SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha resolt un recurs d'apel·lació presentat pel Comú d'Encamp contra una sentència del Tribunal de Batlles que havia anul·lat l'acord de delimitació de les Bordes de la Casa dels Cortals. El tribunal ha estimat parcialment el recurs i ha revocat la sentència anterior, declarant que la delimitació exclou del comunal les construccions constitutives de les bordes i els terrenys adjacents a les mateixes que es troben en l'interior dels murs de tancament. El tribunal ha considerat que la delimitació no crea ni elimina drets de propietat, sinó que defineix situacions possessòries, i que els titulars de les bordes no han aportat prou proves per demostrar la seva propietat sobre els terrenys adjacents. Sentència Magistrats Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Núm. de Protocol: AD-0187-2/08 TSA: 85/08 S E N T È N C I A NÚM. 29-2009 PARTS: Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ENCAMP Representant: Machado Advocat: Daza Apel·lada: Morales Representant: Gaya Advocat : Serra Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU) Representant: Elías Advocat Yuste COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA M.I. Sr. Albert Andrés Pereira A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2009 El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0187-2/08. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal. A N T E C E D E N T S D E F E T 1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-0135, de 5 de setembre de 2008, va estimar la demanda presentada per la Sra. Morales, M.P.R.F. i P.R.A. i I.U.S.A. va anul·lar l'acord del Consell del Comú d'Encamp de 28 de gener de 2008 que confirmava el de 8 de novembre de 2007 sobre la delimitació amb comunal de les Bordes de la Casa dels Cortals. 2.- La representació processal del Comú d'Encamp interposa un recurs d'apel·lació en el que manifesta que l'eventual discrepància que vulguin fer valer els titulars de drets de propietat privada s'ha de portar davant la jurisdicció civil i a banda d'això considera que els agents no han aportat elements de prova que acreditin la propietat de terrenys adjacents a la seva borda i afegeix la consideració de que des de temps immemorial els terrenys dels Cortals d'Encamp són comunals. Demana la revocació de la sentència i la declaració de que l'acte de delimitació s'ajusta al Dret. 3.- La representació dels agents, en la contestació al recurs d'apel·lació exposa com la sentència no ha realitzat cap declaració de propietat i que la manca de justificació a l'hora d'excloure els terrenys adjacents a les construccions constitutives de les bordes ha determinat la decisió judicial de privar de validesa l'acte de delimitació, posant en relleu els defectes de procediment, per la qual cosa demana la confirmació de la sentència 4.- El Govern demana també la confirmació de la sentència i la desestimació del recurs d'apel·lació que interposa el Comú. 5.- Les parts han pogut fer, en els escrits de conclusions, les manifestacions més adients als seus interessos, quedant tot seguit els actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal. F O N A M E N T S D E D R E T Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El Comú d'Encamp, en el marc dels treballs sobre el cadastre comunal, va obrir expedient per a la delimitació de les Bordes de la Casa dels Cortals i va decidir, en els actes que són objecte d'aquest litigi, que els terrenys eren comunals de manera que la única titularitat privada és la de les bordes que es troben en el indret esmentat. En els informes que consten a l'expedient i en el mateix certificat de l'acord del Comú s'indica que tot això ha de ser sens perjudici que els pujadors, accessos i malladors, que també són comunals, suportin les servituds de pas corresponents als titulars de les bordes. La sentència de la Secció Administrativa ha estimat la demanda interposada per la Sra. Morales, M.P.R.F. i P.R.A. i I.U.S.A. ha revocat l'acord de delimitació del Comú considerant, d'una banda, que s'han produït deficiències en la tramitació del procediment que invaliden la resolució que li posa fi i d'una altra, que el Comú no acredita la possessió d'allò que els titulars de les bordes consideren que els pertany més enllà de la construcció, i exposa la contradicció de l'expedient, que constitueix drets de servituds que impliquen l'exercici d'una possessió sobre pujadors, accessos i malladors, possessió que es nega, no obstant, en el propi expedient al declarar que aquests accessos són comunals. En el seu recurs d'apel·lació, el Comú d'Encamp, després d'exposar que no ha existit cap defecte de forma que invalidi la resolució administrativa, considera que un cop feta la delimitació de les terres comunals, l'eventual discrepància que vulguin fer valer els titulars de drets de propietat privada s'ha de portar davant la jurisdicció civil i a banda d'això considera que la part agent no ha aportat elements de prova que acreditin la propietat de terrenys adjacents a la seva borda i afegeix la consideració de que des de temps immemorial els terrenys dels Cortals d'Encamp són comunals. Tercer.- Per tractar les qüestions que susciten l'expedient administratiu, la sentència i els escrits de les parts convé exposar la naturalesa jurídica de l'acord del Consell del Comú d'Encamp de 8 de novembre de 2007, que aprova "la delimitació amb comunal" de les Bordes de la Casa dels Cortals (acord que es confirma el 28 de gener de 2008). L'acord publicat ha estat dictat en el marc del que preveu l'article 4.4 de la Llei Qualificada de delimitació de competències dels comuns de 4 de novembre de 1993, que els atribueix la competència de "delimitació de terres comunals amb particulars" i de l'article 93 del Codi de l'Administració que diu que "l'Administració podrà procedir a la delimitació entre els béns que li pertanyen i els béns pertanyents a tercers quan els límits siguin imprecisos o apareguin indicis d'usurpació" i en la mesura que conforme l'article 105 del Codi els béns comunals estaran sempre sotmesos al règim jurídic dels béns de domini públic, també es beneficien del privilegi de delimitació de que gaudeix l'Administració que n'és titular. Tanmateix, la delimitació te l'eficàcia que hem definit en sentències com la 2002-30, de 19 de juny de 2002: només empara situacions possessores, i per això "la prerrogativa de la qual disposa el Comú per delimitar els seus béns dels particulars s'ha d'entendre amb independència de què els particulars puguin plantejar una acció de delimitació de les seves propietats amb les de l'Administració davant la jurisdicció competent, en el si de la qual es puguin resoldre les qüestions relatives a l'existència dels drets de propietat i la seva delimitació sobre el terreny". En conseqüència, l'acte de delimitació que és objecte d'aquesta causa no crea ni elimina drets de propietat, doncs només defineix situacions possessores i qualsevol expressió que continguin els informes tècnics que formen part de l'expedient que atribueixi "titularitats" no es pot interpretar en el sentit de que aquestes són de domini sinó que s'ha d'entendre de conformitat amb el que acabem de dir. Quart.- Arribats a aquest punt, cal determinar quins elements de fet i de dret calia tenir en compte en l'expedient de delimitació a l'hora de definir els límits entre comunal i privat. La zona de les bordes de la Casa als Cortals d'Encamp, pel lloc on se situa, reuneix les condicions per considerar-la comunal perquè ho és l'entorn i per què el conjunt de bordes que la composen fa pensar en que han estat associades a l'explotació de la riquesa natural pels veïns, fonamentalment pastures, que és precisament el que defineix la naturalesa comunal dels béns, enfront dels que són de domini públic ordinari o dels patrimonials. En aquesta situació, els que vulguin fer valer drets de possessió impeditius de la demanialitat ho hauran de demostrar, bé aportant títols de propietat o d'altre naturalesa que portin implícita una presumpció de possessió, bé acreditant el simple fet possessori. En el cas, els agents han aportat a l'expedient determinats títols de propietat que no són útils per acreditar titularitat privada dels terrenys adjacents a les bordes en un expedient com el present: en primer lloc perquè allò que descriu no s'ha situat sobre un plànol que permeti definir on és i tampoc es va situar sobre el mateix terreny en l'acta de delimitació que va tenir lloc el dia 24 de juliol de 2007. en segon lloc perquè en la pròpia demanda indiquen que no és cert que la seva propietat es limiti al perímetre de la borda sense, però, indicar la situació i la superfície del terreny que considera seu, amb la qual cosa no ha estat possible contradir -ni en l'expedient administratiu ni en aquests autes- la definició d'allò que és comunal feta pel Comú. Tanmateix, de les fotografies aèries que acompanyen la documentació se'n desprèn que algunes de les bordes disposen de terreny tancat perimetralment, on se situen precisament els pujadors i baixadors, tancament que crea una clara presumpció de possessió d'allò que tanca associada a la propietat de la borda. Això significa que la delimitació no es pot circumscriure a les construccions constitutives de les bordes sinó que ha d'excloure també del comunal els terrenys adjacents a les mateixes tancats per un mur. En conseqüència del que s'ha exposat, l'acte del Comú no és desajustat al Dret des del punt de vista material, contràriament al que ha raonat la sentència apel·lada, la qual cosa comporta l'estimació parcial del recurs d'apel·lació. Cinquè.- La sentència, en analitzar la regularitat formal del procediment de delimitació, argumenta que en el seu si no s'ha produït un veritable debat sobre la situació possessòria o el dret a posseir per part dels titulars de les bordes, per la qual cosa s'ha menystingut el principi de contradicció que anima un procediment d'aquesta classe i repercuteix en una insuficient motivació de l'acte administratiu que posa fi al procediment, el que determina la seva invalidesa. La representació de la part apel·lada, al contestar el recurs d'apel·lació, s'estén abastament en posar en relleu les deficiències del procediment i com l'estimació del recurs d'apel·lació pels motius abans exposats deixaria sense anàlisi qüestions que han estat exposades com invalidadores de l'acte, s'han d'analitzar ara. En el procediment s'han respectat substancialment els principis que ordenen l'activitat administrativa: hi ha hagut una acta de delimitació -el 24 de juliol de 2007- amb un informe que la explica i motiva; una aprovació de delimitació -el 8 de novembre de 2007- amb l'atorgament d'un termini per fer al·legacions i proposar més proves -presentades el 8 d'octubre-, amb un nou informe, el 7 de desembre. Amb independència de la precisió conceptual emprada en l'expedient, a la que ens hemos referit, el cert és que s'ha donat oportunitat i temps, sobradament, als titulars de les bordes per presentar les proves documentals, topogràfiques, cadastrals i de tota mena ordenades a acreditar els drets de propietat i de possessió sobre els terrenys adjacents a les seves construccions, amb el resultat, però, que també hem palesat. No hi ha, per tant, infracció de les garanties abans exposades, contràriament al que ha considerat la sentència apel·lada. En conseqüència de tot el que s'ha exposat, s'ha de revocar la sentència amb estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat contra la mateixa. Sisè.- No hi ha mèrits per a fer un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú d'Encamp contra la sentència número 2008-0126, d'1 de setembre de 2008, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca, declarant parcialment ajustats al Dret els actes recorreguts en el sentit de què la delimitació exclou del comunal les construccions constitutives de les bordes i els terrenys adjacents a les mateixes que es troben en l'interior dels murs de tancament. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Subir Diccionario RAE