SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La sentència judicial tracta sobre un recurs d'apel·lació presentat per la societat Roda contra la desestimació tàcita del Govern d'Andorra en relació amb la sol·licitud de responsabilitat administrativa per danys causats per la construcció d'un vial. La societat Roda argumentava que la modificació de la rasant de la via de comunicació davant l'edifici de l'empresa havia causat perjudicis, inclòs la pèrdua de valor de la propietat i la inservibilitat de la portalada de càrrega i descàrrega. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, va rebutjar el recurs d'apel·lació, argumentant que el perjudici al·legat no era "cert" segons l'article 58 del Codi de l'Administració, ja que no hi havia proves que demostrassin els perjudicis al·legats. A més, la valoració del perjudici realitzada per la societat Roda era arbitrària i no estava relacionada amb els perjudicis reals. Per tant, la sentència va confirmar la desestimació tàcita del Govern i va declarar que no hi havia cap condemna en costes. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia Núm. de Protocol: AD-0051-1/07 TSA: 01/08 S E N T È N C I A NÚM. 48-2008 PARTS: Apel·lant: Roda Representant: Recio Advocat: Narváez Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Elías Advocat : Bermudez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2008 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0051-1/07. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La societat Roda va interposar recurs contra la denegació tàcita del M.I. GOVERN en relació amb la sol·licitud de responsabilitat administrativa, tot sol·licitant l'anul·lació de la decisió impugnada més la condemna de l'administració al pagament de 315 977,81 EUR. 2.- En la sentència del 7 de desembre del 2007, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Roda. 3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 18 de febrer del 2008, la societat Roda manifesta principalment que: -s'ha produït un error en modificar indegudament la rasant de la via de comunicació davant l'edifici de l'empresa quan no havia cap necessitat ni utilitat de fer-ho; sol·licita la practica de la inspecció ocular han estat demostrats els menyscaptes experimentats En el seu escrit de conclusions de data 8 d'abril de 2008, precisa: -que l'execució del projecte ha tingut repercussions negatives en l'edifici de l'empresa -l'evidencia dels menyscaptes que pateix aquesta part és flagrant -la única finca que ha patit menyscapte directe per raó de la construcció del vial, més concretament per l'error del projecte de no considerar-la, ha estat la de la societat de la família ZANG; -la lesió és imputable al mal obrar de l'administració demandada 4.- En la seva contesta de data 5 de març del 2008, el MI Govern manifesta principalment que: -el perjudici que denuncia la societat agent no és cert i actual -en definitiva l'apel·lant pretén aconseguir un enriquiment injust a efectes de compensar la plusvàlua que li ha generat l'execució del nou vial; -no existeix cap dany en quan la situació anterior era del tot irregular -demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals El MI Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 27 de març del 2008. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La Inspecció ocular és innecessària i la demanda es rebutjada. En efecte, l'expedient consta de nombroses fotografies que permeten al jutge de disposar d'una informació suficient sobre la situació dels treballs de construcció del nou vial (veure principalment foli 35 i següents; foli 160 i següents.). Tercer.- sobre el fons Convé de presentar un petit recordatori dels fets que han donat lloc al present litigi: En data 24 d'abril del 2003, el Consell General va acordar declarar d'utilitat publica el projecte núm. 1650.2 « Vial contigu al riu Gran Valira: Santa Coloma-La Margineda, 2a fase » i la necessitat d'ocupació dels immobles i adquisició dels drets patrimonials per l'expedient d'expropiació ». En data 2 de novembre del 2005, la Comissió d'expropiació va dictar resolució, mitjançant la qual acorda, entre d'altres, quantificar la indemnització final corresponent a cada propietat (veure folis 59 i 138). Es tracta de la propietat de la societat ORG_0, SA, la Comissió ha decidit (BOPA del 30 de novembre del 2005): « 4. Terreny 17 propietat de la societat ORG_1, situat a la zona sud, amb una superfície afectada de 1.649'10 m2 (plusvàlua): Indemnització per expropiació 0,00 euros Valor de plusvàlua- 631.955,61 euros Reducció de plusvàlua (50% de II)+ 315.977,81 euros Indemnització final (I+II+III)- 315.977,81 euros » En data 2 de febrer del 2007, el Sr. Gaya, soci unipersonal, gerent i representant de la societat mercantil andorrana ORG_1, va presentar una sol·licitud « en relació als efectes prejudicials de l'execució, per part del MI Govern, del projecte núm. 1650 .2 » (veure foli 15) En aquesta resolució, el Sr. Gaya estima que « el perjudici causat és tant cert que ni cal ésser expert par a constatar-lo, de tant evident que és » (veure foli 18). Quant a l'avaluació del perjudici, el Sr. Gaya el produeix en la mateixa sol·licitud (veure foli 18) : « Probablement existeixen diverses maneres d'avaluar-lo econòmicament, però aquesta part n'ha triat una, que es recolza en el fet que entén que qualsevol plusvalua com la que la Comissió d'expropiació va determinar que tenia el terreny, propietat de la societat reclamant per raó de la construcció del nou vial, queda aniquilada pel perjudici que ara es constata de cert que li porta la dita construcció, en execució del projecte del qual deriva la plusvalua. Per aquesta raó, aquesta part perjudicada avalua econòmicament el prejudici causat per la mala concepció i per l'execució del projecte referit en l'import de 315 977,81 EUR » D'altra banda, el Sr. Gaya ha utilitzat els mateixos arguments en la seva demanda presentada davant el Batlle en data 23 d'abril de 2007 (veure foli 11), desprès de la desestimació tàcita del Govern. El present litigi s'ha de regular en aplicació dels texts relatius a la responsabilitat administrativa, a saber els articles 58 i següents del Codi de l'Administració. Segons l'article 58 del Codi, « Per a donar lloc al dret a la reparació del perjudici ha d'ésser cert, avaluable econòmicament.... ». Aquesta Sala ha tret les conseqüències d'aquesta exigència marcada per la llei: « En conseqüència, qui al·lega el perjudici ha de provar els fets que el constitueixen.. » (Sentencia 2000-08 del 3 de març de 2000, Recull, p. 33). En aquest cas, cal determinar si les dues exigències contingudes en l'article 58 ja citat s'han complert. En primer lloc, « el prejudici ha d'ésser cert ». En aquests diferents escrits, el demandant es limita la major part del temps a remarcar que el perjudici és « evident » (veure mes amunt la citació de la seva sol·licitud del 2 de febrer del 2007). Ara bé, resulta de l'examen dels elements de l'expedient que els perjudicis al·legats no han estat provats. Així el Sr. Gaya estima « pel que fa a les finestres, es constata acreditat que el que era una planta semi-soterrania amb obertures a nivell de carrer ha estat convertit...en una planta soterrania »..Aquesta afirmació no ha estat confirmada per l'examen de les fotografies que figuren en l'expedient (principalment foli 161). Com indica l'informe tècnic de data 25 de maig del 2007 (veure foli 157): « Posem en dubte aquesta eventual reducció tant de la il·luminació com de la ventilació, tenint en compte que la voravia executada te una amplada lliure de l'entorn dels 3 m i l'amplada del carrer ha passat de tenir 8,00 m a tenir-ne 18,50 m. ». Aquests arguments són raonables i el Sr. Gaya no aporta cap element que ho contradigui. En quant al segon perjudici al·legat, el Sr. Gaya indica en el seu recurs d'apel·lació « i el fet que la portalada de carrega i descarrega ha quedat inservible és flagrant. » Aquí encara l'informe ja mencionat aporta una resposta que no la contradiu el Sr. Gaya. « L'afectació de l'obra realitzada al moll de descarrega de l'edifici (que te un ús molt limitat, per l'aspecte del propi àmbit i per la porta), es en tot cas positiva, donat que pot situar-se un camió sobre la voravia, sense afectar al tràfic del vial » (veure foli 156). El Sr. Gaya, en aquest punt no aporta cap prova en contra. Cal, per tant concloure que el perjudici al·legat no és « cert » segons el sentit de l'article 58 del Codi de l'Administració. En segon lloc, podem afegir que aquest perjudici - que en realitat no s'ha provat- no ha estat objecte d'una avaluació conforme a les exigències de l'article 58 ja mencionat. En efecte, com ja s'ha indicat més amunt, el Sr. Gaya, ha avaluat el seu eventual perjudici en un muntant exacte que correspon a la plusvàlua calculada per la Comissió de l'expropiació. Es tracta, per tant, d'una avaluació arbitrària que no està de cap manera lligada a un eventual perjudici que hauria pogut resultar de l'execució de les obres; cal d'altra banda repetir que en realitat aquest perjudici no s'ha produït. En conseqüència, el recurs d'apel·lació presentat per la societat Roda s'ha de rebutjar. Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Roda. Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la desestimació tàcita del M.I. GOVERN en relació amb la sol·licitud presentada per l'agent en data 2 de febrer de 2007, es ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE