vella, de nacionalitat andorrana, i condemnat per Sentències del M.I. Tribunal de Corts de dates 21 de juliol de 1.998 com autor d'un delicte d'introducció i consum de droga tòxica heroïna, 1 de juny del 2.001 per un delicte major d'introducció en mínima quantia i pel propi consum de droga tòxica i d'incendi, delicte menor de conducció de vehicle sota els efectes de productes estupefaents i contravenció penal de conducció il·legal, 7 d'abril de 1.990 per un delicte de robatori i ús il·legal de vehicle, 12 d'agost de 1.996 per un delicte major d'introducció de droga tòxica en mínima quantitat pel propi consum; fou detingut i controlat pel Servei de Policia en data 7 de desembre del 2.005 després de la denúncia interposada per la perjudicada Sra. Marti, amb la qual havia iniciat una relació de convivència a partir del mes de maig del mateix any, vivint al xalet La Grau radicat al XXXX. Durant aquest temps el processat, de manera contínua, amenaçava i coaccionava a la denunciant - dient-li sempre que si no feia el que li deia, s'autolesionaria -, demanant-li diners i favors sexuals, fins que la denunciant decidí acabar amb aquesta relació, fent-li abandonar el dit domicili i aconseguint a l'ensems una ordre judicial de prohibició d'entrar amb contacte amb la seva persona, que l'encausat incomplí, tal com s'especifica en l'àlbum policial (folis 11 i ss.). No obstant aquest fet, la matinada del 6 de gener del 2.006 el processat Julián es presentà al domicili referit, accedint al seu interior sense el consentiment de la denunciant, assentant-se al costat de la Sra. Marti que dormia al sofà del menjador, i essent al voltant de les 6,15 hores, després de sonar el telèfon i contestant na Marti mentre el processat l'amenaçava amb un ganivet - essent l'interlocutor el nou company sentimental d'aquesta anomenat ENTITY_11-, es començà a trobar malament la denunciant, demanant-li al processat de deixar-la telefonar a l'hospital, negant-se aquest, continuant amenaçant-la quan ella anava al lavabo obligant-la a mantenir les mans darrera el cap. Aleshores l'agafà i l'obligà a entrar al dormitori, estirant-la al llit i lligant-la de peus i mans amb l'ajut d'una vena i d'una corda, tapant-li també la boca amb una altra vena malgrat l'oposició mostrada, fins que l'immobilitzà agafant-la pel coll i continuà agafant un ganivet que li col·locà a l'alçada del pit, dient-li que volia caure mort a sobre seu. Tot seguit li tragué la vena de la boca començant a donar-li petons, deslligant-la aleshores dels peus, traient-li els pantalons i les calces que duia, deslliurant-se igualment el processat de pantalons i calçotets, i agafant-li les mans pel darrera del cap amb una mà mentre amb l'altra la continuava amenaçant amb el ganivet, la penetrà. Al finalitzar la relació, es va retirar i es vestí, aprofitant la denunciant per vestir-se també, però el processat li digué de despullar-se de nou i l'agafà duent-la al bany perquè es rentés bé les parts íntimes, retornant al dormitori lloc on el processat s'autolesionà, permetent-li finalment a la denunciant de telefonar a l'hospital i desplaçant-s'hi aleshores aquesta. En el transcurs d'aquests fets, el processat es va punxar en dues ocasions a la vena fent ús d'una xeringa que prèviament havia preparat amb producte estupefaent heroïna, havent donat aquest resultat positiu a l'examen de detecció de tòxics realitzat (Foli 102)". III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Julián ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en els motius de la errònia apreciació de les proves i en la vulneració del dret a la presumpció d'innocència en relació al delicte major de detenció il·legal de l'article 133.2, al delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació de l'article 145 i al del delicte menor de violació de domicili de l'article 194, tots ells del Codi penal, doncs respecte d'aquest tres delictes la part apel·lant impugna la condemna. També és motiu del recurs les penes imposades pel delicte major de lesions mitjançant violència psíquica de l'article 114 i pel delicte menor de consum de droga tòxica de l'article 284.1, ambdós del Codi Penal, respecte dels quals la Defensa de l'acusat no qüestiona l'existència de la infracció criminal sinó exclusivament la pena que, en cada cas, li ha estat imposada pel Tribunal de Corts. En quan al delicte major de detenció il·legal, considera la part al·legant que no ha quedat demostrat objectivament que la Sra. Marti hagi estat detinguda en el seu domicili contra la seva voluntat per part del Sr. Julián la matinada del dia 6 de gener del 2006, doncs la Sra. Marti ha incurrogut en múltiples contradiccions. Els fets són que fou la Sra. Marti qui, contravenint un ordre de mesura d'allunyament, va telefonar reiteradament al Sr. Julián demanant-li de venir a casa seva. Pel que fa al delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, la part apel·lant considera que no ha quedat provat, doncs tampoc considera suficient com prova de càrrec al declaració de la Sra. Marti ja que no està avalada per dades objectives, entenent que no ho son les fissures en la forquilla posterior de la zona vaginal, fissures que poden haver estat provocades per altres causes, i al marge d'aquestes fissures, no s'ha observat cap hematoma o altra lesió en els genitals de la Sra. Marti. L'acusat sempre ha negat l'agressió sexual. D'altra banda, posa de relleu que la Defensa de l'acusat en dues ocasions va sol·licitar sense èxit la pràctica de la prova ADN, havent-li estat denegada en les dues ocasions, malgrat que a la Sra. Marti li foren trobats espermatozoides en la vagina, per la qual cosa existeix i persisteix un dubte sobre la identificació i pertinença dels espermatozoides trobats. Considera que, en virtut del principi de dret "in dubio pro reo", l'acusat Sr. Julián hauria de ser absolt del referit delicte d'agressió sexual. També mostra el seu desacord amb la condemna pel delicte menor de violació de domicili, tipificat a l'article 194 del Codi penal, ja que no ha quedat provat que el Sr. Julián hagi entrat per efracció al domicili de la Sra. Marti, ja que ni la porta d'entrada ni les tres finestres de la part posterior del xalet han estat forçades. El Servei de Policia no ha pogut determinar com l'acusat Sr. Julián va accedir al interior del domicili de la Sra. Marti, per la qual cosa es pot concloure que fou la Sra. Marti que li obrí la porta, com havia estat ella mateixa qui va demanar- li de venir. Si bé la part apel·lant accepta la condemna pel delicte major de lesions mitjançant violència psíquica de l'article 114 del Codi Penal i pel delicte menor de consum de droga tòxica de l'article 284.1 del mateix Codi, considera que la condemna imposada pel primer delicte, quinze mesos de presó ferms, és del tot desproporcionada, demanant que sigui reduïda a la de tres mesos de presó ferms. També sol·licita que la condemna imposada pel delicte menor de consum de droga tòxica de l'article 284.1 del Codi Penal li sigui reduïda a tres mesos de presó ferms. Finalment, també demana que la indemnització fixada en concepte de responsabilitat civil a favor de la Sra. Marti sigui reduïda a la quantitat de 3.000 euros. IV.-RESULTANT: que en el present recurs han comparegut el Ministeri Fiscal i la representació processal de l'Acusació particular constituïda per la Sra. Marti, oposant-se ambdues acusacions al recurs i sol·licitant la confirmació de la sentència apel·lada. El Ministeri Fiscal considera encertades les argumentacions raonades pel Tribunal de Corts, que inclouen les motivacions que justifiquen l'atribució de la responsabilitat penal a l'acusat Sr. Julián en mèrits dels elements de judici recollits en autes, no essent la pena desproporcionada als fets, ni a la tipificació ni a les circumstàncies personals del condemnat. La representació processal de l'Acusació particular s'oposa al recurs d'apel·lació doncs creu que resta clarament provat que el Sr. Julián assetjava i amenaçava constantment a la Sra. Marti, fent cas omís als reiterats precs d'aquesta i a l'ordre judicial d'allunyament, i que la matinada del 6 de gener del 2006 l'acusat va entrar a la casa de la Sra. Marti, la va amenaçar, amedrentar, coaccionar i lligar. També resta provat que el Sr. Julián es va drogar a casa de la Sra. Marti, que es va auto mutilar i que va violar a la Sra. Marti. I la prova de tot s'integra per les declaracions de la Sra. Marti realitzades sens dubtes ni contradiccions. V.- RESULTANT: s'accepten els fets declarats provats en la sentència apel·lada si bé amb la supressió en el cinquè paràgraf de las següents frase "traient-li els pantalons i les calces que duia, deslliurant-se igualment el processat de pantalons i calçotets, i agafant-li les mans pel darrera del cap amb una mà mentre amb l'altra la continuava amenaçant amb el ganivet, la penetra. Al finalitzar la relació, es va retirar i es vestí, aprofitant la denunciant per vestir-se també, però el processat li digué de despullar-se de nou i l'agafà duent-la al bany perquè es rentés bé les parts intimes, retornant al dormitori lloc on el processat s'autolesionà". Fonaments de dret FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que primer motiu del recurs es la impugnació de la condemna pel delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, per considerar la part apel·lant que no ha quedat provada l'agressió sexual, ni que l'acusat hagués mantingut relacions sexuals amb la Sra. P. la matinada del dia 6 de gener del 2006, ni consentides ni en contra de la voluntat de la Sra. P., afegint en l'acte de la vista del recurs un nou motiu de impugnació, junt amb els esmentats en l'escrit del recurs de que no es pot considerar suficient com prova de càrrec al declaració de la Sra. P. ja que no està avalada per dades objectives, perquè no ho són les fissures a la forquilla posterior de la zona vaginal, ni s'ha observat cap hematoma o altra lesió en els genitals de la Sra. P.. En l'acte de la vista del recurs la Defensa de l'acusat al·lega la vulneració del dret de defensa per no haver-se practicat la prova analítica del ADN. que fou demanada en l'escrit del recurs, i acceptada per aquest Tribunal, per causa que no és imputable a l'acusat ni a la seva Defensa. Certament, en l'escrit del recurs la Defensa de l'acusat va demanar la pràctica de les proves consistents en la testifical del Sr. Elías qui no va poder comparèixer en l'acte del judici oral davant del Tribunal de Corts per raó de gaudir de les seves vacances, i la pericial mèdica de la anàlisi comparativa del ADN. dels espermatozoides trobats en la vagina de la Sra. Marti i l'ADN de l'acusat Sr. Julián. I, conseqüentment a la sol·licitud de l'esmentada pericial, es va fer comparèixer a l'acusat Sr. I. davant la Secretaria d'aquesta Sala Penal, manifestant l'acusat que donava el seu consentiment per tal que es practiqués aquesta prova pericial del ADN., afegint que "aquest consentiment el reitera, ja que des del principi d'aquesta causa ha estat d'acord en que se li practiqui referida prova". Aquest Tribunal va dictar aute de data 31 d'octubre del 2006 en el que va admetre el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat el Sr. Julián, admetent també les dues proves proposades, tant la testifical com la pericial mèdica i ordenant, al respecte d'aquesta, oficiar a la Dra. C.M.G. Cap del Departament de Medicina Legal Forense del Ministeri de Justícia i Interior, a fi que prèvia la pràctica de les analítiques corresponents en la persona d'Julián, es procedís a efectuar un comparatiu entre l'ADN de l'acusat i l' ADN. de les restes biològiques recollides en el frotis vaginal que li fou practicat a la Sra. Marti el dia 6 de gener del 2006. L'admissió d'aquesta prova pericial mèdica estava plenament fonamentada, atesos els antecedents que obren a la causa i que, pel que fa relació a aquesta prova analítica del ADN. i de manera succinta, són que: 1r) Consta als folis 88 a 93 dels autes que, arran de la denúncia formulada per la Sra. Marti per davant del Servei de Policia, vers les 15:30 hores del dia 6 de gener del 2006 la Sra. P. fou examinada per la Dra. Romeu Cap del Departament de Medicina Legal Forense del Ministeri de Justícia i Interior, al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, i que en el curs de l'exploració dels seus genitals, es procedí a la recollida de frotis vaginal a l'entrada vaginal i al coll del úter, per recerca d'espermatozoides 2n) En data 18 de gener del 2006 la Dra. Romeu va informar al Servei de Policia del resultat positiu de la recerca d'espermatozoides, resultat que li permeti concloure "que la Sra. P. ha mantingut relacions sexuals per via vaginal, sense preservatiu, amb un home no esterilitzat" (foli 142). Aquest informe fou remés pel Servei de Policia a l'Hble. Sr. Batlle instructor. 3r) Per escrit presentat a la Batllia per la Defensa de l'acusat Julián en data 21 d'abril del 2006 s'interessà "conèixer el resultat de l'anàlisi de restes biològiques de la prova d'ADN del Sr. Julián", afegint que "i en el cas de no haver estat realitzada aquesta prova, interessa sol·licitar la seva realització", demanant expressament a la Batllia d'ordenar "la prova de restes biològics de la prova d'ADN a prop del Sr. Julián" (foli 213). 4t) En aute de data 3 de maig del 2006 l'Hble. Sr. Batlle instructor va denegar la prova analítica del ADN. del processat Sr. Julián, com havia estat sol·licitada per la seva Defensa, amb l'argument de "no haver-se considerat necessària la seva realització durant la instrucció del sumari, atès que el resultat de la mateixa no permetria un millor esclariment dels fets d'autes; que, ensems, cal afegir que la realització d'una prova d'aquesta naturalesa, que afecta la integritat física d'una persona, exigeix recollir prèviament el consentiment del propi interessat, Julián, el qual a hores d'ara no ha expressat la seva voluntat respecte d'aquest fet" (foli 218). 5è) En el tràmit de l'article 123 del Codi de Procediment Penal, la Defensa del processat Julián va demanar la revocació sumari per practicar prova d'ADN a dit processat (foli 232), el que li fou desestimat pel Tribunal de Corts en el seu aute de data 31 de maig del 2006 amb els arguments de que "no especificant la part amb quin objectiu es vol la pràctica de la prova d'ADN sol·licitada, essent la petició efectuada de manera genèrica, no podent aportar cap dada per l'esclariment dels fets i sent ja doncs únicament un problema de valoració de prova" i que "a major abundantment la prova sol·licitada fou denegada per l'Hble. Batlle Instructor en considerar-la innecessària" (foli 244). 6è) La Defensa de l'acusat Julián en l'escrit del recurs d'apel·lació reiterà la petició de la prova pericial mèdica consistent en la pràctica de l'ADN al seu defensat "per tal que s'efectuï un comparatiu d'ADN entre els espermatozoides trobats en la vagina de la Sra. Marti i els del Sr. Julián", i segons el que va acordar aquest Tribunal, amb caràcter previ a l'admissió de dita prova, en data 30 d'octubre del 2006 es va fer comparèixer davant la Secretaria del Tribunal a l'acusat I. I.CH., assistit de la seva Lletrada, qui va manifestar "que dóna el seu consentiment per tal que se li practiqui totes les analítiques escaients a efectes de que es pugui fer un comparatiu entre el seu ADN i l'ADN dels espermatozoides trobats en la vagina de Sra. Marti", afegint que "aquest consentiment el reitera, ja que des del principi d'aquesta causa ha estat d'acord en que se li practiqui la referida prova". 7è) Aquest Tribunal va dictar aute de data 31 d'octubre del 2006 en el que, proveint la sol·licitud de prova pericial feta per la Defensa de l'acusat, acordà adient la seva pràctica "ja que la part recurrent ha sol·licitat en dues ocasions anteriors la pràctica de la referida prova i no es veuen elements per a denegar-la, havent donat el seu consentiment l'interessa't per tal que se li practiquin totes les analítiques necessàries amb aquella finalitat". En el mateix aute, i als efectes de practicar dita prova analítica, s'acordà oficiar a la Dra. Carme Romeu G. Cap del Departament de Medicina Legal Forense del Ministeri de Justícia i Interior, ofici que fou lliurat en data 31 d'octubre del 2006. 8è) En contestació a l'ofici del Tribunal, la Dra. Carme Romeu G. va informar al Tribunal per escrit de data 13 de novembre del 2006 que: "Primera: Les mostres biològiques, de frotis vaginals, recollides en el cos de la Sra. Marti, en data 6 de gener del 2006, i en les quals es van identificar segons consta en el resultat analític del Laboratori de l'HNSM "s'observen bastants espermatozous" únicament es conserven congelades durant un temps. Segona: Posats en contacte amb dit laboratori manifesten que aquestes mostres ja no es poden recuperar en haver estat eliminades en tenir la cambra frigorífica una capacitat limitada, de tal forma que les mostres allí dipositades són eliminades segons ocupació de la nevera per ordre d'antiguitat." Per la qual cosa manifestava el seu sentiment per "no poder donar resposta a aquesta sol·licitud d'efectuar comparatives de polimorfismes ADN, ja que la mostra biològica en la que es van identificar bastants espermatozous, recollida de la vagina de la Sra. Marti no es recuperable". 9è). L'acusat Sr. I. CH. sempre ha negat no sols l'agressió sexual sinó haver mantingut amb la Sra. P. la matinada del dia 6 de gener del 2006, ni en els dies anteriors més pròxims, relacions sexuals de cap mena, consentides o no, i així ho digué en la primera declaració feta davant de l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia el dia 8 de gener del 2006, mentre restava ingressat a l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, ho repetí en el moment de l'exploració que li va fer la Dra. Romeu, vers el migdia del 7 de gener del 2006, en l'acte del judici oral celebrat davant del Tribunal de Corts i també en la vista del recurs. II.-CONSIDERANT: Que l'article 6.1 de la Convenció Europea per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, vigent al Principat des de la seva ratificació en data 22 de desembre de 1995, diu que "Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitativament, públicament i en un termini raonable, per un tribunal independent imparcial establert per la llei", i en l'apartat 3 del mateix article que "Tot acusat té dret, especialment....b) A disposar del temps i de les facilitats necessàries per preparar la seva defensa". El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, en la seva sentència de 25 març 1999 dictada en el Cas Pelissier i Sassi contra França, diu que és tasca de dit Tribunal la de determinar si el procediment considerat en el seu conjunt, inclosa la manera en que ha estat practicada la prova, ha revestit el caràcter equitatiu requerit per l'article 6.1 del Conveni, i en sentit similar es pronuncia el mateix Tribunal en la seva sentència de 18 de març del 1997 dictada en el Cas Mantovanelli contra França, i sentència de 14 de juny del 2005 dictada en el Cas Mayali contra França i, mutatis mutandis, en la sentència de 12 de juliol del 1988 dictada en el Cas Schenk contra Suïssa. I en les seves sentències de 19 de desembre de 1990, dictada en el Cas Delta contra França, 24 de novembre de 1993 dictada en el Cas Imbrioscia contra Suïssa, i 26 de setembre de 1996 dictada en el Cas Miailhe contra França, que la equitat de un procediment se aprecia en relació a tot al conjunt del procediment. L'article 6.1 de la Convenció Europea troba manifestació en l'article 10.1 de la Constitució, "Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut". El dret al procés degut implica el dret a la pràctica de la prova, sigui de càrrec, sigui de descàrrec, d'acord amb les normes de procediment. En el present cas, ens trobem que la Defensa de l'acusat d'Julián, assabentat del resultat positiu de la recerca d'espermatozoides en el frotis vaginal que li fou practicat a la Sra. P., va demanar a l'Hble. Sr. Batlle instructor practicar la prova de restes biològics de la prova d'ADN a prop del Sr. Julián", prova que li fou denegada pel Batlle, en l'aute de data 3 de maig del 2006, amb dos arguments: no considerar-se "necessària la seva realització durant la instrucció del sumari, atès que el resultat de la mateixa no permetria un millor esclariment dels fets d'autes", i "que la realització d'una prova d'aquesta naturalesa, que afecta la integritat física d'una persona, exigeix recollir prèviament el consentiment del propi interessat, Julián, el qual a hores d'ara no ha expressat la seva voluntat respecte d'aquest fet". Cap dels dos arguments pot ésser compartit per aquest Tribunal perquè no es admissible dir que no es necessària una prova analítica d'ADN per comparar l'ADN del sospitós amb l'ADN de les restes de semen trobats en un frotis vaginal practicat a qui denuncia haver estat víctima d'una agressió sexual amb penetració vaginal, quan el sospitós nega en tot moment haver mantingut de relació sexual amb penetració i ejaculació. I, d'altra banda, no es pot utilitzar l'argument de la manca del consentiment de l'interessa't quan no s'ha fet cap gestió encaminada a preguntar al processat si acceptava sotmetre's a dita prova analítica. A banda de que, venint de on venia la petició de dita prova, que no era altra part que la Defensa del mateix acusat, hi havia lloc al menys a imaginar que el processat hi donaria el seu consentiment. En tràmit processal adient, com és el de l'article 123 del Codi de Procediment Penal, la Defensa del processat I. CH. va demanar la revocació sumari per practicar la prova d'ADN, i aquesta petició li fou denegada pel Tribunal de Corts amb els arguments de que "no especificant la part amb quin objectiu es vol la pràctica de la prova d'ADN sol·licitada, essent la petició efectuada de manera genèrica, no podent aportar cap dada per l'esclariment dels fets i sent ja doncs únicament un problema de valoració de prova" i que "a major abundantment la prova sol·licitada fou denegada per l'Hble. Batlle Instructor en considerar-la innecessària" Novament, aquest Tribunal no pot compartir cap dels dos arguments perquè la prova era pertinent i necessària en tant que era, si no la única, sí la més principal prova de descàrrec de que podia valer-se l'acusat per exculpar-se de la imputació pel delicte major d'agressió sexual per quin havia estat processat, i que ben segur seria acusat com ho fou efectivament, tant pel Ministeri Fiscal com per l'Acusació particular. I, precisament el fet de que l'Hble. Sr. Batlle instructor hagués denegat la pràctica de prova tan pertinent i necessària, justificava la revocació de l'aute de conclusió del sumari per tal de practicar-se dita prova. La denegació de dita prova pericial analítica pel Tribunal de Corts justificava plenament que la Defensa de l'acusat Julián, en l'escrit del recurs d'apel·lació, reiterés la petició de la pràctica de dita prova pericial "per tal que s'efectuï un comparatiu d'ADN entre els espermatozoides trobats en la vagina de la Sra. Marti i els del Sr. Julián", com es deia en l'escrit del recurs, com justificava que dita prova fou admesa per aquest Tribunal, un cop acreditat que l'acusat hi donava el seu exprés consentiment. Però, com ja s'ha exposat més amunt, la prova no es va poder realitzar per la sorprenent causa de que les restes biològiques (el frotis vaginal on s'hi detectaren espermatozous) s'havien perdut i no es podien recuperar ja que les mostres biològiques "únicament es conserven congelades durant un temps", i que no es podien recuperar "en haver estat eliminades en tenir la cambra frigorífica una capacitat limitada, de tal forma que les mostres allí dipositades són eliminades segons ocupació de la nevera per ordre d'antiguitat", com consta en el informe que va remetre a aquest Tribunal la Dra. Romeu, Cap del Departament de Medicina Legal Forense del Ministeri de Justícia i Interior. Amén de que la pèrdua de les restes biològiques obtingudes en el frotis vaginal que li fou practicat a la denunciant Sra. P. permet a aquest Tribunal qüestionar la cadena de custòdia de les peces de convicció, dita pèrdua li ha suposat a l'acusat la impossibilitat d'obtenir la prova de descàrrec, com ja s'ha dit, la més principal sinó la única, davant la greu acusació pel delicte major d'agressió sexual amb penetració vaginal quina realitat l'acusat sempre ha negat. Per tant, el Tribunal entén que hi ha hagut una violació del dret fonamental de l'acusat al procés degut que, necessàriament, ha de comportar l'absolució de l'acusat del delicte major d'agressió sexual pel que fou condemnat en la sentència apel·lada, en el ben entès de que l'absolució no es fonamenta en una manca de prova de càrrec, perquè es consideri insuficient la declaració de la víctima Sra. P., doncs la qüestió no s'ha d'emmarcar en el dret fonamental a la presumpció d'innocència sinó en el dret fonamental al procés degut, o al procés equitatiu en terminologia de la Convenció. III-CONSIDERANT: Que la Defensa de l'acusat impugna la condemna pel delicte menor de violació de domicili de l'article 194 del Codi penal perquè considera que no ha quedat provat que l'acusat hagi entrat per efracció al domicili de la Sra. P., ja que ni la porta d'entrada ni les tres finestres de la part posterior del xalet han estat forçades. Al·lega que, com sigui que el Servei de Policia no ha pogut determinar com l'acusat Sr. I. va accedir al interior del domicili de la Sra. P., es pot concloure que fou la Sra. P. que li obrí la porta, com havia estat ella mateixa qui va demanar a l'acusat d'acudir al seu domicili. És cert que el Servei de Policia no ha pogut determinar com l'acusat Sr. I. va accedir al interior del domicili de la Sra. P., doncs en la inspecció ocular practicada no es va observar cap mena d'efracció en els possibles accessos al xalet, com fa constar en el seu informe obrant al foli 6, però per això no es pot suposar que la Sra. P. li obrís la porta. La Defensa de l'acusat parteix del fet que considera acreditat de que la Sra. P. va demanar a l'acusat d'anar al seu domicili i, per això, fou la mateixa Sra. P. qui li obrí la porta. Si es pogués tenir per plenament provat que la Sra. P. va telefonar a l'acusat demanant-li de venir a veure-la al seu domicili, seria lògica la conclusió de que la mateixa Sra. P. li obrí la porta. Però la Sra. P. ha negat en tot moment que ella li obrís la porta, com també ha negat en tot moment de que li hagués demanat a l'acusat de venir al seu domicili, i a aquesta manifestació de la Sra. P. el Tribunal de Corts li ha atorgat plena credibilitat. Ja és sabut, doncs ho tenen declarat reiteradament els nostres Tribunals, que el recurs d'apel·lació permet al Tribunal ad quem a revisar la valoració de la prova feta pel òrgan judicial d'instància però que, d'acord amb els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat ha d'exercir-se amb mesura i tan sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova és ben evident, i així en resulta de les proves documentals o dels informes pericials que el Tribunal ad quem pot també apreciar per sí mateix, però no en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats, denunciant i denunciat, àdhuc dels testimonis, per quina valoració té una absoluta importància el principi d'immediació. D'acord amb aquest principi, reconegut en l'article 160 del Codi de Procediment Penal, el Tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades por l'acusació i la defensa i les manifestacions dels encausats, dictarà sentència. Tant pel que fa al delicte menor de violació de domicili com al delicte major de detenció il·legal, la prova de càrrec practicada en la primera instància està integrada de manera principal presó les manifestacions de la Sra. P., manifestacions que gaudeixen de corroboracions objectives com son les lesions que li foren apreciades, per la qual cosa aquest Tribunal respecta la valoració feta pel Tribunal de Corts, doncs el fet de no gaudir de la immediació pròpia del judici oral fa que no sigui prudent revisar el grau de credibilitat que l'acusat i la víctima Sra. P. han merescut al Tribunal de Corts. No s'ha d'oblidar que l'acusat Sr. I. mantenia al seu poder una clau de la casa de la Sra. P., i així ho té reconegut en la primera declaració, feta davant de l'Hble. Sr. Batlle de Guàrdia el dia 8 de gener del 2006 mentre restava ingressat a l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, en la que va dir que l'actual company de la Sra. P., el Sr. J.A. "un dia li va donar la nova clau d'accés del domicili de la L., juntament amb el seu telèfon per a que la pogués felicitar per cap d'any" (foli 109 bis). Tot i que consta que la Sra. P., en el moment en que fou examinada per la Dra. Romeu, el dia 6 de gener del 2006 al Servei d'Urgències de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, va assegurar que l'acusat no tenia claus del seu domicili, aquesta manifestació no impedeix tenir per acreditat que l'acusat disposava de claus del domicili d ela Sra. P., doncs precisament la finalitat amb la que el Sr. Hoyos va facilitar a l'acusat la nova clau del domicili, donar-li la sorpresa de felicitar-la pel cap d'any, exigia que dita entrega no fos coneguda per la Sra. P.. Es pot concloure que el Sr. I. va entrar al domicili de la Sra. P. fent ús de la clau que encara restava al seu poder, la qual cosa no exclou la antijuridicitat de la conducta perquè ho va fer contra la voluntat de la titular del domicili, la Sra. P., com sempre aquesta ha manifestat, negant en tot moment ni haver demanar a l'acusat Sr. I. de venir al domicili, ni haver-li franquejat la porta. Però, altrament, encara en la hipòtesi no provada de que hagués estat la Sra. P. qui va obrir-li la porta a l'acusat, el delicte menor de violació de domicili s'hauria igualment constituït doncs la conducta típica de l'article 194.1 s'integra tant pel fet de l'entrada al domicili aliè, com pel fet de mantenir-s'hi, en contra de la voluntat de qui hi habita, i es fet plenament provat que la Sra. P. exigí de manera reiterada a l'acusat que marxés del domicili. Procedeix, doncs, la desestimació d'aquest motiu del recurs. IV.-CONSIDERANT: La part apel·lant impugna la condemna pel delicte major de detenció il·legal perquè considera que no ha quedat demostrat objectivament que la Sra. P. P. hagi estat detinguda en el seu domicili contra la seva voluntat per part del Sr. I. I. la matinada del dia 6 de gener del 2006. Cal dir, en primer lloc, que la declaració del testimoni Sr. Romeu en l'acte de la vista del recurs en res desvirtua la convicció a que arribà el Tribunal de Corts respecte de l'existència del delicte major de detenció il·legal. Dit testimoni, company de feina de la Sra. P., simplement ens diu que en la conversa telefònica mantinguda amb la Sra. P., vers les 6:10 hores del dia 6 de gener del 2006, la Sra. P. li digué que no es trobava bé, afegint el Sr. Romeu que va trobar que la Sra. P. estava normal, que no va percebre el seu estat d'ànim i que va ser una conversa molt curta. Son fets plenament provats que l'acusat, mentre es mantenia dintre del domicili de la Sra. P., amenaçava a aquesta amb un ganivet, obligant-la a mantenir les mans darrera el cap, que li va impedir sortir de casa i que, en determinat moment, la va obligar a entrar al dormitori on l'estirà damunt al llit lligant-la de peus i mans amb l'ajut d'una vena i d'una corda d'escalada, tapant-li també la boca amb una altra vena malgrat l'oposició de la Sra. P.. Hi ha corroboracions objectives de les lligadures com resulten de les manifestacions en l'acte del judici oral dels agents del Servei de Policia, i peces de convicció com la vena i el tros de corda d'escalada intervingudes al domicili de la Sra. P.. Aquesta acció l'acusat va privar a la Sra. P. de la llibertat ambulatòria, privació que no fou instantània sinó perllongada, per la qual cosa integra el delicte major de detenció il·legal pel que ha estat condemnat pel Tribunal de Corts, condemna que ha de rectificar-se, desestimant aquest motiu del recurs. V.-CONSIDERANT: Que altre motiu del recurs té per objecte les penes imposades a l'acusat pels delictes major de lesions de l'article 114 i menor de consum de droga tòxica de l'article 284.1, ambdós del Codi Penal, doncs tot i que la part apel·lant accepta aquestes condemnes, considera que la pena imposada pel primer delicte, quinze mesos de presó ferms, és del tot desproporcionada, demanant que sigui reduïda a la de tres mesos de presó ferms. També sol·licita que la pena imposada pel delicte menor de consum de droga tòxica de l'article 284.1 del Codi Penal li sigui reduïda a tres mesos de presó ferms. Cal recordar que l'arbitri judicial en la determinació de l'extensió de la pena correspon al Tribunal que jutja els fets en la primera instància, de manera que ordinàriament no s'ha de revisar les penes quan han estat imposades quan ho han estat dintre dels terminis legals. Pel delicte major de lesions de l'article 114 el Tribunal de Corts ha imposat a l'acusat la pena de quinze mesos de presó ferma, que es pena que es correspon a la meitat de la pena màxima assenyalada al delicte, que és la de presó de tres anys, per la qual cosa la pena imposada ha de considerar-se ajustada, ateses la no concurrència en l'acusat de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal i la gravetat dels fets. Pel que fa a la pena de presó imposada pel delicte menor de consum de droga tòxica, també la pena imposada, que és la de vuit mesos de presó, es considera ajustada atenent la pena màxima fixada en l'article 284.1, que és la de fins a un any de presó, i el fet de ser l'acusat reincident. No s'aprecia motiu que justifiqui la reducció de dites penes de presó a les sol·licitades per la part apel·lant. VI.-CONSIDERANT: Finalment, i en quan a la responsabilitat civil fixada en la sentència apel·lada, més concretament pel que fa al seu import, necessàriament ha de ser reduïda per efecte de l'estimació del primer motiu del recurs referit a la condemna pel delicte major d'agressió sexual. Tot i que el Tribunal de Corts en la seva va fixar la indemnització sense fer distinció d'imports corresponents a cadascuna de les infraccions criminals per les que condemnà a l'acusat, cal entendre raonablement que la major part del total import de la indemnització, fixada en 20.000,00 euros, era tributària del delicte major d'agressió sexual, per la qual cosa hi ha lloc a reduir la indemnització a la quantitat de 3.000,00 euros, com sol·licita la part apel·lant, no havent-hi raons explicades que justifiquin una indemnització per major import. VII.- CONSIDERANT: Que per tot el que s'ha exposat, procedeix la revocació parcial, en el sentit que es dirà, de la sentència apel·lada, havent-se de declarar d'ofici les despeses del recurs. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Julián contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 19 de setembre del 2006 en la causa TC-235-2/05. Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts, absolent a l'acusat Sr. Julián del delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació pel que fou condemnat en la primera instància, i reduint la indemnització fixada en dita sentència a favor de la Sra. P. a la quantitat de 3.000,00 euros. 3.- Confirmar la resta del pronunciaments de la sentència apel·lada. 4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. 5.- Retornar la Causa al Romeu Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE